He estat un dels 15 autors que formen part d’un projecte del CAER (Centre d’Arts Escèniques de Reus) dins del Cicle de Creació Contemporània de Reus. Es diu El mort i és una idea complexa, innovadora i força peculiar d’aquest laboratori de creació que dirigeix Ferran Madico.

L'escenari del Teatre Fortuny preparat per acollir el muntatge del CAER "El mort"


El nexe comú és la mort d’un prohom/prodona de Reus. El teatre Fortuny acollirà l’acte de comiat i alguns dels empleats permeten l’entrada de petits grups de curiosos per tal d’assistir als preparatius. La platea buida i els visitants es distribueixen per les llotges en 5 grups de 10 en cadascuna de les tres plantes.
Allí, mentre observen l’assaig de l’orquestra, van veient com a llotja hi entren diferents personatges que expliquen la reva relació amb el mort.
La part tècnica es resumeix en l’encàrrec d’un text de 8 minuts a 15 autors que serà representat per 15 actors i dirigits per 3 directors, un per planta.

Jordi Vall

Jo he tingut la sort de fer el meu bateig dramàtic de la mà del director Jordi Vall i de l’actriu Iolanda López. I ho explico aquí, no per parlar del text sinó més aviat per fer un toc d’atenció al voltant d’aquesta actriu, una jove vallenca amb un gran potencial artístic.

Iolanda López

No cal ni dir que és un impacte insòlit veure un escrit que has fet tu representat a 30 centímetres dels teus ulls per una actriu a qui li veus cada moviment del rostre, de qui pots copsar la més mínima variació de les expressions i en una situació allunyada del que és habitual, la distancia emparadora que dona l’escenari, la seguretat d’un indret conegut i protector. Tot això és trenca quan els esquemes s’alteren i quan l’actriu es veu abocada a situar-se en el mateix pla que el públic, en una situació complexa que no fa res més que augmentar els inconvenients, que afegir nous esculls a la dificultat interpretativa.

Iolanda López interpretant el monòleg "Moleskine" en una de les llotges del Teatre Fortuny

I el que ha aconseguit la Iolanda amb el monòleg Moleskine és tot un prodigi. Aliena a la proximitat del públic, un fet que, sens dubte ha de resultar força pertorbador, i a la remor de la resta de monòlegs que es representen de forma simultània, agafa el text i li dona vida, li proporciona l’alè de l’esperit, el fa créixer i li regala l’ànima. És capaç de fer-lo volar, de donar-li registres nous, sentiments, vida, d’aconseguir que les paraules siguin dards potents que es claven, que impacten i que deixen rastre.

Iolanda López

Vuit minuts d’intensitat absoluta, concentrats en cada moviment, en cada respiració, en tots i cadascun dels mots, dels gestos.
I tot plegat amb una mesura complicada de dur a terme, ja que el personatge estava concebut inicialment com una eclosió de sentiments i d’impulsos i el fet de dotar-lo de contenció per tal de no sobresortir del volum general, fa que la Iolanda hagi d’afegir al repte tots els seus recursos dramàtics per tal d’aconseguir que, sense fer escarafalls, el personatge mantingui en tot moment el dramatisme de la seva personalitat.
I se’n surt, se’n surt de manera notable, fent que la tensió es mastegui, que l’aire es pugui tallar en aquells centímetres escassos que la separen del seu públic. Respiracions contingudes i el drama portat fins al final amb habilitat i precisió. Una gran actriu encara per descobrir i amb un potencial enorme.

Iolanda López

Apunteu aquest nom: Iolanda López i no perdeu de vista aquest rostre. lolanda López, el futur l’espera.

Gràcies Iolanda pel regal del teu art!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)