null
Amb almenys 17 morts i centenars de ferits s'ha saldat aquest transcendent i sagnant divendres. Els Germans Musulmans han començat a dur a la pràctica la seva promesa de donar la vida per preservar la legalitat democràtica del país i tornar Mohamed Mursi a la presidència d'Egipte. Han intentat assaltar la caserna on està detingut l'ex president, així com l'edifici de la televisió estatal, pres per l'exèrcit, i accedir a la plaça Tahrir.

Els cops de pedra, els trets, les barricades, han tornat a totes les principals ciutats del país. Un país que avui es despertarà trencat, amb més noms de màrtirs a afegir a la llarga llista que es va iniciar ara fa dos anys i mig amb la revolució de gener del 2011.

Es fa impossible imaginar que els Germans Musulmans acceptin la generositat de l'exèrcit i els opositors a Mursi perquè s'integrin en un govern d'unitat nacional, i fins i tot que participin en unes possibles pròximes eleccions legislatives i presidencials. Han estat apartats a la força del poder que havien guanyat a les urnes, els seus líders detinguts i les principals institucions representatives del poble, dissoltes.

Els Germans Musulmans tenen milions de militants decidits a lluitar, A l'altre costat hi ha la força militar que està també decidida a fer-los front. El país ha entrat en un carreró sense sortida, on la negociació s'imagina molt difícil. Que passarà avui? Potser l'exèrcit s'acabarà desplegant rotundament pels llocs més sensibles del país. I potser els Germans Musulmans continuaran cridant a la revolta. Un panorama que posa en una molt incòmoda situació als liberals, laics i progressistes que han anat de la ma dels militars i que veuen com ara son, plegats, en un dels fronts que pot abocar el país a una guerra civil.