El Blog de Jordi Cervera
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Laura de Andrés és periodista i autora de dos llibres molt singulars “Barraques, la lluita dels invisibles” i El preu de la fam, l’estraperlo a la Catalunya de la postguerra” que ha publicat Ara.

Laura de Andrés

Són treballs d’investigació que han posat damunt la taula una realitat quasi invisible, un ghetto que tothom s’entestava en convertir en invisible i que ella ha treballat des de la base per tal de documentar-la i de fer-la visible.



I també els llibres

Llibre de les bèsties – Ramon Llull – Sembra Llibres
Historia y altología de la ciència ficción española – Díez/Moreno – Cátedra
Nadie es perfecto – Joaquín Berges – Editorial


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria La Caníbal


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
La Tina Vallès es dedica professionalment a la correcció i edició de textos però s’ha convertit en una ferma defensora de la narrativa de petit format. Juntament amb el Guillem Miralles és l’ànima de Paper de Vidre, una revista digital dedicada al món de les històries breus d’alta intensitat.

Tina Vallès

El gènere també l’ha seduït com a creadora. va debutar amb “L’aeroplà del Raval” i amb “El parèntesi més llarg” es va endur el premi Mercè Rodoreda de la Nit de Santa Llúcia.




I també els llibres

Cirugía para el alma – Ramon Vila-Rovira – Plataforma
Història de la literatura catalana Volum II – Enciclopèdia Catalana / Barcino
Vuit feministes catalanes entre 1889 i 1976 – Albert Balcells – Rafael Dalmau


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria La Caníbal


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Un article Sílvia Fornós al suplement d'estiu del Diari de Tarragona.

La idea és parlar de com es viu l'estiu i dels records.

Gràcies

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

20/07/2015: Albert Casanelles

Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Un nou il•lustrador que s’incorpora a la nostra magnífica galeria, a aquest modest espai que serveix per anar despertant la curiositat, per acostar-vos la feina de grans professionals. En aquesta ocasió és Albert Casanelles. Il•lustrador, dissenyador, al seu web i al seu perfil de Vimeo podreu trobar treballs editorials, de publicitat, tècnics, de còmic i, en definitiva, un ampli ventall d’interessos que podeu anar descobrint també al seu perfil. Aquí teniu una portada inèdita i un dels fons que conformen el videojoc “Papapear Saga”.

portada inèdita d'Albert Casanelles

fons de videojoc d'Albert Casanelles

Albert Casanelles

Gràcies Albert.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Autors
Escrit per: Jordi Cervera
La Margarida Aritzeta és una de les grans escriptores del nostre país. Al llarg dels 80 va viure una època molt activa, amb un seguit de novel•les impressionants, formant part del singular col•lectiu literari Ofèlia Dracs i posant
les bases d’una sòlida carrera creativa.
I tot i que no ha deixat mai d’escriure, la llunyania dels centres barcelonins de decisió, les obligacions laborals i els avatars de la vida ens van privar de gaudir amb tota la seva intensitat necessària d'una de les veus narratives més interessants del nostre país, una escriptora que, per qualitat mereix ocupar llocs destacats en la nostra literatura.

Margarida Aritzeta amb Joan Reig

L’antologia “Elles també maten”, publicada per Llibres del Delicte i coordinada per Anna Maria Villalonga, li va despertar de nou el cuquet de la novel•la negra, un gènere on havia brillat com una realitat sòlida i evident. Dit i fet, a més del conte d’encàrrec, s’hi posa amb ganes i es posa a treballar en “L’amant xinès”.
Coneixent-la, no tinc cap dubte que s’ha divertit molt i molt escrivint-la, que, de ben segur, ha recuperat un esperit quasi juvenil, sense lligams, sense restriccions, sense convencionalismes que li frenessin la creativitat i les ganes de jugar, d’explorar, de gaudir escrivint i això es nota.
El resultat és obvi i evident, una història que es nodreix de l’actualitat, que quasi es podria llegir en paral•lel als diaris. Personatges més o menys coneguts, d’altres que reben noms que quasi són una picada d’ullet històrica i, sobretot aquesta protagonista inquieta i una mica anti-heroïna que investiga una trama singular on hi apareixen al immigració, els nous models turístics, la corrupció.
Ha tornat la millor Margarida Aritzeta i tinc la feliç sensació que ha tornat per quedar-se, per regalar-nos la seva experiència, la seva saviesa i la seva habilitat literària amb una llibertat i unes ganes de divertir-se absolutament encomanadisses i gratificants. I com que ella es diverteix escrivint, els lectors també gaudim llegint-la i això és, sens dubte l'autèntic miracle de la literatura.

Margarida Aritzeta a La Capona

La mateixa Margarida ens fa cinc cèntims d’aquesta història:

Com va sortir L’amant xinès
Em vaig trobar el personatge de la inspectora Mina Fuster a les mans quan l’Anna Maria Villalonga em va convidar a participar al recull Elles també maten. Diu, fes un relat curt. I em va sortir un relat amb personatge que demanava a crits més espai per existir. I ja hi vam ser!
Jo feia una vintena d’anys que no escrivia novel•la negra, encara que sempre n’he llegit, les he devorades d’ençà que tinc memòria. I de sobte em vaig recordar de com em divertia escrivint-ne i vaig començar a imaginar crims i a perseguir delictes i a imaginar criminals, i a aquella inspectora li va sortir una mare vella i rondinaire amb qui mai no s’havia avingut, i uns companys de feina que potser trobaven que ella era massa jove o massa dona per ser inspectora d’investigació criminal. I em va aparèixer un jutge dels d’abans, dels que no poden veure els Mossos ni en pintura. I un periodista granat, passat per la trinxadora de la crisi. I vaig pensar, què caram, vinga, sal i pebre! I a la xiqueta li agrada portar talons ben alts quan li ve de gust, que per això és molt jove, i li agrada la marxa, li agraden els homes un pèl morbosos i té un passat amb un rocker joveníssim que va petar als vint-i-set (com els del Clan dels vint-i-set), que no explicarà a ningú, per molt que provin de fer-la xerrar. I té una veueta que l’empipa, que només sent ella, i de vegades s’hi discuteix aferrissadament abans de trobar la solució als casos més envitricollats.

Margarida Aritzeta - L'amant xinès

I quan ja tenia els personatges, jo que dic: i això on passarà? I en aquell moment no paraven de sortir notícies sobre un complex urbanístic i de casinos, que s’havia de dir Barcelona World. I de la mateixa manera que els vells deien “on hi ha pèl hi ha alegria”, jo vaig pensar, on hi ha grans fortunes i grans negocis a fer, segur que hi ha l’opció del delicte. I em vaig decantar pel “territori Barcelona World” com a espai criminal, que en aquell moment (i a l’inici de la novel•la) tremolava perquè hi estaven construint molt a la vora un magatzem subterrani de gas (el Castor) que acabaríem pagant entre tots. Per què calia buscar un altre escenari? I llavors va sortir als diaris que la màfia xinesa, les Triades, estaven interessades en el complex de casinos… i la materèria primera ja hi era, només calia pastar la massa i deixar que pugés.

Margarida Aritzeta amb Joan Reig

I així va ser com vaig escriure L’amant xinès, una novel•la d’acció trepidant on les coses no són el que semblen perquè des de sempre m’han agradat els laberints de ficció, i una novel•la també de personatges, o de personatge: la inspectora Mina Fuster, que es diu així en memòria d’en Jaume Fuster. Sense ell mai no hauria escrit novel•la negra. Una Mina Fuster que reclama espai i temps i aventura. I que em fa imaginar episodis futurs…


Gràcies, Margarida


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
L’any 1615, deu anys després de l’aparició de la primera, es publica la segona part del Quixot, això vol dir que enguany es viuen les celebracions dels quatre-cents anys d’aquesta obra fonamentals de la literatura castellana i universal.

Entre les publicacions commemoratives que s’han fet per tal de celebrar aquesta efemèride, en podem destacar dues, que representen una magnífica i història oportunitat d’acostar-se al treball de Cervantes amb alguns valors afegits.

El Quijote (Cátedra)

La que edita Cátedra compta amb el pròleg i l’edició de John J. Allen i les il•lustracions de Jean Mosnier que, per primera vegada, apareixen emparellades amb el text concret que il•lustren.

El Quijote (Anaya)

De la seva banda, la d’Anaya, amb edició, introducció i notes d’Ángel Basanta i les il•lustracions de tot un premi Nacional, José Ramón Sánchez.
Dues edicions ben diferents però amb la capacitat de fascinar, d’aportar nous materials que les converteixen en especials i úniques i també en una magnífica manera de celebrar els quatre-cents anys d’aquest text imprescindible.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

15/07/2015: Aina Cordoncillo

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Els habituals del blog sabeu que una de les seccions habituals és la va dedicada als il•lustradors. A casa nostra n’hi ha molt si de molt bons. La idea, també ho sabeu, és oferir un tastet i també les claus per poder veure amb més detall la seva feina.
Avui ens acompanya Aina Cordoncillo, una il•lustradora barcelonina amb una interessant trajectòria. Com sempre, si us agrada això que veieu, la podeu seguir a la seva pàgina web i també al seu blog.


Il·lustració d'Aina Cordoncillo

Il·lustració d'Aina Cordoncillo

Aina Cordoncillo

Gràcies Aina


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Montserrat Tolosa té una llarga experiència en qüestions culturals, una experiència que va aprofitar per crear Trivium, una empresa àgil i activa dedicada a impulsar activitats lligades a la cultura.

Montserrat Tolosa

Cicles de xerrades al voltant del món del llibre, matinals infantils en centres comercials i moltes altres idees que posen de manifest aquest esperit inquiet amb un eix inalterable i viu.



I també els llibres

La canción de la bolsa para el mareo – Nick Cave – Sexto Piso
A contracorriente – M. Ángeles Cabré – Elba
Drácula – Adams & Oliver – Coco Books


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Estudi de Ximena Pérez


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Emilio Bernárdez, l’editor de La Cúpula ens comenta els 35 anys de vida d’aqueta editorial especialitzada en còmics. N’han viscut de tots colors i han donat suport a grans autors de casa nostra. Revistes com “El Víbora”, són autèntics referents.

35 anys de La Cúpula

Per celebrar-ho han editat un llibre que recull dibuixos i dibuixants d’aquestes tres dècades i mitja i que es regala amb cada compra. Una peça de col•lecció que ajuda a engrandir un mite i una veritable filosofia de vida.




I també els llibres

Alícia en el país de las Maravillas – Lewis Carroll – Baula
El signe prohibit – Rodrigo Muñoz – Edebé
Canvi d’agulles – Diversos autors – RBA


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari - Llibreria Casa Usher


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Toca donar les gràcies a Laura Gonzàlez, la conductora i responsable del programa “Todos somos sospechosos” de Ràdio 3, una illa insòlita i gratificant que barreja literatura, televisió, cinema, pop i rock. Haig de confessar públicament que, de 3 a 4 de la matinada, la meva comunió interior es manté lligada a altres propostes, no sé si dir-ne culturals, que tenen més a veure amb Morfeu, la placidesa, la son i la vida càlida entre els llençols, però el programa de la Laura és un habitual dels meus podcasts radiofònics i per això em produeix una il•lusió especial que hagi dedicat una part important del seu temps (a partir del minut 26,30) al llibre “Lo que pasa cuando no pasa nada”, de 66RPM.

Laura Gonzàlez - Todos somos sospechosos

Em fa feliç ser un sospitós més i aquesta vegada fugint de l’anonimat de l’oient a deshores, si tenim en compte l’horari legal de l’espai i formar part d’aquesta emissora que va ser i encara és una part fonamental de la meva cultura musical i social.
Gràcies, Laura, per posar la teva veu, el teu magnetisme personal i la teva creativitat radiofònica al costat d’aquests versos que no són altra cosa que una mirada discreta i personal a la vida i al pop que ens ha fet ser com som.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats