El Blog de Jordi Cervera

11/02/2016: Aitana Bernabé

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Una nova mirada a l’univers màgic de les il•lustracions. En aquesta ocasió la protagonista és Aitana Bernabé, una il•lustradora que ja ens ha visitat en alguna ocasió i que crea un univers colorista, de vegades naïf i sempre atractiu i magnètic. No es limita només al paper i tambés se sent atreta per les tres dimensions, per l’escenografia de titelles, per les figures, pels objectes. Ho trobareu tot al seu espai personal, Piscaballito, i també al seu perfil de la xarxa Facebook. val la pena seguir les seves activitats sempre sorprenents.

Cartell d'Aitana Bernabé


Il·lustració d'Aitana Bernabé


Aitana Bernabé

Gràcies, Aitana


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
A hores d’ara no cal batallar gaire per afirmar que Jordi Llavina és un dels poetes més interessants del panorama català contemporani. El seu perfeccionisme quasi obsessiu fa que la poesia sigui amb molta comoditat el seu habitat natural, un territori on manen el detall, el rigor i les emocions ben localitzades, clarament identificades i transmeses amb ofici i una mirada àgil i preparada. En aquest sentit, el tríptic literari que tanca amb aquest llibre és un recorregut ben travat i poderós, carregat d’imatges, de pensaments i de metàfores sòlides i indestructibles d’un gran impacte narratiu i sentimental, entenent aquest adjectiu, sentimental, com una elaborada capacitat íntima per poder reproduir de manera empàtica imatges i emocions amb una única frase.
Com a mostra els versos que marquen l’arrencada “Totes aquestes ànimes, tantes, les feies mortes / —desferres de l’oblit, ferralla de record. / Però va haver-hi un temps en què semblaven fortes / les seves mans, i es creien mestresses d’un cor fort...” i que ens situen a l’essència del llibre.


Matí de la mort – Jordi Llavina

Vetlla” explorava la primera joventut, el descobriment de la vida, “Contrada” podria ser perfectament un cant a la maduresa, a l’edat adulta i aquest “Matí de la mort” és una aproximació íntima al final i, sobretot al molt més subtil i sovint més pertorbador sentiment de la pèrdua.
Jordi Llavina s’enfronta a la mort des d’un catalitzador amb tota la capacitat de sacsejar l’ànima, la mort d’un amic. I a partir d’aquí la sorpresa, la pena i la ràbia inicials deixen pas a la reflexió, a repensar els arguments, a cercar explicacions, a intentar agafar la consciència d’un fet sòlid però sempre eteri, absolutament proper però sempre mentalment llunyà.
Com a poeta actiu, Llavina s’agafa a la poesia com una bona eina per explorar i racionalitzar els seus sentiments a la vegada que mira d’aconseguir que l’exercici poètic serveixi, en certa manera, de cura, de bàlsam que calmi el neguit, que assossegui l’esperit i que li permeti avançar en aquesta recerca íntima i plural de la llum, del consol, convertint una experiència negativa en un camí que, no només ajudi el poeta sinó de també pugui ajudar el lector que, en més o menys grau pugui compartir l’impacte i el pensament crític al voltat de la mort.
“Matí de la mort” no és, però un llibre trist de lectura dramàtica. El perfeccionisme de Llavina sap trobar les paraules, els conceptes i la tècnica necessaris per anar definint emocions mentre les combina amb fets quotidians que no fan altra cosa que refermar la solidesa del text mentre s’estableix el diàleg obert amb les experiències pròpies i alienes.

Jordi Llavina

Jordi Llavina és un poeta brillant i imprescindible que basteix imatges potents i que transmet idees sòlides i carregades de bellesa, encara que el tema de fons sigui dels que, com a éssers humans, ens inquieten i ens neguitegen. I com a mostra, un fragment de “L’últim sopar”:

Ja fa set anys, d’aquell sopar —el temps corre.
Hem envellit. Els fills se m’han fet grans.
Les ombres d’alguns morts semblen garants
del nostre temps. Preparo la salmorra

del vers —avui que sé que tot s’ensorra—
per guardar sempre aliment d’uns instants
d’aquella llar d’on érem estadants.
Que, en el rellotge, es glaci el raig de sorra!


“Matí de la mort” és un llibre dels que cal llegir i rellegir per anar descobrint els matisos, els detalls, la bellesa formal dels seus racons més íntims, els camins que poden anar d’un sonet a un poema en prosa sense perdre en cap moment la força del missatge i la claror dels missatge de les emocions.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

03/02/2016: Tram 83

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
És la primera novel•la de l’escriptor Fiston Mwanza Mujila, un escriptor nascut a la República Democràtica del Congo l’any 1981 que s’ha convertit en tot un fenomen internacional i que edita en català Edicions del Periscopi en traducció d’Anna Casassas.
El llibre permet dues mirades que trenquen motlles. D’una banda, la història, el relat d’un punt geogràfic imaginari on conflueixen un seguit de personatges peculiars, insòlits i extrems que miren de sobreviure i d’imposar les seves pròpies normes, ja siguin globals o particulars. Prostitutes, líders de tics dictatorials, vividors i tota mena de farsants es mouen per un paisatge ple de possibilitats de riquesa i d’enemics més o menys velats.

Fiston Mwanza Mujila amb l'agent Anna Soler-Pont

De l’altra banda, sorprèn i impacta l’estil de Fiston Mwanza Mujila que es mostra com un una mena de Charlie Parker de la literatura, fent sonar la seva veu amb unes formes lliures, molt properes al bebop del gran “Bird”, trencant esquemes, subvertint normes i capgirant emocions. Frases que brollen a raig, idees que es superposen, fent que la literatura no sigui en cap moment un indret plàcid i relaxat. Hi ha demanda d'atenció, sorpresa, impacte i, tot plegat, acaba sent una mena de riuada impossible d’aturar, un corrent que s’endú tot el que hi ha al seu pas i que té la capacitat de girar, de retrocedir, de moure’s i d’avançar sense cap possibilitat de control, màgia lliure que alguns crítics han comparat amb l’esperit trencador de la generació beatnik que, sovint demana més passió que comprensió, més deliri que reflexió.
Un llibre valent, agosarat, trencador dels que provoquen qualsevol cosa menys indiferència. Un nou descobriment d’aquest Periscopi sempre atent i encertat d’Aniol Rafel.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Juanjo Andaní ens acosta a través de l’editorial Milenio un altre dels seus volums carregats de màgia i de records i que posa de manifest la seva passió per l’estètica musical. Ja va mostrar una part del seus arxius a “Hay tantas chicas en el mundo”, un peculiar catàleg de senyores que s’han passejat per les portades de tota mena de discos.

Fantásticas portadas - Juanjo Andaní

Ara a “Fantásticas portadas”, el recull es fa encara molt més exhaustiu i aplega material entre els anys 1954 i 1979 i Andaní ens ofereix una visió panoràmica i brillant de les il•lustracions i els grafisme al servei de tota la industria discogràfica. Un producte, els discos, on acostumava a prevaldre l’interior per damunt de l’exterior però que és, sens dubte, una eina magnífica a l’hora de fer un estudi sociològic, cultural, passional i històric d’una manera de fer i d’una forma de viure.
Repassar aquest material que ens brinda Juanjo Andaní és realitzar un recorregut històric, gràfic i sentimental per una època i mostra tota la feina, quasi sempre anònima, d’un grapat de professionals de la creació i el disseny. A banda d’una cronologia de l’evolució de l’art aplicat, el llibre és també un estudi de la industria fonogràfica, una mirada directa als canvis socials i estètics i fins i tot de les modes imperants en cada moment i, encara que no ho pugui semblar d’entrada, una treballada investigació que va més enllà del neguit compulsiu de col•leccionar discos.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Tots els seus lectors saben que Jaume Cabré és un escriptor metòdic, precís i detallista que treballa les seves històries amb temps i dedicació absolutes, que fa sortir els personatges del bagul i els deixa tombar tot el temps que necessitin per casa fins que s’enamora d’un i, a partir d’aquell moment, li va teixint, a poc a poc, el vestit profund de la seva història. Aquesta manera de fer, que quan tens un nou llibre de Cabré a les mans agraeixis amb la passió i el neguit de saber que t’espera una lectura magnètica, té com a contrapartida, diguem-ne negativa, que entre una novel•la i la següent passen uns quants anys, sovint molts més dels que la paciència del lector (d’un ritme molt diferent a la paciència de l’escriptor) pot suportar amb calma.
Per sort Cabré, per allò de desengreixar la màquina, acostuma a omplir els buits amb algun llibre d’assaig o de pensament, però en aquesta ocasió, la presència dels nets i l’exercici d’explicar contes han variat una mica aquest ritme i han fet que l’autor s’acosti a la literatura infantil amb la història “En Pere i el bosc”, il•lustrat per Júlia Sardà i publicat per Estrella Polar, del Grup 62.

En Pere i el bosc – Jaume Cabré

El petit Pere surt a al recerca del seu camió de bombers de joguina i s’endinsa al bosc. Allí coneixerà diferents animals que l’ajuden a entendre el món i, fins i tot, a descobrir aspectes concrets de la seva pròpia vida.
Una història amable, amb missatge i un bon treball de Sardà que aconsegueix que el conjunt sigui una peça que pot funcionar en dues línies, la més obvia, la canalla que trobi en aquest llibre una bona manera de descobrir una història bonica, ben narrada i ben dibuixada, i els adults, que buscaran tenir a la biblioteca una peça insòlita i singular amb la signatura d’un dels grans autors europeus contemporanis.
El llibre juga també amb els efectes gràfics, amb pàgines troquelades, forats, plecs, jocs visuals que complementen el treball de l’autor i de la dibuixant, enriquint el conjunt.
Jaume Cabré, sempre disposat a col•laborar amablement amb aquest blog, ens explica les seves sensacions a l’hora d’obrir un parèntesi en la novel•la i l’assaig i enfrontar-se a una història infantil:

Jaume Cabré

En Pere i el bosc és un conte senzill però que m'ha costat molt de fer. No perquè em sigui més fàcil el que és difícil sinó perquè escriure per a la canalla és molt difícil per a qui no en té l'ofici. Escriure aquest conte m'ha fet admirar els grans mestres de la literatura per a la gent menuda: aquelles històries rodones que suposen, per a qui l'escolta o el llegeix, fer un itinerari personal pels secrets i els descobriments d'una història que avança si el lector vol acompanyar el protagonista en el seu viatge. És fàcil de dir i difícil de fer. I sempre posant-te en la pell del lector menut.
He tingut la sort de tenir com a aliada la il•lustradora, la Júlia Sardà, que de seguida s'ha sabut submergir en el món d'aquest bosc amb unes il•lustracions meravelloses, farcides de detalls i d'ironia molt fina i que, pel que veig, encanten els lectors petits i també els grans. I un altre gran aliat ha estat l'editorial Estrella Polar que ha volgut fer una edició plena de sorpreses per a qui té ganes d'empassar-se les pàgines d'un llibre...


Gràcies, Jaume.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Ha mort Paul Kantner, el guitarrista i una de les ànimes dels Jefferson Airplane, psicodèlia en estat pur.

Un record en viu, en una de les seves mítiques aparicions a Altamont, l'any 1969.







Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

28/01/2016: Andreu Sierro

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Una nova mirada al món dels il•lustradors. Avui un d’especialment actiu, Andreu Sierro. Practica la “creativitat global” que presideix el seu web. Això li permet moure’s amb comoditat en espais com el 3D, les il•lustracions infantils, l’animació, les combinacions de fotografies i dibuixos i tot amb un especial i personal sentit de l’humor. És director creatiu de Magic Box Int. Toys, una plataforma creativa que desenvolupa universos, personatges i joguines destinats a la canalla (que comercialitza, entre d’altres coses, els populars Gogos) i ha publicat el llibre “40 Microcuentos”, un recull d’històries concentrades i directes que tenen un valor semblant a una bona imatge, l’impacte instantani i la capacitat de fer pensar i que podeu comprar per 99 cèntims. Val la pena seguir tota la seva activitat i ho podeu fer a través de la seva pàgina web on es recull tota la seva feina i les seves magnífiques idees.

Andreu Sierro - Karolo es altamente sugestionable


Andreu Sierro - Zombie Boy


Andreu Sierro

Gràcies, Andreu!

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
L’editorial Proa ha publicat l’obra completa de Gerard Vergés, el poeta tortosí desaparegut l’any 2014. Vergés va ser un poeta singular, amb una obra sòlida però poc extensa. amb “L’ombra rogenca de la lloba”, es va endur el Carles Riba 1982; després vindrien “Long Play per a una ànima trista” (1986), “Lliri entre cards” (1988); “La insostenible lleugeresa del vers” (2002) i “El jardí de les delícies”, un llibre curt que va comptar amb la col•laboració de Ramon García Mateos i de Sam Abrams, responsable d’aquest volum que permet assaborir la riquesa poètica i la profunda cultura de Vergés, tot un humanista fascinat pels clàssics i capaç de traduir Shakespeare o d’elaborar una sòlida obra assagística i periodística que mereixeria també un volum recopilatori.

Gerard Vergés

Abrams ens introdueix un poeta que ell qualifica de primera línia i de complicada classificació, per la pròpia manera d’abordar la poesia i per les especificitats personals i professionals de l’autor. Doctor en farmàcia, culte, irònic i, segons les seves pròpies paraules, un punt mandrós a l’hora d’escriure, Vergés va conrear una poesia sensual i rotunda, lligada a la seva terra, a l’Ebre, aquell riu que presentaca com a mític i remorós i que va aconseguir fugir de les pàgines dels seus llibres i convertir-se quasi en un himne de revolta i de passió.
Un volum imprescindible per atresorar l’obra d’un gran poeta en les últimes versions revisades i corregides.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

22/01/2016: El hueco de la mano

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Sexto piso publica "El hueco de la mano", aquest primer i singular llibre de poemes de la cantant P.J. Harvey, una col•laboració estreta amb el fotògraf Seamus Murphy, un habitual del palmarès dels World Press Photo, que s’emmarca en un seguit de viatges conjunts que els van portar a Kosovo, Afganistan i Washington D.C.

El hueco de la mano

El llibre aprofundeix en el concepte de conflicte, de conflicte agafat no només com una confrontació bèl•lica i totes les conseqüències que se’n deriven, sinó més aviat com una concepció integral, com un relat global que té en compte tots els vectors, totes les possibilitats i que acaba sent una crònica dels fets quotidians que, paradoxalment han perdut el punt més bàsic amb la capacitat de convertir-los precisament en això, en rutinaris, en iterats, quasi en avorrits.
Harvey i Murphy creen un mosaic polièdric que transmet una sensació que es pot arribar a convertir en angoixant, la constatació quasi notarial que el conflicte, entès així, en genèric i, a la vegada, en particular, no coneix fronteres, races, continents, personalitats, cultures o classes socials.
Un conflicte, sigui del tipus que sigui, deixa sempre uns rastres indelebles i els dos cronistes són capaços de rastrejar-los, de descobrir-los i de transformar-los en evidents per tal de cridar l’atenció de treure’ls de context per acabar contextualitzant-los molt més i amb més força.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

21/01/2016: Tiana Negra 2016

Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
Demà s’obre una cita que ja s'ha convertit en imprescindible i que ja comença a tenir un passat sòlid i a guanyar-se a pols un futur impecable, el Tiana Negra . Un cap de setmana ple de propostes variades i interessants. El comissari Sebastià Bennassar ens proposa cites imprescindibles com el merescut homenatge al col•lectiu literari Ofèlia Dracs; l’entrega del tercer premi de novel•la negra Memorial Agustí Vehí, que enguany ha guanyat l’escriptor Silvestre Vilaplana amb la novel•la “Els ossos soterrats”; taules rodones, tallers literaris, lectura de “poemes negres”; rutes literàries o la visita de tota una figura internacional, el francès François Thomazeau, que acaba de publicar “Consulting” a Alrevés, en traducció de Maria Llopis.

Tiana Negra

Novetats, nous escenaris, el bus negre i, en definitiva, una trobada que torna a demostrar que Tiana és un petit paradís cultural.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats