És difícil i arriscat predir el futur, però tot sembla indicar que d’aquí a no gaire temps, una sola pantalla aportarà tots els continguts audiovisuals a les llars: televisió, internet i tot el que calgui, a més del que hagi de venir.
Aquesta pantalla s’alimentarà via antena dels continguts de la TDT, aquesta part és fàcil. El que és complicat és veure quina serà la plataforma capaç de conduir i oferir-nos televisió per internet.
Encara no hem arribat a l’”any zero” de la IPTV però ja hi ha uns quants actors que tenen molt clar que volen aconseguir la “pole position” per al moment en què els usuaris i la tecnologia donin el tret de sortida.


Regalem invitacions Joost
De moment, el Joost només es pot obtenir mitjançant invitació. Si en vols una, deixa’ns el teu comentari en aquest mateix post, i envia'ns un mail amb l'adreça on vulguis que te la fem arribar.

Aquests actors –de moment- són: Joost, Babelgum, Veoh i Miro.

Joost i Babelgum són diferents marques d’un producte molt similar. Joost va ser el primer que es va llançar. La idea ve dels creadors de Skype -telefonia via internet- i de Kazaa –compartiment d’arxius-. Niklas Zennström i Janus Friis van començar a desenvolupar Joost el 2006, malgrat que llavors es deia The Venice Project.
A través d’un programa que cada un dels usuaris s’ha de descarregar al seu PC, es té accés als diferents canals de TV amb què Joost ha firmat convenis de distribució. De moment, els continguts no són per caure d’esquena, però cal pensar que a la llarga s’hi podrien trobar algunes de les cadenes de TV més importants del món. De moment ja hi són Warner Music, Viacom –propietària de MTV i VH1-, Aardman i CBS. També diuen que estan en converses amb FOX. La qualitat de les imatges és una mica més baixa que la de la televisió però molt millor que la qualitat de You Tube.


P2P
Tant Joost com Babelgum funcionen amb tecnologia P2P –“peer to peer”, que en català es tradueix com “d’igual a igual”. Fins ara, el més habitual era que tothom que volgués veure un canal de TV per internet anés al web on es troba aquest canal. D’aquesta manera, tots els usuaris van a una mateixa font i provoquen –en moments de màxima audiència- problemes de saturació que fan que el canal pugui morir d’èxit. Amb el P2P, el mateix usuari que està mirant el contingut, el distribueix a altres usuaris i d’aquesta manera la xarxa és més difícil que es col·lapsi. Joost i Babelgum són serveis de televisió sota demanda, on l’usuari tria el que vol veure d’un catàleg que li és ofert pels diferents canals.

Descàrrega
Veoh i Democracy Player –que acaba de canviar el seu nom a Miro- funcionen molt diferent. De fet, són agregadors més que plataformes. Malgrat que Veoh té el seu propi “site” on els usuaris poden pujar-ne el contingut, el “player” de Veoh i el de Miro permeten rastrejar per tot el web buscant vídeos, no ofereixen un contingut propi i exclusiu. L’usuari pot buscar els vídeos i veure’ls en “streaming” -en el cas de Veoh- o se’ls pot descarregar -en els dos casos-. Aquests “players” presenten problemes legals que fan pensar que aviat hauran de canviar de política. La primera queixa que han rebut per part de les grans cadenes –FOX, NBC i similars- és que ofereixen el contingut que aquestes donen fora del seu entorn, cosa que ja fan en format text els gestors de RSS. Al oferir el darrer capítol de "Herois" fora del site de la NBC, la cadena no pot distribuir la seva publicitat ni contar pàgines vistes-. L’altre problema, més important, és que permeten descarregar continguts que a priori estaven pensats només per al seu visionat en “streaming”. Veoh ja s’ha defensat dient que sempre ha estat possible descarregar-te un vídeo de You Tube al disc dur, el que passa és que amb Veoh, ho fan més fàcil.

Widgets
La interactivitat sembla ser la característica que cap d’aquestes plataformes es vol perdre. Joost, Babelgum, Veoh i Miro permeten afegir una pila de “widgets” –miniprogrames descarregables- que permeten xatejar amb la gent que està mirant el mateix canal que tu, llegir titulars o veure el temps de la teva ciutat entre moltes altres coses.

La setmana que ve parlarem d'altres propostes de televisió per internet.