El Blog de Jordi Cervera
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
La col•lecció Vandalia de la Fundación José Manuel Lara ha publicat amb el número 61 “Per riguardo”, un nou gir en la carrera professional de Pere Gimferrer. Són 12 poemes escrits en italià i traduïts al castellà per un dels traductors habituals del poeta, Justo Navarro i amb un pròleg de Jacobo Cortines, el director de la col•lecció.

Per riguardo – Pere Gimferrer

Gimferrer demostra una vegada més la seva insòlita i reconeguda habilitat per capgirar-ho tot, per anar més enllà, per sorprendre des del rigor, des de l’emoció, des de la visceralitat, des de la qualitat i, curiosament, sense perdre mai ni una engruna del seu estil, de la seva personalitat, de la seva veu personal. Poeta en castellà, poeta en català i ara poeta en italià. Un italià que el mateix escriptor reconeix deutor de literatures, de cinema i de visites culturals i que aquí es mostra quasi com un instrument perfecte, entrenat i preparat per posar-se al servei de la lírica de Gimferrer.

Pere Gimferrer (Foto : Joan Cortadellas - El Periódico)

Ha defensat sempre que és la llengua qui l’escull a ell i no ell qui escull la llengua, potser per això aquest llibre pot resultar encara més singular que tots els anteriors. Així, cada poema s’arrela de manera sòlida i coherent en la tradició i en la història de la pròpia llengua triada. I en aquest cas concret, l’italià de Gimferrer lliga amb tots els referents culturals que l’han anat amarant al llarg dels anys, que han anat configurant un apart del seu pòsit intel•lectual.
A “Per riguardo” resulta relativament fàcil seguir-lo en italià o, com a mínim, copsar els girs de l’idioma, els jocs, la lírica i el ritme càlid dels versos i de les paraules. Tot es belluga en un univers natural, plàcid, sense sotracs, en un ritme que flueix i que captiva sense esforç, transmetent una musicalitat i un ritme que semblen propis i no apresos a través de l’experiència. I per reblar el clau s’hi suma l’habilitat i el mestratge de Justo Navarro per arrodonir el conjunt i transportar el poeta italià al castellà, un gir insòlit i gens corrent. El resultat és un nou llibre de poemes amb el segell únic i personal de Gimferrer, que, s’expressi amb la llengua que vulgui, continua tenint un pols ferm i una meravellosa capacitat de transmetre imatges, sensacions i passions i de construir obres imprescindibles.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
L’editor Aniol Rafel és l’ànima de les Edicions del Periscopi, tota una declaració d’intencions, un ull que gira a la recerca de llibres que fascinin els lectors.

Aniol Rafel (Foto: Joan Morejon)

Un catàleg interessant que es va fent gran i regalant emocions i delicadeses.



I també els llibres

La independència explicada al meu fill – Víctor Alexandre – Editorial Meteora
La pandilla de Asakusa – Yasunari Kabawata – Editorial Seix Barral
Minipops – Meritxell Martí/ Xavier Salomó – Editorial Combel


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria No llegiu Barcelona


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Jordi Cervera
Com no podia ser d’una altra manera, un llibre celebra els 100 primers llibres d’aquesta interessant editorial de Madrid.
Una idea esbojarrada que arrenca amb “Pasar el invierno”, d’Olivier Adam i que tanca aquest primer cicle amb “Un paseo invernal” d’Henry David Thoreau. Pel mig, i més enllà d’aquesta, qui sap si atzarosa coincidència estacional, un ventall singular de llibres que fan referència a temes tan diversos com les sèries True detective, The Walking Dead o Breaking Bad, les llegendes urbanes del rock, Marlene Dietrich o amb autors com Henry David Thoreau, Jean Genet, Pasolini, Dashiell Hammett o John Dos Passos. Literatura, assaig clàssic i contemporani i un ventall d’opcions que l’han convertit en una de les noves editorials més actives i singulars de l’actualitat.

Els 100 primers llibres d'Errata Naturae

I un llibre no venal, amb la coberta de David Sánchez i la maquetació de Maria O’Shea celebra 100 lliuraments magnífics, 100 llibres per recordar i que, vist l’èxit assolit per Errata Naturae, no són altra cosa que el pròleg de 100 més que aniran venint i que caldrà seguir amb renovada atenció.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Autors
Escrit per: Jordi Cervera
Pere Cervantes és sots-inspector de la Policia Nacional, dirigeix un grup de delictes tecnològics, va anar a Kosovo amb la ONU i ha publicat a Edicions BNo nos dejan ser ninos”, una singular història negra que es bateja amb una cançó de Raphael, que fuig dels tòpics del gènere amb habilitat, humor i rigor i que s’ha colat enmig d’un projecte de més volada que fa temps que li bull a les mans.
L’escenari escollit és l’illa de Menorca, un lloc tranquil i relaxat on no és gens habitual l’aparició d’un assassí en sèrie que mata dones de la tercera edat al recer d’aquest tema poc conegut de Raphael.

No nos dejan ser niños - Pere Cervantes

A l’epicentre de tot aquest embolic una policia que acaba de ser mare, que havia format part d’un grup d’investigació d’elit i que ara mata les hores entre una feina que no l’acaba d’omplir, l’alletament del seu fill, un matrimoni que s’esquerda, un marit força absent i una sogra que és un veritable corcó i que, d’entrada sembla tenir força números per convertir-se en una bona sospitosa. I Per acabar-ho d’adobar apareix una ex-parella a fer-se càrrec de les investigacions.
No explico res més per no fer spoilers ni rebentar la trama però el cert és que Pere Cervantes assumeix un seguit de riscos i es planteja una sèrie de reptes gens senzills de superar i se’n surt amb nota alta.
D’entrada fugir d’allò que hauria resultat ben fàcil, del policia masculí i, per contra, agafar com a protagonista una dona i una dona en una situació especialment complicada i voluble. És un material ben fràgil, un explosiu complicat de manipular i que desperta a l’instant un corrent de simpatia inevitable. La María esdevé ràpidament quasi una heroïna amb sabatilles d’anar per casa, a cavall entre les necessitats personals i les laborals, un equilibri fràgil i inestable que fluctua segons el moment del dia i seva la situació anímica puntual i que s’acaba convertint en un dels més poderosos elements de seducció de la protagonista, en una personalitat càlida, carregada de dubtes i a la recerca de la supervivència quotidiana.

No nos dejan ser niños - Pere Cervantes

D’altra banda, i no sé si això és només una mirada masculina sense contrastar amb cap dona, però trobo que un altre dels punts forts és aquesta psicologia femenina, més subtil, menys visceral, més sibil•lina que s reflecteix, ja sigui en la manera de respondre de la sogra (que acaba esdevenint un personatge força odiós) o en les actuacions i les respostes de la pròpia Maria.
És un encert aquesta manera subtil de barrejar vida i acció, d’enfrontar els protagonistes amb els seus fantasmes, uns fantasmes que no han de ser per força grans projectes i que poden ser el petit sentiment de culpabilitat per no arribar a l’hora a casa o desatendre una mica el teu fill a causa de les obligacions laborals.
Pere Cervantes ha bastit una magnífica, entretinguda, divertida i emocionant novel•la i també ha creat un personatge complex i ric que és d’esperar acabi tenint més recorregut i acabi convertida en una de les noves heroïnes de la novel•la negra de casa nostra.
El mateix Pere ens acosta la seva visió més íntima d’aquesta història.


Pere Cervantes

"No nos dejan se niños" és una novel•la policial on he volgut que la presència de la dona sigui evident. Em fan riure les lleis sobre "igualtat" al món laboral (de fet em fan riure per no plorar les lleis sobre igualtats) i he vist moltes mirades de ràbia en dones que pel fet d’intentar compatibilitzar la seva feina (que els apassiona) amb la maternitat, han rebut dures crítiques i sobre tot injustes. També volia aportar el fet que hi ha dones que maten ( i no em refereixo emocionalment, d’aquestes hi han un munt ;)) i encara que siguin minoria, és un fet. I la dona quan mata, mata diferent. Un altre punt que no sé si ha quedat clar a la novel•la (a diferència d’altres novel•les negres on critiquen directament als polítics actuals), és el fet de plantejar-nos quin tipus de societat som. I creu-me que m’he estat documentant molt temps, a part dels 23 anys que porto com a policia i m’esgarrifa el fet de que, com diu el personatge "Galván", la societat actual té molts dels ítems que composen un perfil de psicòpata, i es clar, això com a mínim preocupa. ¿O no ?
I per acabar, afegir que sempre m’agrada aprofundir en la psicologia dels personatges, em fascina l’ésser humà les emocions que es senten i que no s’expressen, els problemes que ens preocupen i que mai no passen, les solituds que podrien tenir solució i les càrregues morals que com àncores mai no ens deixen partir.


Gràcies Pere


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Joaquim Carbó és un dels grans noms de la nostra literatura. Defensor abrandat de la literatura infantil i juvenil fa molts anys que escriu llibres que segueixen comptant amb el favor del públic.

Joaquim Carbó - Fotografia: Núvol


I malgrat això, segueix sent un treballador que no descansa i que té un grapat de projectes oberts damunt la taula.



I també els llibres

El chef – Simon Wroe – Edicions 62
Los Beatles versus los Rolling Stones – John McMillian – Ediciones Urano
Verne for Children – Pablo Zamboni – Editorial Edebé


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Rosas Crafts Barcelona


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
Des de la distància i amb una gran tristesa, me n’assabento de la mort de Jaume Amenós, un reusenc de tota la vida, un amic i un activista cultural dels d’abans, d’aquells que esmerçaven totes les hores del dia i alguna més en pro de la societat, de la cultura, de la ciutat, del bé general.
Ànima indiscutible del Bràvium teatre, entitat que presidia, el Jaume va esdevenir un dels grans impulsors i defensors de l’escena reusenca entesa com una globalitat. Al seu currículum hi ha iniciatives de tota mena, de gran volada, ambicioses, casolanes. I sempre amb l’emoció de les coses sentides i amb el coratge de qui treballa sabent que ho fa amb convenciment, amor i dedicació.

Jaume Amenós, a l'esquerra, durant la lectura

La ciutat li va reconèixer aquesta dedicació nomenant-lo pregoner de la Festa Major d’aquest any, un honor que, em consta, el va fer feliç.
Ens coneixíem des de fa molts anys i, personalment li haig d’agrair especialment la seva intervenció en la presentació a Reus de “La mort a dos-cents deu”, coordinant i posant en escena una lectura dramatitzada del llibre al costat de Montse Marca, Josep Lozano, Jaume Ciurana i Edu Mejías.
Hem perdut un amic i una persona vital i insubstituïble. A Reus li queda ara un buit impossible d’omplir, un esvoranc profund amb la personalitat d’un gran home que va actuar sempre des de la modèstia i la senzillesa.
Una abraçada, Jaume!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Ara que sortir al carrer ja comença a ser sinònim de trobar-se els arbres plens de llums de colors, de patir l’atac de la compra compulsiva, d’enfrontar-se al ja famós esperit nadalenc i sumar-hi, a més, noves aportacions com els Black friday, els cyber monday, els happy sunday o els blue saturday, arribar un llibre que, casant una cosa i l’altra i, afegint-hi un punt d’ironia i de creativitat, es pot convertir en un magnífic regal nadalent.
És el llibre Els dotze terrors de Nadal, de John Updike, amb les il•lustracions d’Edward Gorey i la traducció de Jordi Puntí que ha editat Raig Verd.
Els més fervents defensors d’aquesta festa potser dibuixaran una ganyota de rebuig, però segur que també posaran en qüestió les afirmacions d’Updike i les contrastaran amb la seva pròpia visió festiva. Per contra, tots aquells que senten aversió profunda envers tota aquesta ambientació, riuran sense embuts quan s’enfrontin a l’àcida ironia de l’escriptor.

Els dotze terrors del Nadal

Us heu preguntat alguna vegada quin motius poden impulsar a algú mínimament normal a viure en un lloc ignot i deixat de la mà de Déu, envoltar-se d’elfs i dedicar-se a una ocupació tan peculiar?
El llibre, curt i intens, té malicia, una discreta i mesurada mala llet, acidesa, un lúcid sentit de l’humor i una brillant demostració de saviesa, un grapat de valors que seria un crim rebutjar. Segur que després us mirareu els rens amb uns altres ulls!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Xavier Vidal és periodista, però es va cansar i es va decidir a provar de fer realitat un antic desig. El resultat és la llibreria No Llegiu, un nou topònim en aquest mapa d’establiments culturals que creix amb ganes.

Xavier Vidal. Llibreria No Llegiu

Al 22 del carrer de l’Amistat trobareu llibres, tota mena d’activitats i una pissarra que us avisarà sempre de les intencions i del menú del dia.



I també els llibres

Ana y Froga – Anouk Ricard – Blackie Books
Principis per a la consecució poètica – Friedrich Hölderlin – Quaderns Crema
La balada de Billy el Niño – Alfonso Domingo – Algaida Editorial


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria No Llegiu Barcelona


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Ediciones Urano acaba de publicar Outlaw Pete, un llibre il•lustrat que representa el debut literari del Boss. El projecte, editat originàriament per Simon & Schuster de Nova York manté l’estructura original, amb el text de Bruce Springsteen, és a dir la lletra de la cançó del mateix títol que va formar part del disc Working on a dream del 2009, amb les il•lustracions de Frank Caruso i una darrera pàgina amb la traducció al castellà de Sergio Bulat.

Outlaw Pete - Bruce Springsteen

És la història d’un bebè que neix proscrit i que aviat es converteix en un lladre de bancs. Tot i que està pensat per un públic adult, amb especial incidència en el col•lectiu de fans del cantant, Bruce no rebutja la possibilitat que els pares el llegeixin als seus fills.

Bruce Springsteen (Foto - Jo Lopez)

Springsteen va conèixer la llegenda d’aquest petit fora de la llei de llavis de la seva mare. Una història moral que fa reflexionar i que, de fet li va despertar una fascinació pel Far West que més endavant concretaria amb pel•lícules, l’aproximació a la música de Pete Seeger o a la realitat de la història americana, la base de molts dels seus discos.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Laura Huerga es va decidir a fer realitat un antic somni i a donar forma a un segell editorial. La idea es va convertir en el Raig Verd.

Laura Huerga (foto Núvol)

I la seva mirada diferent i singular es va veure recompensada amb el premi Llibreter. Un impuls que no fa altra cosa que donar-li nous ànims per anar endavant.





I també els llibres

Alfabeto – Inger Christensen – Editorial Sexto Piso
El guardia, el poeta y el prisionero – Lee Jung Myung – Editorial Destino
Condicions de llum – Emmanuel Hocquard – El Gall Editor


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari - Llibreria Documenta


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats