Els germans José i David Muñoz (2000)

“¡Ahí vienen! ¡Guapooooooo!”

La presentació del reportatge “Estopa X: Regreso a La Española” ahir a l’Aribau va ser un festival d’hormones i demostracions d’afecte “cañís”. Els germans José i David Muñoz van arribar sota l’ala de l’Andreu Buenafuente, que els portava amunt i avall com el cosí de capital que ensenya al de províncies a moure’s entre el trànsit amenaçant dels fans que aplaudeixen totes i cadascuna de les frases.

En realitat, Estopa de principiants no en tenen res. Amb deu anys de trajectòria des del seu primer disc (Estopa, 1999), conserven aquest “savoir faire” de perifèria, amb un bon rotllo i una humilitat indestructibles i unes maneres d’estar per casa que desperten estima.

El reportatge, que es presentava ahir al públic per primer cop, es va gravar fa tot just tres setmanes, quan els productors van trucar a Andreu Buenafuente proposant-li participar-hi (“Pero no tenemos un duro, Andreu”). La intenció era filmar un concert dels Estopa al bar La Española de Cornellà, que va pertànyer als pares dels germans Muñoz, i incloure la filmació com a material extra a l’àlbum que sortirà a la venda el 10 de novembre commemorant el desè aniversari de la banda. Els organitzadors de l’In-Edit ho van descobrir i van decidir fer-li un forat a última hora. El gest s’ha d’interpretar més com un homenatge a l’esperit genuí dels Estopa que com un reconeixement a un documental “de concurs”, cosa que no és.

Barri de Sant Ildefons, Cornellà de Llobregat


Buenafuente es passeja pel barri de Sant Ildefons de Cornellà picant d’una bossa de patates olioses, parlant dels Estopa amb excompanys de la Seat, amics d’institut, antics profes de literatura, avis del barri que juguen a dòmino sobre taules de metall, policies amics de la família. L’obsessió és trobar l’anècdota graciosa, i en aquest sentit la peça farà les delícies dels fans d’Estopa. Però Buenafuente no pot abandonar el seu paper de “showman” per convertir-se en un entrevistador d’antiga escola, i en massa ocasions el seu enginy brilla per sobre dels testimonis dels protagonistes, que tot just poden assentir a les frases del còmic i riure-li les gràcies.

I mentre el de Reus va concatenant gags, contraposant el seu punt pedant i irònic al tarannà planer i autèntic dels de Cornellà, els Estopa van tocant els seus grans clàssics davant d’amics i familiars. Només dues guitarres, dos tamborets i la gent de tota la vida intercanviant afectes, records i bromes domèstiques. Ara bé, la felicitat es mastega, i aquest regust tan especial d’aires extremenys i cultura de carrer deixa un bon cos a qui la cultura de la impostació i l’ostentació li té saturats els sentits. Això és, al cap i a la fi, Estopa.