El Blog de Jordi Cervera

Arxius

Estàs veient: setembre 2017

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Comanegra és la responsable d’un fet no gaire habitual a casa nostra, la reedició, 20 anys després, d’una obra important d’un autor viu i en plena producció i que no venia avalada per un gran èxit popular tot i ser una fita en la trajectòria de l’escriptor.
Es tracta de “L’emperador”, un llibre que Jordi Coca va publicar l’any 1997 a Destino i que tot i rebre el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes (quan ja no es podia trobar a les llibreries) va tenir una atzarosa vida comercials totalment aliena al contingut i a la qualitat del llibre, ja que va viure el període en què Destino va passar de ser una editorial independent a incorporar-se al grup Planeta i després, quan la Biblioteca Jordi Coca engegada per Proa va acabar sent una iniciativa truncada.

"L’emperador" de Jordi Coca

En aquest sentit, doncs, els molts lectors que no la van poder llegir en el seu moment, tenen ara una magnífica oportunitat de retrobar la peripècia vital de Suen, un noi d’origen humil i rural que decideix recórrer l’imperi amb un objectiu més aviat quimèric, conèixer personalment l’Emperador. El viatge permet viure la realitat de la Xina del segle XVII, un món que barreja història i llegenda, mite i realitat. Durant aquest perible, el jove va madurant, va adquirint saviesa, va canviant l’entusiasme inicial per un cert desencant i, en definitiva, madura i ennobleix l’esperit.
Amb aquesta base literària, Coca es marca un doble objectiu, d’una banda explicar les històries i les mites de la desconeguda i captivadora Xina del XVII, però fugint d’una voluntat històrica i entrant a consciència en el territori de la faula, circulant per aquells indrets on regna més la imaginació que la realitat inqüestionable i, de l’altra, narrar les metàfores derivades del viatge, de la recerca d’utopies, de somnis i, sobretot, de la construcció de l’ànima humana en una època de canvi i de corrupció política i ambició social. Potser per això, i encara que pugui semblar un contrasentit, pot arribar a ser més interessant i més viva la seva lectura avui que quan es va publicar per primera vegada ja que l’entorn vital del nostre món ens pot arribar a acostar amb molta més força als ideals i a les peripècies de Suen.

Jordi Coca (Foto: Catorze)

“L’emperador” ens regala doncs una meravellosa oportunitat per acostar-nos al Jordi Coca més pur, més personal, més intens, vivint un moment àlgid de la seva carrera i, de fet, és també una gran ocasió per aprendre a valorar un dels nostres autors més interessants, més rigorosos i paradoxalment encara amb moltes parcel·les per descobrir i valorar.
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Un clàssic de l’editorial Edicions del Pirata, el Comissari Llampec, una creació d’Ursel Scheffler il·lustrada per Max Walther que s’ha convertit en una col·lecció d’èxit. Acaba d’aparèixer el número 22, “El comissari Llampec a Barcelona”.
La sèrie té dues franges d’edat, 8 i 10 anys i diferents casos que, com és lògic es van complicant. Al final tots s’acaben amb una pregunta que posa a prova l’atenció i la capacitat detectivesca del lector. La resposta és també un petit joc, ja sigui amb una lupa especial o bé posant a prova les capacitats per llegir al revés de l’investigador.

El comissari Llampec

En aquesta ocasió, Llampec visita Barcelona per retrobar-se amb un amic, el comissari Xavier Primmirat, però les vacances es converteixen en una sèrie de cassos trepidants que els portaran a llocs emblemàtics de la capital catalana com la Sagrada Família, el Parc Güell, les Rambles o el Liceu.
Ursel Scheffler va néixer a Nuremberg l’any 1938 i tot i que volia ser exploradora o arqueòloga, va estudiar idiomes i literatura i es va convertir en una escriptora que ha publicat més de 2000 llibres i que ha estat traduïda a 20 idiomes.
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
El concepte no es nou en aquest blog, però com que entre tots plegats tenim una memòria més aviat feble, val la pena repetir-ho cada vegada que fa falta: hi ha editorials que fan una feina que haurien de fer les institucions o, com a mínim, donar-hi suport màxim i incondicional.
El respecte que tenim pels clàssics, pels mestres que ens han precedit i que han ajudat a bastir diversos pilars de la nostra cultura és minso i sovint nul. Per això cada vegada que una editorial petita o mitjana, d’aquelles a qui realment cada llibre que publiquen representa una aposta, un sacrifici i un risc treu a la llum alguna d’aquestes joies que podríem qualificar d’imprescindibles, crec que mereix tot el respecte i, sobretot, que els factors externs (institucions, mitjans de comunicació, etc) ajudessin a que aquestes edicions tinguessin el mínim ressò i la mínima rendibilitat que necessiten.

Jaume Fuster

Aquest seria el cas de “Poema dit de la redempció” que ha publicat Meteora i que, d’entrada, té una història que va bé d’explicar. Àlex Martín Escribà és un dels grans estudiosos de la novel·la negra de casa nostra. I és obvi que un dels seus punts d’atenció és la figura i l’obra de Jaume Fuster, un dels grans impulsors de les novel·les “de lladres i serenos”. D’acord amb la vídua de l’autor, la també escriptora Maria Antònia Oliver, l’Àlex va començar a investigar l’arxiu de Fuster i, entre altres perles va trobar aquesta peça, coneguda per la família però oblidada. El “Poema dit de la redempció”, està datat l’any 1967, és a dir quan el Jaume tenia 22 anys i, per tant, s’ha d’entendre com un autèntic llibre de joventut, com una mena de provatura iniciàtica i poètica que Fuster va intentar i que no va repetir.

"Poema dit de la redempció" - Jaume Fuster

I tot i que va ser el mateix Fuster qui va retirar l’obra i la va guardar amb la intenció de no treure-la més, el cert és que la troballa és, d’entrada un fantàstic document que, a hores d’ara, 19 anys després de la seva mort, representa una càlida aproximació a l’autor i a les seves primeres inquietuds literàries. En aquest sentit, trobem un jove de postguerra que ens va deixant anar retalls de la seva vida, de les seves inquietuds, de la seva manera de valorar i d’afrontar la vida en una època on descobreix les coses d’adults, el tabac, l’alcohol, les noies, la militància política, la gran ciutat, la música, la literatura, la militància cultural i el sempre complex món intel·lectual.

Jaume Fuster

Jaume Fuster aprofita aquest poema per posar de manifest els seus pensaments i també per convertir-ho en una crítica social, en una mirada viva i passional ala Barcelona de barri. Es obvi que no s’hi ha de cercar una gran puresa lírica ni uns recursos poètics d’alta intensitat però el llibre és un document molt valuós, una peça històrica, un compendi de l’ideari literari de l’autor. 830 versos i tres apunts de Fuster (“Pròleg per a puristes i crítics”, Petita digressió per a puristes i crítics” i “Epíleg per a puristes i crítics”) que marquen la voluntat unitària de l’obra. Són 18 pàgines escrites a màquina que Meteora acompanya amb un pròleg introductori d’Àlex Martín i que serveix per demostrar, una vegada més, el paper de les editorials que treballen amb passió a l’hora de marcar la pauta entre el nostre passat i el nostre present literari.

Enllaços patrocinats