El Blog de Jordi Cervera
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Un article i unes fotografies de Montserrat Serra a Vilaweb sobre l'acte de presentació de les novetats de Bromera a la llibreria La Impossible.

Baulenas, Moner, Simó i Cervera. Fotos Montserrat Serra

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Avui al matí, Edicions Bromera ha protagonitzat la presentació de les seves principals apostes per a Sant Jordi en un esmorzar de premsa que s'ha fet a la llibreria La Impossible de Barcelona .

Presentació Bromera a L'Impossible

Gonçal-López Pampló, director literari del Grup Bromera, estarà acompanyat de quatre autors amb novetats importants per al Sant Jordi de 2015: Isabel-Clara Simó, amb "L’amant de Picasso"; Lluís-Anton Baulenas, amb "La vostra Anita"; Anna Moner amb "El retorn de l’Hongarès" i Jordi Cervera amb "La música dels camaleons".

Alguns del periodistes assistents a la presentació

I ja han començat a sortir algunes referències.

Vilaweb

Agència Catalana de Notícies

Abc

Núvol

Diari de Tarragona

Ara

L'Illa dels Llibres

La Veu

Compre ahora

Vilaweb


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
La llibreria Pròleg va ser una de les pioneres en cercar aquesta especialització que, a base d’anys de treball constant l’ha convertit en un referent.

Llibreria Pròleg

A més de presentacions de llibres, lectures poètiques i altres activitats. la llibreria promou un seguit de cursos i de reunions que creixen per obrir-se a una tasca més social. En parlem amb Sandra Merino.




I també els llibres

Mètode, Científics lletraferits – Diversos – Universitat de València
El expreso de Tokio – Seicho Matsumoto – Libros del Asteroide
La cuina del 1714 – Jaume Fàbrega – Viena Editorial


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Pròleg


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Luis Gasca i Asier Mensuro han posat en solfa una vella reivindicació que ha anat guanyant pes amb la solidesa de les proves empíriques que s’acumulen dia rere dia, la condició d’art del còmic i el lligam força estret entre ambdues disciplines. Els resultats d’aquest treball són al llibre “La pintura en el còmic” que ha publicat Cátedra. En alguns àmbits, el còmic ha rebut l’apel•latiu de “el novè art” i, a banda d’esdevenir un poderós missatge de transmissió d’idees, de pensaments, de denuncies i fins i tot de revoltes, s’ha convertit en un mirall del seu germà gran, l’art.

La pintura en el cómic

Un mirall que en ocasions pot ser fidedigne, esquemàtic o satíric i que, fins hi tot a aconseguit fer el camí al revés i esdevenir matèria d’inspiració d’artistes. Hi ha molts còmics que han reproduït obres d’art per diferents motivacions i ho han fet amb detall o de manera esquemàtica, però també hi ha grans peces artístiques que tenen com a protagonistes personatges més o menys coneguts de l’univers del còmic.

La visió de Les Menines que fa Francisco Ibañez

Ara ja no resulta estrany trobar a l’Astèrix, a l’Obèlix, als súper herois de la Marvel o al ratolí Mickey, icona de la Disney, protagonitzant quadres i escultures que pengen en col•leccions públiques i privades d’arreu del món o, fins i tot quadres famosos que, degudament adaptats, es converteixen en vinyetes de còmic.
Així doncs, Gasca i Mensuro ens mostren diferents visions de la Gioconda, del Guernica, de la Llibertat de Delacroix, de l’Adam de la Capella Sixtina, però també el camí contrari, és a dir el Guerrero del Antifaz, els herois de la Marvel, Mickey Mouse i totes les proves que demostren la facilitat amb que es pot passar del murs d’un museu al paper o viceversa.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Tot i que sovint podem tenir la sensació que, a hores d’ara, tot està molt controlat, de vegades hi ha sorpreses com la que representa la localització d’un bon nombre de poemes inèdits de Pablo Neruda que s’han aplegat al llibre “Tus pies toco en la sombra y otros poemas inéditos” que ha publicat Seix Barral. Aquesta vegada no són 20 poemes d’amor i una cançó desesperada, són 21 poemes que toquen l’amor i també altres temes i que per aquells atzars de la vida i dels papers que s’acumulen (encara que siguin els d’un premi Nobel que se suposa estudiat, controlat i analitzat amb rigor i de manera exhaustiva).

Tus pies toco en la sombra y otros poemas inéditos

Matilde Urrutia, la vídua del poeta i l’encarregada de supervisar tot el seu llegat, no els va localitzar quan es verificava tota l’obra de Neruda i ara han aparegut en capses que contenien manuscrits després d’una revisió en profunditat que va fer la Fundación Pablo Neruda sota la supervisió de Darío Oses, el director de la biblioteca, que va verificar i comprovar que entre els papers hi havia poemes que no s’havien enclòs en cap publicació anterior.

Pablo Neruda

Es tracta de poemes escrits entre 1956, després de la publicació de “Canto general” i abans de la seva mort, a l’any 1973, és a dir durant l’època de màxima creativitat de Neruda i es van trobar sobre suports molt variats com fulls solts, programes de mà, menús de restaurant, etc. Això vol dir que són peces poètiques de gran valor creatiu i que es converteixen en una aportació fonamental a la història particular de Pablo Neruda i a la poesia iberoamericana del segle XX i que, segons l’autor del pròleg, el poeta i editor Pere Gimferrer, és una de les gran troballes literàries dels últims temps. El llibre també s’acompanya amb un seguit d’imatges que reprodueixen els poemes i que permeten veure les pàgines del menú, la lletra de Neruda i fins i tot una làmines amb imatges de los “lanceros argentinos” que el poeta va aprofitar per escriure un dels seus poemes.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

21/02/2015: Twitter para Dummies

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Una sèrie de llibres de gran èxit. Els dummies (una mena d’ignorants, de “tontets”• en el sentit afable i càlid del terme, són els destinataris d’aquesta col•lecció, pensada amb sentit de l’humor, sentit pràctic i, sobretot, sentit didàctic. Tots podem ser dummies en un moment o altre o en referència a un tema concret i el ventall de temàtiques que es toquen acaben resultant eclèctiques i variades. Des del gin tònic a la física, passant pels idiomes, el deixar de fumar, l’arquitectura, com educar als fills o el feng-shui entre molts d’altres, permeten que el lector s’acosti al tema d’una manera senzilla, entenedora i sense tenir la sensació que s’està en una classe magistral de res.

Twitter para Dummies

Una de les darreres incorporacions és la segona edició revisada de “Twitter para Dummies”, un treball de Javier Guembe, un autèntic i brillant especialista en la matèria. Informàtic i un dels primers tuitaires espanyols va descobrir la xarxa de missatges instantanis a finals del 2007, s’hi enganxa i es converteix en un especialista.

Javier Guembe

El llibre és un manual que serveix per conèixer Twitter, els seus orígens, el seu funcionament, els trucs d’ús, però també dóna pautes ètiques sobre la manera de comportar-se, sobre com utilitzar-lo en el sentit moral i com aprofitar tots els potencials de l’eina en benefici propi o de l’empresa. Permet conèixer com gestionar els seguidors, com seguir a algú, com i quan retuitejar i, a més també aporta una visió global i entenedora sobre el paper del miccroblogging en l’ordre mundial en qüestions com la transparència, la veritat, l’accés a la informació, les transformacions socials i, fins i tot, l’abús de l’eina. La seva lectura és imprescindible per a tothom que vulgui iniciar-se o aprofundir en l’apassionant i complex univers del moixonet blau.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

20/02/2015: Aians

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Imaginar pot acabar sent més real i poderós que arribar a tocar la solidesa física d'un territori concret i conegut. La literatura ens té acostumats a la creació de topografies on emmirallar realitats que es projecten com un miratge a través de l'espai, del temps i de les mirades més o menys sofertes de tots aquells que les han viscut de forma real o que es disposen a viure-les amb el vel de la ficció com a únic obstacle.
‘Aians', la novel·la de Jaume Ferrer que publica Arola, és un lloc mental, un poble que podria ser un topònim real i a la vegada la sublimació de tots els pobles, un territori comú des d'on el pneumòleg Jaume Ferrer projecta els seus records, les seves vivències, els seus desitjos, els seus somnis. En certa manera vindria a ser la sublimació del desig de fugir, d'abandonar un territori envoltat de mar on la vida funciona com un cercle incansable però també és la sublimació del desig de tornar, de recuperar allò que forma part de la teva essència, una contradicció ferotge que batalla i s'alterna sense final, marxar, tornar, voler marxar, voler tornar.

Jaume Ferrer

En una època on l'egoisme, el materialisme i la ignorància regnen arreu gràcies a la complicitat de polítics i dirigents socials que ignoren i rebutgen qualsevol cosa que tingui un mínim perfum de cultura, trobar un metge que propugna l'humanisme i que, a més, defensa les essències de la llengua des de la base, és tot un luxe i un plaer. Ferrer arrenca l'ànima dels talaiots megalítics, aquella essència que s'ha mantingut al llarg dels segles i la fa viure en una novel·la que destil·la amor per la llengua.
Malgrat l'exili barceloní, l'autor és un bon illenc i fa valer un dels seus característics trets d'identitat que, fins i tot, s'ha convertit en tòpic, no tenir gens de pressa. Hi ha temps, sempre hi ha temps i així, a una feina que fa tot l'efecte de ser absolutament absorbent i capaç d'ocupar totes les hores i més n'hi hagués, hi suma la d'escriure. I ho fa amb calma però dedicant-hi tot el temps, les energies i els coneixements que posseeix. I el resultat és una història carregada de valors. Són només tres dies, tres dies de festa, aquells dies que són l'excusa ideal perquè serveixen a Ferrer Sancho per escampar un magma coral ple de personatges, d'històries encreuades, de records, de retrets i, sobretot, d'emocions carregades de vida que no es volen resignar a deixar-se matar només pel pas del temps i pels canvis de paradigma.
Un català autòcton, normatiu i dialectal a la vegada, ric, àgil i ple de registres populars és una altra de les eines de fascinació que utilitza Jaume Ferré per a seduir els lectors. I no cal dir que és un risc. Jugar-se-la amb la llengua en un temps d'asèpsia absoluta, centralitat i poc compromís és, sens dubte, apostar fort i al tall de la navalla.

Aians

La ciència torna a trencar fronteres i se'ns mostra com abans, carregada d'humanisme i de sensibilitat, dues qualitats que ja costen de trobar enlloc. Aians és una història coral que va més enllà d'un entreteniment literari. És un magnífic exercici de memòria, un devessall coral que permet saltar de generació en generació, quasi com una nissaga que pot passar de la crítica a la tendresa, de l'amor a la passió sense fer perdre en cap moment la sensació de trobar-se capbussat en una història ancestral, en un d'aquells cants orals que han perdurat, que han solcat els segles arrelant de pares a fills, de fills a néts i de néts a besnéts. Té la mitologia dels arbres, de les roques antigues, dels marges de pedra seca i també tota l'èpica del turisme, de les xarxes socials, de la revolució del segle XX, el pas insegur i constant del talaiot a l'hotel de cinc estrelles.
(Article publicat a El Punt-Avui 04.02.15)

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Alba Editorial acaba de publicar el segon volum de “Pioneros de la ciència ficción rusa”, un treball que ha seleccionat i traduït Alberto Perez Vivas. El primer presentava un seguit d’autors que van viure a finals del XIX i començaments del XX, molt o absolutament desconeguts a casa nostra i que representaven la visió del bloc de l’est en referència a temes clàssics de la ciència ficció i que ens han arribat amb profusió des d’Europa o des dels Estats Units.
Els dos volums permeten conèixer autors molt desconeguts i la mirada creativa al servei de temes com els viatges a l’espai, les visions apocalíptiques del futur, la descoberta de civilitzacions marcianes en llocs remots del nostre planeta.

Pioneros de la ciència ficción rusa

Després de l’èxit del primer, el segon llibre segueix la mateixa línia i descobreix nous autors. En aquest cas històries que parlen de viure a l’interior de les fotografies, un doble transplantament de cor entre un magnat americà i el primer ministre rus, el viatge d’un pres d’una presó tsarista cap a una civilització avançada i refinada o de trobades amistoses amb extraterrestres..
Una magnífica iniciativa que eixampla els horitzons i les fronteres del gènere amb una perspectiva especial i integradora.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
L’Automàtica és una impremta de Gràcia, creada l’any 1962 que gràcies als canvis de paradigma i a la progressiva desaparició de la tipografia, arraconada pels processos digitals, es veia abocada a tancar. Ferran Fandos, el fill del fundador, contacta amb el dissenyador i il•lustrador Pepon Meneses i decideixen donar una nova vida al negoci juntament amb un grup de dissenyadors i col·laborados que es converteixen en una associació cultural.

L'Automàtica

D'aquesta manera fan que les clàssiques i fiables Heidelberg segueixin funcionant i ara, atacats per la nova llei d’arrendaments urbans han de canviar de local i han obert una subscripció popular per fer-ho.



I també els llibres

Els Cinc – Enid Blayton – Editorial Joventut
La petita Amèlia es fa gran – Elisensa Roca i Paula Bonet – Casals
Indies, hipsters y gafapastas – Victor Lenore – Capitan Swing


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – L’Automàtica


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

17/02/2015: El rei de groc

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Angle Editorial acaba de fer una contribució important a la mitologia televisiva de Catalunya. Els seguidors de la sèrie “True detective”, la creació de Nic Pizzolato que ha revolucionat la ficció televisiva, potser anaven una mica despistats amb els referents que apareixien en alguns moments de la trama i que. si bé són força habituals i coneguts en determinats ambients de la tradició anglosaxona, transportats aquí resultaven més aviat críptics per a la majoria de seguidors de Rust Cohle i Marty Hart.

El rei de groc - Robert W. Chambers

Robert W. Chambers, nascut a Nova York l’any 1865 es va convertir en una mena de supervendes de la seva època. Es va dedicar a la novel•la romàtica, a la història, a la bèl•lica i, en definitiva, a tot allò que acabés donant vendes i diners, aconseguint amb escreix una cosa i l’altra. I Curiosament, la posteritat li va arribar amb l’únic llibre “personal” que va escriure, “El Rei de Groc” (amb 4 dels 10 relats originals) que ara ens arriba en traducció d’Albert Pijuan i acompanyat de “L’habitant de Carcosa” d’Ambrose Bierce, que comparteix aire i que, en certa manera va ser l’origen de la mirada terrorífica de Chambers.
Diuen que Chambers és el pas que connecta Poe amb Lovecraft i tota una generació posteriors d’enamorats del terror. “El Rei de Groc” és un llibre dins d’un llibre, una obra d teatre que fa embogir tothom qui el llegeix. Pijuan és també el responsable de la instrucció que situa molt bé tots els mites de Groc, un groc que, en aquest cas no és ni daurat ni lluminós i que més aviat s’acosta a un groc tèrbol, fosc, terrible i demoníac, un ambient terrible que, anys més tard, inspiraria els mites de Cthulhu de Lovecraft. Benvinguts al terror en estat pur.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats