Benvolguts amics i benvolgudes amigues de les lectures fortes, o més aviat, forçudes, avui dimarts, dia de sant Pau ermità (qui es va retirar al desert de Tebes per fumar d'amagat), permeteu-me si us plau aquest parell de cites biogràfiques a propòsit de les habilitats i proeses del senyor Sebastià Llull Melis, dit pel espectacle el «Samsó Mallorquí», totes dues procedents del fascinant llibre de Tomeu Ferrer, El Samsó mallorquí (Edicions Documenta Balear, 2002), que a penes va sortir em va regalar el meu amo, per a la meva palpitant biblioteca.

altre llull mallorquí
«Diversos homes damunt l'estómac. Eren voluntaris del públic. Es posaven asseguts damunt una post que abans s'havia col·locat damunt la panxa de Samsó, ajagut d'esquena. En principi en demanaven tres, de voluntaris, però amb el temps foren més. No tan sols suportava el pes, aconseguia també aixecar-se fins fer-los caure en terra.»


«Estirar un camió amb la boca. Cap problema ni un. Tenint la força, era just qüestió d'un joc d'equilibris. Es fermava una corda a un camió ple de gent amb tantes persones com hi cabien dins el remolc. El pes no importava. La força estava a la mandíbula, però potser no n'hi havia prou. Calia tècnica per sebre controlar el pes i fer que anàs a favor.»

Ja ho sabeu, amigues i amics d'aquest heroi popular de finals dels anys 1950 i començaments dels anys 1960, ni tan sols entre els més forçuts la força ho és tot. Bon dimarts i molt bona alimentació!


Autor: Tomeu Ferrer
Títol: El Samsó mallorquí
Editorial: Edicions Documenta Balear
Any: 2002