Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera


Una altra nit de recerca dels tres nois desapareguts sense resultats, però amb un objectiu aconseguit: detenir membres del grup islamista Hamas i destruir les seves infraestructures a Cisjordània. Segons el govern d'Israel, les batudes de l'exèrcit van dirigides a debilitar Hamas, no només a trobar els adolescents. Fins ara són ja més de 200 els detinguts.

"Estem atacant Hamas", deia avui mateix el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu. "Hem arrestat més de 100 militants de Hamas, però també duem a terme altres accions que no els penso explicar ara." Els militars israelians han tancat diferents institucions vinculades amb els islamistes de Hamas i n'han detingut els responsables, com el director de la televisió palestina, Al-Aqsa TV. La ciutat d'Hebron continua segellada i l'exèrcit israelià ha estès la recerca cap al nord de Cisjordània, sobretot a la ciutat de Nablus.

I mentre els colons jueus continuen fent autoestop al mateix lloc on van desaparèixer els tres nois israelians, l'Autoritat Palestina continua denunciant que el poble palestí està, en aquests moments, sota un càstig col·lectiu per part d'Israel i acusa el govern de Netanyahu d'aprofitar el moment per expulsar Hamas de Cisjordània i destruir el govern d'unitat palestí format fa 15 dies. Israel reconeix que vol netejar la zona de membres de Hamas, als quals, després de detenir-los, vol expulsar a Gaza. Avui el ministre d'Economia israelià, Naftali Bennett, deia que als membres de Hamas els donaran un bitllet a l'infern.

11/03/2014: Disparar

Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
L'exèrcit israelià va disparar, dilluns, contra uns joves que llançaven pedres als vehicles a prop d'un assentament jueu a Cisjordània. El resultat, un jove palestí mort d'un tret al cap i un altre de ferit. "El noi tirava pedres als cotxes”, explicava un dels soldats israelians que eren a la zona. “Jo vaig veure un cotxe amb el vidre trencat i un autobús amb les finestres trencades."

Soldats israelians s'emporten detingut un jove palestí. (Foto: Reuters)

El palestí va ingressar mort a l'hospital de Ramallah. “Aquest noi només era un pastor d´ovelles”, denunciava Laila Ghanham, governadora de Ramallah. “Tenia casa seva al costat de la carretera que porta a l’ assentament jueu.”

Hores abans moria un altre palestí a trets de la policia israeliana, al lloc fronterer d'Allenby, quan, segons la versió oficial, intentava robar-li l'arma a un agent. El palestí mort, de tres trets al pit segons alguns testimonis, era un jutge que treballava en un tribunal d'Amman, a Jordània.

La mateixa nit centenars de persones es van concentrar davant l'ambaixada israeliana a Amman per reclamar el trencament de relacions amb Israel, i el mateix primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va haver de demanar perdó a les autoritats jordanes, alhora que acceptava que es constituís una comissió d’investigació conjunta per esbrinar els fets.

Aquestes morts es produeixen pocs dies després que Amnistia Internacional denunciés en un informe l’exèrcit israelià per disparar amb massa facilitat, i actuar, diuen, als territoris palestins amb total impunitat i amb una força innecessària, arbitrària i brutal, que ha provocat vint-i-dos morts palestins durant l'any passat.

Segons Amnistia Internacional cap d'aquests palestins semblava que podia representar una amenaça directa per a la vida dels israelians, i en alguns casos es tractaria d'assassinats deliberats que podrien ser considerats crims de guerra. El govern d’Israel ha respost que Amnistia Internacional ofereix dades falses i contradictòries, i que qui dispara amb massa facilitat són ells fent aquest informe en què s’ignora la violència palestina.
Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Abdel Nasser Salama havia ascendit fins a editor en cap del diari més important d’Egipte, “Al-Ahram”, ara fa tres anys, quan la revolució es va imposar i aquest diari governamental va assolir la llibertat d’expressió. Però ara fa un mes, Abdel Nasser va ser relegat a redactor, després que el govern interí, dirigit pels militars, va trobar que era “poc patriòtic” i “massa donat a la controvèrsia” per voler publicar opinions de les dues parts en la lluita per l’aprovació de la nova Constitució.

Com ell, Shahira Amin, periodista de la televisió estatal Nile TV, que va convertir-se en una de les icones de la revolució del 25 de gener del 2011 quan va renunciar al càrrec de subdirectora d’aquesta televisió i de presentadora del seu principal informatiu perquè no la deixaven parlar dels fets de la plaça Tahrir, i ara és acusada de traïdora perquè qüestiona l’”statu quo” favorable al poder de l’exèrcit.

L’estament militar i governamental ja no confia en ella, i això que l’octubre del 2011 va ser escollida pels militars per entrevistar el soldat israelià Gilat Shalit, quan va ser alliberat a Gaza, on ella va arribar en un helicòpter acompanyada de l’actual president del Consell Suprem de les Forces Armades i ministre de Defensa, el general Abdel Fattah al-Sisi, futur president d’Egipte, segons totes les enquestes i el clam popular.

Ara Shahira viu pràcticament tancada a casa. Aprofita la meva presència per treure tota la ràbia i la por que porta a dins. “Tinc molts col•legues que practiquen l’autocensura perquè tenen por de perdre la feina o de ser arrestats o assenyalats com a traïdors, terroristes o espies si intenten fer periodisme objectiu que mostri les dues parts de la història. Ara passem pels moments pitjors i més perillosos per treballar com a periodistes a Egipte.”

No pot anar a votar perquè la reconeixerien i la gent s’imaginaria que votaria “no” a la nova Constitució, tot un sacrilegi, cosa que li podria suposar algun disgust i innombrables riscos per a la seva seguretat física. “No puc dir que s’hauria d’investigar la matança contra els Germans Musulmans que hi va haver l’agost passat, ni defensar el ‘no’ a la Constitució, ni explicar públicament una cosa tan simple i innocent com que hi ha dues opcions per votar en el referèndum, i que totes dues són legítimes.”

Shahira té ara un programa setmanal a la televisió estatal Nile TV, però ha de passar pel control de la censura abans d’emetre’l. La majoria de les vegades és totalment censurat i en el seu lloc s’emet una pel•lícula antiga.

Ningú la defensarà a casa seva. Els companys periodistes que tenen algun altaveu l’acusen de traïdora; gairebé de terrorista. Jo mateix, mentre editava en una empresa de comunicació egípcia l’entrevista que li havia fet a Shahira, se m’acostaven periodistes i càmeres per recordar-me que les opinions d’aquella dona no tenien cap crèdit, perquè estava a sou dels “terroristes” Germans Musulmans. Només quan ningú podia sentir la conversa era quan algú s’atrevia a dir-me que és la por a perdre la feina i alguna cosa més el que els porta a adoptar posicions extremes i patriotes, les que creuen que vol el poder.

Això aboca aquests periodistes a situacions vergonyoses com la d’escridassar l’expresident islamista Mohamed Mursi quan va aparèixer tancat en una gàbia per ser jutjat, acusar-lo d’assassí abans que es fes el judici i demanar-li, a crits, la pena de mort. I ho feien davant les càmeres de la televisió que oferien el judici en directe. “Lluitaven –em diu un periodista que no voldria que es publiqués el seu nom- per demostrar qui era més patriòtic als ulls dels teleespectadors i, sobretot, dels seus caps, fidels seguidors del poder.”

Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
El ministre d'Economia israelià, Naftali Bennett, del partit ultranacionalista Casa Jueva, es feia la pregunta que dóna títol a aquest article, i l'adreçava al secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, que està a punt de presentar una proposta marc sobre la qual s'haurà de discutir la pau entre israelians i palestins. Una proposta que aborda tots els temes més calents, com la seguretat, les fronteres, la capitalitat de Jerusalem, els refugiats...

Kerry és insistent i persuasiu. En poques setmanes presentarà el seu full de ruta i sembla que les parts estan disposades a discutir-la i allargar, si fa falta, les negociacions més enllà dels nou mesos previstos de termini, que acaben a l'abril.

null
Bennett ja ha amenaçat que el seu partit no serà al govern si es negocia amb els palestins a partir de les fronteres que hi havia el 1967. "Prou jocs de paraules" --deia Bennett avui a un grup de colons--. "Les línies del 1967 signifiquen la divisió de Jerusalem, la pèrdua del Mur de les Lamentacions, del Mont del Temple i de la Ciutat Vella. Si això succeeix, la història recordarà uns líders que van estar d'acord a abandonar Jerusalem. Nosaltres no seurem al costat d'un govern com aquest."

La pressió de Bennett s'afegeix a la d'alguns membres del Likud, el partit del primer ministre, Benjamin Netanyahu, que intenten lligar-lo de mans, perquè no pugui negociar, amb propostes de llei com la que presentaran aquesta setmana, que prohibeix al govern negociar l'estatus de Jerusalem o el retorn dels refugiats palestins a Israel.

Avancen les negociacions i al mateix temps la tensió en el govern de coalició israelià, format per centristes, conservadors, extrema dreta i ultranacionalistes. Tothom dóna per descomptat que si es vol continuar negociant el govern s'ha de trencar. Els laboristes, ara a l'oposició, ja han mostrat la seva disposició a entrar a l'executiu per seguir negociant la pau amb els palestins des d'una posició de força que els donaria representar la majoria del poble d'Israel.

15/12/2013: Abandonats

Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
"L'estat d'Israel ha respost bé a la gran tempesta, fins i tot crec que hem respost millor que altres països que estan més acostumats a aquestes inclemències." Aquestes paraules del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, han acabat d'encendre la ira de la població, que s'ha sentit, majoritàriament, abandonada a la seva sort. Que els ho preguntin a les dotzenes d'automobilistes que van estar hores dins els seus cotxes, les desenes de milers de ciutadans que encara no tenen llum, els milers de persones que no poden sortir a comprar perquè ningú neteja el carrer o la vorera. Per no parlar de l'absència d'escombriaires, de repartidors de diaris, de medicaments, de queviures. Avui l'exèrcit, després d'estar Jerusalem dos dies incomunicada, s'ha desplegat pels carrers de Jerusalem per atendre necessitats de primer ordre.

Neu al Pròxim Oriernt
Però aquestes penúries no són res si les comparem amb les que estan patint els centenars de milers de refugiats sirians en precaris camps de cases de plàstic al Líban, Turquia, l'Iraq o Jordània. A la falta habitual de productes de primera necessitat, s'hi afegeix ara el fred insuportable, els carrers enfangats o plens de neu, la falta de roba, que fa que veiem la canalla jugant amb la neu en sandàlies o esclops. Unes condicions que han portat les Nacions Unides a demanar més ajuda a la comunitat internacional; no només per a ells, els refugiats, sinó també per als habitants dels països que els acullen i que es troben amb una situació explosiva al seu voltant que els afecta econòmicament i socialment.

Un dels llocs on l'efecte de la tempesta ha estat més devastador ha estat a la Franja de Gaza. Les pluges han negat les principals ciutats i han provocat un veritable desastre. Fins i tot Israel ha permès l'entrada de 450.000 litres de fuel per a la planta productora d'electricitat, que feia 50 dies que estava fora de servei per falta de combustible. L'entrada d'aquest material s'ha fet a través de l'Autoritat Palestina perquè Hamas no reconeix Israel.
Anterior