"L'estat d'Israel ha respost bé a la gran tempesta, fins i tot crec que hem respost millor que altres països que estan més acostumats a aquestes inclemències." Aquestes paraules del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, han acabat d'encendre la ira de la població, que s'ha sentit, majoritàriament, abandonada a la seva sort. Que els ho preguntin a les dotzenes d'automobilistes que van estar hores dins els seus cotxes, les desenes de milers de ciutadans que encara no tenen llum, els milers de persones que no poden sortir a comprar perquè ningú neteja el carrer o la vorera. Per no parlar de l'absència d'escombriaires, de repartidors de diaris, de medicaments, de queviures. Avui l'exèrcit, després d'estar Jerusalem dos dies incomunicada, s'ha desplegat pels carrers de Jerusalem per atendre necessitats de primer ordre.

Neu al Pròxim Oriernt
Però aquestes penúries no són res si les comparem amb les que estan patint els centenars de milers de refugiats sirians en precaris camps de cases de plàstic al Líban, Turquia, l'Iraq o Jordània. A la falta habitual de productes de primera necessitat, s'hi afegeix ara el fred insuportable, els carrers enfangats o plens de neu, la falta de roba, que fa que veiem la canalla jugant amb la neu en sandàlies o esclops. Unes condicions que han portat les Nacions Unides a demanar més ajuda a la comunitat internacional; no només per a ells, els refugiats, sinó també per als habitants dels països que els acullen i que es troben amb una situació explosiva al seu voltant que els afecta econòmicament i socialment.

Un dels llocs on l'efecte de la tempesta ha estat més devastador ha estat a la Franja de Gaza. Les pluges han negat les principals ciutats i han provocat un veritable desastre. Fins i tot Israel ha permès l'entrada de 450.000 litres de fuel per a la planta productora d'electricitat, que feia 50 dies que estava fora de servei per falta de combustible. L'entrada d'aquest material s'ha fet a través de l'Autoritat Palestina perquè Hamas no reconeix Israel.