El ministre d'Economia israelià, Naftali Bennett, del partit ultranacionalista Casa Jueva, es feia la pregunta que dóna títol a aquest article, i l'adreçava al secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, que està a punt de presentar una proposta marc sobre la qual s'haurà de discutir la pau entre israelians i palestins. Una proposta que aborda tots els temes més calents, com la seguretat, les fronteres, la capitalitat de Jerusalem, els refugiats...

Kerry és insistent i persuasiu. En poques setmanes presentarà el seu full de ruta i sembla que les parts estan disposades a discutir-la i allargar, si fa falta, les negociacions més enllà dels nou mesos previstos de termini, que acaben a l'abril.

null
Bennett ja ha amenaçat que el seu partit no serà al govern si es negocia amb els palestins a partir de les fronteres que hi havia el 1967. "Prou jocs de paraules" --deia Bennett avui a un grup de colons--. "Les línies del 1967 signifiquen la divisió de Jerusalem, la pèrdua del Mur de les Lamentacions, del Mont del Temple i de la Ciutat Vella. Si això succeeix, la història recordarà uns líders que van estar d'acord a abandonar Jerusalem. Nosaltres no seurem al costat d'un govern com aquest."

La pressió de Bennett s'afegeix a la d'alguns membres del Likud, el partit del primer ministre, Benjamin Netanyahu, que intenten lligar-lo de mans, perquè no pugui negociar, amb propostes de llei com la que presentaran aquesta setmana, que prohibeix al govern negociar l'estatus de Jerusalem o el retorn dels refugiats palestins a Israel.

Avancen les negociacions i al mateix temps la tensió en el govern de coalició israelià, format per centristes, conservadors, extrema dreta i ultranacionalistes. Tothom dóna per descomptat que si es vol continuar negociant el govern s'ha de trencar. Els laboristes, ara a l'oposició, ja han mostrat la seva disposició a entrar a l'executiu per seguir negociant la pau amb els palestins des d'una posició de força que els donaria representar la majoria del poble d'Israel.