Les presons israelianes estan plenes de palestins condemnats per terrorisme; alguns hi són des d'abans dels acords d'Oslo, l'any 1993. Precisament, 104 d'aquests seran excarcerats quan s'acabin els 9 mesos que s'han donat israelians i palestins per negociar un acord de pau, o, si més no, per posar les bases per fer-ho. Així ho va prometre el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, al secretari d'Estat nord-americà, John Kerry.

És una mostra de bona voluntat amb la contrapart palestina, diuen a Israel, d'intenció seriosa de negociar. "Si no, no posaríem en perill el govern", em diu un alt funcionari de l'administració de Netanyahu. I és que el govern està totalment trasbalsat per aquest tema, sobretot després que Casa Jueva, el partit de l'ultranacionalista Naftali Bennett, intentés aturar l'alliberament dels presoners fabricant una llei d'urgència que ho impedís.

Traïcions dins el govern. O potser no, perquè les traïcions formen part de l'idiosincràcia d'un govern on ningú es refia de ningú, on conflueixen partits d'orientacions molt diverses; com la mateixa Casa Jueva, que representa els colons sionistes i religiosos, contraris a negociar amb els palestins i fins i tot a l'existència d'un estat palestí, o el partit laic de Yair Lapid, passant pel de la ministra de Justícia, Tzipi Livni, líder de les converses i totalment partidària de la negociació i de la coexistència dels dos estats, un al costat de l'altre, convivint en pau i garantint la seguretat.

Netanyahu diu que ho fa tot a contracor, que, si per ell fos, no alliberaria els presoners palestins, però que l'obliga la realitat del món en què viu. Un món que no agrada gens a la ultradreta israelana, que intentarà impedir de totes les maneres possibles que les negociacions arribin a bon port.