El Blog de Jordi Cervera

30/03/2015: Alecs

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Alecs Céspedes (Alecs) és un altre dels il•lustradors que ens han fet arribar una mostra del seu treball. A partir d’aquesta primera crida bàsica, ja sabeu que, si us interessa i us atrau, podeu explorar amb més detall els diferents aspectes de la seva creativitat resseguint les diferents plataformes on mostra els seus treballs. Aquest blog també pot ser una bona via.

Il·lustració d'Alecs Céspedes

Il·lustració d'Alecs Céspedes

Alecs Céspedes

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
La periodista Sílvia Fornós ha publicat un reportatge al Diari de Tarragona destacant la publicació de dues novel·les que centren una part de la seva trama a Reus. Em fa il·lusió compartir aquesta pàgina amb Aleix Cort.

Novelas "made in" Reus

"Avions de paper" i "La música dels camaleons", dues històries amb part de l'acció que es belluga pels carrers de la capital del Baix Camp.

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

29/03/2015: O: Llibre d’Hores

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Si a la qualitat literària d’un llibre s’hi suma una edició acurada, d’aquelles que es perceben fetes amb l’ànima i tenint més en compte el plaer absolut de l’editor davant d’una peça singular que la necessitat de quadrar el balanç de final de mes tenim un volum dels que cal tenir, llegir, admirar, conservar i difondre.

O: Llibre d'hores

Aquest seria, sens dubte, el cas de “O: Llibre d’hores”, del poeta Joan Navarro i el pintor Pere Salinas que ha editat Edicions 96. I si el que fem d’entrada és deixar-nos enlluernar per les imatges, la fascinació és absoluta i instantània. El llibre sorprèn per moltes coses. La primera, la més obvia, la que entra pels ulls, és la imatge del llibre. Un format especial, una tipografia clara i acurada, un disseny pulcre i elegant, unes imatges que impacten i tot presentat amb una puresa de línies que captiva. Res a dir. Fins aquí un encert.
Però és obvi que no és tracta només d’una qüestió d’imatge i que cal valorar moltes més coses. El títol ens remet als originals únics, als manuscrits il•luminats amb bellíssimes miniatures que els reis de l’Edad Mitjana es feien crear de manera exclusiva. Eren peces úniques, d’una bellesa singular i amb un element personal que les personalitzaven i encara els hi conferien un caràcter més interessant. Cada llibre d’hores, recollia, a més de les imatges, un seguit de pregàries i de textos seleccionats expressament per a ser utilitzats per la persona destinatària de l’obra a l’hora de seguir les litúrgies hora a hora.

Una de les pintures de Pere Salinas

De mica en mica i amb el pas del temps, el material d’aquests llibres es va anar obrint i va incorporant elements més laics com calendaris, cants de temporada, estudis anatòmics, bestiaris. Per això la simbiosi entre Navarro i Salinas al sopluig d’aquest títol és també singular i única i predisposa a les revelacions, a l’exclusivitat, a la sorpresa absoluta i rotunda.
L’obra és fruit d’anys de col•laboració continuada i reflecteix la maduresa, la creativitat i el geni dels dos autors, capaços de casar art i poesia, d’unificar dos estils i dos missatges en una obra magna, en un llibre que colpeix, que atrapa, que interroga, que sorprèn i que meravella.
La poesia de Navarro, a força d’anys de treball constant, s’ha convertit en un artefacte granític, amb una capacitat irrefutable per convèncer, per vèncer, per escolar-se per tots els racons del cervell i deixar-hi el pòsit ric del seu missatge, per escampar-hi certeses i interrogants, per anar deixant el polsim brillant dels misteris que vol desvetllar. I quan casa amb les pàgines del dietari plàstic de Pere Salinas, que, presentats d’aquesta manera és converteixen en díptics contundents, amb una força i una màgia encisadores, en elements de llum i d’ombra, en pous de color, de clarobscurs inèdits. Pinzellades que casen amb les paraules i es transformen en un llenguatge nou, capaç d’aportar més realitats i una magnífica dosi d’encanteris místics, tal i com passava en l’interior dels seus predecessors, aquells impressionants llibres d’hores que el pas del temps ha convertit en joies impossibles.

Pere Salinas i Joan Navarro

Sembla com si trobéssim dues meitats complementàries d’una obra superior o un gran mirall on un extrem de la creativitat troba el seu reflex fidel en l’altra per acabar tancant el cercle, convertint-se en imatges globals i concretes d’una nova fórmula d’expressivitat.
Navarro i Salinas són dos carrils d’una mateixa autovia, dos perfils d’un únic rostre, dos ingredients que, barrejats, esdevenen un nou element que atresora les virtuts de l’un i de l’altre i que les multiplica i les projecta més enllà dels límits establerts de manera individual. “O:Llibre d’hores” és un projecte que juga amb la metàfora, amb la sorpresa, amb la màgia i amb l’esclat del sentits. Són un laberint d’entrada i de sortida, espirals que es creuen i es fonen. cada pàgina és única i plural, individual i part d’un tot global un desafiament que val la pena acceptar sense embuts ni mitges tintes.

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Ahir al vespre la llibreria Taifa del carrer de Verdi de Barcelona va acollir la presentació en societat de “Lo que pasa cuando no pasa nada”, el llibre de poemes que publica 66 rpm Edicions.

Jordi Pujol Nadal, Jordi Cervera i Xarim Aresté. Foto : Marc Galeras

Un acte obert i càlid on es posava de manifest l’entusiasme d’Alfred Crespo i May González, els editors que van concebre l’acte com una reunió de poetes amb lligams directes amb el segell i una idea de contiuitat, del lligam temporal entre passat, present i futur.
El conductor de l’acte va ser Jordi Pujol Nadal, l’autor que va estrenar la col•lecció amb “Greatest Hits” que va lligar un seguit de preguntes relacionades amb el present, és a dir amb el llibre “Lo que pasa cuando no pasa nada” i també amb el futur, amb el llibre del músic Xarim Aresté, que s’estrena com a escriptor amb un recull de poemes acompanyats d’il•lustracions que veurà la llum ben aviat.

La llibreria Taifa durant la presentació. Foto : Marc Galeras

El llibre arrenca d’una frase que Enrique Vila-Matas va escriure a “Dietario voluble” :
“Lo que pasa cuando no pasa nada siempre será un buen título para un libro que algún día alguien escribirá”. La vaig llegir i vaig pensar que sí, que era un gran títol i que seria un bon exercici encetar el projecte, esperar per veure passar a Catherine Deneuve, el que passa quan no passa res i va començar la gestació del llibre, poemes lligats directament amb la música, amb el pop i el rock, un lligam omnipresent que sovint hi és sense ser-hi. El llibre l’han llegit Enrique Vila-Matas, Carlos Zanón, l’altre dels poetes de la col•lecció, Johnny Burning i Nacho García Vega, el líder dels Nacha Pop i tots li han dedicat frases elogioses que l’acompanyen, tot un honor i una bona invitació a la lectura.

Alfred Crespo, Jordi Cervera i May González. Foto : Marc Galeras

Un experiment gratificant amb el regust del rock i el plaer de formar part d’una col•lecció i d’una editorial especialitzada, trencadora, amb uns paràmetres gens rígids, carregada de força i amb una capacitat per innovar i presentar propostes diferents i divertides.
Moltes gràcies.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
"Lo que pasa cuando no pasa nada", un llibre de poesia que publica 66 rpm edicions i amb una història curiosa al darrere que explicarem durant la presentació aquest dijous, dia 26 de març a la llibreria Taifa del carrer Verdi, 12 de Barcelona a dos quarts de 8 del vespre amb la presència del poeta Jordi Pujol Nadal, el poeta i músic Xarim Aresté i l'editor Alfred Crespo.

Lo que pasa cuando no pasa nada - Jordi Cervera

Apuntar que Carlos Zanón, tot un expert en proses i poesies urbanes ha llegit el llibre i ha dit : "Cervera plantea cada poema como una caja de música, una jaula con la puerta abierta para que salga la canción y se quede dentro el lector. ".

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Milena Busquets ha escrit un adéu a la seva mare, un comiat que de vegades és càlid i de vegades àcid, un llibre sincer i captivador que ha protagonitzat una de les entrades més fulgurants que és recorden al mercat editorial

Milena Busquets - Foto : Ana Jiménez

La seva conversa és també un reflex fidel de la seva manera d’escriure, oberta, riallera, sense sentències absolutes i amb una calidesa encomanadissa.



I també els llibres

Paul està muerto y otras leyendas urbanas del rock – Héctor Sánchez i David Sánchez – Errata Naturae
La bèstia humana – Èmile Zola – L’Avenç
Lucrècia Borja, la filla del Papa – Dario Fo – Bromera


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – La Casa de la Paraula


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
L’animador infantil Jaume Barri fa anys que convida els més petits a viure la vida amb música. En aquesta ocasió ho fa gràcies a una de les novetats de Baula, “Cançons del meu entorn”, un llibre on repassa un bon nombre d’accions quotidianes com passejar, fer avions de paper, jugar, el fet d’anar creixent, anar a comprar al mercat. Activitats habituals passades pel sedàs musical de Barri, destinades a canalla més gran de 3 anys i arrodonides de manera fantàstica amb les sempre captivadores imatges del dibuixant Francesc Rovira.

Cançons del meu entorn

La tendresa càlida i còmplice que desperten els seus dibuixos és la millor aliada d’aquesta idea musical convertida en llibre. Rovira és capaç de reflectir grans situacions en un únic dibuix i té l’habilitat de concentrar una història en una imatge contundent de les que es recorden amb afecte i dolçor.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

24/03/2015: Alex Fito

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Un nou il•lustrador al blog. Alex Fito. Nascut a Mèxic D.F. i format a Barcelona. Viu a Palma de Mallorca i a col•labora en diverses publicacions infantils i juvenils és autor de còmics com City Kid, Raspa Kid, Angelitos i ha creat personatges com Camila, protagonista d’una tira diària a Última hora de Mallorca.

Il·lustració d'Alex Fito


Sant Jordi d'Alex Fito


Alex Fito




Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
L’editorial Meteora torna a protagonitzar un d’aquells actes de justícia història que, curiosament, sempre acaben sent obra de segells privats i amb més voluntat i concepte de país que les grans institucions que haurien de preservar, potenciar i difondre la nostra cultura. Acaben de publicar “La Barcelona dels tramvies i altres textos”, un treball de Jordi Amat i Agustí Pons que és una selecció de textos signats per Nèstor Luján provinents d’articles, dietaris i apunts d’un dels periodistes i escriptors més interessants, actius i singulars del segle XX.
Amat i Pons fan una molt bona introducció que ens situa perfectament l’època i la persona. L’estudi arrenca amb el veredicte del premi Nadal a “Nada” de Carmen Laforet, una bona amiga del jove periodista Luján, col•laborador de Destino i, segons els curadors de l’obra, autor que dóna continuïtat periodística a l’obra de Laforet, interpretant la vida de la segona meitat dels anys 40 com un aprenentatge de la decepció.


La Barcelona dels tramvies

La trajectòria vital i professional de Nèstor Luján va molt lligada a la revista Destino, que anava perdent la primera dominació falangista en pro d’un clima més obert, més liberal i obert al món, sense exageracions però sí com una tendència constant. Una columna de la publicació, signada per “Micer Borra”, un pseudònim que alternaven diversos periodistes va protagonitzar una crítica constant a la Companyia de Tramvies. Més endavant, el mes de febres del 1946, neix la columna “Al doblar la esquina”, que ja portava sempre la firma de Luján i que es converteix aviat en una de les més seguides i en el primer jove sense cap experiència periodística prèvia que va adquirir protagonisme a Destino.

Nèstor Luján

Àvid d’aprendre i carregat de curiositat i de coses per explicar, Néstor es deixa fascinar pels habituals de la revista, aconseguint fins i tot l’aval incondicional de Josep Pla que diria que “todo en Luján es claro, ponderado, perfectamente descrito” i que “leer a Luján es un verdadero deleite”. Aquesta bona sintonia serveix per explicar molt bé el contingut del “Dietari de 1947” que la publicació de Meteora reprodueix íntegra i que és, entre moltes altres coses, una mirada àcida i gens complaent de la cultura catalana del moment.
Un altre dels personatges que influeix en Luján és l’editor Josep Vergés, que va rebre moltes crítiques dels catalans exiliats però que no estava disposat a aguantar les dels que s’havien quedat aquí i que feien negocis amb el franquisme i a la vegada protegien la cultura catalana com Fèlix Millet, una enemistat que Luján va reflectir també en les seves columnes.
Vergés va protegir i esperonar Néstor Luján i li va permetre assentar-se com a periodista crític, un fet que es posa de manifest en els durs atacs contra la Companyia de Tramvies per fet que de molts dels seus vehicles només es pogués baixar per una porta que donava directament al centre del carrer, al lloc per on arribaven els tramvies que circulaven en direcció contrària.

Nèstor Luján


De la mà de Pons i d’Amat assistim al creixement personal i professional de Néstor Luján, al pas de jove promesa a realitat consolidada i d’aquí quasi a notari de la progressiva desaparició ideològica i també física de molts dels grans noms del món de Destino. La selecció de necrològiques de personatges com Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols. Josep Maria Folch i Torres, Manuel Brunet, Joan Estelrich o el mateix Josep Pla són una mostra del tarannà de Luján, de la seva admiració pels personatges que retratava i del fet que no li tremolava el pols a l’hora de defensar-los, tal i com va fer en l’obituari de Pla, que va morir en una època on catalanistes i esquerrans qüestionaven força el paper i l’obra de l’autor empordanès.
Jordi Amat, Agustí Pons i, òbviament els editors de Meteora fan un treball fantàstic amb la publicació d’aquest llibre, una petita peça de gran intensitat en aquesta lluita que hauria de ser fonamental i bàsica per recuperar la nostra memòria cultural, per evitar que el passat i els seus noms clau no es perdin en un oblit discret però letal.


Nèstor Luján . Foto Àlex Garcia (la Vanguardia)

I en qualsevol cas, també pot servir per adonar-nos que les coses, en matèria cultural potser tampoc no han canviat tant com ens pensem. Una de les entrades del dietari de Néstor Luján descriu així el dimecres 23 d’abril, dia de Sant Jordi. “Estoy en la Casa del Libro –antigua Catalonia– con José Vergés. Hay un verdadero frenesí por comprar libros. Destino ha publicado “El cero y el infinito”, de Koestler; “Un hombre”, que es el premio Nadal, de Jose Mª Gironella, y “Tino Costa” en catalán, de Sebastián Juan Arbó –Juan es el primer apellido.
Gran éxito de “Mariona Rebull” y “El cero absoluto” que se agota
Vamos a la inauguración del piso de José Mª Figueras. Figueras es un estraperlista enriuqecido enormemente fabricando tarjetas de racionamiento. Comida pantagruélica. Blajot se harta notablemente.
“Vamos al Lamoga, que está en la plaza de Calvo Sotelo –la plaza más elegante de Barcelona– con ranas, árboles, césped y un laguito en el centro. Lamoga es un restaurante o boîte o como se quiera llamarle, de tipo monstruoso, a base de colores crema y suntuosos carmesíes, con las columnas de espejos, las lámparas fastuosas, imitando a arañas com cristalería de culo de vaso, las columnas que son paralelepípedos de espejos, el suelo muellemente alfombrado. En conjunto es algo de una cursilería monumental. Las gentes oyen la absurda y hojalatesca música que está de moda con cara de vago arrobamiento. La falta de calidad del país no llega ni a dar pena. Tan solo hace reír. En este lugar no tomar nada cuesta 20 pesetas.
A la salida vamos a casa de Manolo Muntañola, que está absolutamente borracho
”.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
El programa La ciutat dels llibres, dirigit i presentat pel conegut periodista gironí Jordi Grau a TV Girona es basa en una entrevista setmanal amb un autors. Aquesta setmana he tingut l'honor de ser el convidat de l'espai, un plaer immens que podeu recuperar al web del canal.





Moltes gràcies Jordi

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats