YouTube, censurat
El passat 6 de novembre, el Parlament Europeu va aprovar que les autoritats administratives dels estats membres puguin tallar l’accés a internet sense ordre judicial prèvia a aquells usuaris que descarreguin continguts protegits per drets d’autor.

Europa ha vist com es posaven filtres a internet en els últims deu anys, quan la xarxa era pràcticament un territori lliure. A diferència dels països asiàtics o africans, el caire del bloqueig no és tan polític o social com econòmic. Aquí, les prohibicions pretenen protegir els drets d’autor. A Àsia, la moral i els estaments polítics. Les restriccions a internet prenen diferents formes arreu del món, i reben el nom de regulació o censura segons l'òptica de qui les jutja.

Threatened Voices (Veus amenaçades) és un projecte col·laboratiu de Global Voices, que té com a objectiu construir un mapa i una base de dades de bloguers d’arreu del món que han estat amenaçats, empresonats o assassinats per el seu activisme. En la mateixa línia, Global Voices ha creat Acces Denied Map, un mapa de les restriccions d’accés a la xarxa, focalitzat sobretot en els bloquejos per entrar a xarxes socials i el web 2.0 en general.

Mapa de bloguers amenaçats

Bases de dades com aquestes permeten treure estadístiques, rànquings i crear mapes on s’identifiquen ràpidament les zones de conflicte. No obstant, un dels problemes és que s’alimenten exclusivament dels casos denunciats pels internautes; les xifres (un total de 187 bloguers sota amenaça, per exemple) difereixen molt, per tant, de les reals. Però s’agraeix l’esforç de la iniciativa per donar informació detallada de cada cas, incloent el nom del bloguer, fotografia, motiu de l’amenaça, enllaç a campanyes de suport i fins i tot dates d’empresonament, en alguns casos.

Enfocant l’anàlisi des d’una perspectiva més acadèmica, trobem The OpenNet Initiative una iniciativa conjunta de les universitats de Toronto, Oxford, Harvard i Cambdrige que ofereix informes per una setentena de països i mapes interactius sobre el nivell i els motius de la censura, que pot ser principalment política, sociològica o per “protegir la seguretat nacional”. Molt recomanable.

El govern dels EAU fa una advertència als seus ciutadans

Les xarxes socials són un dels objectius predilectes de la censura. Si hem de fer cas al que es llegeix per Internet, a Turquia, Dailymotion i YouTube porten anys bloquejats pel poder judicial degut a vídeos ofensius sobre Ataturk (o els militars, o el que sigui), però la població hi accedeix constantment a base de proxis, fins al punt que YouTube és el novè portal més popular del país. Al desembre de 2006, aquells que intentaven accedir a YouTube des de l’Iran es trobaben amb el missatge "On the basis of the Islamic Republic of Iran laws, access to this Web site is not authorized." La junta militar de Myanmar va començar bloquejant l’accés a YouTube el 3 de setembre de 2007; el dia 29, es va bloquejar tot l’accés a Internet. Els Emirats Àrabs, un país que vén al món una imatge de lideratge en tecnologia punta i modernitat, ha bloquejat en diverses ocasions Flickr, Youtube, MySpace i Metacafé. L’agost de 2006, el govern de Marroc va vetar Google Earth perquè els ciutadans no poguessin mirar l’interior del Palau Reial amb les imatges del satèl·lit, segons la BBC. Per no parlar de la Xina, que segueix encapçalant els "top ten" de la censura, especialment de blogs. La llista no s’acaba.

A la mentalitat occidental, que assumeix que els problemes amb la llibertat d’expressió són patrimoni de països com la Xina, l'Iran o Cuba, li sorprèn trobar el Regne Unit en una posició bastant alta del rànquing de bloguers amenaçats, amb dues persones empresonades. Simon Sheppard i Stephen Whittle són “activistes polítics” que promouen a la xarxa visions i consignes de l’extrema dreta i posicions misògines. Des del moment en què entren a presó pel que han publicat, tècnicament són veus reprimides. Però... El debat està obert.

Podeu veure la gal·leria sencera de les pàgines de bloqueig.