I-GRUP

14/06/2017: MAPA D'AMICS

Categoria: General
Escrit per: moderador
null

Aquesta és la tercera temporada que seguim un mapa molt especial. Posa en connexió persones que tenen en comú el seu treball desinteressat pels altres. És una xarxa que s’ha anat fent gran, dia a dia. Una petita representació dels 670.000 voluntaris que hi ha a Catalunya, que són el 13,1% de la població i que col·labora amb més de 300 entitats sense ànim de lucre. En aquesta xarxa que estem creant, cada amic és un punt de llum que ens inspira. Viatgem d’un punt a un altre a través de les persones. Cada voluntari en nomina un altre i amb ell obrim una nova via. Si us hi voleu apuntar aquestes són les vies de contacte: El telèfon 932017474, el correu: ignorants@catradio.cat i també Facebook.com/ignorants i twitter/nitignorants

Cristòbal Morenillas, cap de grup de serveis preventius de la Creu Roja al Maresme i voluntari en salvament marítim

Heu viscut mai un salvament marítim? Com va anar?
Sabíeu que les principals actuacions de salvament que es fan a la costa catalana són d’embarcacions de lleure amb un 90% dels casos i que s’acostumen a concentrar durant la temporada d’estiu?
El voluntari d’aquest nit ho sap molt bé perquè forma part dels equips de salvament marítim de la Creu Roja amb 1.460 hores de servei. És el Cristòbal Morenillas, de 66 anys, jubilat del sector elèctric i cap de grup de serveis preventius de la Creu Roja al Maresme. Segueix la cadena del Josep Maria Salicrú i és el voluntari 612 del Mapa d’Amics.
La Creu Roja, a través d’un conveni amb la Societat de Salvament i Seguretat Marítima disposa de diverses embarcacions que estan operatives durant tot l’any per actuar en cas d’emergència. Durant l’estiu es multipliquen les sortides i fan reforços amb voluntaris com el Cristòbal. Recordem que la Creu Roja és el moviment humanitari més gran que existeix amb més de 97 milions de voluntaris repartits per tot el món. Només a Catalunya hi ha 19.000 voluntaris.
A pàgina web creuroja.org hi trobareu tota mena de dades sobre les activitats d’aquesta entitat, apunts sobre els salvaments marítims, els serveis socials i preventius així com els programes dedicats als refugiats, entre molts altres.

Joana Andreu, maga i voluntària co-fundadora "Som-riures sense fronteres" de

Com va ser la vostra adolescència? Quins records us venen a la memòria?
La Doctora Assumpció Soriano, Psiquiatra i Psicoanalista de l’Hospital de Dia per a Adolescents, diu en un article que "L’adolescència és com una mudança: mai trobem res del que busquem"
Tot això accentuat si l’adolescent pateix problemes de salut, com ara un càncer. Això ho sap molt bé la voluntària d’aquesta nit que fa 10 anys que tracta amb noies adolescents amb malalties greus a través de l’ong “Somriures sense fronteres”.
És la Joana Andreu, de 37 anys, de professió maga i filla del màgic Andreu. Va ser cofundadora de “Somriures sense fronteres”. Segueix la cadena del seu pare i és la voluntària 611 del Mapa d’Amics.
L'Associació Som-riures sense Fronteres va ser creada a Barcelona fa 15 anys pels Andreu, pare i filla. La van fundar per fer arribar l'humor i la màgia a nens i adolescents afectats de càncer. L'any 2004 van presentar el seu projecte al doctor José Sánchez de Toledo, cap de la Unitat d'Oncologia, Hematologia i Tumors Cerebrals de l 'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. A partir d’aquí es va establir una cooperació que ha arribat fins avui.
A la pàgina somriuressensefronteres.org hi trobareu les activitats del dia a dia d’aquesta ong a més dels seus projectes al Nepal i d’algunes fotografies del voluntariat la Joana i del seu pare que val la pena veure.

Alvaro Montfort, voluntari a nivell esportiu i membre de l'APPCAT

Heu viscut amb discapacitat? Durant aquesta etapa us ha ajudat l’exercici físic? En què us ha beneficiat?
Segons l’informe de l’Observatori Català de l’Esport (2006-2016) al voltant d’un 46% de la població catalana major de 16 anys diu que fa esport. L’esport és un gran aliat. Practicar-lo ajuda a tenir una vida més sana, més llarga i amb més qualitat.
L’esport ens ajuda físicament i emocionalment, i aquests beneficis els perceben de forma especial les persones amb discapacitat. Això ho sap bé el voluntari d’aquesta nit, que ha competit en natació a nivell internacional, ha estat entrenador d’hockey i a promogut i col·laborat en diversos clubs esportius per a persones amb discapacitats. A més, també forma part de l’Associació Pòlio i Postpòlio de Catalunya que ha presentat fa poc una moció de reconeixement de la seva situació al Parlament de Catalunya. És l’Alvaro Montfort, de 58 anys, amb discapacitat per la pòlio i amb un llarg historial de més de 42 anys com a voluntari. Segueix la cadena de la Montserrat Hernández de Prou Barreres i és el voluntari 610 del Mapa d’Amics.
A la pàgina esportadaptat.org hi trobareu tota mena d’informació i de propostes per fer esport adaptat. És el portal de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física.

Valentina Dilella, voluntària a Bayt Al-Taqafa

Com ho veieu vosaltres, el món està més avesat al xoc o a l’aliança?
Potser heu sentit el concepte del “xoc de civilitzacions”. El va esmentar per primera vegada el politòleg estatunidenc Samuel P. Huntington en una conferència l’any 1992 i després es va estendre per tot el món gràcies al llibre “El xoc de civilitzacions i la reformulació de l'ordre mundial" del 1996. Segons el xoc de cultures, la font fonamental de conflictes en aquest nou món no serà principalment ideològica o econòmica, sinó de caire cultural. L’any 1996 es publica el llibre sobre el xoc de les civilitzacions i dos anys després, el 1998, neix un nou concepte en contraposició: El diàleg entre civilitzacions. Una teoria de les relacions internacionals que va formular el president d’Irán, Mohammad Jatamí.
En aquesta línia de diàleg entre cultures trobem a la voluntària d’aquesta nit que fa acompanyament a 4 persones immigrants, de l’Irán, de Líbia, de l’Irak i del Camerún. És la Valentina Dilella de 25 anys, psicòloga i voluntària de la Fundació Bayt Al-Thaqafa. Segueix la cadena de la Mayte Caballero i és la voluntària 609 del Mapa d’Amics.
La Fundació Bayt Al-Thaqafa, que significa “Casa de la Cultura”. Va ser fundada el 1974 per la Franciscana i doctora en Filologia Semítica Teresa Losada. El projecte es va iniciar al centre de Barcelona i més tard a Sant Vicenç dels Horts per acompanyar les primeres comunitats de persones procedents del Marroc. Amb el temps han acollit persones de tot el món àrab.
L'any 2000, la Fundació Bayt al-Thaqafa va rebre el premi de Drets Humans de l'Institut de Drets Humans de Catalunya.
Aquesta entitat actua en l’àmbit de Catalunya i gestiona 12 pisos d'acollida amb 60 places en tres localitats i ha atès 2.500 persones durant l'any passat 2016. I en aquesta Fundació la Valentina col·labora amb refugiats amb patologies mentals.
A la pàgina baytalqatafa.org trobareu tota mena d’informació sobre la història, les campanyes i el dia a dia d’aquesta fundació.

Carme Fenoll, viquipedista i promotora de les Bibliowikis

Quan us vau adonar que us calia fer un canvi de mentalitat per adaptar-vos als nous temps, a l’era digital que acabem de començar?
Vivim una transformació digital a nivell planetari sense precedents. Però aquesta realitat també ens està obligant a un canvi de mentalitat sense precedents.
Aquest és el cas de la voluntària d’aquesta nit. Ha promogut un projecte que a implicat més de 200 biblioteques de Catalunya a través d’un canvi de mentalitat en el sector dels bibliotecaris. Amb ella despleguem el mapa:
És la Carme Fenoll de 40 anys, viquipedista. Fins fa poc cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat i actualment directora de la Biblioteca de Palafrugell. Segueix la cadena del també viquipedista Francesc Guillem. És la promotora, entre d’altres, del projecte “Bibliowikis” que ha arribat a més de 200 biblioteques de Catalunya. És la voluntària 608 del Mapa d’Amics.
La Viquipèdia i les Biblioteques tenen la mateixa missió: facilitar l'accés al coneixement. El Viquiprojecte Bibliowikis és una iniciativa d'Amical Wikimedia que, juntament amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i d'altres xarxes vol apropar la Viquipèdia i els seus projectes germans a la ciutadania i als professionals de les biblioteques.
A la pàgina bibliowiquis hi ha la llista de les 200 biblioteques que estan actives a la Viquipèdia per si us interessa participar en alguna de les seves activitats 2.0
A més, en el portal biblioteques.gencat.cat trobareu informació i accés a totes les biblioteques del territori a més d’un cercador, una central de préstec i altres informacions que us poden ser d’utilitat.

Josep Ma Salicrú, voluntari de la Creu Roja

Per què diríeu que els joves consumeixen més alcohol?
Sabíeu que les últimes dades publicades pel departament de Salut de la Generalitat demostren que els menors consumeixen més alcohol. Durant l’any passat es va produir un fenomen que mai havia succeït abans: la mort d’adolescents per intoxicació etílica. I els excessos amb l’alcohol es concentren els caps de setmana i els festius.
El Mapa d’avui està protagonitzat per un voluntari que fa primers auxilis els caps de setmana amb una ambulància de la Creu Roja ens festes i grans concentracions. És Josep Maria Salicrú de 41 anys. Conserge i xofer i també voluntari de la Creu Roja des de fa tres anys. Segueix la cadena de la Marina Serret de la Fundació Mona i és el voluntari 607 del Mapa d’Amics.
La Creu Roja és un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món. A Catalunya hi ha 19.000 voluntaris, dels quals 11.800 estan a la demarcació de Barcelona com és el cas del Josep Maria Salicrú.
A la pàgina web creuroja.org hi trobareu tota mena de dades sobre aquesta institució, els seus programes de cooperació internacional, les campanyes per a joves i persones grans i també les actuacions en casos d’emergència, entre d’altres. I si ho voleu com fer-vos voluntaris en només tres passos.

Inés casanovas, voluntària al Monestir de Pokhara al Nèpal amb Love Volunteers

Si haguéssiu de fer una estada de voluntariat en algun lloc exòtic, on aniríeu? I per què?
L’economia col·laborativa és un fenomen que sembla imparable. És un model econòmic que parteix de la compartició de béns comuns a fi d'obtenir un benefici que pot ser econòmic o no. Trobem l’economia col·laborativa en el lloguer de cotxes, la contractació de viatges i d’apartaments, en la distribució i venda de menjar... I ara també en el món del voluntariat.
És el cas de la protagonista del Mapa d’Amics que va fer una estada solidària al Nèpal, gràcies l’ong de cooperació anglesa i nord-americana “Love Volunteers”. Va passar un estiu al Nèpal fent classes d’anglès als nens del monestir de Pokhara gràcies als principis de l’economia cooperativa. És la Inés Casanovas. De 23 anys. Just ha acabat els estudis de psicologia i aviat farà un màster d’aquesta disciplina a Londres. Segueix la cadena de la Gemma Solà d’Avismón i és la voluntària 606 del Mapa d’Amics.
L’ONG Love Volunteers ofereix oportunitats de voluntariat gratificants i assequibles en països en vies de desenvolupament de tot el món. Són voluntariats col·laboratius d’una setmana a sis mesos als que s’hi pot accedir fàcilment a través d’un sistema de pocs passos via internet. Es pot col·laborar en àmbits com l'ensenyament, la construcció, el treball mèdic o l'ajuda a nens i persones grans.
En el portal lovevolunteers.org trobareu com és de fàcil apuntar-se a alguns dels voluntariats que ofereixen a 37 països del món, sobretot del sud. Llocs tan llunyans com Nova Zelanda, les Illes Galapagos o Laos.

Mayte Caballero, voluntaria a Sant Joan de Déu i a l'Obra Social

Quina ha estat la vostra relació amb Sant Joan de Déu? Potser hi heu passat vosaltres o els vostres fills?
Aquest any fa 150 anys que va obrir les portes. Va ser l’any 1867. Farem un brindis per aquest Hospital, que és una institució privada sense ànim de lucre i amb vocació de servei públic. És membre de l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu, que gestiona més de 300 centres assistencials en 50 països de tot el món. A més, Sant Joan de Déu té una obra social amb més de 400 voluntaris que col·laboren en àrees tan diverses com l’acompanyament hospitalari, les persones sense llar, la discapacitat, la salut mental, la infantesa o la recerca.
I la voluntària d’aquesta nit forma part d’aquesta massa de voluntariat des de fa 9 anys. És la Mayte Caballero, de 60 anys, de professió actriu. És la voluntària 605 del Mapa d’Amics.
L'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu és una entitat religiosa i una de les organitzacions internacionals de cooperació sense ànim de lucre més grans del món. Fundat fa més de 500 anys atén a les persones que estan en risc d'exclusió i amb un gran nivell de vulnerabilitat social. És per aquesta tasca que va ser guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries a la Concòrdia 2015.
En el portal solidaritat.santjoandedeu.org, hi trobareu tota mena de dades sobre l’hospital, l’obra social i un link a la pàgina dedicada a la celebració dels 150 anys, que començarà el setembre amb alguns dels actes previstos.

Marina Serret, voluntària del centre de recuperació de primats de la Fundació Mona

Trobeu a faltar les actuacions dels micos en espectacle? En teniu algun record?
Sabíeu que la mona Xita en realitat era un mascle i que va ser el mico més vell del món i que va morir a l’edat de 80 anys el desembre del 2011. Xita va passar els últims anys al refugi de primats de Suncoast en Palm Harbor a Florida. Parlant de refugis de primats. La voluntària d’aquesta nit ha col·laborat durant 3 anys en un centre de recuperació d’animals que actua com a santuari de primats a Riudellots de la Selva, depenent de la Fundació Mona. És la Marina Serret de 41 anys, administrativa en el sector de l’hoteleria i voluntària amb primats, la majoria ximpanzés. Segueix la cadena de la seva germana, la Maria Serret de Dona Viva. És la voluntària 604 del Mapa d’Amics.
La Fundació Mona va ser creada l'any 2000 i està dedicada al rescat i rehabilitació de ximpanzés i macacos que han estat artistes de circ, de televisió, models de publicitat o fins i tot mascotes. També realitza una important labor educativa i científica. En el recinte de la fundació es realitzen cursos capdavanters en diverses disciplines científiques, sobretot d'etologia en col·laboració amb l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, del que és director Eudald Carbonell,. També treballen amb la Fundació Atapuerca, la Facultat de Psicologia Blanquerna i la Universitat de Barcelona. A més, la Fundació Mona, conjuntament amb la Universitat de Girona, ofereix un màster de primatologia.
En el portal fundacionmona.org trobareu imatges dels micos del centre, informació de les activitats, dels cursos, del voluntariat, de les visites i també un accés a la botiga online.
Carlos Drews és doctor en Zoologia per Cambridge i director del Programa Global Internacional d'Espècies de World Wildlife Fund. Va declarar que el tràfic il·legal d'animals salvatges ocupa el quart lloc en el rànquing mundial d'activitats clandestines, després del tràfic de drogues, el de persones i el de falsificacions. Part dels simis que arriben a la Fundació provenen d’aquest tràfic clandestí. Per sort, la sensibilitat ha anat canviant des dels temps de la Xita fins avui i ja no veiem els animals com a objectes o joguines sinó com a éssers vius. Això gràcies a la feina de moltes persones com ara la voluntària d’aquesta nit.

Francesc Guillem, viquipedista del País Valencià

Heu estat darrerament al País Valencià. Trobeu que es parla molt o poc el valencià?
Avui tenim un voluntari que vetlla per les arrels a través de l’univers cultural valencià amb 8.000 edicions en el seu currículum. És el protagonista del Mapa d’Amics d’aquesta nit. És el Francesc Guillem, de 47 anys, tècnic de joventut a l’Ajuntament d’Alaquàs a l’Horta Oest de Valencia. Segueix la cadena de Toni Hermoso i és el voluntari número 603 del Mapa.
Els darrers anys els viquipedistes valencians han fet reunions de treball, viquimaratons, viquitallers i jornades per explicar el model de la Viquipèdia. Per exemple, la viquimarató del dia de la dona a València, la Jornada de Coneixement Obert a Alaquàs, la Viquimarató Ramon Muntaner a Xirivella, la Viquimarató Ovidi Montllor a Alcoi i moltes més.
Si teniu curiositat per la feina del Francesc Guillem a la Viquipèdia només heu de clicar Porquet de Sant Antoni per veure una de les seves aportacions.

Gemma Solà, voluntària d'Avismon

Aquesta nit parlem amb una voluntària que s'estrena diumenge.
Per cert, us agradaria rebre la visita d’una voluntària de tant en tant? Què li recomanaríeu des del vostre punt de vista?
Cada any 50.000 catalans s’apunten a fer algun voluntariat. Una d’aquestes persones s’estrena aquest diumenge a la Fundació Avismón. És la protagonista del Mapa d’Amics.
És la Gemma Solà, de 23 anys, estudiant de tercer curs de Belles Arts. És la voluntària número 602 del Mapa d’Amics.
Sabíeu que les primeres accions caritatives se situen a l’edat mitjana gràcies a les religions i al seu principi d’amor al proïsme. Gràcies a documents de la Toscana, com l’obra “Misericordia” del 1400, trobem accions de voluntariat organitzades per moviments eclesiàstics que se centraven en l’atenció a malalts, gent gran, indigents i obres pietoses...
L’acció del voluntariat a Catalunya ve de lluny i és un fenomen molt arrelat i una realitat que està creixent.
Un fet molt lligat al teixit associatiu que el Parlament Català va institucionalitzar en l’aprovació de la Llei de Serveis Socials per donar suport al voluntariat el 1985 i posteriorment en la creació de l’Institut Català del Voluntariat, l’INCAVOL.
L’any 1996, un grup de persones de diferents àmbits professionals, sensibilitzats per les problemàtiques de la gent gran van crear Avismón Catalunya. Es van plantejar l’objectiu principal de pal·liar la solitud de persones grans que viuen soles al seu domicili. Però han anat més enllà i intenten vetllar perquè totes les necessitats que pugui tenir una persona gran estiguin cobertes, buscant recursos públics o privats. Al març de 2010, es van transformar en Fundació Privada Avismón-Catalunya. Durant l’any passat han col·laborat amb Avismón 453 voluntaris i al llarg dels seus 21 anys més de 1.600.
Si esteu interessats a saber més d’aquesta entitat o potser fer-vos-en voluntari, trobareu tota la informació a la pàgina web: avismon.org

Juanjo Ortega, president i voluntari de "Punt de Referència" amb joves ex-tutelats

Acolliríeu a casa vostra un jove ex-tutelat? Potser ja ho heu fet?
A Espanya hi ha 30.000 joves tutelats per l’estat. D’aquests, més de 7.000 estan a Catalunya sota la tutela de la Generalitat. Però, que passa quan aquests nois i noies fan 18 anys?
Cada any, al voltant de 2.000 d’aquests joves arriben a la majoria d’edat. Llavors perden l’aixopluc i els referents que havien tingut des de nens. Per sort hi ha entitats com “Punt de Referència”, una entitat dedicada a l’acompanyament individual, al seguiment d’estudis i a les ajudes en habitatges per a aquests joves ex-tutelats. Ara ho parlem amb el seu president i voluntari. És el Juanjo Ortega de 49 anys, que treballa a l’Obra Social de Sant Joan de Déu i segueix la cadena de la voluntària de presons Elisa Fàbregas. Amb ell ja són 601 els voluntaris que han passat pel Mapa d’Amics.
Punt de Referència és una entitat catalana sense ànim de lucre que ara celebra els 20 anys. Es va crear l’any 1997 per oferir acompanyament i suport al col·lectiu de joves ex-tutelats que han d’emprendre la seva vida adulta un cop surten dels centres on han viscut. Segons el web de l’entitat, la seva missió és afavorir la plena integració social, la igualtat d’oportunitats i la millora de la qualitat de vida d’aquests joves en risc d’exclusió social, acompanyant-los en el seu procés d’emancipació. I afegeixen que els seus valors són la confiança, la qualitat, el compromís, la innovació, la inclusió, l’entusiasme i la participació.
Si esteu interessats en saber més d’aquesta entitat o potser apuntar-vos a algun dels seus programes d’acompanyament, de seguiment d’estudis o d’habitatge trobareu tota la informació al portal puntdereferencia.org

Màgic Andreu, fundador de "Som-riures sense fronteres"

Arribem al voluntari número 600 del Mapa d'Amics! És el Màgic Andreu, que va incorporar l’humor als espectacles de màgia.
Teniu present alguns dels espectacles, programes de tele o gires del Màgic Andreu? Alguna experiència per explicar?
Sabíeu que riure uns quinze minuts al dia pot arribar a allargar la vida quatre anys? És la conclusió d’un estudi recent elaborat per investigadors de la Universitat de Navarra, en el qual, a més, es demostra que riure redueix el risc d’infart.
Francesc Andreu Sabadell, de nom artístic Màgic Andreu, amb 68 anys és un il·lusionista català famós pels seus espectacles i per haver fet programes a TV3 com “Això és massa”. No tan conegut com a professor d’una assignatura que va inaugurar a la Universitat Politècnica de Catalunya sobre l'il·lusionisme com a tècnica de comunicació. En el Mapa volem destacar el seu vessant com a voluntari des que tenia 14 anys, amb més de 50 anys d’experiència i des de l’any 2002 a través de l’ONG “Somriures sense fronteres” dedicada als infants portant màgia i somriures als infants afectats de càncer.
Avui li pengem la medalla número 600 del Mapa d’Amics al Màgic Andreu.
L'Associació Som-riures sense Fronteres va ser creada a Barcelona fa 15 anys pel Màgic Andreu, i la seva filla, Joana Andreu, també professional de la màgia. Es va crear per fer arribar l'humor i l’ il·lusionisme a nens afectats de càncer. L'any 2004 van presentar el seu projecte i programa de màgia teràpia al doctor José Sánchez de Toledo, cap de la Unitat d'Oncologia, Hematologia i Tumors Cerebrals de l 'Hospital Universitari Matern-Infantil Vall d'Hebron de Barcelona. Aquest metge va acceptar la proposta i els va oferir el suport logístic necessari per fer-ho, fins al punt de tenir una sala dins l’hospital.
Si voleu saber més sobre l’ONG del Màgic Andreu podeu fer una ullada al web somriuressensefronteres.org.

Lluís Urpí, periodista

eu escrit mai una carta al director? Llegiu habitualment aquesta secció de la premsa?
Aquesta nit veurem com hi ha moltes menes de voluntariats. Per exemple aquell que s’expressa a través del gènere periodístic d’opinió de les cartes al director.
És el cas de la carta de sensibilització contra el càncer que ha dirigit als mitjans més importants de Catalunya i de l’estat el protagonista del Mapa d’aquesta nit. És Lluís Urpí de 54 anys, periodista de Catalunya Ràdio i voluntari a La Marató de TV3 en l’edició contra el càncer. Ocupa el lloc 599 del Mapa
A diversos mitjans, entre ells El Periódico d’aquest diumenge, han publicat aquesta carta de sensibilització.
Segons el teòric de la comunicació Lluís Pastor: “Les cartes al director són una finestra per la que entra la llum que irradien els lectors. És un fragment del llibre “Teoria de les cartes al director” editat per la UOC.
Si esteu interessats en la carta del Lluís Urpí la podeu consultar íntegrament a facebook.com/ignorants



Si haguéssiu de començar en el món laboral, triaríeu un treball relacionat amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació?
Internet evoluciona tan ràpidament que contínuament crea nous llocs de treball que encara no tenen traducció. Una d’aquestes professions és la de webmaster, que és l’expert responsable de un portal web amb responsabilitats en creació, edició, supervisió i coordinació. També se’ls anomena arquitectes web per què són els que entenen el funcionament i l’estructura de les pàgines d’internet des de tots els angles. Aquesta professió ocupa actualment un dels primers llocs entre les 25 professions digitals més cotitzades, amb sous que arriben als 100.000 euros l’any.
Aquesta nit parlem amb un bioinformàtic que col·labora tecnològicament en la Viquipèdia de forma voluntària. És el Toni Hermoso Pulido de 36 anys, bioinformàtic en un centre de recerca i viquipedista. Segueix la cadena de Miquel Comas. És el voluntari 598 del Mapa d’Amics.
La Viquipèdia és la base de dades més popular del món, creada a través de la denominada tecnologia Wiki, un terme que deriva de l’expressió hawaiana “Wiki wiki” que significa ràpid.
La tecnologia wiki permet que múltiples persones puguin crear i modificar pàgines web de forma conjunta i veloç. És l’anomenada tecnologia col·laborativa.

Mar Amorós, voluntària de lecto-escriptura amb nens de primària a través de la Universitat Rovira i Virgili

Teniu un bon record de la vostra experiència com a aprenents? Us van fer alguna “novatada”?
Doncs ara torna la figura de l’aprenent... La Unió de Professionals i Treballadors Autònoms acaba de presentar un pla de relleu generacional per a què els aprenents, després d’uns anys de pràctica puguin agafar el relleu de petits negocis o tallers quan el titular es jubili. Aquesta mesura podria salvar uns 10.000 negocis l’any i mantenir molts llocs de treball, sobretot d’autònoms.
Aquesta nit parlem amb una voluntària que ha fet d’aprenent de mestre d’educació infantil a l’escola Marià Fortuny de Reus a través d’un programa de la Universitat. És la Mar Amorós de 21 anys, estudiant d’educació infantil a la Universitat Rovira i Virgili i voluntària amb nens de segon de primària. I també voluntària a “Dwon Tarragona”. Segueix la cadena de la Vicky Aibar de Quilòmetre Zero. És la voluntària 597 del Mapa d’Amics.

Maria Serret, presidents i voluntària de Dona Viva d'Arenys de Munt

Creieu que les dones són més solidàries que els homes? Com ha estat la vostra experiència?
Sabíeu que “El 70% de les persones que exerceixen voluntariat a nivell mundial són dones, davant el 30% d’homes”. Ho diu la periodista i sociòloga Carmen Laviña, que ha estat presidenta de la Plataforma de Promoció del Voluntariat a Espanya. Ho diu a l’article “Solidaritat s’escriu en femení”. Avui parlem amb una voluntària que coneix el significat de les paraules “solidaritat de gènere”, és la Maria Serret de 59 anys, jubilada i presidenta de l’entitat “Dona Viva” d’Arenys de Munt. Segueix la cadena de la Ramona de Voluntaris d’Arenys i és la voluntària 596 del Mapa d’Amics.
Dona Viva és una petita entitat d’Arenys de Munt formada per 90 dones que al setembre farà 12 anys que va començar. Fan multitud d’activitats com ara xerrades, exposicions, celebracions del 8 de març, concursos de relats i d’altres sempre al voltant de la dona. La Maria Serret ha estat voluntària durant 35 anys i ha dedicat els últims a la presidència de Dona Viva.
Si esteu interessats en les activitats al voltant del món de la dona podeu fer un cop d’ull al web de l’Institut Català de les Dones que és dones.gencat.cat. Hi trobareu tota mena d’informació i de links sobre aquesta temàtica.

Casal Jove Atlas del Raval de Barcelona

Sabíeu que a Catalunya un 32,5% de l’alumnat més pobre abandona el sistema escolar, segon un informe de la Fundació Jaume Bofill. Aquesta és la notícia negativa, la positiva és què els escolars que reben classes de suport tenen un 60% més de possibilitats de fer estudis universitaris, segons un estudi pedagògic de la Universitat d’Hamburg. Però i si la família no pot pagar aquestes classes. Segons un informe de Save the Children a Catalunya gairebé 300.000 nens i nenes viuen en situació de pobresa severa, és a dir, amb menys de 6.500 euros l’any. La voluntària d’aquesta nit ajuda a nens i nenes del barri del Raval de Barcelona que no poden pagar un reforç educatiu. És la Mercè Izquierdo de 75 anys, catedràtica emèrita de didàctica de ciències. Col·labora en l’espai d’estudi del Casal Joves Atlas del Raval de Barcelona. Segueix la cadena de la Margarita Català i Marc Travé, d’Ayudar Jugando, i és la voluntària 595 del Mapa d’Amics.
El Casal Jove Atlas del Raval pertany a l’Associació Casal dels Infants que es defineix com una entitat social i ciutadana que treballa als barris més vulnerables de Barcelona, al costat dels infants i joves amb més dificultats, perquè tinguin el màxim d’oportunitats. Van començar l’any 1987 i ara són 1.200 persones, la major part voluntariat. Ara necessiten 500 voluntaris més per la campanya d’estiu.
Si esteu interessats en les activitats d’aquest Casal podeu consultar el web casaldelsinfants.org on hi trobareu tota mena de dades, amb activitats i també informació sobre com fer-se’n voluntari.
De com el reforç positiu i la tossuderia dels pares en els estudis poden donar bons resultats hi ha exemples tan notoris com el del premi Nobel de Medecina Santiago Ramon y Cajal. Es veu que de petit era molt trapella, que feia campana i es portava molt malament. El seu pare, el cirurgià Justo Ramón Casasús, el va anar adreçant fins al punt de pagar-li classes de dibuix, que li encantaven, amb un artista de prestigi a canvi de bones notes. El sistema va funcionar tant bé que Ramon y Cajal va ser Premi Nobel de Medecina i Fisiologia l’any 1906. Diuen que durant l’acceptació del premi va voler recordar la influència del seu pare.

Elisa Fàbregas, voluntària durant 20 anys a les presons de Catalunya

Actualment hi ha uns 10.000 reclusos a les presons de Catalunya.
I si us proposessin fer un voluntariat penitenciari?
Heu de saber que aquests voluntaris han de fer uns cursets de vint hores i que poden actuar en àmbits tan diversos com la promoció sociocultural, l’orientació en salut, l’esport, l’assistència jurídica, i l’acompanyament educativa i en la comunitat
La voluntària d’aquesta nit té una experiència de 20 anys com a voluntària penitenciaria en acompanyament. És l’Elisa Fàbregas, de 84 anys, mestressa de casa, amb una llarga experiència a les presons de Catalunya, com la Model, 4 Camins o Can Brians, entre d’altres a través del Secretariat Diocesà de Pastoral Penitenciària. Segueix la cadena del Jordi Gironella d’Arrels i és la voluntària 594 del Mapa d’Amics.
Cada any els reclusos de Catalunya reben 175.000 visites, sobretot de familiars. Durant el 2016 el 30% dels presos no en va tenir cap de visita. Aquest és un dels àmbits d’actuació dels voluntaris que ajuden a mantenir el contacte humà amb aquestes persones, pensant en la seva reinserció.
Si esteu interessats en el voluntariat penitenciari us aconsellem fer un cop d’ull a la pàgina justícia.gencat.cat on hi ha tota mena d’informació com ara el Tríptic del voluntariat en aquest àmbit.

Montse Vilaseca, coordinadora del Servei d'Ancians de la Comunitat de Sant Egidi

Se us fa llarg l’estiu? Noteu més la soledat durant els mesos de vacances?
Aquesta setmana ha arribat l’estiu abans d’hora. Els homes del temps parlen de temperatures de ple mes d’agost. Amb la calorada han arribat dos problemes que són complementaris per a les persones grans. Un d’ells són els perillosos cops de calor que afecten més a la gent gran pel fet que tenen menys sensació de set. També per què a aquestes edats al cos li costa termoregular-se.
Al problema de les calorades s’afegeix el de la soledat. A Catalunya hi ha 150.000 persones grans que viuen sols. Durant l’estiu això s’accentua per què les persones del seu entorn surten de cap de setmana o marxen de vacances.
La calor i la soledat són els dos factors de risc que han impulsat la campanya “Mira al teu veí... Ves a trobar-lo” de la Comunitat de Sant Egidi. Una campanya que s’ha presentat aquest dimecres amb l’eslògan: “El sol sí, sols no!” amb consells per protegir-se de les calorades.
La voluntària d’aquesta nit és la Coordinadora del Servei d’Ancians de la Comunitat de Sant Egidi. És la Montse Vilaseca, de 53 anys, psicopedagoga que treballa en una escola de secundària. És voluntària de la Comunitat de Sant Egidi des de fa 29 anys. Ocupa el lloc 590 del Mapa d’Amics.
La Comunitat de Sant Egidi de Barcelona aquest dimarts ha celebrat el 49 aniversari a la Basílica de Santa María del Mar de Barcelona. Aquesta Comunitat va néixer a Roma el 1968. Des de llavors la comunitat ha crescut molt, i avui és present a més de 70 països de 4 continents. És calcula que hi ha 50.000 membres d’aquesta comunitat a tot el món. A Catalunya són uns 1.500 que treballen en diverses línies d’ajuda a persones necessitades: els pobres, els malalts, els sense sostre, la gent gran... I els de Sant Egidi també són coneguts pels multitudinaris dinars solidaris que fan el dia de Nadal.
Beure aigua sovint, estar ben hidratat. Aquesta és una de les 14 recomanacions de la Comunitat de Sant Egidi per les persones grans que passen les calors de l’estiu en soledat. No les podem dir totes però si destacar-ne cinc, d’acord també amb les recomanacions de Protecció Civil.
En resum, beure aigua abans de tenir set. No sortir al carrer a les hores de màxima insolació. Ventilar la casa quan no hi entri el sol i fer menjars lleugers i amb aliments que tinguin molta aigua, com ara fruites, verdures i hortalisses. Uns consells per a la gent gran que tots podem seguir.

Àngel Turillo, fundador dels Taxistes Voluntaris de Sant Joan de Déu

Què representen 20 segons en la vostra vida? Potser el temps de prendre un cafè o de respondre un WhatsApp?
El professor de la Universitat de Harvard, Shawn Achor explica en el llibre “The Hapiness Advantage” que moltes de les decisions transcendents de la nostra vida han durat només 20 segons. Vint segons que són claus en la vida, Com els que va viure el voluntari d’aquesta nit, un taxista que fa 4 anys va decidir no cobrar una carrera a una família necessitada que sortia de l’hospital Sant Joan de Déu. A partir d’aquí va crear un servei de voluntariat en aquest hospital que ara compta amb 48 taxistes que dediquen part del seu dia lliure a les famílies necessitades del Sant Joan de Déu. És Àngel Turillo de 56 anys, ex-empresari i creador dels Taxistes Voluntaris. Ocupa el lloc 589 del Mapa d’Amics.
A través de correus electrònics i missatges de WhatsApp els responsable de grup dels Taxistes Voluntaris de Sant Joan de Déu organitzen dia a dia la feina de portar o recollir nens i famílies necessitades. Estan emparats pel servei de 400 voluntaris assistencials d’aquest hospital que complementen el treball dels professionals de la medicina fent tallers, acompanyament, o activitats lúdiques entre d’altres coses. Expliquen que aquestes activitats permeten als nens expressar sentiments, comunicar-se, distreure’s i gaudir encara que estiguin en un context de malaltia.
A través del compte de Facebook “taxistes voluntaris de Sant Joan de Déu” podem seguir les activitats d’aquest col·lectiu. Potser li fa una ullada algun taxista i, qui sap si es deixa picar pel cuquet del voluntariat...

Ramona Planas, voluntària a "Voluntaris d'Arenys"

Sabíeu que fan falta 1.000 donacions de sang cada dia per abastir les necessitats de Catalunya...? Són 365.000 donacions cada any.
Aquest, 14 de juny, és el Dia Mundial del Donant de Sang.
Aquestes campanyes es fan gràcies al treball desinteressat de voluntàries com la d’avui. Fa 40 anys que és donant i que col·labora, primer, amb la Creu Roja i, després, amb el Banc de Sang. Aquests dies la trobem preparant una campanya de donació. És la Ramona Planas, d’Arenys de Munt, de 75 anys, oient de La nit dels ignorants i membre dels Voluntaris per Arenys. La Ramona ocupa el lloc 588 del Mapa d’Amics.
La Ramona forma part d’un grup de 4 persones que promouen les donacions de sang a Arenys de Munt a través de Voluntaris per a Arenys. 4 vegades l’any, i durant dos dies, fan campanya de recapta els mesos de març, juny, setembre i desembre. Normalment a començament de mes.
Les donacions van al Banc de Sang i Teixits que és l'empresa pública del Departament de Salut de la Generalitat que té com a missió garantir l'abastament i el bon ús de sang i teixits a Catalunya. És el centre de referència en immunologia diagnostica i de desenvolupament de teràpies avançades.
En el portal del Banc de Sang trobareu tota mena d’informació sobre la donació de sang. És bancsang.net Com a element destacat hi trobareu un grafisme interactiu que ens mostra l’estat de les reserves de sang dels diferents grups sanguinis. Per exemple el dels donants universals, els zero negatius, que tenen reserva només per a quatre dies. També hi ha un buscador per trobar el lloc on donar sang més a prop de casa vostra.

Montserrat Hernández, voluntària a Associats Pòlio i Post pòlio i a Prou Barreres

Sabíeu que hi ha un gran dèficit d’accessibilitat a la nostra societat. En la majoria d’edificis i carrers hi ha barreres.
Per cert, heu tingut problemes d’accessibilitat en el vostre entorn? Què ha fallat? Potser unes escales sense rampa o un ascensor massa estret o la falta d’indicacions per a persones cegues? Amb què us heu trobat?
Només el 2% de les finques de l’estat tenen accessibilitat des del carrer per a discapacitats. I només el 2% dels ascensors són accessibles.
Aquesta nit coneixerem el cas d’una persona a qui la pòlio ha portat a fer un doble voluntariat, primer contra la post-pòlio i després contra les barreres arquitectòniques a la seva ciutat, a Terrassa. És la Montserrat Hernández, de 58 anys, afectada per gran invalidesa i voluntària de Prou Barreres. Segueix la cadena de Jordi Ullés d’Associats Pòlio i Post-pòlio de Catalunya. Ocupa el lloc 587 del Mapa d’Amics.
Prou Barreres és una ong que actua a l’àmbit de Terrassa lluitant contra les barreres arquitectòniques amb denúncies, acords, assessorament i també activitats com ara visites escolars. Es publiciten a través de Faceboock amb el seu nom com a usuari. Allà escriuen que hi ha un grup d’ajuda mútua i que promouen l’accessibilitat universal i de disseny.
Si us ha interessat el tema us recomanem un article del diari de Terrassa “Malarrassa” que trobareu a internet clicant Prou Barreres Malarrassa.
Hi ha una frase que destaquen a Prou Barreres sobre els problemes d’accessibilitat. Es tracta de posar-se en el lloc de les persones amb discapacitat que s’adonen que no poden entrar a casa d’un amic, a una botiga o a qualsevol lloc. Diu així: “Quan vagis a algun lloc, pregunta’t si jo hi podria ser”.
.

06/04/2017:

Categoria: General
Escrit per: moderador

Vicky Aibar, voluntària del Projecte Rossinyol a Quilòmetre Zero

Hi ha algú entre vosaltres que s’hagi plantejat apuntar-se a un voluntariat? O potser ja sou voluntaris i us heu trobat fent més del que teníeu previst?
L’any passat es va mantenir la tendència a l’alça de les entitats
voluntàries. Han crescut un 1,5%. Un augment que va en paral·lel al dels voluntaris segons dades de la Generalitat a voluntariat.org Un creixement degut, d’una banda, als que ho estan fent, que repeteixen, i de l’altra als que s’apunten de nou que s’hi enganxen.
Les entitats del cens agrupen bona part dels voluntaris de Catalunya, un nombre rellevant de 650.000 persones que són l’empenta del nostre teixit associatiu. Un d’ells és protagonista del Mapa d’Amics, una voluntària que ha mantingut el seu voluntariat més del que estava previst. Serà que fer de voluntari enganxa?
És la Vicky Aibar, de 23 anys, estudiant de Magisteri Infantil i voluntària de l’entitat “Quilòmetre Zero”, que dona suport a nens i joves en risc d’exclusió social. Segueix la cadena d’Aurora Pérez i ocupa el lloc 585 del Mapa d’Amics.
L'Associació "Quilòmetre Zero", és una entitat social sense ànim de lucre de Tarragona. Estan engegant projectes compromesos contra les desigualtats socials. Els voluntaris d’aquesta entitat donen suport i també oportunitats a menors de famílies en situació de dificultat o de risc d’exclusió social.
Trobareu informació sobre aquest projecte d’acompanyament
De menors a la pàgina quilometrezero.cat Qui sap, potser us hi animeu a participar...
La resposta a la pregunta de si fer de voluntari enganxa la trobem en una campanya que va començar l’octubre titulada “Això enganxa” que ha llançat la Federació DINCAT, que agrupa al voltant de 300 entitats que actuen en l'àmbit de les persones amb discapacitat a Catalunya. L’eslògan expressa allò que hem sentir dir a molts voluntaris del Mapa: Saps quan començaràs un voluntariat, però no quan l’acabaràs perquè allò que et fa sentir t’enganxa.

Rude Ichaguerri, voluntari durant la vaga del dia 30 i president de Taxi Amic

Com vau viure la vaga dels taxis de la setmana passada? Ja sabeu que els taxistes fa temps que estan en lluita contra la "competència deslleial" que, al seu parer, representen plataformes d'empreses de vehicles de lloguer amb conductor com Uber i Cabify. Com valoreu, en general, el treball dels taxistes? A la pàgina de Tripadvisor hi ha una valoració de 74 usuaris del taxi a Barcelona. 34 van definir la seva experiència com a excel·lent, 15 com a molt bona, 6 com a normal, 3 com a dolenta i 16 com a pèssima.
Durant la vaga de fa una setmana, Barcelona va quedar sense servei de taxi, però uns quants taxistes van treballar de forma voluntària i desinteressada atenent malalts i necessitades. Un d’aquests voluntaris va coordinar els professionals de Taxi Amic que van anar als hospitals. És el protagonista del Mapa d’Amics. És Rude Ichaguerri, de 57 anys, taxista i president de Taxi Amic. És el voluntari 584 del Mapa d’Amics.
Buscant els taxistes solidaris del dia de la vaga, he trobat que hi ha un grup de persones d’aquesta professió que treballen durant el seu dia de descans, de forma desinteressada, pels nens que ho necessiten que estan ingressats on reben tractament a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. La setmana que ve ens posarem en contacte amb el taxista que ha liderat aquesta proposta.

Jordi Gironella, voluntari i directiu de la Fundació Arrelss

Sabíeu que a les acaballes del 2016 la Unió Europea va fracassar en l’intent de crear una normativa per acabar amb el “sensellarisme”? Van faltar 66 signatures d’eurodiputats per engegar un pla d’acció que hauria donat un sostre als europeus que no tenen llar.
Segons dades de la Federació Europea d'Organitzacions que treballen amb persones sense llar, als països de la Unió Europea hi ha 4 milions de persones que en algun moment de l'any es queden sense llar. Mig milió d'aquestes dormen al ras o en albergs d'emergència o temporals.
Un fracàs recent de la Unió Europa en la lluita contra el “sensellarisme”. Doncs tenim un voluntari i directiu de la Fundació Arrels, que acaba de presentar un pla per donar acollida a tots els sense sostre de Barcelona. És Jordi Gironella, de 64 anys, jubilat del sector de la banca. Ara ocupat en el projecte d’obertura de 73 centres als barris de Barcelona perquè la gent no hagi de dormir al carrer. És el voluntari 583 del Mapa d’Amics.
La Fundació Arrels és una entitat privada que es dedica a l'atenció de persones sense llar de la ciutat de Barcelona. Va néixer de la inquietud de diverses persones que volien donar una solució a aquest col·lectiu. És una entitat amb uns 300 voluntaris que actuen amb el suport de 50 professionals. Va iniciar la seva activitat el 1987 i el 2007 van inaugurar la llar Pere Barnés que és un equipament d'allotjament temporal per a persones sense llar, al Poble Sec de Barcelona amb 34 places. Ara proposen obrir-ne 73 més per tota la ciutat.
En el web arrelsfundació.org trobareu tota mena d’informació sobre aquest pla, a més del cens de persones sense llar, i una extensa documentació sobre el “sensellarisme” que us pot interessar.
I si Barcelona fos ciutat de referència per acabar amb el “sensellarisme”? A mi, personalment, em faria sentir orgullós. I això em recorda una frase de “Crim i càstig”, de Fiódor Dostoievski, que diu: “En la pobresa hom pot conservar la noblesa dels seus sentiments; en la indigència ningú pot conservar res noble.”

Míriam Habibi, voluntària i portaveu de la Fundació Ibn Batutta

La voluntària d'aquesta nit vol aconseguir una entesa entre cultures, per exemple amb actes culturals com la presentació d’un llibre sobre interculturalitat. Per cert, heu anat a algun acte d’aquesta mena? Creieu que estem interessats en conèixer altres cultures?
Europa ha patit atacs terroristes jihadistes o intents d’atac cada 9 dies durant aquest any. Això ha provocat un estat de percepció i sensibilitat sobre el fanatisme islamista.
Aquests fets poden haver alterat dades com les que va recollir fa poc més d’un any el Baròmetre de la religiositat a Catalunya, quan un 14% de la població va considerar que la diversitat religiosa posa en risc l’estil de vida dels catalans.
En aquest entorn entrevistem una voluntària que treballa per crear ponts entre la societat catalana i la cultura musulmana.
És la Míriam Hatibi de 23 anys, que treballa com a analista de dades i es portaveu de la Fundació Ibn Batutta. És la voluntària 582 del Mapa d’Amics.
La Míriam explica que situacions com els recent atemptats a Europa dificulten la feina dels voluntaris d’Ibn Batutta. Han de recordar una vegada i una altra que el fanatisme no és religió i que els terroristes volen separar i enfrontar a les persones.
En el web d’aquesta entitat: fundacionibnbattuta.org trobareu informació sobre les seves activitats i els projectes més immediats.
Ibn Battuta dona nom a la fundació on fa el voluntariat la Míriam. Va ser va un viatger, explorador i erudit musulmà berber del 1300. Va viatjar durant trenta anys pel món àrab conegut i més enllà primer per Europa i després fins a la Índia i la Xina. L’estudiós Iben Guzayy va escriure la crònica dels seus viatges que va ser una gran contribució documental sobretot del món musulmà.
La Unió Astronòmica Internacional, en honor a Iben Batutta, va nomenar un cràter lunar amb el seu nom. L'aeroport de Tànger, la seva ciutat natal, també porta el seu nom.

Mayte Rocafull, voluntària de reforç escolar a Càritas Girona

Vau necessitar classes de reforç... Quin record en teniu? Potser vau tenir algun mestre carismàtics, d’aquells que no s’obliden?
Fixeu-vos: A Finlàndia on hi ha el sistema educatiu considerat com el millor del món, la llei d’educació inclou avantatges com ara que els alumnes que tenen dificultats d'aprenentatge poden beneficiar-se, en el mateix centre, de l'ajuda d'un professor especialista que pot anar a classe per guiar-lo o bé treballar amb ell de manera separada.
La importància de l’educació pel futur de la societat. Això ho sap molt bé la voluntària d’aquesta nit que fa classes de reforç educatiu als infants de famílies desafavorides amb Càritas. És la Mayte Rocafull de 47 anys, treballa en un centre per a menors, un CREI i estudia Educació Social, segueix de la Marga Tritiana d’ACCEM.. És la voluntària 581 del Mapa d’Amics.
Al web caritasbcn.org hi trobareu tota mena d’informació sobre els diferents projectes que té en marxa aquesta entitat en tots els àmbits i expliquen com s’hi pot col·laborar com a voluntari.
La pobresa infantil severa augmenta any rere any a Catalunya, com demostra l’estudi “Desheretats” de Save The Children, que analitza l’impacte de la desigualtat en els nens, i posa èmfasi en l’àmbit de l’educació, entre d’altres. Gairebé 300.000 nens i nenes viuen en Catalunya en situació de pobresa severa. A Catalunya, un 32,5% de l’alumnat més pobre abandona el sistema escolar. Però voluntariats com el de la Mayte afegeixen una nota d’esperança.

Aurora Pérez, voluntària de Quilòmetre Zero - Solidaritat més a prop de Tarragona

Diríeu que l’adolescència d’avui és més problemàtica que la que vau viure en la vostra joventut?
El programa Hermano Mayor de Cuatro ha arribat a la desena temporada. Potser teniu present algun moment d’aquest reality show d’educació social, en la línia de Supernanny o SOS Adolescentes. Presentat primer per Pedro García Aguado i després per Jerónimo García, amb l’ajuda de coachs i psicòlegs, intenten adreçar adolescents i joves amb problemes de conducte. En aquesta línia, dins l’entorn de l’Associació “Quilòmetre Zero - solidaritat més a prop”, hi trobem la voluntària d’aquesta nit. Col·labora en l’orientació de nens i joves a través de la mentoria personalitzada. És Aurora Pérez de 28 anys, psicòloga, treballa en una escola d’educació especial. Està col·laborant en el projecte de mentoria Rossinyol, amb universitaris voluntaris a Tarragona. Ocupa el lloc 580 del Mapa d’Amics.
L'Associació "Quilòmetre Zero", és una entitat d'iniciativa social sense ànim de lucre de Tarragona formada per un grup de persones amb inquietuds solidàries i compromeses. En el seu web diuen que els motiven projectes transformadors i compromesos contra les desigualtats socials per donar suport i oportunitats a infants, joves i famílies en situació de dificultat o de risc d’exclusió social.
Al web quilometrezero.cat hi trobareu tota mena d’informació sobre el projectes de mentoria social i com us hi podeu apuntar.
La paraula mentoria està inspirada en el personatge de la mitologia grega de “Mèntor” a l'Odissea d'Homer on la deessa Atenea pren l'aparença de Mèntor
Durant els anys 90 va sorgir a Suècia aquest concepte que es va aplicar a l’assistència social com un procés cap a la transmissió informal del coneixement, el capital social i el suport psico-social pel desenvolupament i maduració personal.
I vosaltres, heu tingut algun mentor? Com va ser?

Marc Travé, president i voluntari d'Ayudar Jugando

Quin és el vostre joc de sobretaula? Recordeu aquelles hores tan especials que heu passat a casa, jugant?
Sabíeu que, si els homes primitius no haguessin jugat, l’”Homo sapiens” no hauria evolucionat. Ho diu el filòsof i escriptor Friedrich Schiller, que postula que sense el joc no existiria la civilització per què el joc ens socialitza i ens fa pensar.
El voluntari d’aquesta nit es dedica a ajudar els altres a través dels jocs de sobretaula. És Marc Travé, de 33 anys, consultor i professor de la Universitat Politècnica en Telecomunicacions. És voluntari i president de l’ong “Ayudar jugando”. Segueix la cadena de l’Eduard Unzeta d’Oxfam Intermón i ocupa el lloc 579 del Mapa d’Amics.
Ayudar Jugando va néixer el desembre del 1995 a Sant Cugat del Vallès quan un club de joc va fer unes jornades de jocs de rol en què es recaptaven diners per a un centre d’acollida de nens. Això els va donar la idea de fer servir actes i reunions de jocs de sobretaula per recollir diners per a obres benèfiques. Per exemple, les Jornades Ayudar Jugando, que en la darrera edició va reunir 21.000 euros per a tres ONG d’ajuda als joves i infants.
Al web ayudarjugando.org podreu trobar més informació d’aquesta entitat i al compte d’ayudar jugando al Facebook podreu seguir l’actualitat i convocatòries de joc.
La transcendència del joc en la vida dels infants queda recollida en l’article 7 de la Declaració dels Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el 30 de novembre de 1959. Diu:
“L’infant ha de gaudir plenament de jocs i recreacions, els quals han d’estar orientats a les finalitats que persegueix l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.”
És important no deixar morir l’infant que tots tenim a dins.

Carles Torra, voluntari de cohabitatge amb "Sostre Cívic"

Coneixeu els veïns de l’escala o viviu en una comunitat on amb prou feines la gent se saluda a l’ascensor?
Segons dades de la Política Europea de Veïnatge, les relacions veïnals s’estan perdent o refredant a tot el continent.
Per cert, trobeu a faltar una millor convivència entre veïns com proposa el cohabitatge?
Potser com a reacció a aquest refredament està en auge el concepte del cohabitatge. Una manera diferent de viure en comunitat que descobrirem amb el voluntari d’aquesta nit.
És Carles Torra, de 72 anys, consultor en energies renovables i voluntari de la cooperativa “Sostre Cívic”. Segueix la cadena de Joan Cortadellas, de la Llar d’Avis de Sant Cugat. És el voluntari 578 del Mapa d’Amics.
El model de cessió d’ús és una fórmula intermèdia entre el lloguer i la propietat a través d’una cooperativa. Aquest model està en la base del cohabitatge que va començar a agafar volada els anys seixanta a Dinamarca, s´ha estès per tot el món i ha arrelat amb força entre les persones de més de 65 anys. Dins de “Sostre Cívic” el Carles Torra s’ocupa del denominat cohabitatge sènior que es presenta com una forma alternativa de viure la vellesa.
Si en voleu saber més podeu clicar la pàgina sostrecivic.coop on hi trobareu modalitats tan interessants del cohabitatge com els projectes de Masoveria Urbana.
La masoveria urbana consisteix en la cessió d’ús d’una finca a canvi d’invertir-hi força de treball. Per exemple, un habitatge on no hi viu ningú i la propietat opta per cedir-ne l’ús a canvi del manteniment i l’aplicació de millores estructurals per un període de temps i sota contracte. I això pot passar tant en una finca a ciutat com al camp.

Anna Llibertat, voluntariat amb el marit i els dos fills a Bolivia

L’onada de calor us ha fet pensar en l’estiu? Potser en unes vacances diferents... Per cert, sabíeu que cada any creix el voluntariat per vacances en família a l’Estat. Ho diu l’Associació per al Progrés i la Integració de les Cultures, Pandora.
Un camp de treball construint una escola a Calcuta... O fer classes a nens en un centre d’acollida en una favela a Brasil... O ajudar a construir pous al Senegal... Si volguéssiu fer un voluntariat en família. Cap a on aniríeu? Què triaríeu?
La voluntària d’aquesta nit té una llarga experiència en voluntariat fora de les nostres fronteres. L’estiu passat va incorporar la família a l’experiència a través d’unes vacances solidaries a Bolívia amb els fills i el marit.
És l’Anna Llibertat García de 43 anys, biòloga i mestre de secundaria. Segueix la cadena del Ramon Carbonell de Càritas. És la voluntària 576 del Mapa d’Amics.
L’Anna Llibertat i la seva família col·laboraven a dos centres diferents a Cochabamba, una ciutat al centre de Bolívia, localitzada a la vall del mateix nom a la Serralada dels Andes. És la capital del Departament de Cochabamba i la quarta ciutat més gran del país amb una població de poc més de 600.000 habitants.
Un dels centre es diu Vicente Cañas i fa acolliment infantil i reforç, depèn dels jesuïtes i de la companyia de Maria. I l’altra és el centre de capacitació per a adults Maria del Camino de la Missioneres Cristo Jesús.
Per si en voleu saber més, el Centre Vicente Cañas edita el diari URAMANTA sobre les seves activitats. Podeu fer-li un cop d’ull clicant la paraula uramanta a qualsevol buscador.
D’altra banda hi ha una gran oferta de vacances solidàries, amb família o en solitari. Si us en voleu informar podeu fer un cop d’ull als camps de solidaritat que hi ha a la pàgina “setem.org”. Els camps de solidaritat ofereixen la possibilitat de formar-se, conviure i col·laborar amb organitzacions del Sud en àmbits com l'educació, el comerç just, l'emigració o els drets humans. I això només és una mostra. N’hi ha molts més, per exemple l’Associació Catalana per la Pau. Una ong que dóna suport a iniciatives de desenvolupament a diferents països d’Amèrica Llatina, Àsia, Món Àrab i Àfrica, prioritzant els projectes que sorgeixen d’organitzacions ciutadanes. La seva pàgina és “acpau.org”.

Ramon Carbonell, voluntari a Càritas Vilanova i impulsor de l'Hort Humà

Sabieu que els horts, a més de facilitar-nos mongetes i tomàquets, també són terapèutics.
Parlant dels poders terapèutics de l’hort. Aquells que en teniu. Us imagineu viure sense? Què us aporta més enllà del menjar?
Els darrers anys, a tot Europa, s’han obert horts per donar respostes a problemàtiques psicològiques de col·lectius com ara els reclusos de presons o les persones amb risc d’exclusió.
El voluntari d’aquesta nit coneix molt bé els avantatges de sentir la proximitat amb la terra a través de la seva experiència com a impulsor del projecte de l’hort humà a Càritas dedicat a persones que es troben en situació de risc d’exclusió social.
És Ramon Carbonell, de 47anys, que treballa en l’àmbit de la gestió administrativa i és voluntari de Càritas des de fa 5 anys. Segueix la cadena de la Marta Burguet que fa acompanyament hospitalari. El Ramon ocupa el número 575 del Mapa d’Amics.
Càritas és un organisme de l'Església catòlica dedicat a la coordinació de la beneficència humanitària. En el seu vessant internacional agrupa 162 organitzacions catòliques d'assistència, desenvolupament i servei social. Els treballs humanitaris de Càritas són realitzats sense tenir en compte la confessió, raça, gènere o ètnia dels beneficiaris, sent una de les més àmplies xarxes humanitàries de tot el món.
Podeu ampliar la informació sobre les activitats d’aquesta entitat a la pàgina caritas.org
Estudis científics han provat que el contacte amb la natura millora la nostra salut en tots els aspectes. Va ser el tema de les jornades “Salut i espais naturals” que es van fer a La Pedrera de Barcelona on el Dr. José Antonio Corraliza, de la Universitat Autònoma de Madrid va explicar la nova síndrome que s’ha detectat: el de dèficit de natura que estableix diferents símptomes i problemes vinculats a una manca de contacte amb l’aire lliure en un entorn natural. Per tant, si volem estar sans, ens cal retrobar-nos amb la natura, potser amb un hortet.

Eduard Unzeta, voluntari d'Oxfam Intermón

El 13 de maig s’ha celebrat el Dia Internacional del Comerç Just. Una mena de comerç que va a l’alça des de fa trenta anys.
Parlant de comerç just, qui més qui menys sap que moltes multinacionals vulneren els drets humans. Diríeu que som sensibles a aquesta realitat? Ens impliquem?
Segons un estudi publicat per SETEM Catalunya, en l'última dècada les vendes de comerç just s'han multiplicat per quatre i Catalunya representa el 30% de les vendes del comerç just a Espanya després de 30 anys de la seva implantació a l’Estat.
El voluntari d’aquesta nit promou i col·labora el comerç just i d’altres àmbits a l’ong Oxfam Intermón. Amb ell despleguem el Mapa d’Amics: És l’Eduard Unzeta, de 59 anys, que és enginyer de camins i coordina un grup d’Oxfam Intermón a Sant Cugat del Vallès.. És el voluntari 574 del Mapa d’Amics.
Oxfam Intermón treballa per aconseguir que les persones puguin sortir de la pobresa per elles mateixes i prosperar. En el seu web diuen: “Salvem vides en situacions d’emergència i ajudem a recuperar mitjans de vida”.
Actuen en 90 països del món. A Espanya ho fan gràcies a 1.700 voluntaris que col·laboren una mitjana de més de tres an
Podeu trobar tota mena d’informació sobre el que hem comentat a la pàgina oxfamintermon.org
En aquesta pàgina es pot veure com el treball d’Oxfam Intermón es concentra en 5 grans àmbits, el comerç just, les emergències socials, la lluita contra la fam, les campanyes per a combatre la desigualtat, i la promoció dels drets de les dones.
Una de les campanyes en vigència actualment denuncia la venda d’armes de l’Estat Espanyol a països com l’Aràbia Saudita o l’Iraq. Durant l’any passat es van vendre armes per valor de 4 mil 362 milions d’euros.

Marga Tritiana, voluntaria de l'ong ACCEM donant classes d'integració laboral als immigrants subsaharians

Tindríeu algun inconvenient en tenir nous veïns negres a la finca?
Passaríeu la proba del racisme explícit? I la del racisme implícit?
L’antropòloga holandesa Philomena Essed defineix el racisme implícit o quotidià com una manera de fer i de pensar que es manifesta de forma quotidiana i poc conscient.
La voluntària d’aquesta nit ajuda als immigrants subsaharians en integració laboral.
És la Marga Tritiana de 42 anys, treballa en un departament contable i el voluntària de l’ONG ACCEM que es dedica a millorar les condicions de vida dels immigrants. La Marga segueix la cadena de l’Eli Sánchez de la Fundació Comtal i ocupa el lloc 573 del Mapa d’Amics.
La Universitat d’Harvard ha elaborat el Mapa del Racisme Implícit a Europa. 288.000 europeus blancs hi han participat. Han trobat que els països de l’Est, concretament la República Txeca és el país amb més racisme implícit seguit de països del sud d’Europa com Itàlia, Portugal i Espanya.

David Colmenero, viquipedista especialitzat en història i biografies de països llunyans

A veure si sabeu com es pot punxar un globus sense que es desinfli...
Aquest és un exemple de pensament lateral. Sabíeu que va ser proposat pel psicòleg maltès Edward de Bono per representar tots aquells camins alternatius que no estem acostumats a fer servir per pensar... Segons ell, la majoria de la gent només tendeix a veure una manera d’enfocar una situació quan hi pot haver altres maneres que no són visibles d’entrada. Aquesta manera de pensar està relacionada amb la creativitat i la imaginació. També s'anomena pensament divergent.
El voluntari d’aquesta nit ha fet servir el pensament lateral per enriquir la Viquipèdia. Amb ell despleguem el Mapa d’Amics:
És David Colmenero de 45 anys, de professió teleoperador multilingüe. El seu àlies a la Viquipèdia és Mallus i segueix la cadena de l’Ester Bonet. Ha trobat una via diferent per enriquir la Viquipèdia anant a buscar continguts a països llunyans. El David ocupa el lloc 572 del Mapa d’Amics.
David Colmenero s’ha especialitzat en articles d’història i biografies, sempre en el marc de països llunyans. Per exemple ha fet més d’un centenar de biografies d’escriptors russos. Destaca un article de qualitat, completíssim, sobre la història de la medicina i va rebre el premi de traducció de la Viquipèdia.
Si voleu veure el treball del David només heu d’escriure “història de la medicina” a qualsevol buscador.
Hem parlat del pensament lateral. Es veu que els nens el tenen força desenvolupat, però amb els anys i l’educació rígida es va perdent. A Wall Street, es fa servir l’exemple d’un camió força alt que, sense adonar-se, es fica en un túnel i es queda encallat pel sostre. Hi va la policia, altres camioners... Uns parlen de fer servir una gran grua per a remolcar-lo, d’altres diuen que caldrà que una brigada municipal piqui el sostre del túnel. Es fa una gran retenció. Llavors, una nena que està esperant dins el cotxe amb el pares diu: I per què no desinflen les rodes del camió..

null

Us apuntaríeu a fer el cens de les persones sense sostre amb la Fundació Arrels?
Si us animeu la pàgina de contacte és www.fundacioarrels.org
Ara es preparen per la pròxima enquesta i necessiten 500 voluntaris.
En parlem al Mapa d'Amics amb Daniel Pérez de 56 anys, de professió comercial i voluntari de la Fundació Arrels, tant en els cens com fent de coordinador del Centre Obert els dimarts. És el voluntari 571 del Mapa d’Amics. .
I si us diem que les dues ciutats amb més persones sense llar no pertanyen al tercer món... Que són ciutats de les dues grans potencies: Moscou a Rússia, amb 100.000 persones i Nova York als Estats Units amb una quantitat que va de 60.000 a 75.000 persones.
Segueix el rànquing de ciutats afectades pel sensellarisme amb Manila, a les Filipines amb 70.000, Los Àngeles altre cop als Estats Units amb unes 50.000, després Mumbai a l’Índia amb una xifra que oscil·la entre 25.000 i 50.000 i en sisena posició a Ciutat de Mèxic amb una quantitat d’entre 15.000 i 30.000.
Barcelona se situa a la cua amb 3.000 persones sense llar que han censat voluntaris com el d’aquesta nit que cada any surt al carrer amb la Fundació Arrels per a comptar-los un per un.

Joan Cortadellas, president voluntari de la Llar d'Avis de Sant Cugat del Vallès

Teniu vocació de líders? En voluntariat o en altres àmbits? Com ha estat la vostra experiència?
Segons una enquesta sobre els valors dels voluntaris de Catalunya, la responsabilitat i el compromís ocupen els dos primers llocs d’una llista de 14. Però això, juntament amb la implicació i el suport d’un bon equip directiu, és una de les claus de l’èxit de qualsevol projecte.
En el Mapa d’Amics coneixerem una persona que ha assumit el lideratge de la Llar d’avis de Sant Cugat del Vallès.
Es tracta de Joan Cortadellas, de 72 anys, professor de la Universitat Politècnica de Barcelona. Ha estat president del SETEM i ara presideix la Llar d’Avis de Sant Cugat. Segueix la cadena de Miquel Blabia i és el voluntari 570 del Mapa.
Actualment a Catalunya hi ha un milió 400.000 persones majors de 65 anys sobre una població de set milions i mig, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Es calcula que l'any 2051 la població de més de 65 anys superarà el 30% de la població total, i la major de 85, representarà el 22%. Un augment de persones grans que representa un repte per a la societat. Seran els líders de la societat civil els qui acceptaran el repte? Potser a través del voluntariat?

Eli Sánchez, voluntaria de la Fundació Comtal

Espanya és el segon país de la UE amb més pobresa infantil, només superat per Romania.
Per què aquí hi ha més desigualtat social que a d’altres països que són més pobres que nosaltres?
Coneixeu el “Cercle pervers de la pobresa infantil”?
A Catalunya la pobresa infantil severa ha augmentat un 23% , segons un informe de Save The Children. Cada cop hi ha més persones que entren en el cercle pervers de la pobresa infantil.
Aquest cercle consisteix en que el 80% dels nens que neixen en la pobresa continuen sent pobres durant tota la vida. I això només es trenca amb l’ensenyament.
Aquesta nit parlem amb una voluntària que lluita contra això: Treballa donant classes a nens en risc d’exclusió social. Es tracta d’Eli Sánchez, de 33 anys, que treballa en un centre especial de treball i estudia Educació Social a la UOC. Es voluntària de la Fundació Comtal i segueix la cadena de la Marta Jordi d’Amics de la Gent Gran i ocupa el lloc 569 del Mapa d’Amics.
Per denunciar la situació de la pobresa infantil i juvenil, la Fundació Comtal ha fet una campanya de denúncia. Han creat la Universitat Politècnica del Carrer que ofereix un Grau Superior en Ciències de no fer res, un Grau superior en emigrar i no poder tornar mai més o un Màster en treballar sense papers. L’humor com a revulsiu. En el text d’aquesta campanya acaben dient:
Aquesta estranya Universitat vol denunciar la manca d’oportunitats dels infants i joves que viuen en situació de pobresa a les nostres ciutats. Per a molts d’ells, la única sortida que tenen és estudiar a la Universitat Politècnica del Carrer.

Ester Bonet, coordinadora del projecte Viquidones de la Viquipèdia

Sabeu quin lloc ocupa la Viquipèdia en català pel que fa al rànquing de presencia femenina entre les 20 llengües principals d’aquesta enciclopèdia?
A la Viquipèdia hi ha amb una proporció molt superior d’articles sobre homes que sobre dones ens tots els àmbits.
Per exemple: en la llengua amb més biografies femenines, que és el japonès, només n’hi ha un 22,2%. Es a dir, per cada 8 homes, només 2 dones...
Parlem d’aquesta qüestió amb la coordinadora del projecte Viquidones i autora de l’article mig milió de la Viquipèdia. Amb ella despleguem el Mapa d’Amics: És l’Ester Bonet, de 66 anys, lingüista jubilada i responsable de l’espai d’edició permanent a la Universitat Pompeu Fabra dedicat a les dones. Segueix a cadena del també viquipedista Andreu Diport i és l’esglaó 567 del Mapa d’Amics.
La revista científica International Journal of Communication va fer un estudi comparatiu entre la Wikipedia en anglès i l’Enciclopèdia Britànica i van arribar a la conclusió que la bretxa entre gèneres és més gran a la Wikipedia.
Per cert, en el rànquing de la presència femenina a la Wikipedia de fa un any. Entre les 20 llengües més actives del món trobem el català a la cua, en el número 17 amb un percentatge del 14%. Per cada deu homes, no arriba a una dona i mitja. Només tenen pitjor puntuació a Ucraïna i Hongria. El japò ocupa el primer lloc amb poc més del 22% Però s’ha activat el projecte Viquidones per corregir aquesta poca presència femenina a la Viquipèdia, tant a nivell de continguts, com de participació, com de perspectiva. Ester Bonet n’és la coordinadora.

Marta Masó, voluntària de l'Espai Vincles Rosalia Rendu

Què en penseu, de la Renda Garantida Ciutadana de 564€? Què s’ha de demanar a canvi?
La voluntària d’aquesta nit ajuda persones que viuen al carrer sense cap ingrés. És la Marta Masó, de 50 anys, professional de la restauració i voluntària de l’Espai de Vincles Rosalia Rendu de les Filles de la Caritat, a través de la qual fa atenció personalitzada als sense sostre. Segueix la cadena de Miquel Blavia de l’Oncolliga. Ocupa el número 566 del Mapa d’Amics.
Aquests dies és notícia de portada el preacord de la Renda Garantia Ciutadana de 550 euros per a les persones sense cap recurs. Una conquesta social promoguda per una iniciativa legislativa popular.
Una quantitat que pot representar un gran canvi per a les persones en risc d’exclusió.
N’han parlat diversos agents del tercer sector, com Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, que atén persones sense sostre. Busquets va explicar que “Hi ha molta diferència entre no tenir cap ingrés i tenir-ne algun, encara que sigui molt petit. Poder pagar-se un cafè és moltíssim”, va afirmar.

Gemma Poca, infermera voluntària

Com a usuaris de la sanitat, heu notat els efectes de la precarietat en l’atenció en els centres de salut?
És notícia la precarietat laboral en el sector de la salut, que ha motivat un pla consensuat de la conselleria amb els sanitaris.
La voluntària d’aquesta nit és una infermera que treballa de forma desinteressada pels refugiats a Catalunya a través d’una campanya de seguiment. Es tracta de la Gemma Poca, de 57 anys, infermera i voluntària de la fundació de cardiopaties congènites Cor Avant. Col·labora en el programa d’atenció als refugiats que han arribat a Catalunya anomenat “Cors Valents”. Ocupa el número 565 del Mapa d’Amics.
Recordem les paraules de Núria Cuxart, Degana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya: “No callarem fins que la dotació d’infermeres dels centres catalans s’aproximi a la mitjana europea».
La Fundació CorAvant i l’Associació de Cardiopaties Congènites tenen en marxa una campanya anomenada “Cors Valents” per atendre als refugiats amb aquesta mena de malalties. La Gemma Poca treballa com a voluntària en el seguiment dels refugiats i les famílies que van ser ateses als camps.
Demà 12 de maig se celebra a tot el món el Dia Internacional de la Infermera per commemorar el naixement de Florence Nightingale, la infermera britànica considerada la mare de la infermeria moderna, ja que va crear el primer model conceptual de la professió i va ser capaç de demostrar la importància de les cures.

Marta Jordi, voluntària d'Amics de la Gent Gran amb l'Angelita

Quina diríeu que és la fotografia més entranyable de la vostra vida? Què s’hi pot veure?
I quina triaria la voluntària del mapa d’aquesta nit... Potser una de les fotos de l’exposició “Empremtes”, de Ferran Taberner, dedicada a la soledat de les persones grans. Desplegarem el Mapa d'Amics amb Marta Jordi, de 47 anys, pedagoga, treballa en un centre especialitzat. És una de les protagonistes de l’exposició “Empremtes” amb l’àvia Angelita.
La Marta col·labora amb Amics de la Gent Gran des de fa 4 anys. Segueix la cadena de la Maria Cros de la mateixa entitat i ocupa la posició 563 del Mapa d’Amics.
L’exposició “Empremtes” s’ha fet en motiu del 30è aniversari d'Amics de la Gent Gran. Es tracta de cinc persones grans que pateixen soledat, cinc persones voluntàries que s'ofereixen per acompanyar-les, per tant, cinc històries que deixen deu empremtes. Segon el cartell és “Un tribut al moment en el qual acaba el voluntariat i comença l'amistat”. Es podrà veure fins al dia 25 d’aquest més a la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona. A l’Avinguda del Bogatell número 17.
Per saber més coses sobre Amics de la Gent Gran i l’exposició “Empremtes”, podeu clicar la pàgina www.amicsdelagentgran.org

Andreu Diport, músic i viquipedista

Heu estat víctimes d’algun atac o frau via internet? Com va ser?
Aquesta nit, en el terreny de la Viquipèdia despleguem el mapa amb un voluntari que defensa aquesta enciclopèdia col·laborativa i de lliure accés dels actes de vandalisme. Es tracta d’Andreu Diport, de 19 anys, estudia composició a l’Escola Superior de Música a més de tocar el piano i l’orgue. És el voluntari 562 del Mapa d’Amics.
El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya ens avisa del perills més habituals a les xarxes. Per exemple el robatori de dades a partir del que pengem sobre nosaltres i també de pàgines trampa on t’enganyen per a que escriguis les contrasenyes personals.
Fa dos anys es van registrar més de setanta mil atacs per xarxa contra empreses, ciutadans, infraestructures i institucions de l'Estat. Això situa Espanya com a tercer país al món en actes cibernètics hostils.
La Unitat de Delictes Informàtics del Mossos aconsella ser prudent a la xarxa, no donar dades comprometedores, evitar les compres miraculoses en pàgines sense garanties i no donar accés a l’ordinador a desconeguts.

Miquel Blabia, voluntaria a l'oncolliga contra el càncer

Ens ve de gust compartir una notícia d’esperança sobre el càncer:
L’any passat Catalunya va registrar la taxa de mortalitat més baixa d’Europa en dones afectades de càncer. Va ser de 67 defuncions per cada 100.000 dones. La taxa masculina va ser de 139 defuncions per cada 100.000 homes. Sembla que estem guanyant batalles al càncer. També l’any passat 38.900 persones van ser diagnosticades de càncer a Catalunya. En total la taxa de supervivència als 10 anys va augmentar un 7%. Encara no hem guanyat la guerra al càncer però anem guanyant batalles. Malgrat això, sobreviure a un càncer pot deixar seqüeles físiques i psíquiques. Encara no fa un mes es va fer la jornada sobre reinserció laboral i càncer organitzada a Girona per la Fundació Oncolliga on es posava de manifest la necessitat de mantenir un acompanyament durant la post-malaltia. Això ho tindran molt present els assistents a la 13ena Trobada de Voluntaris en l’àmbit de oncològic que es farà aquest dissabte a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. Entre ells hi haurà el protagonista del mapa d’aquesta nit, que és al mateix temps supervivent i voluntari. Amb ell despleguem el Mapa d’Amics. Es tracta de Miquel Blabia, de 77 anys, empresari jubilat amb una experiència de més de 40 anys com a voluntari. Ocupa el número 561 del Mapa d’Amics. Aquesta trobada contra el càncer té com a objectiu fomentar el reconeixement i el nexe d’unió entre tots els voluntaris que treballen en aquest àmbit a Catalunya. La jornada és, també, un reconeixement a l’esforç i dedicació d’aquestes persones. Destaca el lema ‘Somriu, ets voluntari’, que vol incidir en la necessitat de treballar l’optimisme com actitud vital.
Hi serà present la Consellera del departament de Treball, afers socials i famílies, Dolors Bassa. A més, el psicòleg i escriptor Rafael Santandreu farà la xerrada “Ser feliç sent voluntari”. Tot això a banda de tallers i altres actes.
El periodista de TV3 Ignasi Gayà conduirà l’acte i hi haurà una actuació de cloenda a càrrec del Quartet Mèlt, guanyadors de la tercera edició Oh Happy Day.
Per saber més coses sobre la trobada i la Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica podeu clicar la pàgina oncolliga.cat
No totes les notícies són bones en la lluita contra el càncer. L’evolució del càncer a Catalunya mostra un increment de l’entorn del 20% de casos entre el 2010 i el 2020, en bona part atribuïbles a l'envelliment de la població catalana. Un altre factor d’aquest creixement és l'impacte del tabaquisme en les dones. Aquest augment ha plantejat la necessitat de crear un “Pla contra el càncer” per part de la Generalitat on hi trobem idees com ara la necessitat de continuar la lluita contra el tabaquisme, incrementar la cobertura de les vacunes contra el papil∙lomavirus humà i l’hepatitis B. També assolir el 100x100 del cribratge de càncer colorectal i millorar els controls del càncer de mama. Això entre altres mesures que permetran mantenir la nostra posició entre els països capdavanters en la lluita contra el càncer.

Emma Gutiérrez, voluntària de la Fundació Casa Ronald McDonald a Bcn

Quan aneu al súper, com sabeu que darrera la vostra compra hi ha una preocupació per les persones i pel medi ambient?
Com ho podem saber? A través de la Responsabilitat Social Corporativa que és el compromís de les empreses en la societat a través d’una implicació voluntària i solidària que va més enllà del que exigeix la llei. Una responsabilitat a molts nivells: laboral, social, mediambiental, amb bon govern i transparència. Empreses com ara Nike, la farinera Villamayor, l’empresa de productes ecològics ECOVER o més a prop, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, tenen polítiques de Responsabilitat Social Corporativa que tant beneficien a la societat com a la mateixa empresa. En aquesta línia va vint anys la casa McDonald’s va crear la fundació infantil Ronald McDonald on trobem la voluntària d’aquesta nit. Es tracta d’Emma Gutiérrez, de 28 anys, acabant la carrera de publicitat i relacions públiques i voluntària de la Casa Ronald McDonald de Barcelona que acull famílies que tenen fills amb malalties de llarga durada. Segueix la cadena de la Cecília Gómez Engler de la Women‘s March. És la voluntària 560 del Mapa d’Amics.
Ara fa 15 anys es va obrir a Barcelona la primera casa a Espanya de la Fundació Infantil Ronald McDonald. Ara ja n’hi ha quatre a tot l’Estat, a Barcelona, Màlaga, València i Madrid. En aquest 15 anys, la casa d’aquí ha acollit 697 famílies que han fet més de 3.300 estances. Les atenen 150 voluntaris i entre ells hi ha l’Emma.
Si voleu saber més sobre aquesta fundació infantil només heu de clicar la pàgina ronaldbarcelona.org
El premi Nobel Milton Friedman el 1970 va carregar contra el concepte de Responsabilitat Social Corporativa en un article al New York Times. Va escriure: Business of business is business, el negoci de les empreses és fer negocis o l'única finalitat de les empreses és fer negocis. Són moltes encara les opinions contràries a tot el que signifiqui que les empreses hagin d'anar més enllà de les seves funcions. Malgrat això el concepte de Responsabilitat Social ha anat agafant inèrcia des dels anys 90 fins avui. Tant és així que l’ONU ha organitzat l’anomenat Pacte Mundial, una iniciativa internacional i voluntària encaminada a reunir empreses i organitzacions per recolzar 10 principis ètics en matèria de drets humans.

Teresa carrión. fa de lectora i mestre voluntària a una persona analfabeta

Coneixeu alguna persona analfabeta? Potser teniu alguna experiència amb l’analfabetisme?
La voluntària d’aquesta nit fa de lectora i de mestre d’una d’aquestes persones. Li dóna un cop de mà per que mai no és tard per aprendre. Es tracte de la Teresa Carrión de 69 anys, secretaria jubilada. Segueix la cadena de Jordi Lleal d’Òmnium Cultural. És la voluntària 559 del Mapa d’Amics.
Al món hi ha 781 milions de persones analfabetes. Això correspon al 16% de la població i la majoria són dones.
Pel que fa a Catalunya es calcula que actualment hi ha al voltant de 250.000 analfabets. I al contrari del que pot semblar, cada cop hi ha més persones analfabetes. Segons la UNESCO l’analfabetisme està creixent en els països industrialitzats.

Miquel Duran, catedràtic de Química Física a la Universitat de Girona i viquipedista

Coneixeu alguna persona que no vulgui formar part de la societat de la informació, que es negui a la noves tecnologies?
El creador de la Wikipèdia, Jimmy Wales, en una conferència va explicar que l’accés a la xarxa i a les noves tecnologies de la informació i la comunicació serà el punt clau per reduir la denominada fractura digital, també dita escletxa digital o esquerda digital. Es tracte d’una qüestió d'abast polític i social i fa referència a la diferència socioeconòmica entre les comunitats i persones que disposen d'accés a les noves tecnologies i les que no. Segons les previsions del mateix Jimmy Wales i d’altres gurus de les noves tecnologies, en els pròxims 20 anys l’accés a internet canviarà el món a través de la lliure circulació de la informació. Això serà gràcies al treball que fan voluntaris del coneixement com ara el voluntari del Mapa d’aquesta nit.
Es tracte del catedràtic de Química Física de la Universitat de Girona, Miquel Duran, de 60 anys, defensor del coneixement obert i divulgador de la ciència a través de la Viquipèdia. És el voluntari 558 del Mapa d’Amics.

Maria Rosa Buixarrais, voluntària del Telèfon de l'Esperança

Heu estat voluntaris? Què us va portar fins a l’entitat on vau col•laborar? I com va ser?
Durant l'any 2016 ha crescut en paral·lel el nombre de voluntaris i d’entitats. 30 noves associacions han fet créixer el cens fins a les 1.800 entitats de voluntariat que hi ha en aquest moment a Catalunya. Per àmbits un 47% són socials; un 34% comunitàries; un 11% culturals; un 5% internacionals; i un 3% ambientals.
Però, com un voluntari arriba a una d’aquestes entitats? Doncs amb campanyes com ara la del Telèfon de l’Esperança, una entitat amb 48 anys d’història que necessita saba nova.
Aquí teniu un enllaç per si n'esteu interessats:
http://www.telefonoesperanza.com
En el Mapa d’avui parlem amb una voluntària del telèfon de l’Esperança amb 30 anys d’experiència. Es tracta de Maria Rosa Buixarrais, de 55 anys, catedràtica de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. És la voluntària 557 del Mapa d’Amics.

Maria Josep Roselló, nutricionista voluntària amb malalts oncològics

En els darrers 10 anys ha augmentat un 30%, el consum de plats preparats.
Tenint en compte això, diríeu que tenim present la importància d’una bona alimentació per a la salut? Hi pensem quan omplim el carro de la compra?
En el Mapa d’Amics arribem al número 555 que hem reservat per a una persona que en sap molt d'aquests temes. Es tracta de Maria Josep Rosselló, enginyera química per l’Institut Químic de Sarrià, enginyera del Medi ambient, ecologia i gestió ambiental i especialista en dietètica amb una extens historial d’especialitats en molts camps de la nutrició humana.
Una gran divulgadora de la bona alimentació a diferents mitjans com ara Catalunya Ràdio o Ràdio Estel. Ara ens descobrirà la seva faceta com a voluntària.
Estudis epidemiològics fets als Estats Units conclouen que aproximadament un 80% de les morts per càncer estan relacionades amb factors ambientals, i d’aquests factors destaca l’alimentació amb un 33%. Segons el Fons Mundial d’Investigació sobre el Càncer, el consum de fruita i verdura pot reduir en un 50% els càncers de pàncrees, mama, úter i vesícula i en un 20% els càncers de boca, esòfag i pulmons.
Si voleu saber més sobre alimentació podeu trobar entrevistes molt interessants a Maria Josep Roselló buscant el seu nom a qualsevol cercador. En concret m’ha interessat una en què la M.J. Rosselló parlava de com es va agafar com a model la dieta mediterrània tenint en compte com es menjava aquí durant els anys seixanta i setanta. Quan el dijous tocava arròs, i el divendres bacallà. Una dieta que buscava l’economia i consumia productes de temporada. Però d’això ja fa moltes dècades i a partir dels vuitanta es va començar a improvisar en el dia a dia i des de llavors la dieta mediterrània ja no és el que era. Potser haurem de recuperar els bons costums mediterranis...

Cecília Gómez Engler, voluntària de la Women's March

Diríeu que a Catalunya les dones estan compromeses en la defensa dels drets del seu gènere?
En el Mapa d’avui parlem amb una de les voluntàries de la “Women’s March”. És la Cecília Gómez Engler, de 40 anys, nord-americana casada amb un català, productora audiovisual i implicada en accions diverses de les “Women’s March”. És la voluntària 556.
La Women’s March va ser una protesta que es va fer el 21 de gener a tot el món per promoure la legislació i les polítiques en matèria de drets humans com ara els drets de les dones , la reforma migratòria, la reforma de salut, el medi ambient natural entre d’altres. Les manifestacions es van dirigir a Donald Trump, immediatament després de la seva presa de possessió com a president dels Estats Units , en gran part a causa de les declaracions i posicions que se li atribueixen considerats per molts com anti-dona. Va ser la major protesta d'un sol dia en la història dels Estats Units.

Jordi Lleal i Giralt, voluntari i membre de la junta d'Òmnium del Barcelonès Nord

Sabíeu que hi ha tres mil llengües al món en perill d’extinció?
És una dada del periodista i viatger gal•lès Mark Abley,, autor del llibre “Aquí se habla. Un recorrido por las lenguas amenazadas”, editat per RBA. Abley va ser premiat pel seu coratge en la denúncia d’aquest fet per l’associació gironina de premsa amb el premi Liberpress.
Aquest dilluns, que acabem de tancar, el conseller de Cultura, Santi Vila, ha reconegut el compromís de 189 entitats que fomenten la llengua catalana. Ha estat en una gala, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Es tracta de la III Trobada d'Entitats de Foment de la Llengua Catalana.
Per cert, us sentiu compromesos en la difusió de la cultura a través de la llengua, els costums, les tradicions, les arts, etcètera? Quin diríeu que és el vostre grau de compromís? Despleguem el Mapa d’Amics amb un voluntari compromès amb la cultura. És Jordi Lleal i Giralt, de 74 anys, arquitecte tècnic jubilat i membre de la junta d’Òmnium del Barcelonès Nord. Segueix la cadena del fotògraf Albert Gámiz. És el voluntari 554 del Mapa.
S’ha fet la III Trobada d'Entitats de Foment de la Llengua Catalana als Lluïsos de Gràcia, en què es reconeix el compromís de les 189 entitats inscrites al cens d’entitats de foment de la llengua catalana. D'aquestes organitzacions, 88 són associacions de l’àmbit cultural, 31 de l’àmbit empresarial, laboral i professional, 9 de l’àmbit de ciència i tecnologia, 21 de foment de la llengua, 22 d’integració social i 18 de joventut, lleure i esport.
Pel que fa a Òmnium Cultural, recordem que es va fundar fa més de 55 anys i està considerada la principal entitat cívica i cultural del país, amb 64.000 socis.
Trobareu tota mena d’informació per ampliar el que hem parlat a la pàgina omnium.cat
Buscant llengües en perill d’extinció, n’he trobat algunes, com el PIRO, que només parlen 100 persones al Perú; L’AIMOL, que fan servir 2.643 persones a l’Índia. També L’ODU, una llengua parlada per 301 persones a Vietnam. O més a prop, el gaèlic escocès amb 92.400 parlants. El lingüista Joan Corominas, autor de diversos diccionaris de renom, va dir que cada llengua que desapareix és un empobriment irreparable de la cultura del món. D’aquí el paper tan important dels voluntaris culturals, com ara en Jordi, que hem conegut aquesta nit.

documentalista musical del Museu de la Música i viquipedista

Obteniu un bon rendiment a la feina? I cuinant? I administrant el vostre temps? Us considereu persones eficaces?
Despleguem el Mapa d’Amics amb una viquipedista que treu un bon rendiment als seus coneixements com a documentalista musical i del fons del Museu de la Música. Tant és així que aquest és un dels museus que té més imatges a la Viquipèdia.
És la Sara Guasteví, de 37 anys, és documentalista musical i viquipedista molt activa. És la voluntària 553 del Mapa.
Segons un estudi de l’empresa “Water and Cofee company”, hi ha un lligam molt directe entre la felicitat en el treball i la eficàcia i el rendiment. Un treballador satisfet té un plus de motivació i produeix més, concretament entre un 30 i un 40%.
A Catalunya hi ha un total de 115 museus registrats i 391 col·leccions obertes al públic. Les últimes dades diuen que cada any més de 23 milions de persones visiten els nostres museus.
El Museu de la Música de Barcelona és un d’aquests i agrupa una col·lecció d'instruments musicals de tot el món i documents biogràfics, des de les antigues civilitzacions fins a les noves tecnologies del segle XXI. La col•lecció del museu té un total de 2.000 instruments, dels quals se n'exposen més de 500, i és considerada com una de les més importants de l'Estat espanyol. Des del 2007 la seva seu és a la segona planta de l'Auditori de Barcelona.
Trobareu tota mena d’informació sobre aquest museu a la pàgina bcn.cat/museumusica

Joana Rodríguez, vicepresidenta d'APPCAT

Formar part d’una minoria acostuma a sortir car.
Posem com a exemple un estudi elaborat per l’Institut de Recerca Social i Econòmica de la Universitat d’Essex, a la Gran Bretanya. Conclou que els titulats britànics, que formen part de minories ètniques, tenen entre un 5% i un 10% menys de probabilitats que els seus companys d’haver trobat feina al cap de mig any després d’acabar els estudis.
Segons el sociòleg Hans Grubert, tots formen part d’alguna minoria. El problema és quan això implica alguna mena de limitació social, econòmica o de salut. Deixar l’aixopluc de la majoria acostuma a estar castigat. D’aquí que les polítiques socials intenten compensar aquesta injustícia que es produeix arreu del planeta.
Despleguem el Mapa d’Amics amb una voluntària que forma part de la minoria de persones afectats per la poliomielitis durant els anys 50 i que encara lluita contra la malaltia. És la Joana Rodríguez de 60 anys, vicepresidenta d’Associats Pòlio i Post-pòlio de Catalunya i afectada per la malaltia des dels 10 mesos. Segueix la cadena del Jordi Ullés d’aquesta mateixa entitat. És la voluntària 552 del Mapa.
La poliomielitis, també anomenada pòlio, és una malaltia infecciosa vírica aguda que es transmet d'una persona a l'altra. Si el virus entra al sistema nerviós central, infecta i destrueix preferentment neurones motrius, provocant feblesa muscular i paràlisi. Es poden produir diferents tipus de paràlisi, depenent de quins nervis estiguin afectats. La forma més comuna es caracteritza per una paràlisi que, en la majoria de casos, afecta les cames.
Els afectats per la pòlio han de patir un segon calvari quan arriben a una edat avançada. És la post-pòlio que els torna a provocar greus discapacitats.
Els afectats de pòlio han hagut de patir una doble injustícia. La primera va ser entre el 1956 i el 1963 quan 14.000 persones a tot l’estat van contraure la malaltia quan ja existia la vacuna. D’aquestes 2.000 van morir i les 12.000 restants ara pateixen la segona injustícia, que és la falta de reconeixement a nivell de mitjans de la post-pòlio. Pel que fa a la primera injustícia no hi podem fer res però pel que fa a la segona potser si fem d’altaveu els podrem ajudar.



Segons un estudi fet per la fundació “Humans”, l’atenció emocional en els centres hospitalaris segueix estan molt per sota de l’atenció mèdica. En una enquesta feta a 10 hospitals dels Estats Units, els pacients han valorat amb un 8 sobre 10 el tracte a nivell mèdic, de tractament i de cures mentre que han posat un 4 sobre 10 a l’atenció a nivell emocional. Malgrat tot, segons un informe fet per diversos psicòlegs francesos, cada cop es destinen més recursos a l’aspecte psíquic dels pacients. Els hospitals compten amb el suport de departaments de psiquiatres i psicòlegs per atendre els casos de malalties greus o terminals.
Aquesta nit en parlem en el Mapa amb Mònica Sans, de 53 anys, psicòloga i llicenciada en belles arts. Ha estat impulsora del projecte Kàlida Sant Pau d’atenció emocional als malalts de càncer. És la voluntària 551 del Mapa



Dediquem el Mapa d’Amics a una voluntària de 22 anys que dedica unes hores, cada dijous, a les persones sense sostre. Amb ella anirem més enllà de les etiquetes. Segons un article del professor de Sociologia i de Criminologia a la UPF Albert Sales i Campos “La línia que separa la gent sense llar del conjunt de la ciutadania és una frontera imaginària feta de prejudicis i fonamentada en la idea que quedar-se al carrer és impossible per una “persona normal”, i que el que hi va a parar té problemes amb l’alcohol, les drogues o ha portat una mala vida.” La realitat no és el que sembla. Per exemple, els rodamons tenen més por que nosaltres quan dormen pel carrer. Segons entrevistes fetes per la Fundació Arrels, no és cert que la majoria dels sense sostre siguin persones sense estudis. De fet hi ha molts universitaris que viuen al carrer.
Ignorem i desconfiem. Quantes vegades no hem fet veure que no vèiem un sense sostre i hem passat de llarg. O hem evitat un caixer automàtic on dormia una d’aquestes persones. Per cert, algú de vosaltres ha fet un primer pas i ha parlat amb algun d’ells? La protagonista del Mapa ho fa cada setmana. És la Núria Coll, de 22 anys, treballa al departament de màrqueting de Pepsico i és voluntària a “Date Barcelona” ajudant als sense sostre. Segueix la cadena de Jaume Coll, de Migra Studium i és el número 550 del mapa.




Dediquem el Mapa d’Amics a una Viquipedista que treballa posant en valor la música. Per cert, la Sonata per a dos pianos en Re Major de Mozart està considerada la música més curativa del món. Els seus efectes sobre el cervell i el cor van donar peu a l’anomenat efecte Mozart. Alfred Tomatis va ser el creador d’aquest efecte a partir dels seus estudis, durant 40 anys, amb música de Mozart. Va tractar patologies en nens i adults discapacitats i el seu treball va ser reconegut per l’Acadèmica de les Ciencies i la Medecina de França.
La música és protagonista en el Mapa amb Anna Costal, de 35 anys, professora de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Fa cinc anys que participa amb els seus alumnes d’un viquiprojecte musical. Segueix la cadena de Miquel Corolar i ocupa el lloc 549 del mapa.

Lucila Teste, presidenta de l'associació "Crear, per la identitat i la memòria"

Sabíeu que segons un informe avalat per l'ONU i Amnistia Internacional, a Espanya hi ha més de 114.000 persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, enterrades en fosses comunes? Aquesta xifra converteix Espanya en el país d'Europa amb més desapareguts i el segon del món, només darrere de Cambodja. El delicte més greu que existeix en el dret penal és el de la desaparició forçada. Han passat més de 80 anys i aquest tema es manté pendent de resolució. Què en penseu? Per què costa tant recuperar la nostra memòria històrica? Despleguem el Mapa amb la creadora d’una associació per a la identitat i la memòria. És Lucila Teste, de 41 anys, actriu, argentina establerta a Catalunya des de fa 17 anys i presidenta de “Crear, per la identitat i la memòria”. Segueix la cadena de l’Ester Pallejà, de Free Listening, i ocupa el lloc 544 del mapa.
Com a reacció a les desaparicions forçades per la dictadura a l’Argentina, el 30 d'abril de 1977 un grup de dones van començar a marxar cada dijous al voltant de la Pirámide de Mayo, a la plaça del mateix nom, situada enfront de la casa de govern. Es tapaven el cap amb un bolquer de tela blanc i el grup va rebre ràpidament el nom de Mares i després Àvies de la Plaza de Mayo. Per la seva sola presència van començar a exercir pressió nacional i internacional sobre la destinació de les persones que desapareixien en aquell país. Van passar els anys i van seguir lluitant fins a aconseguir canvis importants en les lleis, ressò internacional i sobretot restitucions de desapareguts. L'1 de desembre del 2015 es va fer pública la restitució del net número 119.
Si voleu saber més coses sobre aquesta entitat, podeu fer una ullada al seu bloc a internet escrivint “Crear, per la identitat i la memòria” a qualsevol buscador.
Fa cosa d’un mes, els investigadors Miguel Caballero i Javier Navarro van localitzar a Alfacar, a Granada, la fossa on haurien enterrat el poeta Gabriel García Lorca, assassinat el 1936, però no hi van trobar les seves restes. Els investigadors han afirmat que “Lorca i els altres homes que hi van ser afusellats l’agost del 36 pel feixisme haurien estat desenterrats per poder esborrar les proves de l'assassinat”. Van afegir que la veritat de l'assassinat de Federico García Lorca "no se sabrà" mentre no es difonguin els informes que va fer el policia de Granada José Mingorance sobre la mort de l'escriptor. Han denunciat que hi ha "falta de voluntat política per fer públics aquests informes".



Sabíeu que la càmera fotogràfica per a dispositius mòbils es va inventar el juny del 1997? El seu creador va ser Philippe Kahn. I la primera imatge que es va enviar per telèfon mòbil va ser la de la seva filla.
Des de llavors hi ha hagut un boom que ha canviat el món de la fotografia. D’una banda, la possibilitat de fer milers de fotos sense el cost afegit del revelat; l’altra, el fet que pràcticament tothom porta una càmera a la butxaca . I cada cop amb més qualitat. Avui despleguem el Mapa amb un voluntari de la fotografia. És Albert Gámiz, de 67 anys, arquitecte i professor jubilat que és voluntari fotogràfic a la Penya Fotogràfica de Badalona i a Òmnium Cultural. Segueix la cadena de Montse Rossec, d’Immunitas Vera, i ocupa el lloc 543 del mapa.
A començament de l’any passat, el nombre total de mòbils es va assimilar a la d’habitants del món, es a dir, 7.300 milions. Que són 68 milions més que l’any anterior, segon l’informe “Mobility Report”. L’estudi afegeix que la quantitat total de línies i mòbils s’incrementa un 3% cada any. L’Índia és el país amb més augment, amb 21 milions, seguit de la Xina amb 6 milions i els Estats Units amb 5 milions.

.

21/02/2017:

Categoria: General
Escrit per: moderador

Marta Carbonell, voluntària del Banc dels Aliments

Sabíeu que el Banc dels Aliments es va fundar al 1987, ara fa 30 anys. Va ser la primera entitat d’aquesta mena a l’Estat. Aquesta fundació fa tres grans campanyes per temporada: “El Gran Recapte”, “La Fam no fa Vacances” i el “Tió Solidari” amb Catalunya Ràdio. Dins les nostres possibilitats ens afegim amb una proposta per la tremenda calçotada que hem titulat “Oli per coixí”. Es tracta de captar un dels productes que més necessiten tenir al Banc dels Aliments. L’oli, un producte de primera necessitat i que es conserva molt de temps. En parlem amb una voluntària del Banc dels Aliments que ha estat delegada del districte de 9 Barris de Barcelona durant el gran recapte. És la Marta Carbonell, de 46 anys, ara a l’atur però amb perspectives de trobar feina aviat. És la voluntària número 542 del mapa.
Segons dades del Banc dels Aliments, l’any 2015 van ajudar 144.000 persones i van repartir 16.500 tones de material a través de 351 entitats col•laboradores. D’aquestes 227 són parròquies i altres associacions catòliques, 47 d’altres religions, 55 entitats aconfessionals i 22 assemblees de la Creu Roja.
Si voleu saber més sobre les activitats d’aquesta fundació podeu consultar la pàgina web bancdelsaliments.org
Segons dades que es van fer públiques el Dia Mundial de la Alimentació, el 16 d’octubre, es calcula que al voltant de 800.000 persones passen gana o malnutrició a Catalunya. Pel que fa al món, es calcula que hi ha 854 milions de persones que passen fam, malgrat que el món té recursos per alimentar a tota la humanitat i encara sobrarien el 10% dels aliments. Això segons dades del Fons per a l’Agricultura i l’Alimentació, la FAO.
Són números que aclaparen. Cal tenir present que parlar de fam és parlar de malnutrició, de menjar poc i malament. Segons els responsables de la FAO es pot eliminar la fam, però cal canviar el paradigma de caritat pel del dret fonamental.

Jaume Coll, voluntari de Migra Studium on fa classes d'informàtica a immigrants

L’any passat es va presentar un informe sobre la denominada escletxa digital a la Mobile World Barcelona.
L’escletxa digital fa referència a la desigualtat d’oportunitats entre les persones que poden tenir accés o coneixements en relació a les noves tecnologies i les que no en tenen. En l’informe “L’escletxa digital a Barcelona” es recullen les dades de 5.000 entrevistes fetes a persones de 16 a 74 anys. El resultat és que gairebé el 30 per cent de la població té gens o poc coneixement d’informàtica, d’internet i de l’ús de les xarxes socials. Això deixa fora aquestes persones de bona part de les ofertes laborals que solen demanar coneixements d’informàtica a nivell d’usuari o superior.
Fa anys que es parla de l’analfabetisme digital, que afecta majoritàriament a persones nascuda abans del 1960. Per pal•liar aquesta situació es fan plans d’inclusió per a aquest sector de la societat, als que s’anomena analfabets tecnològics.
Per sort hi ha persones com el voluntari d’aquesta nit, que fan classes d’informàtica i de xarxes socials a una part d’aquesta població. És Jaume Coll, de 60 anys, informàtic de professió i mestre d’informàtica i xarxes entre la immigració de Ciutat Vella a través de la Fundació Migra Studium. Segueix la cadena de Xavier Casanovas de la Plataforma per una Fiscalitat Justa. És el voluntari 541 del Mapa.
El professor de la Universitat de La Laguna, Manuel Area, va expressar en un seminari la seva preocupació per la consolidació d'un model de Societat de la Informació que està creant desigualtats pel que fa a l’accés a la educació i a les relacions socials. El problema no és l’era de la informació sinó la manera com es despleguen i es difonen les noves tecnologies.
Per exemple, es pot tenir fibra òptica cobrant el sou mínim? O, es pot estar al dia d’actualitzacions i aparells que les suportin?
Si voleu saber més sobre les activitats de la Fundació on el fa el voluntariat el Jaume podeu consultar la pàgina migrastudium.org
El rebuig gairebé visceral d’algunes persones per elements de la tecnologia recorda els ludistes, una forma de protesta apareguda a Gran Bretanya a partir de 1811 que lluitava contra els efectes de la revolució industrial destruint les màquines i les instal·lacions. A final del segle passat van tornar, en plena revolució digital, va sorgir un moviment conegut com a neoluddisme, que s'oposa a la intel·ligència artificial i tot avanç científic que es basi en la informàtica. Diuen que la forma com funciona la tecnologia ens aliena i converteix en parts funcionals de la maquinària tecnològica.

Àfrica via satèl·lit

L’escriptor i gran viatger nord-americà Paul Boeles va dir que "la diferència entre un turista i un viatger és que quan un turista arriba a un lloc sap exactament el dia que marxarà. El viatger, però, quan arriba a un lloc, no pot saber si es quedarà allà la resta de la seva vida". Per cert, heu satisfet les vostres ganes de viatjar? O potser teniu viatges pendents?
El periodista Xavi Coral, en el seu article “Soc turista o viatger?” publicat a l’ARA, diu: “En el fons viatjar és una qüestió d’actitud, com tot a la vida. Jo intento fer-ho amb humilitat i amb els ulls i les orelles ben oberts”.
En el Mapa tractem la vessant viatgera de la Viquipèdia amb una voluntària que fa articles sobre l’Àfrica, es tracta de Maria Simó de 41 anys, treballadora del sector de la sanitat, ara de baixa. Viquipedista des de fa 10 anys. Segueix la cadena del Manuel Campos de l’Amical Wikimèdia. És la voluntària 540 del Mapa.
Corren per la xarxa una sèrie de dibuixos que marquen deu diferències entre turista i viatger. Comentaré alguns. Per exemple el del turista que es fa un selfie contrastat amb el viatger que fa fotografies del lloc.
També hi ha el dibuix del turista que segueix un grup amb grans maletes de rodes ben diferent del viatger que va amb una bossa amb l’imprescindible. Finalment un d’un turista que vol fer encaixar la seva estada amb unes idees prefixades ja des de casa ben diferent del viatger que s’adapta i aprèn de la realitat del país.
Si voleu veure una mostra de les aportacions de la Maria busqueu la cantant nigeriana Malouma a la viquipèdia.

Txec Juanico, voluntari de l'Associació Univers Agatha

Fa anys que les escoles de Catalunya han evolucionat cap un model d’escola inclusiva. Què significa això? Que es tendeix que els infants amb discapacitats deixin d’anar a centres específics i, sempre que sigui possible, vagin a l’escola amb els altres alumnes per afavorir la seva integració. Només començar el curs, la consellera d’ensenyament, Meritxell Ruiz, va concretar l’increment del suport a l’escola inclusiva i als alumnes amb necessitats educatives específiques per al curs 2016-17. S’incrementa en 50 el nombre d’Unitats de Suport a l’Educació Especial, fins a sumar un total de 476 a tot Catalunya. Aquestes unitats proveeixen de recursos humans, de material i d’assessorament per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris.
El protagonista del Mapa d'Amics treballa en l’entorn de l’educació especial, tant com a professional com a nivell voluntari, en aquest cas a través de l’associació Univers Agatha dedicada al trastorn de l’autisme.
Es tracta de Txec Joanico, de 44 anys, psicòleg i mestre d’educació especial. Assessora sobre l’autisme a l’entitat Univers Agatha. Té 18 anys d’experiència en aquest camp i és el voluntari 539 del mapa.
“Trenquem junts barreres per l’autisme. Fem una societat accessible” Aquest és el lema que s’ha triat aquest 2017 per celebrar el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme que serà aquest diumenge 2 d’abril.
Si voleu saber més sobre aquesta associació trobareu les dades a la pàgina universagatha.org
La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat reconeix en el seu article 3 el dret a l’autonomia individual i la independència de les persones. Per aquest motiu l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar per unanimitat el 2 d’abril, aquest diumenge, el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme per posar de relleu la necessitat de millorar la qualitat de vida dels nens i adults autistes per a que puguin tenir una vida digna i plena.

Maria Cros, voluntària d'Amics de la Gent Gran

En el mapa fem ressò d’un avís dels Amics de la Gent Gran que tenen la necessitat urgent de trobar 170 voluntaris per atendre els avis que estan a l’espera de rebre ajuda. Això té a veure amb l’envelliment de la població. Segons dades de l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, les persones majors de 65 anys arriben al 17% de la població, i d’aquests molts superen els 80 anys. Es tracta d’un fet històric pel que fa a la proporció entre joves i grans. Es calcula que l’any 2030 el 24% de la població tindrà més de 65 anys. L’envelliment incideix negativament en tres factors claus: La soledat, la dependència física i la situació econòmica d’aquestes persones
Vist així sembla que siguin una nosa. Però, què s’hauria de canviar per millorar la situació de les persones grans en benefici de la societat? Hi ha qui sap valorar el paper de la gent gran. És el cas de la voluntària d’aquesta nit. Es tracta de la Maria Cros, de 61 anys, pre-jubilada del sector de la banca i voluntària d’Amics de la Gent Gran des de fa 3 anys. Acompanya l’àvia Conxita i col·labora en els grups motors d’aquesta entitat posant en contacte avis i nous voluntaris. És la voluntària 538 del Mapa.
Prop de 300.000 ciutadans de més de 65 anys viuen en soledat a Catalunya: 223.00 dones i 73.000 homes. D’aquests 300.000 ciutadans, més de la meitat, 175.000 viuen en situació de soledat no desitjada i necessiten escalf i acompanyament. Aquí és on intervenen entitats com els Amics de la Gent Gran, formada per 1.400 voluntaris que no donen a l’abast de cobrir les actuals necessitats d’atenció i companyia. Per aquest motiu ara estan buscant 175 voluntaris per atendre una llarga llista d’espera.
Maria, tu que entrevistes als nous voluntaris. Com gestioneu l’arribada d’un nou voluntari? Quins perfils busqueu?
Japó és el país que més respecte i veneració té per a les persones grans. Hi ha el Keiró No Hi que és la diada del respecte a la gent gran. Aquest dia s’honra a aquestes persones i es sensibilitza als més joves sobre la importància de l’experiència i del servei a la societat que han fet les generacions anteriors. Se celebra el tercer dilluns de setembre.
Potser podríem fer alguna cosa semblant a Catalunya?
Si voleu saber més sobre aquesta ONG trobareu molta informació a la pàgina
Amicsdelagentgran.org

Esther Pallejà, Free Listening amb l'escola de teatre Eòlia

Diríeu que ens comuniquem prou de tu a tu entre les persones?
Els sociòlegs John Cacioppo i William Patrick han fet un estudi sobre la falta de contacte humà avui, en el segle de la comunicació. Es titula “La naturalesa humana i la necessitat de xarxes socials”. Diu:
“L’increment de l’ús d’internet augmenta la possibilitat d’aïllament social i de depressió quan el mitjà electrònic suplanta formes més tangibles de contacte humà”.
El psicòleg especialitzat en problemes vinculats a les tecnologies de la comunicació Robert Walt diu que la nostra societat està en perill d’immaduresa emocional per falta de contacte humà.
Per sort, hi ha persones que busquen la comunicació bis a bis, com ara la voluntària d’aquesta nit, que fa dos anys que promou una activitat d’escolta activa al carrer anomenada Free Listening. Ella surt al carrer amb un cartell que diu: “T’escolto gratis”.
En parlem en el Mapa d’Amics amb l’Ester Pallejà, de 39 anys, professora de veu de l’escola de Teatre Eòlia i promotora aquí d’aquesta experiència d’escolta en persona al carrer. És la voluntària 537 del Mapa.

Xavier Casanovas, secretari tècnic-portaveu de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària

Avui parlem de fiscalitat, al Mapa. Sabíeu que, actualment, a l’estat Espanyol el 86% de la recaptació per impostos correspon al que paguen les persones físiques i només el 13% procedeix de l’impost sobre societats. Dit d’una altra manera: els ciutadans suporten més de tres quantes parts de la pressió fiscal. I del 13% que paguen les empreses, el 76% l’aporten les PIMES, és a dir les petites i mitjanes empreses; i només el 24% el paguen les grans empreses.
L’evasió i el frau fiscal a Espanya ronden els 60.000 milions d’euros anuals. Es calcula que el 72% dels impostos no pagats correspon a grans fortunes i empreses.
Despleguem ell Mapa d’Amics amb un voluntari que lluita contra aquesta desigualtat. Es tracta de Xavier Casanovas, de 33 anys, director de la Fundació Cristianisme i Justícia Lluís Espinal, i secretari tècnic-portaveu de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària. És el voluntari 536 del mapa.
Les xifres són prou eloqüents:
Al món, l’evasió d’impostos de grans multinacionals pren als països pobres 100.000 milions de dòlars cada any.
Des del 2015 l'1% més ric de la població mundial posseeix més riquesa que el 99% restant.
Totes les empreses de l'IBEX 35 tenen filials a paradisos fiscals.
I més de la meitat del comerç mundial passa per paradisos fiscals
La Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària està en plena campanya contra els paradisos fiscals amb actes com la concentració que faran dilluns que ve, 3 d’abril, a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
Si voleu saber més sobre aquesta qüestió podeu fer uns quants clics a la pàgina fiscalitatjusta.cat

Manuel Campos, viquipedista que patrulla i arregla el vandalisme a la viquipèdia

Sabíeu que la Unitat Central de Delictes Informàtics s'ocupa dels casos criminals que tenen lloc a internet i ofereix suport tècnic a les altres unitats d'investigació del cos de Mossos d'Esquadra? Per exemple, en casos com aquest tuit, recollit per Nació Digital, que va rebre el president Puigdemont. Diu així: "Oye, hijo de puta, sigues de independentista y tú y tus hijos se van a comer un balazo". S’acompanya de la imatge d’un encaputxat amb una pistola automàtica a la mà.
Missatges com aquest, que el seu autor escriu en pocs segons, poden suposar un delicte d'amenaces i odi. Les xarxes socials són un terreny abonat per a aquest tipus de conductes. Els Mossos avisen de la falsa sensació d’impunitat a internet i que fer un missatge com aquest deixa petja i és el mateix que fer-ho de manera verbal pel carrer. Per tant és pot investigar i castigar de la mateixa manera. Per exemple a través de l’adreça IP que és un nombre que identifica inequívocament un dispositiu lògic connectat a la xarxa. Vist això, diríeu que ha d’haver més control a internet o això coartarà la llibertat dels usuaris de les xarxes? El protagonista del mapa patrulla la xarxa detectant i actuant contra els actes de vandalisme a la Viquipèdia. Es tracta de Manuel Campos, de 36 anys, bibliotecari i viquipedista implicat en diferents projectes, entre ells fer de patrullador anti-vandalisme. És el voluntari 535 del mapa i segueix la cadena de Ferran Cornellà, especialitzat en continguts de cinema.
El vandalisme es refereix figuradament al comportament dels vàndals en els seus atacs en contra de l'imperi Romà. El terme va ser probablement utilitzat per primera vegada el 10 de gener de 1794 durant la Revolució Francesa per Henri Grégoire, bisbe constitucional de Blois, en un informe dirigit a la Convenció, on va utilitzar aquesta paraula per descriure certs aspectes del comportament de l'exèrcit republicà.
La Viquipèdia també pateix atacs. Existeix un semàfor que indica el nivell de vandalisme, que va de l’1, el màxim, fins al 5, que és el mínim. Està controlat per un bot, un programa que en diu que ara mateix està en el cinc, es a dir “activitat vandàlica molt baixa o nul•la”. Si voleu veure saber més sobre el vandalisme a la Viquipèdia podeu consultar la pàgina viquipèdia:vandalisme.
Els orígens de la Unitat de Delictes Informàtics es remunten al 1997 i una de les seves intervencions més rellevants va ser el 27 de maig de 2011 en què va col•laborar a protegir els sistemes informàtics de la Generalitat que estaven sent víctimes d'un intens atac massiu que utilitzava xarxes zombis d'arreu del planeta; els autors de l'atac responien d'aquesta manera al desallotjament d'indignats a la Plaça Catalunya que s'estava produint en aquells moments.
Saber que hi ha unitats especialitzades ens hauria de fer més prudents i seriosos a l’hora de fer servir les xarxes socials.

Francesc Cucurull, marca camins de muntanya

Durant milers d’anys els camins han estat les venes i les artèries del nostre món. Caminar era la manera natural i habitual de desplaçar-se. Històricament, fa quatre dies que el cotxe ha canviat la manera de moure’s de les persones. Per això, a Catalunya hi ha molts més quilòmetres de camins que de vies asfaltades.Per exemple, 962 quilòmetres d'autopistes i 9.000 quilòmetres de camins senyalitzats. D’aquests, 5.000 són de gran recorregut. Avui parlem de camins al Mapa d’Amics amb .
Per cert, heu caminat molt? I el vostres avantpassats? Caminar era el seu mitjà de transport habitual?
un voluntari que senyalitza camins per la zona de Valls. Es tracta de Francesc Cucurull, de 74 anys, és fotògraf jubilat i forma part de la Federació Catalana de Muntanyisme. Fa dos anys que marca camins. És el voluntari 534 del mapa i segueix la cadena de Dúnia López, que fa d’acompanyant en el final de la vida.
Molts camins tradicionals i històrics s’han anat perdent amb el pas dels anys. A la Cerdanya, els municipis de Puigcerdà, Llívia i Vilafranca de Conflent, entre altres, s'han unit per impulsar l’estiu que ve un programa Erasmus Plus de Joventut i Esport que permetrà a 42 nois dels dos costats de la frontera, repartits al 50%, fer dues estades d'intercanvi en les quals executaran un projecte de recuperació del camí de Sant Jaume al pas per la Catalunya Nord.
Si voleu veure una mapa amb tots els camins de Catalunya, podeu entrar a la pàgina senders.feec.cat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Segur que trobeu un camí interessant a prop de casa vostra.
Hi ha una pila de bibliografia sobre camins, senderisme, sobre els beneficis de caminar per la salut i també relacionats amb la recuperació de camins tradicionals o històrics. En aquesta línia, fa poc, Jordi Tutusaus ha publicat a Arola Editors el llibre “La recuperació de camins tradicionals”, amb dades interessants sobre els camins, on explica criteris, tècniques i actuacions per recuperar-los després d’anys d’abandonament i adaptar-los als nous usos del segle XXI.

Ferran Cornellà, viquipedista especialitzat en cinema

Potser forma part de l’ADN de molts catalans el fet de treballar per al seu país des de l’estranger. Posem per cas el doctor Josep Trueta, que va escriure a l’exili el llibre “L’esperit de Catalunya” mentre treballava com a cirurgià a la Universitat d’Oxford. Un llibre de difusió i expressió sobre la nostra terra. En l’últim capítol d’aquest llibre acaba dient:
«Un cop més, en el futur pròxim, Catalunya tornarà, pacífica i desitjosa de ser una bona veïna, si els altres li són bons veïns, o bé brusca i font de permanents problemes si és torturada.»
Treballar per Catalunya des de l’estranger és una realitat del passat i del present. Per exemple, el cas de la vintena d'alts directius catalans de multinacionals que fa deu anys es van constituir com un "lobby" per promoure les inversions a Catalunya des de llocs tan distants com el Canadà, els Estats Units o Hong Kong. S’han convertit en ambaixadors de la nostra economia.
I aquesta nit trobem en el mapa un viquipedista que promou la cultura catalana, en concret el cinema, des de Berlín on treballa al departament de Finances de la Daimler a Alemanya. Es tracta de Ferran Cornella, de 39 anys, apassionat pel cinema i creador de grans pàgines de la Viquipèdia, com la dedicada als Premis Gaudí. I també impulsor del viquiprojecte de la setmana de cinema català. És el voluntari 533 del mapa i segueix la cadena de Joan Creus.
La primera exhibició cinematogràfica a Catalunya va tenir lloc el 5 de maig de 1895 a Barcelona, quan es va presentar el cinetoscopi de Thomas Alva Edison a la Plaça de Catalunya. Les primeres exhibicions del Cinematògraf dels germans Lumière es van realitzar a la Rambla de Barcelona el desembre de 1896. Si fem un salt cap al present, trobem que les últimes dades de què disposem sobre cinema a Catalunya són del 2013 quan es van registrar un total de 3.101 produccions.
Són dades que hem tret de la Viquipèdia, on el Ferran elabora pàgines tan completes com la dedicada als Premis Gaudí. Per cert, coincidint amb aquests premis, vas treballar en el viquiprojecte de la Setmana del Cinema en Català. Com va anar?
Si voleu veure una mostra de la feina del Ferran, podeu buscar a la Viquipèdia la pàgina “Premis Gaudí 2017”.
Parlant de treballar per a Catalunya des de l’estranger, crec que val la pensa subratllar la pàgina “Catalans al món” que és una xarxa de 12.385 usuaris registrats en 417 webs independents que pretén posar en contacte catalans que viuen en diferents ciutats del món. Una proposta de la qual han sorgit tota mena de trobades i activitats que han repercutit també en la nostra terra.

Montse Rossec, voluntària d'Imunitas Vera i empresaria de Xocomon

Sabíeu que hi ha un nou mercat vinculat als aliments especials. El nombre d’individus que tenen reaccions al·lèrgiques a aliments i begudes està en augment en paral·lel a l’augment general de malalties que hi estan relacionades com alguns tipus d’asma o d’èczemes. Això ha provocat un interès creixent per aliments i begudes amb formules adaptades o que a l’etiqueta hi figura allò de “lliure de...”.
El mercat dels aliments per a al•lèrgics i intolerants va en augment des de començament de segle a Europa i als Estats Units. Tres països estan al capdavant marcant tendència, són els Estats Units, Alemanya i el Regne Unit.
Si miréssim el mercat fa deu anys i el comparéssim amb l’actualitat veuríem com la sensibilitat cap a les al•lèrgies ha creat noves línies de negoci, com és el cas de la voluntària d’aquesta nit que ha passat de mare preocupada a empresària de xocolata especial per al·lèrgics. Es tracta de Montse Rossec, de 39 anys, mare de la Clàudia, una nena al•lèrgica a la fruita seca i també membre de l’entitat Inmunitas Vera, una associació catalana dedicada a les al·lèrgies alimentàries. La Montse ha deixat la seva feina per fabricar xocolata especial per al·lèrgics amb l’empresa Xocomon. És la voluntària 532 del Mapa.
Un estudi de l’OMS diu que les al·lèrgies alimentàries afecten entre el 3 i el 4 de la població mundial.
Segons una estimació del Departament de Salut s’estima que d’un 20% a un 25% de la població catalana té alguna al·lèrgia, alimentàaria o d’altra mena.
Podeu trobar informació sobre al·lèrgies a la pagina inmunitasvera.org i sobre la xocolata de la Montse a la pàgina xocomon.com

Jordi Ullés, president de l'Associació Pòlio i Post-Pòlio de Catalunya, APPCAT

Donem corda al Mapa amb dades sobre vacunacions, com aquesta: Durant deu anys, del 1994 al 2004, una campanya mundial de vacunació contra el xarampió, dirigida per l’OMS i la UNICEF, ha evitat la mort de gairebé un milió i mig de persones a tot el món. Actualment, i només als Estats Units, s’ha documentat que la vacuna contra el xarampió evita 52 milions d’infeccions, 17.400 casos de retard mental i 5.200 morts. Això només amb la vacuna del xarampió. La quantitat de vides que s’han salvat amb la vacuna de la verola no es pot ni quantificar. Aquesta malaltia tenia un índex de mortalitat d’un de cada 7 nens afectats a Europa. També hi ha el cas de la poliomielitis que pràcticament s’ha eradicat. Però a l’altre costat de la balança hi ha els contraris a la vacunació. Defensen que la difusió de les malalties està relacionada amb la higiene i les condicions de vida i que les vacunes no són la solució. Argumenten també que la immunització de les vacunes és temporal. Parlem de les vacunes arran del Mapa d’avui que té com a protagonista el president d’Associats Pòlio i Post-pòlio de Catalunya. Es tracta de Jordi Ullés, de 68 anys, afectat de poliomielitis de nen i ara de post-pòlio. Fa 15 anys que és voluntari d’aquesta entitat que ajuda les persones que viuen amb aquesta malaltia. És el voluntari 531 del Mapa. Segons dades recents de l’APPCAT, a Catalunya hi ha 6.700 casos de pòlio i post-pòlio. Els últims dos casos nous es van produir el 1982. A nivell mundial, l’any 2011 se’n van quantificar 241 casos sumant els de països com el Txad, el Pakistan o Nigèria.
Podeu trobar tota la informació sobre la pòlio i la post-pòlio al món a la pàgina appcat.cat
A Estocolm una campanya anti-vacunació, recolçada per objeccions sobre la seva efectivitat i també per motius religiosos va fer que la taxa de vacunació baixés gairebé un 40%, amb comparació amb el 90% de la resta de Suècia. Això va passar l’any 1873. A Estocolm, poc després, hi va haver un important brot epidèmic de verola que va fer canviar d’opinió als detractors. Pocs després els índex de vacunació tornaven al 90%

Rocio Soler, voluntari a oncologia infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu i promotora del concert "Luces solidarias"

Potser no sabíeu que l’Estat Espanyol ocupa el lloc 83 en el rànquing de països solidaris, sobre un total de 153, segons dades de la Fundació Charities Aid. Si ens centrem en l’Estat i pel que fa a les comunitats autònomes. Catalunya ocupa el sisè lloc, segons un estudi de fa dos anys d’Oxfam Intermon amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Catalunya inverteix el 0,04% del seu PIB en causes solidàries. El País Basc és qui més dóna amb un 0,38% del PIB. I encara falta molt per arribar a l’objectiu ideal del 0,7% Parlem de nivells de solidaritat perquè aquesta nit, la protagonista del Mapa és una noia que ha organitzat d’aquí a unes hores un concert solidari contra el càncer infantil. Es tracta de la Rocio Soler, de 19 anys, estudiant de música moderna al Liceu, voluntària a Sant Joan de Déu amb els nens amb càncer i organitzadora del segon concert benèfic Llums solidàries. És la voluntària 530 del Mapa.
El concert es fa avui dilluns, a dos quarts de nou del vespre a la sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona i les entrades estan esgotades, però hi ha una fila zero pels qui hi vulguin col·laborar.
Segons l’estudi d’Oxfam l’ajut humanitari a Catalunya se centra en donar una primera resposta a situacions d’emergència imprevistes, però s’inverteix poc en la seva prevenció i menys encara en la reconstrucció i rehabilitació. En números: el 87% de l’Ajut Humanitari català es destina a l’ajuda d’emergència, el 12% a la prevenció de desastres i un minúscul 1% a projectes de reconstrucció i rehabilitació.
Pel que fa al II concert “Llums solidàris“, esperen recaptar 15.000 euros contra el càncer infantil amb les entrades, ja esgotades, i amb les donacions.
Podeu trobar tota la informació sobre aquest concert i l’activitat de la Rocio a la pàgina lucesolidarias.com
El càncer infantil afecta a més de 1.400 nens a l’Estat. Malgrat ser poc usual és la primera causa de mort per malaltia en nens de fins a 14 anys.
El càncer més freqüent entre els nens és la leucèmia amb un 25%, després el tumors del sistema nerviós central amb un 19,6% i els linfomes amb un 13,6%, això segons el Registre Nacional de Tumors Infantils. Un registre que contribueix a la lluita contra aquesta malaltia. També hi trobem la taxa de supervivència que és del 80% en aquestes edats.
Un tant per cent esperançador però encara lluny del desitjat 100% Per aquest motiu la recapta del concert “Llums Solidaris” serà per a investigació, en concret per a un laboratori a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Xavier Latorre, president de l'Associació Amics de l'Aigua

A internet, diverses pàgines d’empreses de decoració diuen que les dutxes marquen tendència molt per sobre de les banyeres. Es veu que només les grans banyeres de luxe mantenen quota al mercat.
Segons una guia mediambiental de l’Ajuntament de Barcelona, quan ens dutxem gastem una tercera part d’aigua de la que fem servir quan ens banyem. Una dutxa consumeix de 50 a 80 litres, mentre que una banyera va dels 150 als 300 litres.
Aquesta nit en el mapa parlem amb un voluntari i enginyer especialitzat en l’aigua. Es tracta de Xavier Latorre, president de l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua, de 76 anys, ara enfeinat preparant el II Congrés de l’Aigua que es farà el 22 i 23 de març al CosmoCaixa, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua. Ocupa la posició 529 del Mapa.
El dia 22, dimecres, serà el Dia Mundial de l’Aigua. Entre d’altres coses es parlarà de l’ús que fem del 3% de l’aigua que hi ha al món. Només aquest petit percentatge és l’aigua dolça, la resta o és salada o està gelada en els pols.
Un dels temes importants, per tant, serà el consum responsable d’aquest recurs imprescindible per la vida.
En parlaran en el II Congrés de l’Aigua a Catalunya promogut per Amics de l’Aigua.
Podeu trobar tota la informació sobre aquesta associació i sobre el congrés a la pàgina amicsaigua.com
Actualment 1.800 milions de persones han de fer servir aigua contaminada per residus fecals amb risc de contraure el còlera, la disenteria, el tifus o la pòlio. L’aigua no potable i la falta de suport sanitari causen 842.000 morts cada any.
La diferència nord-sud es nota especialment amb l’aigua. Moltes ong’s com els Amics de l’Aigua fan feina per conscienciar la societat del bon ús d’aquest recurs escàs.

Dúnia López, voluntària fent acompanyament en el final de la vida a l'Hospital de Valls

Us sona el nom d’Elisabeth Kübler Ross? Va ser una psiquiatra i escriptora suïsso-nord-americana que va fer evolucionar els coneixements sobre la mort. L’any 1969 va exposar per primera vegada el seu model d’acompanyament a la mort. Alguns entesos han dit que va humanitzar el final de la vida i que va crear les bases de les cures pal•liatives perquè els malalts puguin afrontar la mort amb pau i serenitat . Tot això en més d’una dotzena de llibres, alguns autèntics best-sellers com ara “Sobre la muerte y el morir” o “La muerte: un amanecer”.
Segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques, el 76% dels espanyols prefereixen morir a casa o en un centre especialitzat que no a l’hospital. Malgrat això, més del 50% acaben els seus dies a l’hospital. Per sort, en aquests centres hi ha persones especialitzades en l’acompanyament en el final de la vida, com la voluntària d’aquesta nit. Es tracta de la Dúnia López , de 46 anys, ara a l’atur i especialitzada en acompanyament al final de la vida a l’Hospital de Valls. És la voluntària 528 del Mapa i segueix la cadena de la Carme Turull de Càritas del Baix Camp. En el testament vital es pot especificar que es vol morir a casa i no a l’hospital. És un fet rellevant perquè l’atenció de pal·liatius fora dels centres de salut és una atenció cara, que demana un petit equip de metge i infermera per cada 100.000 habitants, que suposaria gairebé 470 equips a l’Estat, però en aquests moments no arriba ni a la meitat.
Podeu trobar bona part del començament del llibre “La muerte: un amanecer” de la doctora Kübler-Ross clicant aquest títol a qualsevol cercador i mirant la pàgina de la fundación nunccoepi.
Una frase de la doctora Kübler-Ross resumeix bona part del seu llegat. Diu així:
“Les persones no tenen por de morir, tenen por de morir en una unitat de cures intensives, allunyats de l’aliment espiritual que dóna una mà amorosa, separats de la possibilitat d’experimentar les coses que fan que la vida valgui la pena”.

Dolors Terrades, voluntària de Banyoles Solidària

Amb quin poble o ciutat està agermanat el vostre municipi? Potser amb més d’un?
Sabíeu que les primeres poblacions que van establir un lligam d’agermanament van ser l'anglesa Coventry i Stalingrad, a la Unió Soviètica. I que a finals de la Guerra Freda ciutats de l'OTAN es van agermanar amb altres del Pacte de Varsòvia. A partir de la dècada dels 70 van començar els agermanaments de cooperació pel desenvolupament del Tercer Món. La idea va sorgir després de la Segona Guerra Mundial dintre del procés d'integració europea i avui compta amb el suport de la Unió Europea. De fet, l'agermanament entre dues ciutats és l'establiment oficial de vincles de cooperació mútua. Les ciutats agermanades tenen alguna característica en comú i es comprometen a millorar la coneixença i l'ajuda bilateral.
En el Mapa d’aquesta nit coneixem una entitat de Banyoles que està agermanada amb Nicaragua, El Salvador i Gàmbia, com també ho està aquest municipi. L’entitat és “Banyoles Solidària” i desplegarem el Mapa d’Amics amb una de les seves voluntàries: Es tracta de la Dolors Terrades, de 68 anys, jubilada com a professora d’història. És la voluntària 527 del Mapa d’Amics i segueix la cadena de la Maran Gri Maureta de la ong i Coral ÀKAN.
La carta fundacional del que avui és la Federació Mundial de les Ciutats Unides, defineix l'agermanament com “el lligam que uneix, amb un esperit d'igualtat i de reciprocitat, els pobles de dos o més països diferents per tal d'afavorir el contacte entre persones, i l'intercanvi de les idees, de les tècniques, dels productes”. I segueix dient, “És un instrument de cultura popular i de formació cívica internacional i no es pot desviar del seu objectiu per interessos personals, partidaris o polítics”.
Podeu seguir el dia a dia d’aquesta entitat al seu bloc: banyolessolidaria.blogspot.com
A la Viquipèdia hi ha la llista sencera de municipis de Catalunya amb els seus agermanats. Com a curiositat destaquem que Barcelona està agermanada amb 22 municipis, entre els quals Atenes a Grècia i Gaza a Palestina. Tarragona està agermanada amb sis municipis, com són l’Alguer a Itàlia i Sttaford al Regne Unit. Lleida en té tres, són Foix a França, Ferrara a Itàlia i Lèrida a Colombia. I pel que fa a Girona en té set, com ara Albí a França i Farsia al Sahara.
El municipi no capital amb més agermanaments és Sant Feliu de Guíxols amb set ciutats, Bourg-de-Péage (França), Mindelheim (Alemanya), East Grinstead (Regne Unit), Verbania (Itàlia), Schwaz (Àustria) i Nueva Trinidad (Nicaràgua).
Si teniu curiositat per saber-ne més només heu de buscar la paraula “agermanament” a la Viquipèdia,

Albert Homedes, advocat financer, com a voluntari fa classes d'economia financera a les escoles

Com heu viscut la crisi econòmica?
Potser heu après el significat de termes com ara “bons escombraria”?
Doncs un estudi del febrer fet a 10.000 europeus demostra que la crisi no ha servit per a millorar l’educació financera dels europeus. Aquest treball d’Allianz Global Investors ha estat supervisat per Annamaria Lusardi, directora acadèmica del Centre d’Excel•lència en Educació Financera Global de la Universitat George Washington. S’ha fet amb 1.000 persones de cadascun dels 10 països més desenvolupats de la Unió Europea. El resultat és que Àustria, Alemanya i Suïssa són els països on els ciutadans tenen millor nivell sobre finances. Pel que fa a Espanya, ha quedat molt per sota, en la setena posició sobre deu.
Donem aquestes dades en relació al voluntari d’aquesta nit del Mapa d’Amics que fa educació financera de forma desinteressada a les escoles. Es tracta d’Albert Homedes, de 64 anys, jubilat com a advocat del sector financer i voluntari de la Fundació Institut d’Estudis Financers. Segueix la cadena de Carles Riba, de SECOT i ocupa la posició 526 del Mapa. L’Albert forma part del programa EFEC d'Educació Financera, que té com a objectiu oferir a les escoles públiques, concertades i privades de Catalunya la possibilitat d'impartir educació financera bàsica als alumnes de 4t d'ESO. A més, la fundació ofereix aquesta mena de formació també a escoles d’adults. La peculiaritat del programa és que els tallers d'educació financera són impartits per voluntaris vinculats a bancs i entitats financeres, professionals en exercici o jubilats, com és el cas d’Albert Homedes.
Trobareu dades i documentació sobre aquest programa de formació a la pàgina efec.cat

Joan Creus, pare d'una família viquipedista

Sabíeu que la família Coppola concentra una gran quantitat de talents al món del cinema al voltant del director Francis Ford Coppola. Trobem noms coneguts en totes direccions de l'arbre genealògic: cap amunt hi trobem Carmine, el seu pare, que componia bandes sonores. La mare, anomenada Itàlia, era actriu; la filla petita també, és la cineasta Sofia Coppola. I dins la mateixa família hi ha Talia Shire, Nicolas Cage i Jason Schwartzman, entre d’altres.
Altres famílies que han compartit una mateixa passió han estat els Bultó amb l’esport del motor i els negocis, els Lara en el món editorial i audiovisual o els Alguersuari pel que fa al periodisme esportiu.
Avui tindrem un exemple de compartir un voluntariat en família amb un pare i quatre fills viquipedistes. El pare és Joan Creus, de 50 anys, informàtic de professió. Comparteix afició amb els seus 4 fills. Tots 5 són viquipedistes. El Joan segueix la cadena de la Laura de Haan i és el voluntari 525 del Mapa.
El divulgador Eduard Punset va escriure sobre la importància de crear vincles entre parells i fills durant les primeres etapes de la vida. En aquesta línia, Rafel Bisquerra, director del postgrau en educació emocional i benestar de la Universitat de Barcelona, en un article diu que les activitats compartides, com els jocs, però també d'altres com cantar o ballar junts o anar d'excursió, "enforteixen vincles entre pares i fills", i conformen un concepte clau: la memòria familiar.
Trobareu dades i informació sobre l’activitat del Joan i dels seus fills clicant Bots Viquipèdia a qualsevol buscador.

Martí Barniol, voluntari de l'esplai Sant Llorenç - Mapa 524

Avui, al Mapa d’Amics parlem de la solidaritat entre els joves, per què segons una estadística de l’Agència Catalana de la Joventut, el 77% de la població que té entre 18 i 29 anys estan interessats en valors no materials. Més les dones amb un 5% de diferència. Seguint amb dades: Més del 60% dels joves han participar en alguna activitat solidària de forma habitual o esporàdica. Això els situa per sobre de la resta de la població adulta que no passa del 30% El voluntari d’aquesta nit és un d’aquests joves solidaris. Fa tres anys que treballa desinteressadament a l’Esplai Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat. Es tracta de Martí Barniol, de 20 anys, estudiant d’educació primària a la Universitat Autònoma i que treballa a l’escola TAU de Barcelona. Segueix la cadena del músic Joan Dausà que va participar al concert pels refugiats. El Martí és el voluntari 524 del Mapa.
El desembre, la Comissió Europea va posar en marxa el Cos europeu de Solidaritat amb l'objectiu de vehicular les contribucions dels joves a la societat i, alhora, oferir-los una experiència vital i professional valuosa per al seu futur. De moment s'hi han inscrit 10.000 joves solidaris i compromesos disposats a participar en diferents projectes a tota la UE. D’aquests 2/3 parts són dones i Espanya es troba entre els països amb més registres en el còmput general.
Trobareu dades i informació sobre el centre on col•labora el Martí a la pàgina esplaisantllorenç.com
Ja hem dit diverses vegades que a Catalunya hi ha 670.000 persones que estan fent o han fet alguna mena de voluntariat. Recollint això, fa poc més d’un any que, després d’un llarg procés, es va aprovar la Llei 25/2015 del voluntariat i del foment de l’associacionisme, la qual recull la regulació de l’acció voluntària a Catalunya. Aquesta normativa té per objecte fomentar, reconèixer, protegir i donar a conèixer l’associacionisme i el voluntariat com a agent de transformació social, i també preservar el model català de voluntariat i reconèixer les accions solidàries dutes a terme pels ciutadans de Catalunya.

Voluntaris de PROEMAID en un rescat a Lesbos

Més de sis mil infermeres de l’Estat Espanyol estan treballant actualment a la sanitat del Regne Unit. Segons dades del Col•legi d’Infermeres de Barcelona, abans del 2010 n'hi anaven entre 500 i 600 cada any. A partir del 2011, la xifra va créixer fins al miler i en els últims anys ja són 1.300 les que marxen cada any a treballar al Regne Unit.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, hi ha una gran falta de professionals de la infermeria a tot Europa, i encara en faltaran més en el futur. I Espanya està a la cua amb 514 infermeres per cada 100.000 habitants. La mitjana al continent és de 691 per cada 100.000 habitants. Als Estats Units passa el mateix. Segons un informe del portal de recerca de feina CarrerBuilder, hi ha una oferta de 300.000 llocs de treball cada any per a professionals de la infermeria, dels quals només se’n cobreixen 100.000, una tercera part.
La voluntària d’aquesta nit és infermera i ha deixat la feina per anar a socórrer els refugiats que arriben a les platges de Lesbos. Es tracta de Mercè Montero de 56 anys, infermera i voluntària de l’ONG PROEMAID a Lesbos. Segueix la cadena de l’Eva i el Milton de l’ong “Amb les teves mans”. És la voluntària 523 del Mapa.
L’ong PROEMAID està formada per professionals d’emergències que ajuden els refugiats des del desembre del 2015 al sud-est de la illa grega de Lesbos. Els equips estan formats per bombers, submarinistes, nedadors de rescat i sanitaris. Fan guàrdia dia i nit per torns i canvien cada 15 dies.
Trobareu dades i informació sobre aquesta ong de rescat a la pàgina proemaid.es

Nenes subsaharianes d'una campanya contra la mutilació sexual femenina

Són notícia aquests dies els tres casos de nenes residents a la comarca del Gironès a qui han fet l'ablació. Tenen entre 7 i 14 anys, pertanyen a famílies gambianes i dues són germanes. En tots els casos, els que van donar l'alerta als mossos han estat els pediatres, que van detectar la mutilació genital durant una revisió mèdica. Els Mossos d'Esquadra han enviat el cas al jutjat, la investigació haurà de determinar en quin moment les nenes van patir l'ablació i si es pot aplicar el Codi Penal als seus pares. L’actualitat connecta amb la voluntària d’aquesta nit, una dona de Mali, establerta a Catalunya, que lluita contra la mutilació genital femenina a través d’Oxfam Intermón. Es la Dialla Diarra, de 37 anys. Va venir de Mali fa 23 anys. És mediadora comunitària a Banyoles. Pertany a l’Associació de dones subsaharianes i es va fer voluntària contra l’ablació femenina arran de la seva experiència personal. És la voluntària 522 del Mapa.
Acaba de començar el Dia Internacional de les Dones i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s’ha adherit a la Declaració Institucional del 8 de març del 2017 sobre aquesta diada, aprovada per la Generalitat de Catalunya. En aquest Dia Internacional de les Dones ens preguntem per què es continua practicant, també aquí, la mutilació genital femenina?
Dialla Diarra, arran de la teva experiència personal i pel teu voluntariat contra aquesta pràctica, et traslladem la pregunta: Com és que encara hi ha nenes que han de patir l’ablació i com és que els pares ho promouen?
Entre 100 i 140 milions de dones han estat víctimes d'ablació, una mutilació que es fa per tradició, no per motius religiosos. A Catalunya, es prioritza la prevenció i la dissuasió, i la pràctica de la mutilació està penada amb entre 6 i 12 anys de presó. L'objectiu és erradicar l'ablació abans de l'any 2030 a tots els països. Salut ofereix la reconstrucció de clítoris des del 2015 i l'any 2016 es van intervenir 9 dones.
Trobareu dades i informació tant sobre la mutilació genital femenina com sobre el Dia Internacional de les Dones a la pàgina oxfamintermon.org.
Per desgràcia la mutilació genital no és l’única mostra de barbàrie que forma part de la història de la humanitat. Hi ha hagut sacrificis humans, altres menes de mutilacions rituals... Sembla com si la capacitat d’infligir-nos dolor entre nosaltres fos infinita. Per sort moltes d’aquestes pràctiques s’han erradicat. I això em dóna un punt d’esperança. Com també saber que el nostre sistema de salut pública fa reconstruccions de clítoris des de fa dos anys.
Vull creure que podrem aconseguir treure l’ablació de mapa en 13 anys, que és la fita fins al 2030... I que molts serem aquí per veure-ho i celebrar-ho. Sobretot persones com la Dialla Diarra.

Carme Turull, voluntària de Càritas de l'Alt Camp - Nº521

Segons un estudi recent de l’Observatori del Treball, a Catalunya, el 10% dels que van trigar més a abandonar les llistes de l’atur acumulaven de mitjana 23 mesos aturats el 2016, davant dels 15 mesos que hi havia el 2007. Aquest estudi alerta que el 2016, quatre de cada deu aturats de curta durada, que havien trobat feina, tornaven a estar a l’atur al cap de mig any. Es veu que aquestes persones que entren i surten de l’atur cada pocs mesos corren el perill de continuar-hi passats els 40 anys, tancats en un cercle viciós que no els permet sortir de la pobresa. El seu capital humà com a treballadors perd valor constantment perquè ocupen llocs de treball mal pagats que no els permeten adquirir noves habilitats. I no hi ha empresaris disposats a invertir en formació per a ells.
Parlem de la cronificació de la pobresa que ha portat la crisi econòmica i que estan gestionant, a nivell d’ajudes, entitats com Càritas. Allà hi trobem la voluntària d’aquesta nit. Es tracta de Carme Turull, de 53 anys, funcionària de la Seguretat Social i voluntària de Caritas de l’Alt Camp, amb 20 anys d’experiència. Segueix la cadena del Joan Segura, de l’Associació Asperger del Camp de Tarragona. És la voluntària 521 del Mapa.
Segons Oxfam, les 80 persones més riques del món acumulen tanta riquesa com 3.500 milions de persones, la meitat dels pobres que hi ha a la Terra.
Vist això, us preguntem: Per què no som capaços de repartir millor la riquesa?
Carme, tu que has hagut de plantar cara a la crisi des de Càritas.
A tot Catalunya Càritas va atendre l'any passat unes 350.000 persones, sobretot proporcionant ajuda per cobrir les necessitats bàsiques. El 64% de les llars ateses són famílies amb infants, un 17% de les quals són mares soles amb criatures al seu càrrec. Són famílies sense feina, formades per persones a l’atur, que treballen sense contracte o en feines temporals en les que la situació de pobresa es cronifica.
Trobareu dades i informació sobre el que estem parlant a la pàgina caritas.org

Laura de Haan, Neerlandesa viquipedista establerta a Catalunya que fa articles dels Països Baixos en català

El mercat laboral ha canviat més els darrers 10 anys que els 50 anteriors. Fixeu-vos: segons un informe del Banc Mundial, les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, estan canviant el món del treball, creant noves oportunitats de feina, augmentant la innovació i globalitzant el mercat. Aquest canvi es concreta en tres punts: una gran connectivitat, la capacitat de treballar a distància i la subcontractació.
Posem com a exemple la voluntària viquipedista d’aquesta nit, una neerlandesa que opera des d’aquí per a una empresa internacional, en l’atenció al client per al mercat del Benelux. Treballa des d’aquí per al seu país i, a nivell de voluntariat, fa articles dels Països Baixos per a la Viquipèdia en català. Es tracta de Laura de Haan, neerlandesa establerta a Catalunya des de fa tres anys. Té 29 anys, és la voluntària 520 del Mapa i segueix la cadena del viquipedista Jordi Niñerola.
Un dels canvis més recents en el món laboral interconnectat són les plataformes de micro-treballs com ara la “MobileWorks”. Es tracta de dividir grans processos de treball en feines específiques, petites, que es distribueixen a diversos llocs del món, per exemple a Manila o a Bombay. Els analistes ja situen aquest mercat en un valor de 1.000 milions de dòlars, però podria créixer fins als 5.000 milions abans de les acaballes de l’any 2018.
Podeu veure un dels articles destacats sobre els Països Baixos de la Laura de Haan buscant NIULEUSEN a qualsevol cercador.
A través de la Laura de Haan i els seus articles he après que els Països Baixos és una de les zones més densament poblades del món i un dels estats més desenvolupats: el 2011 ocupava el tercer lloc en l'Índex de Desenvolupament Humà, publicat per les Nacions Unides. Tal com indica el seu nom, el territori d’aquest país, en una quarta part, es troba a nivell del mar o per sota. I també he après que l'ús del nom «Holanda» per a referir-se als Països Baixos en el seu conjunt és degut a la preeminència econòmica i històrica d'aquesta regió. Però aquesta denominació és imprecisa i pot resultar ofensiva per als neerlandesos provinents d'altres regions del país.

Maran Gri Maureta, voluntària fent classes de català i a la coral de l'associació de suport i acollida als immigrants, ÀKAN

Sabíeu que tres mesos abans de néixer ja som musicals i que un dels pilars de la musicoteràpia està relacionat amb la nostra connexió innata amb la música? Per exemple, els nens amb problemes d'atenció, el treball a través de la música els ajuda a reduir els nivells d'ansietat, a mantenir l'atenció i a descarregar tensions. La musicoteràpia és una mostra dels beneficis de la música. Un altre exemple són els tractaments que es fan en malalties degeneratives com algunes demències, el Parkinson , o l’Alzheimer. La música té el poder d’estimular les parts danyades del cervell i crear noves connexions neuronals. La música és una gran ajuda, fins i tot per aprendre el català i millorar la pronuncia. És el cas del Cor Àkan, una coral formada per grups d’immigrants de diferents procedències. Es va formar a l’associació del mateix nom, Àkan, que dóna suport i acollida als immigrants. Allà hi trobem la voluntària d’aquesta nit. Es tracta de la Maran Grimaureta, de 47anys, professora de secundaria a l’Institut Pla de l’Estany, professora de català i membre d’aquesta coral. És la voluntària 519 i segueix la cadena del Teo Jové de la Fundació FANJAC.
En el web de l’associació Àkan expliquen que el seu punt de partida va ser organitzar unes classes de llengua catalana per proveir de l’eina bàsica de la comunicació els nouvinguts. Això els servia també d’instrument per conèixer la seva vida i les seves vicissituds. El 9 de gener de 2005 van fer un salt endavant i les classes de català es van complementar amb una coral. Aquell dia van fer el primer concert a la parròquia de Sant Cugat de Salt.
Podeu trobar més informació sobre l’associació i la coral Àkan a la pàgina www.akan.cat
En el llibre “El teu cervell en la música” el neurocientífic Daniel Levitin explica que la música ens fa més intel•ligents. Diu que aquest art afecta de manera molt profunda moltes parts del cervell: El ritme afecta l’àrea frontal esquerra, la zona parietal esquerra i el cerebel dret. El to es processa a la part pre-frontal, al cerebel i al lòbul temporal. I la lletra es desxifra a la part motora, a l’escorça visual i a les zones corresponents a les respostes emocional. Per tant , la música estimula pràcticament tot el cervell i influeix en el desenvolupament de les nostres capacitats.

Raül Homs, cap de preventius terrestres a la Creu Roja d'Osona

Avui hem enterrat la sardina. El carnaval ha estat notícia aquests dies perquè a Catalunya s´han celebrat rues i actes públics a més de 600 municipis. D’aquests carnavals, 43 han estat multitudinaris. Però, mentre tothom s’ho passa bé, hi ha dispositius de seguretat com ara els de la Creu Roja fent prevenció. Per Carnaval la Creu Roja ha realitzat a tot Catalunya 227 serveis preventius i s’han mobilitzat 900 voluntaris i 230 ambulàncies. Entre aquests hi ha el voluntari d’aquesta nit que és cap de prevenció terrestre de la Creu Roja d’Osona. Es tracta de Raül Homs, de 24 anys, programador industrial i voluntari des dels 14 anys. És el voluntari 518 del Mapa d’Amics.
Segons la Memòria Executiva de la Creu Roja del 2015, durant aquest any es van fer gairebé 22.000 actes preventius terrestres i poc més de 26.000 marítims a Catalunya amb un total de 960 transports sociosanitaris.
Podeu trobar molta informació sobre els dispositius de prevenció i seguretat d’aquesta entitat a la pàgina www.creuroja.org
És interessant la història dels orígens de la Creu Roja, que ha estat la primera ong humanitària. Va començar gràcies a un home de negocis suís, Henry Dunant, que va viure la batalla de Solferino, un enfrontament que va tenir lloc en aquesta localitat de la Llombardia entre tropes franco-sardes i austríaques. Va ser l’any 1859 i allà va poder presenciar com els soldats ferits en combat eren abandonats al camp de batalla i morien desemparats per falta d’assistència mèdica. Llavors, juntament amb un grup de dones de la zona, Dunant va assistir personalment els soldats ferits. A partir d’aquí va tenir la idea de crear societats de socors que tindrien la missió d’assistir els ferits de guerra sense fer distincions de seguretat o religió i que comptarien amb l’acció de voluntaris entusiastes i perfectament qualificats.

Jordi Sullà, fundador i tresorer de la Fundació Elna

Es calcula que hi ha 235.000 persones amb una discapacitat intel·lectual reconeguda, amb un grau igual o superior al 33%. D’aquestes, 135.000 són homes i 100.00 són dones. Segons la pàgina de l’entitat “Plena inclusió”, a l’Estat Espanyol, aproximadament un 1% de la població té alguna mena de discapacitat intel·lectual o del desenvolupament.
Fa dècades, les persones que patien aquesta mena de discapacitats estaven condemnades a viure sense sortir de casa dels pares. Però això s’ha anat superant. Actualment la Generalitat ajuda les empreses o els autònoms que contractin treballadors amb discapacitat. Les ajudes es concreten en una subvenció de 7.814 euros per cada contracte de treball, una bonificació del 100 per cent en les quotes empresarials de la Seguretat Social i també una subvenció per l'adaptació del lloc de treball i l'eliminació de barreres. En paral·lel a això, entitats com la Fundació Elna, donen suport i acompanyament a aquestes persones i als seus familiars. Per exemple a través d’un programa de voluntariat adaptat per a les persones amb discapacitat intel·lectual. En parlem amb el voluntari d’aquesta nit. Es tracta de Jordi Sullà de 64 anys, professor d’economia i fundador i tresorer de la Fundació Elna. És el voluntari 517 del Mapa d’Amics i segueix la cadena de la Iurancha Foguet de Wild Souls.
La discapacitat intel·lectual no és una malaltia en ella mateixa, en tot cas en pot derivar. Per tant no es guareix. Aquesta discapacitat es concreta en una limitació important en el funcionament d’una persona en el seu entorn. Per tant, la discapacitat intel·lectual no és un fet estàtic sinó que pot millorar si s’adapta el seu entorn. Aquest és un dels camps de batalla de la Fundació Elna.
Podeu trobar més informació sobre les discapacitats intel·lectuals a la pàgina www.fundacioelna.org

Jordi Niñerola, viquipedista

Segons un estudi de l’empresa nord-americana d’assessorament psicològic “Brain”, més del 90% de les persones que tenen aficions superen bé el canvi cap a la jubilació. Tot el contrari passa amb les persones que estan centrades només en la feina i la família. Per aquestes, en un 70% la jubilació és un canvi negatiu i més del 15% passen una depressió quan han d’abandonar el món del treball. Citem aquest estudi arran del voluntari d’aquesta nit, que compagina la seva feina amb dues aficions: el Rugbi i la Viquipèdia. Es tracta de Jordi Niñerola, de 39 anys, psicòleg de professió i viquipedista des de l’any 2006. Amb 500 articles en el seu currículum. És el voluntari 516 del Mapa d’Amics i segueix la cadena del també viquipedista Oriol Vicente Campos.
com a psicòleg, com t’ho fas fet per compaginar les dues aficions Rugby i Viquipèdia?
Podeu veure les pàgines del Jordi Niñerola escrivint “Torneig de les Sis Nacions” o “Robert Kennedy” a la Viquipèdia a través de qualsevol cercador.

Eva i Milton, fundadors de l'ong "Amb les teves mans"

Una nau nodrissa és un avió de dimensions importants que abasteix altres avions a l’aire per evitar que hagin d’aterrar i per ajudar-los a completar llargs recorreguts. Avui coneixerem una ONG que abasteix altres ONG; és una nau nodrissa per a voluntaris que ajuden els refugiats.
El drama dels refugiats segueix sent notícia. D’una banda, per la denúncia del tracte vexatori que reben a països com Hongria, on la policia pren les sabates i la jaqueta i després ruixa amb aigua freda, al mig del bosc gelat, els que intenten entrar en el país. D’altra banda, la televisió pública alemanya ha destapat que les màfies turques tenen una xarxa de tràfic d'òrgans. Hi ha refugiats que es venen --literalment-- un ronyó per poder tenir recursos per subsistir i intentar travessar la frontera.
Aquestes referències a l’actualitat enllacen amb els voluntaris del Mapa d’Amics, una parella de mitjana edat que va reaccionar davant del drama dels refugiats i va decidir crear una ONG que és com una nau nodrissa per a altres entitats. Amb ells despleguem el Mapa d’Amics:
Amb el lema “Ajudem els qui ajuden”, Eva Prujà i Milton Sánchez han creat l’ong “Amb les teves mans”. En parlem amb l’Eva, de 38 anys, autònoma en el sector de l’estètica i voluntària número 515 del Mapa d’Amics.
En el seu Facebook, “Amb les teves mans” formula una pregunta inquietant:
Diu: “D'aquí a uns anys ens demanaran explicacions. Què faràs quan el teu fill, el nebot o el nét es posi davant teu amb una imatge de la misèria dels refugiats als camps, et miri als ulls i et pregunti: i tu què vas fer?”
Podeu seguir les activitats d’aquesta entitat a través del seu compte al Facebook que és facebook.com/ongamblestevesmans

Teo Jové, president i voluntari de la Fundació per l'Ajuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats

Més del 6% dels alumnes catalans són superdotats. Per a ells, estudiar no és ni difícil ni suposa un gran esforç. Això és un avantatge, però també pot ser un problema. Aquests nens són molt actius, necessiten estímuls constants i poden encaixar malament a l’escola. El sistema educatiu s’esforça per no deixar perdre els alumnes que es queden enrere... Però, el sistema està preparat per conduir amb èxit els alumnes més talentosos?
L’any 1997 es va estrenar la pel·lícula “Good Will Hunting”, que aquí es va traduir com “L’indomable Will Hunting”. Narrava la història d’un noi conflictiu i superdotat que treballa al servei de neteja a l’Institut Tecnològic de Massachusetts. Descobreixen el seu talent quan escriu la continuació d’un teorema matemàtic molt difícil en una pissarra, mentre passa el pal de fregar per un passadís de l’institut.
L’actor Matt Damon és el protagonista i va rebre un Oscar al millor guió per aquesta pel·lícula dirigida per Gus Van Sant.
Una referència cinematogràfica que enllaça amb els oscars i ens porta fins al món dels nens i joves d’altes capacitats. El voluntari d’aquest nit és president i voluntari d’una entitat que ajuda aquests joves i les seves famílies.
És Teo Jové, de 45 anys, professor d’informàtica a la Universitat de Girona i president de la Fundació per a l’Ajuda a Nens i Joves d’Altes Capacitats. És el voluntari 514 del Mapa d’Amics i segueix la cadena de Jordi Lagares, creador de programes informàtics per a discapacitats.
Diversos estudis assenyalen que el 70% de les persones amb superdotacions tenen un component genètic mentre que en el 30% no hi ha cap antecedent familiar, i és degut a altres factors ambientals o socials. Un nen superdotat ha de tenir un coeficient d'intel·ligència superior a 130, tenint en compte que si és major de 150 se'l considerarà geni.
Hi ha indicatius d’aquestes capacitats des que són petits, com ara dir la primera paraula abans dels sis mesos i la primera frase als dotze. També fer servir paraules massa avançades per a la seva edat o començar a llegir entre els 3 i 4 anys.
Però qui té la última paraula és el psicòleg que aconsellarà a la família com ha de procedir.
Si en voleu saber més, la Fundació per l’Ajuda de Nens i Joves amb Altes Capacitats té una pàgina a internet amb informació a www.fanjacgirona.cat

Iurancha Foguet, presidenta de WildSouls

Els orígens de la Teràpia Assistida amb Animals, la TAA, es remunten al 1953, quan el Dr. Boris Levinson va començar a experimentar en aquesta línia. Anys després, va editar el llibre titulat “Psicoteràpia infantil assistida per animals”. Un volum on explicava com els pacients, tancats en el seu món, perdien les seves inhibicions i pors gràcies a la presència d’un animal en el consultori que afavoria la comunicació entre psiquiatre i pacient.
És el cas d’un nen de 9 anys, el Marc, amb paràlisi cerebral que rep aquesta teràpia un cop per setmana amb un terapeuta i un gos que ajuda aquest nen a comunicar-se de forma no verbal i a obrir-se al tractament.
Aquesta temàtica ens porta fins a la voluntària d’aquesta nit, que actua a dos nivells. Un és la recuperació de gossos abandonats i l’altre l’entrenament d’alguns d’aquests animals per fer teràpia a les persones. És la Iurancha Foguet, de 30 anys, assessora financera i presidenta de l’ong “WildSouls”. És la voluntaria 513 del Mapa d’Amics.
Cada quart d\'hora s’abandona un animal de companyia a Catalunya, i cada any prop de 35.000, majoritàriament gossos i gats, la quarta part dels que queden desemparats a Espanya. Abans era un fenomen que s’accentuava a l’estiu, però actualment es produeix durant totes les estacions.
WildSouls té una pàgina a internet amb continguts i imatges que val la pena veure. La trobareu a wildsouls.org.es

.

03/01/2017:

Categoria: General
Escrit per: moderador

Lluís Sarreta, voluntari de l'Associació de Disminuïts Físics d'Osona

Potser ja sabeu que la paraula coaching és un anglicisme procedent del verb “to coach” que significa entrenar. És un mètode que consisteix a acompanyar, instruir i entrenar una persona, o un grup, amb la finalitat que desenvolupi tot el potencial. En aquesta línia no fa un any que es va estrenar una pel·lícula inspirada en la vida de Michael Edwards, el saltador d’esquí més famós de la història britànica. Va ser un esportista poc dotat però que va tenir una gran voluntat i un coach excepcional. Gràcies a l’ajuda d’aquest entrenador va aconseguir passar de ser un dels pitjors saltadors a competir en els Jocs Olímpics d’hivern l’any 1988. La seva proesa va fer que passés a la història amb el sobrenom d’Eddie l’Àguila.
La història d’aquest saltador d’esquí ens serveix per introduir el voluntari d’aquesta nit, una persona que ajuda a anar més enllà a nens amb disminució intel·lectual. És el Lluís Sarreta, de 50 anys, treballador social sanitari i voluntari de l’Associació de Disminuïts Físics d’Osona, ADFO. És el número 512 del Mapa i segueix la cadena de Marc Checa, de la mateixa entitat.
Si voleu més dades sobre l’Associació de Disminuïts Físics d’Osona, on col•labora el Lluís Sarreta, podeu fer un cop d’ull a la pàgina www.adfo.cat

Oriol Vicente Campos, viquipedista i coordinador de la Xarxa de Patrimoni Cultural de la UAB

Fa dos anys es va crear l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural per a dinamitzar i fomentar la riquesa que hem heretat dels nostres avantpassats. Ja fa un any que està en marxa el web patrimoni.gencat.cat on podem trobar el top ten dels 25 tresors del nostre patrimoni. Es tracta d’acostar els 7 milions de catalans a la seva herència pública.
Els experts en dret de família expliquen com les herències desperten passions. No sempre positives i que en pocs casos deixen indiferents als interessats. Diríeu que tenim el mateix interès per la nostra herència cultural? Sentim tanta passió, posem per cas, pel Monestir de Poblet, per l’art de Miró o per la cuina mediterrània?
Parlem de patrimoni per que aquest és el territori del voluntari viquipedista d’aquesta nit. Es tracta d’Oriol Vicente Campos, de 42 anys, coordinador de la Xarxa de Patrimoni Cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona i viquipedista del projecte “Arqueopèdia” per desenvolupar diverses iniciatives orientades a millorar els articles relatius a l'arqueologia a Catalunya. Segueix la cadena del viquipedista i economista, Josep Nogué.
Entre els 25 top del nostre patrimoni hi ha el Castell de Cardona, l’obra de Gaudí, la Girona medieval, la Patum, el Teatre Museu Dalí, el conjunt romànic de la Vall de Boí... Vivim en un país petit però ple de tresors. Si voleu més dades sobre el nostre patrimoni, fer rutes, visites i molt més , podeu visitar la pàgina patrimoni.gencat.cat

Joan Segura, voluntari de l'Associació Asperger del Camp de Tarragona

El terme "síndrome d'Asperger" es va fer servir per primera vegada el 1981 en un periòdic mèdic, batejant-lo en honor a Hans Asperger, un psiquiatre i pediatre austríac que va ser el primer a descriure aquesta síndrome que és reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com un Trastorn Generalitzat del Desenvolupament de caràcter sever i crònic, caracteritzat per una limitació significativa de les capacitats de relació i comportament social.
Aquest dissabte 18 de febrer és el Dia Mundial de la Síndrome d’Asperger, un trastorn de l’espectre autista força desconegut. Es calcula que 3 de cada 1.000 nens tenen aquest trastorn.
Un d’aquests nens és el Roger, el fill de 27 anys del voluntari d’aquesta nit, un pare que col•labora amb l’Associació Asperger del Camp de Tarragona per donar visibilitat i ajuda a aquestes persones. És el Joan Segura de 66 anys, jubilat de la banca i voluntari número 510 del Mapa d’Amics. Segueix la cadena de la Carme López de l’ong Porta Oberta.
Malgrat que no totes les persones que tenen la síndrome d’Asperger són genis, sí que hi ha hagut personatges famosos als que s’atribueix aquest trastorn. Per exemple és el cas de científics com l’Isaac Newton, artistes como Miquel Àngel o músics com Beethoven, dels quals es creu que tenien aquest trastorn.
Si voleu més dades sobre aquest trastorn podeu consultar la pàgina www.aspergercampdetarragona.cat

Carles Riba, voluntari de SECOT, assessorant nous emprenedors

Sabíeu que el nombre d'empreses constituïdes el 2016 a Catalunya es va situar en 21.209 societats?
Això suposa el 17,37% més que les que es van crear en l'exercici del 2015, segons l'observatori Gedesco .
Per demarcacions, Barcelona va constituir 17.003 companyies, seguit de Girona amb 1.874 societats, després Tarragona amb 1.517 empreses i Lleida amb 815 societats.
Entre aquestes noves empreses potser l’any que ve hi haurà la del Jordi, un noi de 35 anys que s’ha quedat a l’atur i té una idea per crear una petita societat. El seu projecte passa per capitalitzar l’atur i invertir-ho tot en una aventura empresarial. Però abans ha de comptar amb l’assessorament d’una persona que faci una anàlisi de riscos. I aquí és on intervé el voluntari d’avui, que posa al servei de persones com el Jordi la seva experiència en el món de l’empresa. A través d’una associació d’àmbit estatal ofereix el seu consell expert en gestió empresarial de forma desinteressada als nous emprenedors. És Carles Riba, de 62 anys, jubilat del sector bancari, especialitzat en anàlisi de riscos i voluntari de l’associació de Seniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica, SECOT. És el voluntari 509 i segueix dues cadenes, la de la Pepa Astillero de la Creu Roja i també la del Jordi Ametller d’Arrels.
Fa anys que els ajuntaments i altres entitats públiques estan promocionant els anomenats vivers d’empreses, on donen suport tant a nivell del local com oferint múltiples serveis per sota de preu de mercat durant els primers mesos o anys d'activitat empresarial. Les estadístiques destaquen que els vivers afavoreixen la creació i la consolidació d'empreses. A la Unió Europea, el 89% d'empreses que havien estat en un viver d'empreses continuaven funcionant després de 3 anys, segons dades del 2008 de la European BIC Network.
Si en voleu saber més de l’associació de Seniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica podeu consultar la pàgina www.secot.org

Fundació Arrels

Aquest dilluns el Jutjat d'Instrucció 33 de Barcelona ha citat com a imputat el “youtuber” que va penjar a Internet un vídeo en què va humiliar a un sense sostre oferint-li galetes farcides de pasta de dents, que l'home va menjar.
En el vídeo diu: "Això l'ajudarà a netejar-se les dents". Arran de fets com aquest, la Fundació Arrels fa una campanya demanant que el Codi Penal reculli el concepte de l’aporofobia. És a dir, l’odi dirigit a les persones empobrides i en situació de vulnerabilitat.
En parlem amb el voluntari d’avui, el número 508, que dedica el seu temps al Centre Obert d’Arrels del carrer Riereta de Barcelona, atenent persones sense llar. És el Jordi Ametller, de 75 anys, jubilat del sector del comerç exterior i voluntari d’Arrels des de fa dos anys. Segueix la cadena de l’Ester Casas del centre HEURA.
Segons dades de la Fundació Arrels, des del 2008 ha augmentat un 47% el nombre de persones que dormen al carrer. Es calcula que només a Barcelona n’hi ha 870. Però el nombre de persones sense llar és molt més elevada, arriba a les 3.000 persones.
La Fundació Arrels té una pàgina web molt completa amb tota mena de dades i on us podeu informar sobre l’aporofobia, l’odi a les persones pobres. La trobareu a www.arrelsfundació.org

Jordi Lagares, creador de programes informàtics per a persones amb discapacitat

Us presentem a la Gemma, una nena de sis anys que no pot parlar i pràcticament no es pot moure per culpa d’una paràlisi cerebral. Fa unes dècades aquests nena estava condemnada a viure en la incomunicació. Avui, ja no. Amb un simple entrenament, la Gemma ha aconseguit comunicar-se a través d’un sistema informàtic que llegeix el moviment de l’iris dels ulls i el trasllada a una pantalla. Ella situa la mirada en un punt i l’activa. Amb aquesta base tan simple pot fer servir icones, teclats de lletres o numèrics i fins i tot donar ordres a mecanismes a través d’un monitor.
En la base d’aquesta tecnologia hi ha el software del voluntari d’aquesta nit, que fa 19 anys que fa servir la informàtica per ajudar als discapacitats. És el Jordi Lagares, de 55 anys, professor de matemàtiques i informàtic voluntari des de fa 19 anys. Ha fet programes de tota mena adaptats a les necessitats de les persones amb discapacitats. És el voluntari 507 i segueix a cadena de la Mercè Nadal de l’Associació de Malalts de Patologies Mitocondrials.
Podeu consultar el bloc de Jordi Lagares on trobareu el vídeo del cas de la Gemma i de molts altres, a banda d’informació i programes d’accés gratuït a la pàgina www.lagares.org

Josep Nogué, economista i viquipedista

L’any 1776 l’economista i filòsof escocès Adam Smith va publicar un llibre que marcaria un abans i un després en la història de l’economia. Es tracta de “La Riquesa de les Nacions” que va proporcionar un marc teòric al capitalisme.
Smith és considerat sovint el pare de l'economia moderna. Un dels punts fonamentals de “La Riquesa de les Nacions” és que el lliure mercat aparentment caòtic, està guiat a produir la quantitat i varietat justa de productes per una mà invisible.
Expliquem tot això com a marc per al voluntari viquipedista d’aquesta nit, un economista que ha fet articles sobre aquesta matèria. És el Josep Nogué, voluntari número 506, economista de 70 anys, ex-tresorer de l’Amical de la Viquipèdia. Segueix la cadena del professor de la Universitat Autònoma, Màrius Montón. Nogué, ha treballat en articles de qualitat com ara el dedicat a “La riquesa de les nacions”, el gran llibre del pare de l’economia moderna, Adam Smith. El teòric del capitalisme que va desenvolupar el «sistema de llibertat natural» en l’economia.
“La riquesa de les nacions” va ser un dels primers intents d'estudiar l'auge de la indústria i el desenvolupament comercial a Europa. En aquesta i altres obres, Smith va exposar com el mateix interès racional i la competència poden portar a la prosperitat econòmica i el benestar.
D’altra banda, els marxistes van criticar una visió de l'economia capitalista que es caracteritza per ser la primera on els diners, en comptes de ser una eina per a aconseguir les mercaderies desitjades, es tornen una finalitat en ells mateixos.
Podeu consultar l’article de qualitat del Josep Nogué clicant “”La riquesa de les nacions” al vostre buscador.

Joan Dausà, autor de "Com plora el mar" i un dels músics destacats del Gran concert per a les persones refugiades

El 29 de novembre, centenars de persones a títol individual, moviments socials, empreses i ONGs es van posar en marxa per fer realitat la campanya “Casa nostra. Casa vostra”. Fins ara, dins aquesta campanya, s’han fet desenes d’activitats arreu del país per denunciar la situació que viuen les persones refugiades. Més de 300 voluntaris estan treballant a bon ritme per a tirar això endavant. “Casa nostra, casa vostra” culmina aquest mes de febrer amb dos grans actes: La manifestació del dia 18 a les quatre de la tarda a la plaça Urquinaona de Barcelona i el Gran Concert de demà dissabte al Palau Sant Jordi.
A Catalunya Ràdio i TV3 “Fem costat al refugiats” dins aquesta campanya i en aquest programa hem fet un seguiment a través d’alguns dels voluntaris que hi participen: Amb el coordinador i promotor de “Casa nostra, casa vostra”, Rubén Wagensberg, amb Pepa Astillero, que fa classes de llengua als refugiats... I avui amb l’autor de l’himne al voluntariat “Aquí em tens”. Un dels músics destacats que formen el cartell del Gran Concert per a les Persones Refugiades. És el músic, actor i presentador Joan Dausà. Conegut per la seva banda de música pop “Joan Dausà i els Tipus d'Interès”. Té 37 anys, és llicenciat en administració i direcció d’empresa i també en interpretació. Forma part de la cinquantena d’artistes que actuaran desinteressadament en aquest gran concert dedicat als refugiats. És el voluntari 504 del Mapa d’Amics.
Joan Dausà, la música és un llenguatge universal. Diries que la música uneix els pobles i les persones?
Us recordem que transmetrem, demà dissabte, 11 de febrer, el Gran Concert per a les Persones Refugiades al Palau Sant Jordi a partir de les deu de la nit. Les entrades fa dies que estan exhaurides.
Serà un gran espectacle dirigit per La Fura dels Baus i que comptarà amb actuacions de moltíssimes personalitats del món de la música i les arts escèniques encapçalades per Joan Manuel Serrat i la nova versió de Mediterraneo i amb perles com la cançó composta especialment pels refugiats que interpretarà Joan Dausà, titulada: “Com plora el mar".
Si voleu saber més sobre aquesta campanya d’ajuda als refugiats en trobareu totes les dades a www.casanostracasavostra.cat

A TV3 i Catalunya Ràdio "Fem costat als refugiats"

Com sabeu, aquests dies a Catalunya Ràdio i a TV3 "Fem costat als refugiats”. Ens hem sumat a la campanya “Casa nostra, casa vostra” i els diferents programes de la casa en fem ressò. En aquesta línia, el Mapa d’Amics i el programa “Solidaris” ens hem agermanat.
“Solidaris” es defineix com un programa de desenvolupament, pau, drets humans i moviments socials que recull les veus dels que treballen per un món més just. És a dir, que naveguem en la mateixa direcció i, amb motiu d’aquesta setmana dedicada als refugiats, Adrià Bas, realitzador de Solidaris, ens ha portat fins a una voluntària que acull els refugiats fent classes de llengua. A través de Solidaris hem arribat a la voluntària 504. És la Pepa Astillero, de 61 anys, mestra i pedagoga d’educació especial jubilada. Fa classes de llengua als refugiats a la Creu Roja des de fa 9 mesos.
Durant l’any passat, al voltant de 200 refugiats han fet classes de llengua a Catalunya amb el suport de la Creu Roja.
Des de l’inici del seu procés d’acollida, la Creu Roja incentiva l’aprenentatge de la llengua i de l’entorn entre les persones refugiades, clau per a la seva integració a Catalunya, per facilitar les seves relacions socials o la recerca de feina.
A més, la Creu Roja compta amb 156 places d’acollida residencial: 36 a Barcelona, 12 a Sant Feliu de Llobregat, 50 a Berga, 22 a Tarragona, 16 a Lleida i 20 a Girona. I el 2017, la Creu Roja preveu doblar les seves places d’acollida a Catalunya.
Si voleu saber més del pla d’acollida de la Creu Roja podeu consultar la pàgina www.obreelsulls.org
Hem conegut la Pepa Astillero gràcies als companys del programa Solidaris, un espai que porta 9 anys en antena donant veu als que treballen per un món més just. Hem fet una col•laboració conjunta formant part de la iniciativa “Fem costat als refugiats” de Catalunya Ràdio i TV3. Us recordem que dins aquesta programació especial transmetrem, aquest dissabte, 11 de febrer, el Gran Concert per a les Persones Refugiades al Palau Sant Jordi. I demà el protagonista del Mapa serà un dels músics destacats del concert, el Joan Dausà.

Rubén Wagensberg, coordinador de la campanya "Casa nostra, casa vostra"

L’any 2000 han mort més de 30.000 persones a les rutes migratòries del Mediterrani.
“Des de fa massa temps que els refugiats només són refugiats. Però també són persones i mentre no els tornen la vida els obrim el nostre cor”. Aquest text és part del text de promoció del contingut de la programació especial de Catalunya Ràdio i TV3, que ja està en marxa per donar suport a la campanya “Casa nostra, casa vostra”. en favor dels refugiats.
Dins aquesta programació especial transmetrem, el dissabte 11 de febrer, el Gran Concert per a les Persones Refugiades al Palau Sant Jordi, que és la nit més esperada d’aquesta campanya.
En parlem amb un dels voluntaris que van donar peu al moviment “Casa nostra, casa vostra”, arran de la seva experiència personal als camps de refugiats a Grècia. És el Rubén Wagensberg, de 30 anys. Professor de batxillerat a l’Escola Súnion i coordinador de “Casa nostra, casa vostra”.
Segons l’ACNUR, aquest 2016 ha estat el pitjor de la crisi dels refugiats amb 4.600 persones mortes o desaparegudes en el nostre mar. L’Estat Espanyol només ha acollit poc més de 500 persones de les 10.700 que s’havia compromès.
Els governs han fallat. Però, i els ciutadans, hem estat a l’altura?
3 elements clau de la campanya “Casa nostra, casa vostra”:
El concert del dissabte 11 al Palau Sant Jordi amb actuacions de moltíssimes personalitats del món de la música i les arts escèniques.
La gran manifestació del dissabte 18 a les quatre de la tarda a la Plaça Urquinaona de Barcelona
I l’estrena de la docusèrie de TV3 “Vides aturades” protagonitzada per cinc refugiats, amb 10 capítols de tres minuts de durada i que es fa cada vespre després del telenotícies.
Demà seguirem amb una persona que s’ha afegit a la campanya per donar classes de llengua als refugiats. I divendres, el músic Joan Dausà ens explicarà la seva intervenció en el concert de dissabte amb la cançó “Com plora el mar”, dedicada al drama dels refugiats.
Amb aquestes entrevistes ens sumem a la campanya “Fem costat als refugiats” dins la programació especial de Catalunya Ràdio i Tv3.

Marc Checa, voluntari de l'Associació de Disminuïts Físics d'Osona

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2015 hi havia 515.000 persones amb discapacitats reconegudes a Catalunya. Hem consultat el web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, per trobar que hi ha cinc categories de discapacitat de menys a més percentatge. D’entrada hi ha el Grau 1 i el Grau 2 que tenen afectacions menors, però a partir del Grau 3 ja hi ha una discapacitat moderada amb símptomes o seqüeles que poden impossibilitar fer activitats de la vida diària.
Segueix el Grau 4 que ja és greu, amb una disminució important per la vida diària, fins i tot per la cura d’un mateix. I finalment, el Grau 5 que impossibilita totalment fer vida normal i cuidar-se. Els graus són patrons de referència per a l’assignació dels percentatges de discapacitat, que és el que compte legalment. A partir del grau tres es pot assolir el 33% de discapacitat. Segons marca la llei, és quan es pot tenir la condició legal de discapacitat i tenir accés a drets, serveis, programes i prestacions per compensar els desavantatges socials derivats de la discapacitat.
El voluntari d’aquesta nit té un 34% de discapacitat. Això no li impedeix ajudar altres persones amb disminucions físiques a Osona. És el Marc Checa, de 31 anys, treballa en una escola i està diagnosticat d’esclerosi múltiple. Forma part del voluntariat de l’Associació de Disminuïts Físics d’Osona i segueix la cadena de la Isabel Claveria de l’Hospitalitat de Vic.
L’Associació de Disminuïts Físics d’Osona és una entitat que va crear un grup de persones amb discapacitat física i mobilitat reduïda l’any 1982. Ara fa 25 anys que es dediquen a la integració de les persones amb discapacitat física en els diferents àmbits socials i per millorar la seva qualitat de vida.
La seva pàgina web és www.adfo.cat

Màrius Monton, professor associat d'informàtica a la UAB i viquipedista

Sabíeu que Dale Dougherty de l’empresa O'Reilly Media va fer servir per primera vegada el terme web 2.0 en una pluja d'idees per a una conferència. Va ser el 2004 i dos anys després aquest concepte havia donat la volta al món. Recordem que web 2.0 s’associa habitualment amb les aplicacions de xarxa que faciliten la compartició interactiva d’informació i col•laboració a internet. El món de l’ensenyament no és aliè a aquesta revolució. Així que a partir del 2006 també es parla de “Docència 2.0”, quan es fa ús de les eines que ofereix com a forma d'aprenentatge per als alumnes. El docent 2.0 no es limita a reproduir un discurs, sinó que fa classes més col•laboratives on l'alumne pren protagonisme. Com a mostra una dada estadística del Departament d’Ensenyament: L’última dècada hi ha hagut un augment molt important d’alumnes que aprenen a través de les xarxes 2.0 a Catalunya. Dels 5.800 alumnes del curs 2007-2008 hem passat a més de 40.000 els últims cursos.
Encenem el llum 501 amb un professor i voluntari del coneixement que ha convertit la Viquipèdia en una eina de classe, més enllà de fer consultes. Els alumnes fan treballs que puntuen a l’assignatura i que passen a ser del domini públic, convertint-se en articles de la Viquipèdia. És Màrius Montón, de 40 anys, professor associat d’informàtica a la Universitat Autònoma de Barcelona i viquipedista des de fa 10 anys. Segueix la cadena de l’Arnau Duran, president de l’Amical de la Viquipedia.
La revolució de l’anomenat web 2.0 a ensenyament ha canviat la manera d’aprendre i d’ensenyar. Hi ha un nou model d’ensenyant: Posem algun exemple:
El professor 1.0 produeix informació exclusivament per als seus alumnes, el professor 2.0 es converteix en un aprenent i col•labora amb els estudiants.
El professor 1.0 posseeix la veritat i la comparteix amb els alumnes. El professor 2.0 és un facilitador del coneixement i promou l'aprenentatge actiu.
Si teniu curiositat per veure un d’aquests treballs podeu buscar “sistema incrustat” en qualsevol navegador i obrir la pàgina de la Viquipèdia.

Rafael Ribó, Síndic de Greuges i voluntari 500 com a president de la Fundació Ulls del Món

Avui fem un mapa especial. Arribem al voluntari que fa 500 amb Rafael Ribó, Síndic de Greuges i voluntari d’excepció, com a co-fundador i president de la Fundació Ulls del Món. Una organització sense ànim de lucre, amb 800 voluntaris que lluiten contra la ceguesa evitable, que es pot prevenir o curar, en alguns dels territoris més vulnerables del món. El 2001 va fundar “Ulls del Món” amb el doctor Borja Corcóstegui arran d’una experiència personal. Des d'aquell any i gràcies als projectes d’Ulls del món, s’han pogut atendre unes 400.000 persones amb problemes oculars, de les quals uns 20.000 pacients han estat operats, la majoria de cataractes.
El 90% de les persones amb deficiències visuals viuen en països pobres. En els països pobres, per cada dòlar que s’inverteix a prevenir que algú es quedi cec es generen més de 4 dòlars de benefici econòmic.
Al desembre “Ulls del món” va lliurar 162 ulleres correctores a alumnes d’entre 6 i 17 anys a la regió de Mali. Unes simples ulleres marquen les diferència.

Vanessa Nueda, blogera de "El crep de mi vida"

Us sona el concepte de Responsabilitat Social Corporativa, RSC? És un terme que va començar fa uns 40 anys arran d’una nova orientació de l’ètica empresarial. Es defineix com el compromís de les organitzacions a nivell social, del medi ambient i de l’ètica en general. Una implicació voluntària i solidària més enllà del que estableix la llei.
Un dels casos que va fer sorgir aquest concepte va ser el de la multinacional Nike que va patir acusacions de donar feina a menors d'edat en les seves fàbriques en països del tercer món. Les protestes i la mala imatge van fer que la companyia iniciés un camí de no retorn cap a la transparència.
Des de llavors moltes entitats han invertit en valors i causes socials. I és en aquest punt que trobem la voluntària d’aquesta nit que ha interrelacionat el gran concert del 5è aniversari de la GIO, l’Orquestra Simfònica de les Comarques Gironines amb la lluita contra el càncer.
Encenem la llum 499 del Mapa d’Amics amb una voluntària que mentre lluita contra el càncer ha creat un bloc des del que ha engegat projectes de lluita contra aquesta malaltia. Per exemple l’edició del DVD del concert de la GIO que es farà aquest diumenge a les set de la tarda a l’Auditori de Girona.
És la Vanessa Nueda de 37 anys, autora des de fa dos anys del bloc “El crep de mi vida” a partir d’un diagnòstic de càncer de mama. Els guanys del DVD servirà per contribuir a finançar el projecte pioner de l’investigador Jordi Frigola que, des de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona està treballant en un projecte que pot obrir una finestra al desenvolupament de nous inhibidors específics contra el càncer.
Diumenge a les set de la tarda, a l’Auditori de Girona, un gran concert amb 70 músics a l’escenari i estrenes com ara el poema simfònic “Núria”, obra del reconegut pianista i compositor Albert Guinovart.
Podeu consultar el bloc de la Vanessa a la pàgina el crepdemivida.com

Irene Gonzalez, enginyera i voluntària d'Enginyeria Sense Fonteres

Avui ha estat notícia que Gas Natural ha ampliat de dos a cinc mesos el temps des que detecten una factura impagada fins que es fa el tall. També ha anunciat que destinarà 4 milions i mig d'euros a un nou pla per pal·liar la pobresa energètica. El retrat robot d’una persona que viu en la pobresa energètica és el d’una dona de més de 65 anys, nouvinguda i que treballa en el servei domèstic. Així és el 80% de la població que té problemes per engegar la calefacció o per tenir els llums oberts.
Segons dades de l’Instituto Nacional d’Estadística, vora el 9% de la població de Catalunya són pobres en energia. 645.000 persones no poden mantenir la llar a una temperatura adequada i hi ha més de 400 talls diaris de subministraments.
Gràcies al treball de molts voluntaris el responsables polítics i econòmics, com avui Gas Natural, s’estan movent per pal•liar la pobresa energètica. Encenem la llum 498 del Mapa d’Amics amb una voluntària que acaba de presentar l’estudi “Desigualtat de gènere i pobresa energètica”. És la Irene Gonzalez de 35 anys, enginyera de ponts i camins i voluntària d’Enginyeria sense fronteres.
Les companyies Endesa i Iberdrola van realitzar l'any 2015 a tot l'Estat més de mig milió de talls de llum per impagament, segons Facua-Consumidors en Acció. Això és un repunt del 6% respecte al 2014. A Catalunya, en el mateix període més de 16.000 persones van sol•licitar a l'Agència Catalana de Consum que no se'ls tallés la llum; 12.000 van demanar que no se'ls tallés l'aigua, i 3.847, el gas.
La Irene ha fet una feina de recopilació i extrapolació de dades en aquest estudi fet sota els auspicis de l’Associació Enginyeria Sense Fronteres. Una ong de cooperació i desenvolupament, no tan coneguda com d’altres. Va ser fundada el 1992 i treballa per garantir l’accés universal als serveis bàsics.
Per a més informació sobre la pobresa energètica o d’enginyeria sense fronteres podeu consultar la pàgina www.esf-cat.org
també es pot contactar amb aquesta associació a través del telèfon 93 302 27 53

Mercè Nadal, voluntària de l'Associació de Malalts de Patologies Mitocondrials

Recordeu quan la mestre ens van ensenyar que una cèl·lula és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu? Què és l'element de menor mida que es pot considerar vivent... Ja sabeu que es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixen: si només en tenen una, són unicel·lulars, si en tenen més, són pluricel·lulars. Entre aquests hi ha els éssers humans que estem formats per centenars de bilions de cèl·lules, un trencaclosques impossible.
Un dels elements que formen una cèl·lula són els mitocondris, que tenen moltes funcions i una d’elles és la de subministrar energia. Se’ls ha descrit com una mena de mini planta d’energia química. Qualsevol error en aquests mecanismes tan complexos pot derivar en una malaltia. És el cas de la Martina de 10 anys, la filla de la voluntària d’aquesta nit.
Encenem la llum 497 del Mapa d’Amics amb una persona que forma part del voluntariat de l’Associació de Malalts de Malalties Mitocondrials. És la Mercè Nadal de 49 anys, mestre d’educació infantil i mare de la Martina, una nena amb una malaltia anomenada Síndrome de Leigh.
Pel que fa a l’Associació de Malalts de Patologies Mitocondrials, es va fundar l’any 1999 per la iniciativa de dos pares de tres nens afectats. Va començar a Andalusia i es va estendre per tot l’estat. Actualment la formen 220 persones afectades i els seus familiars. Si voleu més informació sobre la Martina busqueu a Facebook “Tots per la Martina”. Hi trobareu el seu somriure.

Arnau Duran, president de l'Amical de la Wikimèdia

Aquest cap de setmana han estat notícia l’Amical de Mauthausen i altres camps. S’ha recordat que el 27 de gener del 1945 l’exèrcit Roig va alliberar el camp d'extermini d'Auschwitz on hi havia 7.500 presoners. Durant els 5 anys d’existència d’aquest camp un milió 300.000 persones van ser exterminats a Auschwitz, que està considerat el símbol del genocidi del poble jueu.
Si busquem la paraula amical a la xarxa trobem que els robots de recerca ens situen al capdamunt l’Amical de Mauthausen. Són dades d’actualitat que hem considerat oportú recordar donat que anem a parlar d’un altre amical. Es tracta de l’Amical de la Wikimèdia.
Encenem la llum 496 del Mapa d’Amics amb una persona que està al capdavant d’aquest amical. Com a viquipedista destaca per la seva feina de correcció i ampliació d’articles de qualitat com pel seu càrrec en el món 2.0. És l’Arnau Duran, de 25 anys, enginyer i president de l’Amical de la Wikimèdia. Segueix la cadena del viquipedista i director de la Biblioteca Central de Cornellà, Mario Aguilera.
La Viquipèdia en català va ser la tercera a ser creada, concretament el 16 de març del 2001. Actualment ocupa la posició número 17 pel nombre d’articles sobre un total de 300 llengües.
Arnau Durán, president de l’Amical de la Wikimèdia. Quina part de responsabilitat teniu els viquipedistes i l’Amical en aquest posicionament en l’univers d’internet?
L’Amical de la Wikimèdia es va crear l’any 2008. Es defineix com una organització independent sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia, els seus projectes germans, el coneixement lliure en català i la cultura catalana a dins i fora de la xarxa.
Aquesta entitat ha rebut, entre d’altres, el premi “Lletra” de projectes digitals a Internet, atorgat per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Prudenci Bertrana l’any 201. I el 2012 van rebre el premi Pompeu Fabra en la categoria de Comunicació i noves tecnologies «pel seu incessant treball per a la consolidació i el creixement de la Viquipèdia en català, que ha tingut com a fruit que la versió catalana d’aquesta enciclopèdia oberta estigui entre les més prestigioses i ben posicionades i sigui homologable i superior en determinats aspectes a les versions de les grans llengües del món».
Si voleu més informació sobre l’Amical de la Wikimèdia només heu d’escriure la paraula Amical a qualsevol cercador i trobareu aquesta entitat entre les primeres de la llista.

Carme López, presidenta de l'Associació Porta Oberta de Salut Mental

Sabíeu que el 28 % de la població mai no entrevistaria per a una feina una persona amb un trastorn mental?
Que el 18 % de la població considera que les persones amb una malaltia mental són perilloses?
I que el 51 % de les notícies sobre les malalties mentals estan relacionades amb assassinats?
Segons l'Organització Mundial de la Salut, una de cada 4 persones té o tindrà un problema de salut mental. El 25% de la població.
I malgrat això, més d’un 80% de les persones amb un problema de salut mental a Catalunya han patit discriminació.
Per què està més mal vist tenir un trastorn mental que un trastorn físic?
Encenem la llum 495 del Mapa d’Amics amb una persona que fa 11 anys va fundar una associació per acollir, orientar i donar suport a les famílies i les persones que tenen algun problema de Salut Mental. És la Carme López de 63 anys, jubilada i presidenta de l’Associació Porta Oberta de Valls. Segueix la cadena de la Macarena Escanilla de l’Associació de Veïns del Barri Antic de Valls.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, 5 malalties mentals són les més freqüents als món:
La primera és la depressió, que afecta més de 350 milions de persones.
Després hi ha les fòbies, que són un tipus de trastorn d’ansietat consistent en una por irracional i exagerada davant d’objectes, situacions o activitats.
En tercer lloc trobem els trastorns de la conducta alimentària. Els més habituals són l’anorèxia i la bulímia nerviosa.
En quart lloc l’Alzheimer. Considerat una pandèmia, es tracta d’un tipus de demència irreversible que destrueix el cervell progressivament i causa pèrdua de la memòria. En sorgeix un nou cas cada quatre segons.
I la cinquena, el trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat que afecta el cinc per cent dels nens i adolescents entre 4 i 17 anys. Es caracteritza per l’escassa capacitat de concentració i el comportament impulsiu.
La Carme López va impulsar l’Associació Porta Oberta a partir del desemparament que va sentir quan van diagnosticar a la seva filla un trastorn mental.
Si voleu més informació sobre aquesta associació, podeu consultar el seu compte de Facebook: “asociacion.portaoberta”

Isabel Claveria, metgessa voluntària a l'Hospitalitat de Vic

Heu observat que les persones tenen una força interior que sorgeix en els moments de dificultat?
Diferents religions i creences místiques parlen de la força interior de les persones, els orientals l’anomenen Ki o Chi. Té a veure amb l’energia que flueix pel nostre cos i que va més enllà de la força muscular o de la voluntat. És una manifestació energètica que actua tant a nivell físic com mental.
Per cert: Som conscients de la força interior que tenim a dins? L’heu experimentat alguna vegada?
No se si sabíeu que el dibuixant del personatge de còmic “Hulk”, “La masa”, es va inspirar en un fet extraordinari que va passar el 1963. Va presenciar com un cotxe atropellava un nen, que va quedar enganxat sota una roda. La seva mare, en plena desesperació, va ser capaç d’aixecar el cotxe ella sola i alliberar al seu fill.
Encenem el llum 494 del Mapa d’Amics amb una persona que es testimoni de la força i l’energia de centenars de malalts que cada any peregrinen fins a Lourdes. Es la Isabel Claveria de 41 anys, metgessa i voluntària des de fa 15 anys a l’Hospitalitat de Vic. Segueix la cadena del David Aragüete.
Cada any Lourdes rep la visita de poc menys de 5 milions de visitants. Alguns observadors parlen de negoci, d’altres de turisme espiritual i de fe. D’entre els visitants, es calcula que una cinquena part, menys d’un milió són persones amb malalties de diferent gravetat. El perfil del malalt que visita Lourdes és una persona de més de 40 anys, que professa la fe catòlica i que no espera cap miracle sinó un viatge que li doni esperança.
La crisi ha fet baixar les visites a Lourdes. L’alcaldessa d’aquesta ciutat de 15.000 habitants, Josette Bourdeu, va declarar que el centre de peregrinació de Medjugorje, a Bosnia-Herzegovina, atrau cada cop més als italians. Malgrat tot, Lourdes continua sent un punt magnètic de primer ordre per als creients.
Si voleu més informació sobre les peregrinacions podeu consultar la pàgina santuariodelourdes.com

Esplai per a gent gran l'Espiga del barri del Congrés de Barcelona

Sabíeu que el sedentarisme causa una mitjana 3300 morts cada any a Catalunya, segons l’Agencia de la Salut Pública de la Generalitat.
El sedentarisme és un factor de risc per a un ampli ventall de malalties i problemes de salut com ara la tensió alta, el colesterol, la diabetis, les malalties coronàries i certs tipus de càncer.
L’Enquesta de Salut de Catalunya ens diu que gairebé la meitat de la població de més de 18 anys té excés de pes: el 57,7% dels homes i el 40,1% de les dones. L’obesitat és un greu factor de risc associat a un mal major, a la inactivitat física. Fixeu-vos, a Europa el sedentarisme provoca el doble de morts que la obesitat.
Encenem el llum 493 del Mapa d’Amics amb una persona que fomenta l’activitat física i mental de les persones grans al barri del Congrés de Barcelona. Es tracta de l’Andreu Canadell de 72 anys, jubilat i ex-director general d’una multinacional. És el president de l’Esplai l’Espiga i segueix la cadena de la Conxita Comas.
El doctor Ulf Ekelund és director d’un estudi sobre sedentarisme i obesitat per la Universitat de Cambridge i subratlla que n’hi ha prou amb una petita quantitat d’activitat física cada dia per millorar la salut de les persones sedentàries. Segons ell, vint minuts cada dia poden marcar la diferència. En el cas de les persones grans encara és més important que surtin de casa, caminin i facin exercici, segons les seves possibilitats. Per a ells, moure’s és una manera de millorar la vida en qualitat i en quantitat.
Si voleu més informació sobre aquest esplai podeu buscar-los en el Facebook amb el nom: lespiga.elcongres

Núria Murlà de l'Associació Protectora de Llebrers Galgos 112

Sabíeu que un gos llebrer pot superar els 60 quilòmetres per hora?
Aquests gossos van ser el primers que l'espècie humana va domesticar per a obtenir-ne diferents beneficis com ara la vigilància, la cacera o la companyia. Durant 100.000 anys homes i llebrers han conviscut.
Però els éssers humans no hem correspost l’amistat d’aquests animals. Segons dades del SEPRONA, el servei de protecció de la natura de la Guàrdia Civil, durant l’any 2014, 1576 llebrers van ser víctimes d'alguna agressió, delicte o infracció administrativa a l’estat.
N’és un exemple la denuncia d’una família que va trobar a prop de Calafell un gos llebrer penjat amb filferros per les potes del davant, just tocava a terra amb les del darrera. El gos es va poder salvar. Llavors es va saber que aquesta és una pràctica usual sobretot a Andalusia. Un cop han esgotat la seva vida útil, els pengen a diverses alçades, segons com el gos ha servit al caçador. D’altra banda la part positiva. En el mateix període, l’entitat Galgos 112 va rescatar una mitjana de 70 llebrers cada més, es a dir 840 animals recuperats durant el 2014.
Encenem el llum 492 del Mapa d’Amics amb una persona que ha dedicat deu anys a defensar els llebrers. És la Núria Murlà, de 36 anys, Cofundadora i secretaria de l’ong Galgos 112. És llicenciada en dret i acaba d’obrir despatx com a assessora jurídica. Segueix la cadena del Miquel Montanera de l’Associació de Protecció de Gossos potencialment perillosos. Els llebrers són gossos de cacera que també es fan servir per a curses. La seva agilitat i velocitat els fa útils però també els ha convertit en un objecte per fer servir i després llençar.
Les entitats que treballen per a la recuperació de llebrers es troben que el 99% dels gossos que recullen cada any o no han estat mai identificats o si ho han estat, se'ls ha extret el microxip. Aquesta pràctica de reutilització de microxips és totalment il·legal però l'utilitzen determinats grups de caçadors que, en cas d'inspecció, eviten les sancions que els suposaria no tenir els animals identificats. A l’estat es calcula que hi ha uns 50.000 llebrers, però una part important són il•legals.
Núria.
Si voleu saber més dades sobre Galgos 112 només us cal consultar la pàgina www.galgos112.es

Mario Aguilera, director de la Biblioteca de Cornellà i Viquipedista

El març de l’any 2000 va començar un projecte que ja ha fet història. Jimmy Wales va crear la “Nupedia”. Així es va dir en un principi la idea de crear una enciclopèdia lliure 2.0.
El 15 de gener del 2001 aquest projecte va fer un salt endavant amb la fundació del que es va anomenar “UseModWiki”, que consistia en un sistema que permetia la creació d’articles lliurement, abans de passar per la revisió dels experts. Així va néixer la Viquipèdia, que deixava en mans dels voluntaris tant la creació com la supervisió dels articles.
L’èxit d’aquesta idea va sorprendre als seus impulsors, al mateix Jimmy Wales i al cofundador Larry Sangers. El projecte es va convertir en una onada a nivell mundial que va seduir a milers i milers de seguidors. Així, el 20 de setembre del 2004 la Viquipèdia va arribar al milió d’articles en 105 idiomes. Ara ja s’acosta als 5 milions i mig d’articles.
Despleguem el mapa amb i arribem al número 491 amb un voluntari de la Viquipèdia que va més enllà de fer articles. Difon el missatge i troba nous adeptes amb grups de treball. És el Mario Aguilera de 37 anys, director de la Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat. Fa formació de la Viquipèdia a mida per a entitats i persones que vulguin donar visibilitat als seus projectes. D’aquesta manera sorgeixen nous viquipedistes per a la causa del coneixement.
Pel que fa a la Viquipèdia en català, s’ha de dir que va ser la tercera a ser creada, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos va ser l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent. Actualment és la dissetena segons el nombre total d'articles gràcies a les desenes de milers de persones que s’hi han compromès.

Macarena Escanilla, voluntària de l'Associació de Veïns del Barri Antic de Valls

El barris antics de moltes ciutats de Catalunya viuen un procés de canvi que preocupa al veïnat. En major o menor grau els veïns marxen i són substituïts per tres grans col·lectius: el turisme, els passavolants i els nouvinguts.
L’augment dels preus del lloguer o de compra ha trencat el relleu entre generacions de veïns. L’especulació amb el sol i la liberalització dels lloguers comercials ha desplaçat al botiguer del barri. Són factors que els sociòlegs marquen com a factors de canvi dels nostres barris. Per exemple, el districte de Ciutat Vella de Barcelona ha perdut en deu anys 13.000 veïns, un 11% de la seva població. Si ens centrem en el Gòtic, crida l'atenció veure que ha perdut gairebé la meitat de la població en l'última dècada.
Aquesta nit arribem al número 490 del Mapa d’Amics amb una voluntària que lluita per la supervivència del barri antic de Valls.
És la Macarena Escanilla de 32 anys, que està estudiant educació social i és voluntària de l’Associació de Veïns del Barri Antic de Valls. Segueix la cadena de la Laura Gadea de la Fundació Unió Anelles de la Flama.
Diversos municipis de Catalunya han adoptat mesures per protegir el veïnat i el comerç de barri, en forma d’actuacions urbanístiques o ajudes oficials, però el futur dels centres històrics de les ciutats no està clar.
A través del Facebook podeu seguir les activitats d’aquesta entitat veïnal escrivint Associació del Veïns del Barri Antic de Valls en el buscador.

David Aragüete, voluntari a l'Hospitalitat de Vic i Solsona

Potser heu estat a Lourdes i heu vist en primera persona transformacions importants de persones. A nivell històric, una de les més famoses és la del premi Nobel de Medicina Alexis Carrel, especialista en cirurgia vascular. Una estada a Lourdes va impressionar tant al Dr. Carrel que va investigar personalment alguns dels miracles que hi va veure. Va ser el cas de Maria Férrand, una malalta terminal que va passar d’estar a les portes de la mort a la curació en menys de dues hores. La curació total de Maria Férrand va ser testimoniada per dos doctors més. Això va canviar la vida del Dr. Carrel, que va investigar d’altres casos com aquest. Poc després va escriure amb el pseudònim de Lerrac que va suposar aquesta experiència per a les seves creences personals. Una transformació per a un científic cent per cent racional que no podia explicar les curacions ràpides i inexplicables que va viure en persona.
Expliquem això arran del voluntari número 489 del Mapa d’Amics, una persona que cada any ajuda en el pelegrinatge a Lourdes de centenars de persones. És el David Aragüete, de 41 anys, treballa en una botiga de material electrònic i dedica el seu temps lliure a l’Hospitalitat de Vic. Segueix la cadena de la Laura Portabella del Casal Claret també de Vic.
David Aragüete, has estat 16 anys fent de voluntari a l’Hospitalitat. Aniries a Lourdes en cas de necessitat, buscant una curació inexplicable?
En el web del Santuari de Lourdes hi ha una llarga llista de curacions inexplicables. Alguns dels casos documentats són el de Jean Pierre-Bély que patia d’esclerosi, el de Vittorio Micheli amb un sarcoma al maluc, el de la Juliette Tamburini amb una greu osteoporosi o el de Rose Martin amb un càncer de coll d’úter.
Si voleu saber més sobre l’Hospitalitat i Lourdes en general podeu consultar la pàgina hospitalitatvicsolsona.org

Miquel Montanera, president de l'Associació de Protecció dels Gossos Potencialment Perillosos

Periòdicament sentim notícies relacionades amb els anomenats gossos de races perilloses. Diversos incidents han aixecat l’alarma sobre aquests gossos. Per exemple un cas que va tenir molt ressò va ser el de l’atac a un nen de set anys que el maig va ser atès a l'Hospital de la Vall d'Hebron amb ferides a la cara com a conseqüència de les mossegades d'un Staffordshire americà, una de les vuit races de gossos considerades potencialment perilloses. També hi ha el cas d’una dona i la seva mascota que van ser atacats per un gos perillós el 4 d’agost, a les deu del matí a Porqueres, al Pla de l’Estany.
Arribem al número 488 del Mapa d’Amics, que dedicarem a un voluntari que dedica el seu temps a la recuperació dels gossos de races potencialment perilloses. És el Miquel Montanera, de 43 anys, frigorista de professió i com a voluntari fa de president de l’associació de protecció dels gossos potencialment perillosos, a més d’auxiliar de veterinària. Segueix la cadena d’Agnès Bufó de la Plataforma Gatera.
Els casos d’agressions han portat a fer una normativa especial sobre la tinença de gossos potencialment agressius, que es va convertir en tendència fa cosa d’un 15 anys.
La Llei 10/1999 sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, regula la tinença d'aquests animals.
D'acord amb la normativa catalana, tenen la consideració de gossos potencialment perillosos els que presentin una o més d'una de les circumstàncies següents:
-Gossos que han tingut episodis d'agressions a persones o a altres gossos.
-Gossos que han estat ensinistrats per a l'atac i la defensa.
-Gossos que pertanyen a una llista de 13 races, algunes de les més populars són els dòberman, els dogs, els pit bull, els rottweiler i els gossos de presa canaris.
Per tenir un d’aquests gossos cal tenir un permís especial que inclou una assegurança per danys de fins a 120.000 euros, cal portar-los amb morrió i corretja no extensible.
Si voleu saber més sobre la feina del Miquel Montanera amb aquests animals podeu consultar el bloc: http://protecciogpp.blogspot.com

Begonya Ferré, Directora de la Biblioteca de Roquetes i viquipedista

En diversos àmbits, com l’economia o el medi ambient, les últimes dècades s’ha fet popular la frase “pensa globalment, actua localment”. Es a dir, allò que s’està fent en un punt de planeta pot arribar a afectar a tot el món. És una frase que va sorgir des del món de l’urbanisme i que ha tingut repercussió en el medi ambient i també en l’economia. Fins i tot multinacionals com la Sony, en les seves estratègies de marca ha fet servir el terme “glocal”, unint les paraules global i local.
Encenem el llum 487 del Mapa d’Amics amb una bibliotecària que fa cinc anys que pensa globalment i actua localment a través de la Viquipèdia. És la Begonya Ferré, de 39 anys, viquipedista i directora de la Biblioteca de Roquetes. Ha centrat les seves aportacions a la Viquipèdia en l’entorn de Roquetes i les terres de l’Ebre. La Begonya segueix la cadena d’Alistair Spearing.
La globalització és un fenomen que es caracteritza per la interdependència econòmica, política, social i cultural de tots els països del món. És un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats.
Un exemple evident ha estat l’última crisi econòmica que va esclatar als Estats Units i va esquitxar a tot el món.
Pros i contres de la globalització:
El mercat és mundial i hi ha molts més productes i preus molt econòmics. Però els sous han caigut en picat i alguns països han perdut molts llocs de treball.
Estats fins ara poc desenvolupats s’han convertit en economies emergents. Però les multinacionals han guanyat molt poder en detriment dels governs.
Els avenços de la tecnologia s’estenen ràpidament. Per contra els països més pobres no hi tenen accés i cada cop són més dependents.
La globalització s’ha accelerat l´última dècada i està transformant el planeta. Encara no podem saber cap a on anirà.
Si voleu saber més dades sobre les terres de l’Ebre podeu consultar alguna de les pàgines de la Begonya Ferré a la Viquipèdia, simplement escrivint Roquetes o Terres de l’Ebre a qualsevol cercador.

Blanca de Gispert, metgessa i voluntària de la Plataforma per l'Accés Universal a la Sanitat

Segons dades d’un informe sobre xenofòbia i racisme de l’ong SOS Racisme, les agressions per aquestes causes entre ciutadans han augmentat fins arribar a un 30% a Catalunya. D’altra banda, 4 de cada 10 persones que han patit discriminació finalment decideixen no denunciar-ho.
Arribem al número 486 del Mapa d’Amics amb una metgessa que treballa per a l’accés universal a la sanitat. És Blanca de Gispert, de 38 anys, metgessa de família en un CAP de Barcelona i voluntària de la Plataforma per l’Assistència Sanitària Universal a Catalunya. Segueix la cadena del doctor Israel Molina, voluntari amb els refugiats.
A mitjan d’octubre, el Govern va aprovar el projecte de llei d’accés universal a l’assistència sanitària, a càrrec del Servei Català de la Salut. El text estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària pública a càrrec del CatSalut. D’aquesta manera restableix en el nostre territori la universalització de l’assistència sanitària de cobertura pública, amb independència de la situació administrativa de les persones. Amb l’aprovació d’aquest projecte de llei, el pas següent serà trametre la proposta a la cambra legislativa, que es farà els pròxims mesos.
Si voleu saber més dades sobre les activitats d’aquesta plataforma podeu trobar a qualsevol cercador el bloc “lapasucat”, que són les sigles de l’entitat.

Laura Gadea, voluntària a la Fund. Unió Anelles de la Flama a Valls

Segons el sociòleg Jeanne Pierre Leclerc: “Si una persona se sent forastera allà on viu, si no sent i considera aquella comunitat com una cosa pròpia, és molt difícil la cohesió personal. D'aquí ve el "desarrelament".
Encenem el llum 485 del Mapa d’Amics amb una persona que fa 19 anys que dedica bona part del seu temps a preservar aquest patrimoni a Valls. És la Laura Gadea, de 29 anys, que aviat començarà els estudis a l’escola de Pastors de Catalunya. Fa de voluntària a través de la Fundació Unió Anelles de la Flama de Valls. Segueix la cadena de la Caterina Navarro de la Plataforma Aprofitem els Aliments. Milers d’entitats estan implicades en el dia a dia de la preservació del patrimoni cultural català amb voluntaris com la protagonista d’aquesta nit.
El calendari festiu anual de Valls s'inicia amb els Tres Tombs, que se celebren al gener, i que provenen de la festa de Sant Antoni Abat, es farà d’aquí a uns dies, el 17 de gener. Unes setmanes després, a les acaballes del gener es fa la Festa de la Calçotada. Segueixen les festes amb el Carnaval, la diada de Sant Jordi, el Corpus de Valls amb la processó. I el 24 de juny arriba la Festa Major que és considerada l'inici de la temporada tradicional de castells. Encara segueixen amb el Firagost, la diada de l’11 de setembre, les fires de Santa Úrsula i s’acaba amb les festes del cicle de Nadal. La Laura ha col·laborats en bona part d’aquestes festes a Valls.
Si voleu saber més dades sobre les activitats tradicionals a Valls només heu de fer un clic a la pàgina uaf.cat

Laura Portabella, voluntària de l'Espai de Mares del Casal Claret de Vic

Avui s’ha fet pública la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que avala la multa imposada per les autoritats suïsses a un matrimoni musulmà que no deixava anar a la seva filla a classes de natació per motius religiosos. Els fets daten de l’any 2009 a Suïssa, quan, malgrat els intents de mediació de l’escola, un matrimoni es va negar a enviar les seves filles, de 7 i 9 anys, a les classes de natació. El resultat va ser que el juliol del 2010 el departament d’Educació de Basilea els va multar amb 1.292 euros. Van recórrer i el cas ha anat de tribunal en tribunal fins arribar a Estrasburg, on han ratificat la sentència.
Encenem el llum 484 del Mapa d’Amics amb una persona que dedica el seu temps a l’espai de mares del Casal Claret de Vic, un lloc de trobada entre mares de diferents cultures. És Laura Portabella, de 33 anys, mare de quatre fills. Treballa en un concessionari de cotxes a mitja jornada i fa 16 anys que és voluntària. A l’espai on col•labora està en contacte amb el col•lectiu de mares marroquines. Segueix la cadena de Maties Rodríguez Casado, voluntari del Cottolengo.
Segons una enquesta a 1.500 dones d’entre 20 a 50 anys de tot l’estat, una de cada tres espanyoles pensa a ser mare després dels 45 anys. Tres de cada quatre creuen que als 25 anys és massa aviat per tenir fills.
Segons l'Estudi Clearblue, per comunitats, les catalanes són les que senten més tard la necessitat de ser mares. Així, la meitat considera que tenir 45 anys no és cap barrera per a l'embaràs.
El sociòlegs expliquen el retard en tenir fills en bona part per les dificultats d’encaix de la maternitat en la nostra societat.
Si voleu saber més dades sobre les activitats d’aquest espai de mares a Vic només heu de fer un cop d’ull a la pàgina casalclaret.org

Agnès Dufao, presidenta de la Plataforma Gatera

Sabíeu que hi ha 600 milions de gats al món, segons dades de l’entitat Ecology Global Network. Són animals que no deixen indiferent. Explica una llegenda que un gat es va quedar adormit sobre la túnica de Buda; aquest, per no molestar-lo, va tallar el tros de tela al voltant de l’animal i va marxar sense despertar-lo.
Curiositats sobre els gats:
Els nord-americans es gasten més diners en menjar per a gats que en menjar per a nadons.
A l’Àsia, i al Regne Unit, els gats negres són considerats un símbol de bona sort.
El president Abraham Lincoln era un gran amant dels gats. En va tenir quatre durant la seva estada a la Casa Blanca. D’altra banda, al gran Napoleó, aquests animals li feien autèntic terror.
Als gats, se’ls estima o se’ls odia:
Els antics egipcis adoraven els gats fins al punt de momificar-los per preservar-los després de morts. Per contra, per la Sant Inquisició, els gats simbolitzaven el dimoni i sovint eren cremats amb les seves mestresses quan eren acusades de bruixeria.
Encenem el llum 483 del Mapa d’Amics amb la presidenta voluntària de la Plataforma Gatera, l’Agnès Dufao, de 50 anys, catalana d’origen francès que treballa en una ONG d’Àustria per la defensa dels animals a Europa, a més de fer de voluntària a la Plataforma Gatera. L’Agnès segueix la cadena de la Yolanda van Amersfoort, de l’entitat “Gats de Gràcia”.
El 26 de novembre es va fer la Jornada Felina Europea a Barcelona. Entre altres coses, es va presentar el CES, que es el mètode de captura, esterilització i alliberament de gats de carrer per protegir aquests animals sense haver-los de sacrificar.
I fa cosa d’un any i mig es va presentar a les Corts el “Manifest Felí”.
Si voleu saber més dades sobre aquesta entitat, podeu visitar la pàgina plataformagatera.org.

Alistair Spearing, viquipedista

Els mamífers s'han estès arreu del món. Es troben a tots els continents, a tots els oceans i a la majoria d'illes. Els mamífers han colonitzat gairebé tots els hàbitats de la Terra. Els mamífers són una classe de vertebrats que es caracteritzen principalment pel seu pelatge i pel fet que alimenten les cries amb llet. N'hi ha 5.500 espècies a tot el món i la seva mida va des d’un diminut ratpenat de 30 mil·límetres, que pesa 2 grams, fins a l'enorme balena blava de 33 metres, que pesa 180 tones.
Encenem el llum 482 del Mapa d’Amics amb un voluntari del coneixement, un viquipedista, que fa milers d’articles sobre aquests animals. Amb ell despleguem el Mapa. És l’Alistair Spearing, de 29 anys, traductor científic que domina 8 idiomes. Segueix la cadena del Lluís Madurell.
Fa 3.800 milions d’anys va començar la vida a la Terra i no ha parat d’evolucionar, es creu que els mamífers van aparèixer al final del període carbonífer fa uns dos milions i mig d’anys. Com a precedents hi va haver els cinodonts, semblants a gossos amb una cua punxeguda. Aquests animals van sobreviure a l’extinció dels dinosaures i van estendre la seva herència genètica per tot el planeta fins als 5.500 mamífers que hi ha ara.
Alistair Spearing, forma part del Viquiprojecte Mamífers que pretén dedicar articles de la Viquipèdia a tots els mamífers del planeta.
Si voleu saber més dades sobre la vida a la terra i els mamífers, hi trobareu articles molt extensos s a la Viquipèdia. Només heu de clicar la paraula “mamífer” a qualsevol cercador.

Pepe Navarro, fotògraf i autor del llibre solidari "Les veus de l'aigua"

Ja sabeu que la vida a la Terra depèn de l'aigua. Doncs el 70% de la superfície del planeta és aigua. Aquest mineral és un bé escàs perquè el 97% de l'aigua és salada i es troba als mars i als oceans. Per tant, només queda un 3% d'aigua dolça. I no tota està disponible, perquè d’aquest 3% la major part està a les glaceres i als casquets polars. Finalment NOMÉS l’1% de l’aigua dolça de la terra és de fàcil accés pels éssers que poblem la terra. I com es distribueix aquesta aigua? Doncs la quantitat que consumeixen les persones varia segons el nivell de vida del país on viuen. Es calcula que, a la Comunitat Europea, cada habitant consumeix una mitjana de 150 litres cada dia, mentre que un ciutadà de l'Índia en consumeix només 25 litres. La xifra encara és més baixa a zones del món com ara Burkina Faso, a la zona del Sahel, a l’Àfrica, on ha viatjat el voluntari d’aquesta nit.
Encenem el llum 481 del Mapa d’Amics amb un voluntari de l’ONG “Aigua per al Sahel”. És Pepe Navarro, de 62 anys, fotògraf i autor de més de quaranta llibres, entre ells “Les veus de l’aigua” que s’ha presentat recentment, és un volum on recull en imatges la seva experiència a Burkina Faso, fent de voluntari de l’ong “Aigua per al Sahel” que fa arribar l’aigua a poblats que han de fer quilòmetres per tenir-hi accés.
Actualment 750 milions de persones no disposen d’aigua potable a menys d’un quilòmetre de casa.
S’ha dit que les guerres del futur no seran pel petroli sinó per l’aigua. L’augment de la població mundial i també del consum d’aigua han posat en perill el cicle natural de l’aigua. Aquest 1% que tenim per compartir.
Com solucionar el problema de l’aigua en un futur no gaire llunyà?
D’una banda països com Israel, Aràbia Saudita o la Xina han apostat per les plantes dessalinitzadores. Actualment n’hi ha 13.500 a tot el món. Però aquestes instal·lacions gasten molta energia i fan que l’aigua sigui molt cara, a banda de representar un problema a nivell ecològic.
Els entesos estan d’acord que no hi ha una sola solució al futur de l’aigua. Cal buscar la resposta en un conjunt de mesures, com és consumir menys aigua, no embrutar les aigües freàtiques amb residus i promoure una agricultura que no inundi els camps. Amb poques paraules, la solució és recuperar el cicle natural de l’aigua.
Això a nivell global, però a nivell local, ongs com “Aigua per al Sahel” estan ajudant a les persones que viuen en zones desèrtiques del planeta.
Trobareu molta informació sobre aquesta ong i les seves campanyes a l’Àfrica a la pàgina aiguaperalsahel.org

Caterina Navarro voluntària de la Plataforma Aprofitem els Aliments

Hi ha dades que costen de creure. Com aquesta: Segons l’Agència de Residus de la Generalitat, cada any, a Catalunya, es malbarata el 7% del menjar, que representen 35 quilos per persona. En un any, els catalans llencem a les escombraries 262 mil tones d’aliments que es podrien aprofitar. Això equival a llençar el menjar consumit durant més de 25 dies. Amb aquesta quantitat es podria alimentar més de mig milió de persones durant tot un any.
Aquesta nit encenem el llum número 480 del Mapa d’Amics amb una voluntària de la Plataforma Aprofitem els Aliments.
Amb ella despleguem el Mapa, és la Caterina Navarro, de 33 anys, que a nivell professional està coordinant campanyes de sensibilització pel medi ambient i com a voluntària col·labora en la lluita contra el malbaratament de menjar.
L’anàlisi del consum del menjar posa de manifest que el 58% del malbaratament es produeix a les llars, amb un total de 152 mil tones. Els supermercats llencen un 16%. Els bars i restaurants un 12%. Mentre que el sector del comerç de productes alimentaris al detall (fruiteries, carnisseries, peixateries...) en representa un 9% del total.
Per evitar això, la Plataforma Aprofitem els Aliments està impulsant una nova iniciativa legal inspirada en projectes de França, del Regne Unit i dels Estats Units. Preparen una llei que, entre altres mesures, reguli la transparència en la gestió dels recursos alimentaris per part de tots els sectors implicats en la cadena alimentària, des dels proveïdors fins als consumidors.
Trobareu molta informació sobre aquesta qüestió a la pàgina aprofitemelsaliments.org
.

30/09/2016:

Categoria: General
Escrit per: moderador
Lluís Madurell, viquipedista

Fa quatre anys, l’operació del FBI contra la pàgina Megaupload va marcar una fita important pel que fa a la defensa dels drets d’autor a internet. Per delictes de usurpació de drets en audiovisuals i en imatges, es a dir per pirateria, van detenir 10 persones. Sis als Estats Units i quatre a Nova Zelanda.
No tothom sap que la major part dels continguts en textos, en imatges i en vídeos, que hi ha a la xarxa, tenen el seu propietari. És el copyright o drets d’autoria.
Aquesta nit encenem el llum número 479 del Mapa d’Amics amb un voluntari del coneixement, un viquipedista que es dedica a projectes de recerca d’imatges per il·lustrar articles de la Viquipèdia. És Lluís Madurell, de 20 anys, estudiant de grau superior que treballa com a informàtic a la Universitat de Barcelona..
Sinó fem les nostres pròpies fotos o imatges cal saber que a internet, amb les sigles CC, Creative Commons, hi ha imatges que permeten la còpia i distribució per part d'altres usuaris. Però compte perquè hi ha limitacions en forma d'acotacions, conegudes com a atributs i que decideix l'autor. Les més habituals són:
La que exigeix la cita de l'autor de l'obra.
La que no permet obtenir beneficis de les imatges.
I la que no permet fer cap modificació.
Per trobar imatges CC hi ha molts bancs de dades. Un dels més popular és “Flickr” on hi ha milions d’imatges. Ep, però no totes serveixen, és important fer una recerca avançada amb el filtre "creative commons". I les condicions d'ús concretes s'especifiquen en cada imatge.
Trobareu molt informació sobre les imatges lliures a la pàgina web cat.creativecommons.org

Marxa per la Pau - 1 gener del 2017

Avui ha estat notícia la crida a la represa de les armes per part de l’històric dirigent d’ETA Iñaki Bilbao, que compleix una pena de 45 anys per l’assassinat del regidor socialista Juan Priede. Una notícia que contrasta amb el Mapa d’avui.
Sabíeu que l'aparició del pacifisme es remunta al moment en què els primers cristians, inspirats per les paraules de Jesús, es van negar a prendre les armes i exercir la violència, per a la qual cosa van emprar una frase del sermó de la muntanya que diu:
"No resistiu el mal amb la força".
Aquesta nit encenem el llum número 478 del Mapa d’Amics amb un voluntari de la Comunitat de Sant Egidi, que està preparant la Marxa per la Pau convocada per la comunitat catòlica per l’1 de gener a dos quarts de set de la tarda a la Plaça de Catalunya, tocant a Portal de l’Àngel a Barcelona. Amb ell despleguem el Mapa d’Amics: És el Xavier Vidal, de 51 anys, que treballa a l’INCASÒL com a tècnic de barris. Entre altres coses, està preparant rètols de països que actualment estan guerra per mostrar a la Marxa per la Pau.
El pacifisme es va començar a definir com a ideologia a partir del segle XVIII per part de nombroses personalitats, com ara els filòsofs Leibniz o Rosseau. Però els grans impulsors del pacifisme han destacat els últims 200 anys amb Mahatma Gandhi i Martin Luther King. Sobretot Gandhi, que va ser el primer a dur a la pràctica la no violència.
La Jornada Mundial de la Pau va ser instituïda l’any 1967 pel papa Pau VI, a fi de ser una ocasió per pregar i reflexionar per construir la pau. D’això fa 50 anys. El missatge d’aquest any de la jornada porta com a lema “La no violència, un estil de política per a la pau”. Amb ella, el papa fa una crida universal a conformar els sentiments i els valors més profunds de les persones a la no violència, a fi que aquesta actitud esdevingui “l’estil de les nostres decisions, de les nostres relacions, de les nostres accions i de la política en totes les formes, tant en l’àmbit local i quotidià com en l’ordre mundial”.
Trobareu informació sobre la Marxa per la Pau a la pàgina web santegidio.org

Jugant al Rummikub l'esplai

Sabíeu que a Catalunya hi ha poc més de 450 esplais repartits per tota la geografia... La majoria són esplais per a nens i joves, però també n’hi ha per a persones grans, que es defineixen com a centres de convivència d’accés lliure.
Les arrels dels esplais es remunten al 1876, quan el pastor suís Walter Bion va fer el primer a la població d’Appenzell, a Suïssa.
A Catalunya van arribar de la mà del moviment escolta a les acaballes dels anys vint. Però la gran eclosió dels esplais va ser cap a la dècada dels seixanta del segle passat.
Aquesta nit encenem el llum número 477 del Mapa d’Amics amb una voluntària que dedica bona part del seu temps a la gent gran a través de l’esplai “L’Espiga” del barri del Congrés de Barcelona. És Conxita Comas, de 74 anys, jubilada del sector del comerç i ex-mestressa d’un bar. Segueix la cadena de la Mercè Sánchez de Càritas.
Segons un informe de l’Institut d’Estadística el sector de les persones grans genera un moviment econòmic valorat en 1.070 milions d’euros i dóna feina a 37.400 persones. Això sense comptar el cos de voluntaris que hi col•labora, com és el cas de la Conxita.
Trobareu tota mena d’informació sobre els esplais per a persones grans a un clic de distància a través de la pàgina web gentgran.org

Dr Israel Molina

Sabíeu que a Catalunya hi ha hagut onades migratòries amb casuístiques molt diferenciades de Salut durant el segle XX. Durant les dècades dels quaranta i cinquanta va ser la immigració interior. Es calcula que van arribar 258.000 persones. Però al ser ciutadans del mateix continent no van forçar un canvi en la orientació sanitària. Però els anys vuitanta va començar una altra onada migratòria que ha suposat un augment d’unes 850.000 persones que han arribat de països molt llunyans, com l’Àfrica i l’Amèrica llatina, amb malalties tropicals.
El voluntari d’aquesta nit és un metge especialitzat en medecina tropical a qui el seu voluntariat li va marcar la trajectòria professional. Amb ell despleguem el Mapa d’Amics. Li encendrem una nova llumeta, la que fa 476. És Israel Molina de 42 anys, voluntari atenent refugiats i responsable de Medicina Tropical de la Vall d’Ebrón i també director de Salut Internacional de l’Institut Català de la Salut.
A mitjans dels 80 es van fer les primeres experiències en l’àmbit de la immigració i la salut a l’hospital de Mataró. Va ser un procés d’adaptació dels recursos disponibles a les noves necessitats que plantejaven les primeres comunitats africanes que s’instal·laven en el Maresme. La malària i la febre groga són dues de les malalties tropicals més freqüents. La malària causa un milió i mig de morts cada any. Això representa una mort cada 30 segons en tot el món.
Si voleu més informació sobre malalties tropicals podeu fer un clic a la pàgina web gencat.cat i posar malalties tropicals en el buscador.

Míriam González, voluntària i activista de l'Associació de consumidors i productors "La Magrana Vallesana"

Sabíeu que hi ha 852 milions de persones al món amenaçades per la fam crònica. Es relaciona aquest fet amb els mecanismes econòmics i les conseqüències socials de la globalització. Segons diuen els defensors de la sobirania alimentària, estan posant en perill la independència agrícola i d’alimentació de la majoria de països del planeta.
La voluntària d’aquesta nit ens parlarà d’aquesta qüestió i del menjar ecològic arran del seu voluntariat en una associació de consumidors i productors. Amb ella despleguem el Mapa d’Amics i encenem la llumeta 475.
És la Míriam González de 42 anys, tècnica de medi ambient que segueix la cadena de Jordi Gascón d’Arrel Verda. És voluntària i activista de “La Magrana Vallesana”, una associació de consumidors i productors que engloba a 250 famílies.
Parlem del concepte de sobirania alimentària que va promoure el moviment internacional camperol “La Via Camperola” l'any 1996 a Roma en el marc de la Cimera Mundial de l'Alimentació de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l’Agricultura.
Si voleu més informació sobre “La Magrana Vallesana” podeu consultar la seva pàgina a internet a www.lamagranavallesana.cat

Mercè Sánchez, voluntària de Càritas fa 30 anys

Sabíeu que a Catalunya hi ha més de 150.000 persones que pateixen de soledat, segon dades de la Generalitat.
Actualment les persones grans del nostre país tenen una esperança de vida d’entre 77 i 83 anys. Aquest augment de l’esperança de vida té el seu costat negatiu, que és l’augment de la fragilitat social d’aquestes persones. Càlculs estimats apunten que més del 10% moren sense l’aixopluc de la família o les amistats. La voluntària d’aquesta nit està enfeinada preparant un dinar de Nadal solidari per a les persones més fràgils de la zona sud de 9 barris, a Barcelona.
Amb ella despleguem el Mapa d’Amics. Li encendrem una nova llumeta, la que fa 474. És Mercè Sánchez, de 66 anys, jubilada com a treballadora social. Fa 30 anys que es voluntària de Càritas, que aquest any dedica la seva campanya de Nadal a la fragilitat.
La soledat es més que un sentiment. L’aïllament social també suposa un risc per a la salut. Segons un estudi de la Nationat Academy of Sciences, la soledat pot incrementar en un 14% les probabilitats de mort prematura.
La Mercè ens parla d’aquest dinar solidari que estan preparant per a persones que passarien soles la diada de Nadal.
Si voleu més informació sobre Càritas només us cal fer un clic a la pàgina www.caritasbcn.org

Yolanda van Amersfoort, presidenta de "Grans de Gràcia"

Sabíeu que a Espanya se segueixen abandonant molts gossos i gats. Més concretament, 104.000 gossos i 33.000 gats van ser recollits per societats protectores a tot l'Estat l'any passat segons dades de la Fundació Affinity. Una part important d’aquests animals van ser regals de Nadal.
La voluntària d’aquesta nit fa quinze anys que dedica el seu temps lliure a la cura dels gats abandonats. Una vocació que li ve de família. Amb ella despleguem el Mapa, és la llumeta 473 que dediquem a Yolanda Van Amersfoort, de 64 anys, catalana d’ascendència holandesa, psicòloga de professió i presidenta de l’entitat “Gats de Gràcia”.
Sabíeu que al barri de Gràcia de Barcelona hi ha més de 40 colònies de gats controlades... Són gats que viuen en llibertat, en punts de la ciutat, sota el control de voluntaris. També hi ha una vigilància per part de veterinaris que els curen i esterilitzen per evitar que es reprodueixin massivament. És un sistema per gestionar els gats que viuen al carrer...
Si voleu més informació sobre l’entitat “Gats de Gràcia” podeu fer un cop d’ull a la seva pàgina web www.gatsdegracia.cat

Agustí Sanllehí, president de la Fundació Raval Solidari

Sabíeu que un 15% dels nens espanyols viuen en la pobresa i Espanya és un dels països d'Europa amb major taxa de pobresa infantil i perill d’exclusió, segons un estudi de la UNICEF.
Es considera l'exclusió com una falta de participació en els àmbits més importants de la vida social: l'economia, la política, la cultura... L'exclusió social és més que mera pobresa, es tracta d'una acumulació de problemes. Des d'aquesta perspectiva és part d'un procés propi de les societats post-industrials que es fa notar en barris com el Raval de Barcelona.
El voluntari d’aquesta nit prepara per dimecres 21 el tercer concert benèfic “El Raval al Liceu” que organitza la fundació Raval Solidari per atendre més de 1.500 persones en risc d’exclusió.Li encendrem una nova llumeta, la que fa 472. És Agustí Sanllehí, de 73 anys, ex-empresari tèxtil i ara voluntari i president de la Fundació Raval Solidari.
Durant les últimes dècades Espanya ha baixat del lloc 9 en el rànquing de de Desenvolupament Humà de l'ONU fins al lloc 21.
Agustí Sanllehí gestiona un 600 voluntaris a través de tres entitats de la Fundació Raval Solidari. Acció Social Montalegre que atén a famílies en risc d’exclusió, l’entitat Braval que treballa en suport social i educatiu i el Terral que promou la promoció acadèmica.
Si voleu més informació sobre el concert o sobre aquesta fundació la trobareu a www.ravalsolidari.org

Mariona Aragay, voluntària viquipedista del projecte Glam entre Universitats i la Viquipèdia

En el món de l’esport, de la creativitat, de l’empresa i darrerament de la política triomfen els caçatalents. Una de les empreses més populars a Catalunya que es dedica a la recerca de matèria gris és Seelinger i Conde, que es va fer famosa pel controvertit fitxatge de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, com a presidenta del consell assessor de la companyia.
Despleguem el Mapa que dediquem a una voluntària de la Viquipèdia que col·labora en el projecte cultural d'acord entre Universitat i Viquipèdia que fa sortir el talent 2.0 de les universitats. És la llumeta 471 que dediquem a la Mariona Aragay, de 36 anys, filòloga i comunicadora cultural. Fa 5 anys que col•labora amb la Viquipèdia. Segueix la cadena de Xavier Dengra de les Viquidites.
Sabíeu que el 90% de las empreses franceses fan servir probes de l’escriptura, de la grafologia en els seus processos de selecció de directius. Aquest és un dels trucs dels caça-talents, els anomenats headhunters.

Matías Rodríguez Casado, voluntari al Cottolengo, al Banc dels Aliments i a la residència de Tona

Sabíeu que l’any 1932 es va crear el primer Cottolengo de l’estat a Barcelona en memòria de l’actuació benèfica del jesuïta Jacint Alegre i Pujals? I durant 84 anys aquesta gran institució ha acollit malalts incurables i pobres sense rebre cap mena de subvenció. Expliquen en la seva pàgina a internet que viuen gràcies a la Divina Providència, encara que això pugui sembla utòpic. I ho han aconseguit perquè han pogut fer la seva obra fins avui, en part,pels milers de voluntaris que els han cedit el seu temps. Com ara el voluntari d’aquesta nit, amb qui despleguem el Mapa. El dediquem a una persona que, durant 35 anys, s’ha passat els caps de setmana ajudant els més necessitats a través del Cottolengo, el 470 del Mapa. És en Maties Rodríguez Casado, de 73 anys, voluntari en tres institucions al mateix temps. Segueix la cadena del Joaquim Vives, de l’Associació de Donants de Sang d’Osona. Maties Rodríguez compagina la seva col·laboració a la cuina del Cottolengo amb dos voluntariats més. Un al Banc dels Aliments i l’altre a la Residència de Tona.
Si voleu més informació sobre el Cottolengo del Pare Alegre podeu visitar la seva pàgina web, que és www.cotolengopalegre.org.



A Catalunya hi ha 800.000 immigrants inscrits al padró, una xifra que dóna una idea dels nouvinguts que viuen aquí. D'aquest total n'hi ha un 40% que estan en situació irregular perquè no tenen permís de residència o de treball. Es calcula que al voltant de 200.000 sense papers estan treballant en l’economia submergida. El Servei Català de la Salut ofereix atenció sanitària a uns 70.000 estrangers que no tindrien dret a rebre-la per la normativa estatal. Nova llumeta, la 469 per a l'Anna Mistral de 69 anys, voluntària amb l’entitat ÀKAN que ajuda als sense papers de Girona i també cooperant amb els refugiats als camps d’Eco i Idomeni a Tesalònica. ÀKAN és una associació de suport i acollida que en el seu web es presenta com un grup de voluntaris gironins que es van constituir en associació per donar suport a immigrants, difondre les seves vides i ajudar a conscienciar la societat dels reptes que implica la immigració. I expliquen que, com a punt de partida van organitzar unes classes de llengua catalana per proveir de l’eina bàsica de la comunicació.
Si voleu saber-ne més sobre l’entitat ÀKAN de Girona podeu consultar la pàgina www.akan.cat on hi trobareu molta informació.

Rafa Bethencourt - Metge voluntari al vaixell Astral

Sabíeu que hi ha països com Alemanya o Bèlgica on els refugiats, a nivell sanitari, només tenen dret a accedir a urgències, i encara amb dificultats. Coneixeu el concepte d’exclusió sanitària? Segons dades de la publicació digital “El Crític” hi ha una notable desigualtat en l’accés a la sanitat dels refugiats a Europa. A Catalunya es va aprovar una nova normativa que ha posat fi a l’exclusió sanitària de persones sense permís de residència si estan empadronades.
Despleguem el Mapa que dediquem a un metge voluntari que ha estat al vaixell Astral atenent els refugiats que recollien a alta mar. És la llumeta 467, és el doctor Rafa Bethencourt de 22 anys, és canari i fa 12 anys que està establert a Catalunya. Segueix la cadena del Fernando Pujol. Treballa com a metge assistencial en una ambulància medicalitzada i també a l’helicòpter del Parc Taulí de Sabadell. Diu que vol tornar a navegar amb l’Astral per ajudar als refugiats.
Ja s’ha superat la xifra de 60 milions de refugiats al món i segueix augmentant. Sorgeix l’interrogant de com els sistemes sanitaris podran suportar aquest pes i al mateix temps com mantenir el dret humanitari a l’atenció mèdica.
Si voleu més informació sobre el vaixell Astral i la seva vessant humanitària a alta mar podeu consultar el web: www.proactivaopenarms.org

Xavier Dengra - Viquidites

Segons dades d’una enquesta feta entre més de 700 persones, el refrany més popular a Catalunya i al País Valencià és aquell que diu:
“Si no vols pols, no vagi a l’era”.
Un estudi fet amb 500 refranys per quatre lingüistes, entre ells l’especialista en paremiologia Víctor Pàmies. Despleguem el Mapa que dediquem a un voluntari de la Viquipèdia que destaca pels seus articles sobre biomedicina i sobretot pel seu treball a les “Viquidites” un projecte germà de la Viquipèdia dedicat als refranys, les dites i les frases fetes. És la llumeta 466 del Mapa que correspon a Xavier Dengra de 22 anys, que segueix la cadena que va començar el David Parreño. Va destacar a la Viquipèdia per un article de biotecnologia sobre el reciclatge biològic dels residus radioactius. Ha seguit editant articles científics en paral·lel amb el projecte Viquidites on hi trobem més de 10.000 refranys i frases fetes. Una gran feina de conservació de la riquesa lingüística del català.
Els lingüistes han trobat que l’origen dels refranys té a veure amb la transmissió oral de la cultura popular. Durant segles, saber llegir i escriure era un privilegi d’uns pocs. La gran majoria de la població era analfabeta i la seva manera de transmetre la seva cultura era de boca a orella a través de refranys i dites. Un exemple són els refranys sobre meteorologia com aquell que diu “Moltes pluges al gener, mala anyada solen fer”.
Si voleu més informació sobre el que acabem de comentar podeu fer un cop d’ull a la pàgina de les viquidites buscant la paraula “viquidites” a qualsevol cercador.

Jordi Gascón, voluntari i activista ecologista

Segons dades de l’any passat del Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments ecològics, la meitat de la població catalana consumeix productes ecològics, tot i que amb una freqüència molt diferenciada. Un 37% ho fa més d’un cop al mes, el 25% amb una freqüència setmanal i un 5% consumeix productes ecològics cada dia. El nombre de consumidors augmenta, però l’increment del consum respon sobretot a la fidelització d’aquelles persones que ja són consumidores i que intensifiquen la compra d’aquests productes ecològics. Els compradors de productes ecològics ja destinen, de mitjana, gairebé una tercera part del seu pressupost en aquest tipus d’alimentació.
Despleguem el Mapa que dediquem a un voluntari i activista ecològics que destacat per la seva feina en la difusió dels horts ecològics i del consum de proximitat. Ell és el Jordi Gascón de 60 anys, és la llumeta 465 que segueix la cadena que va començar la seva filla, l’Aida Gascón de l’entitat Anima Naturalis.El Jordi ha estat voluntari en la creació dels horts ecològics a Vallromanes. També fa sis anys que treballa per a promoure el consum de proximitat a través de l’entitat La Magrana Vallesana.
Si voleu més informació sobre els aliments ecològics i de proximitat podeu consultar la pàgina web gencat.cat a l’apartat de consum.

Banc de Sang

L’any 1909, el doctor Josep Antoni Grífols i Roig va fundar a Barcelona l’Institut Central d’Anàlisis, un referent mundial de les anàlisis clíniques, bacteriològiques i químiques. Va ser un dels pioners de la investigació sobre la donació de sang.
Sabíeu que a Catalunya fan falta mil donacions de sang cada dia. Això dóna un total de 365.000 donacions cada any.
Despleguem el Mapa que dediquem a un voluntari destacat per la seva feina en el camp de la donació de sang.
És el Joaquim Vives de 83 anys, segueix la cadena del Xavier Farrés del Banc dels Aliments. El Joaquim és voluntari de l’Associació de Donants de la Comarca d’Osona. Ha estat alcalde de Manlleu i fa més de 60 anys que fa de voluntari a entitats diverses. Li preocupa que hi hagi prou donacions per cobrir les necessitats i per això participa activament en campanyes.
Hi ha una aplicació per a Smartphones totalment innovadora per facilitar la donació de sang. A través del mòbil és poden trobar amb geolocalització els punts d’extracció a tot Catalunya. També s’hi pot consultar l’estat de les reserves de sang. Cada vegada que es realitza una donació de sang, l’usuari pot registrar-la i enviar un avís als seus amics. Passats uns mesos, aquesta enviarà un avís a l’escriptori del mòbil usuari, per recordar-li que ja pot fer la següent donació. Per poder descarregar l’aplicació només cal anar a l’Appstore o al Google Play d’Android, cercant les paraules “donar sang” o bé des de la web de la
Federació Catalana de Donants de Sang: www.donantsdesang.cat



En el ple del Parlament del 17 de març es va fer lectura de la declaració sobre l’acollida dels Refugiats a Europa.
Entre d’altres coses es va dir que de la mateixa manera que molts catalans i catalanes van trobar refugi quan fugien de la dictadura, avui Catalunya vol assumir la responsabilitat d'acollir persones refugiades d'acord amb els principis democràtics, els drets humans i un model de societat oberta i solidària. Va instar a tots els ciutadans i institucions a col•laborar en aquesta acollida. Però aquesta voluntat va xocar amb la legislació espanyola i europea.
D’aquí una pregunta que ens porta al Mapa d’Amics vinculada a la voluntat de resoldre els problema dels refugiats.
Hi ha prou voluntat d’acollir als refugiats a Europa?
En parlem amb la Mar Redondo de 22 anys, estudiant de dret i ciències polítiques a la Universitat de Barcelona. És la voluntària número 453 del Mapa.
Si voleu més informació sobre la situació dels refugiats podeu consultar el web de l'ONU www.acnur.org

Xavier Farrés, cap del Banc dels Aliments d'Osona

Les dades sobre la fam al món són esgarrifoses:
Per exemple, un de cada quatre nens més petits de cinc anys pateix desnutrició crònica. 2,6 milions de nens moren cada any per culpa de la malnutrició, es a dir 7.100 nens cada dia - 296 cada hora.
En aquest context tan dur situem la pregunta que vinculem a un Mapa d’Amics relacionat amb el Gran Recapte d’aliments que es farà els dies 25 i 26 de novembre.
“Per què hi continua havent fam al món quan sabem que hi ha recursos per evitar-ho?”
Amb aquest interrogant despleguem el Mapa d’Amics que dediquem a
un dels voluntaris del Gran Recapte. És el número 452. Es tracta del Xavier Farrés, de 55 anys, metge de família, ex-regidor de Benestar Social a Vic i responsable del banc dels aliments d’Osona. Ens parla del preparatius del Gran Recapte i remarca que falten 15.000 voluntaris.
Si us hi voleu apuntar o saber més coses sobre el Gran Recapte que es farà el 25 i 26 de novembre us en podeu informar a través de la pàgina www.granrecapte.org

Beatriu Guarro, presidenta i voluntària de SOS Racisme

Sabíeu que cada cop es denuncien més les agressions racistes?
Segons el fiscal coordinador de Delictes d’Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar, a la província de Barcelona els delictes d’odi i discriminació són majoritàriament per xenofòbia i homofòbia, tot i que cada vegada n’hi ha més per motius ideològics. A la demarcació, han augmentat un 19 % les denúncies perquè, segons Aguilar, s’ha fet pedagogia entre els ciutadans en la importància de denunciar.
Aquí teniu una edició més del Mapa d’Amics que comença amb una pregunta sobre el racisme:
Hi ha un increment de les actituds racistes? I, en aquest sentit, estan augmentant els anomenats delictes d’odi?
Amb aquesta pregunta despleguem el Mapa d’Amics, avui dedicat a SOS Racisme a través d’una de les seves voluntàries, la número 451 del mapa, Beatriu Guarro, de 65 anys, professora emèrita de filologia catalana a la Universitat de Barcelona, voluntària i presidenta de SOS Racisme a Catalunya.
Si voleu saber més sobre aquesta ong, ho podeu fer a través de la pàgina web www.sosracisme.org

Aida Gascon, voluntària i directora a l'Estat d'AnimaNaturalis

Recordeu les dues animalistes que van patir agressions durant una protesta contra els espectacles taurins a “Mas de Barberans”, l’abril passat? Una d’elles és Aida Gascón, la voluntària d’aquesta nit en el Mapa d’Amics que despleguem amb aquesta pregunta: Com valoreu les campanyes amb forts impactes visual dels animalistes?
Aida Gascón és voluntària i també directora a l’Estat de l’ONG AnimaNaturalis. Ocupa el número 450 del Mapa amb una experiència de 10 anys en el món del voluntariat. Compagina aquesta dedicació amb la seva feina com a administrativa en una empresa familiar.
Si voleu veure les campanyes i saber més sobre AnimaNaturalis podeu visitar la pàgina web www.animanaturalis.org

Pau Colominas, matemàtic i voluntari viquipedista

Despleguem el Mapa d’Amics, avui dedicat als voluntaris del coneixement, als viquipedistes i en concret a un matemàtic que ha fet o col•laborat ni més ni menys que amb 20.000 articles. Es tracta del Pau Colominas de 26 anys, segueix la cadena de l’Esther Solé. El Pau es dedica a fer software de criptografia i seguretat. Fa 10 anys que es viquipedista.
Ens planteja aquest problema matemàtic:
En un concurs de la televisió. Hi ha un presentador i un concursant que ha de triar entre tres capses: La 1, la 2 i la 3. En una hi ha un milió d’euros. Les altres estan buides. El concursant tria la 1 però no la obren. Llavors el presentador li ensenya que la 2 està buida. Queden dues capses, la 1 i la 3. En una hi ha el premi.
Llavors els presentador li pregunta al concursant: Vol canviar de capsa? Vol triar la 3 en comptes de la 1?
Què ha de fer el concursant: Quedar-se amb la que havia triat abans o canviar de capsa? Què és millor? O tant li fa?
La resposta més completa al problema es troba a la Viquipèdia buscant el Problema Monty Hall en aquest enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Problema_de_Monty_Hall
I si voleu saber més coses sobre el món dels viquipedistes en general, podeu consultar el web www.wikimedia.cat
Les matemàtiques són fascinants. Coses com la proporció àuria que es troba tant a les flors, com a l’univers o en el nostre cos... Hi ha matemàtics que han arribat a una certa espiritualitat partint dels números.
I d’aquí una pregunta:
Hi ha algun número important a la vostra vida? Potser que is hagi portat sort? Què es repeteixi d’una manera especial?

Naufragi

És notícia la mort d’almenys 239 immigrants en dos naufragis a les costes de Líbia, segons fonts de l'ONU.
Arran d’aquest drama humà ens preguntem: Quina part de responsabilitat tenim els europeus en aquests naufragis? Quan hi pot haver alguna alternativa a aquesta situació?
Amb aquest interrogant despleguem el Mapa d’Amics amb una dada important: Es calcula que unes 4.200 persones han mort aquest any al Mediterrani en l'intent de travessar de l'Àfrica a Europa.
En parlem amb l’Adrià Font de 22 anys, advocat en pràctiques i voluntari 448 del Mapa. És assessor jurídic de l’ONG Stop Mare Mortum, que va néixer com a resposta al naufragi del 19 d’abril de l’any passat, entre les costes de Líbia i Sicília, que va provocar la mort de 800 refugiats que fugien en una barcassa.
Si voleu més informació sobre Stop Mare Mortum podeu consultar la seva pàgina web on hi trobareu les campanyes que fan, els projectes... Tot a http://stopmaremortum.org

Núria Rodríguez de la Plataforma Garrotxa Acull

Segons l’Organització Internacional per a les Migracions, l’any 2015 més d'un milió de refugiats van arribar a Europa. Aquest any ja són més de dos milions. Una mobilitat que no s’havia produït des de la II Guerra Mundial.
En aquest context situem la pregunta que va fer ahir en el programa l’abat del Monestir de Poblet, Octavi Vilà:
“Per què la nostra societat és tan insolidària. Això és l’arrel de les injustícies i desequilibris entre el 1er i el 3er món i de la tragèdia de la immigració dels refugiats. Com es pot girar l’esquena a gent que mor de fam o que fuig per sobreviure?”
Amb aquest interrogant despleguem el Mapa d’Amics que dediquem a la sensibilització amb una voluntària que té 16 anys d’experiència. Ocupa el número 447 del Mapa. És la Núria Rodríguez de 31 anys. Segueix la cadena de la Marta Flaquer. Ara està acabant els estudis d’educador social amb la UOC i col·labora amb la Plataforma Garrotxa Acull tant en accions a Grècia amb els refugiats com en campanyes de sensibilització.
Si voleu saber més coses sobre aquesta entitat podeu informar-vos a través de www.facebook.com/garrotxaacull
I una pregunta:
Penseu que la nostra societat serà capaç de reaccionar a temps i gestionar aquest èxode amb humanitat?

Sílvia Pueyo, voluntària del Santuari Gaia

Teniu presents notícies sobre porquets que queden a la carretera després de l’accident d’un camió de transport? O sobre vaques abandonades a llocs com Galícia? Doncs avui ens acostem fins a un santuari de Camprodon que els acull. Un refugi per animals de granja. Us agradaria conèixer com és i què fan? Doncs aquí teniu una edició més del Mapa d’Amics que comença amb una pregunta:
Amb campanyes com les dels torus, noves lleis de protecció, partits polítics íntegrament dedicats als animals... Diríeu que se n’està fent un gra massa? Ens preocupem molt dels animals i poc de les persones?
Amb aquesta pregunta despleguem el Mapa d’Amics, avui dedicat a la protecció dels animals de granja.
Fa quatre anys dos activistes animalistes fan fundar el Santuari Gaia per a protegir animals de granja en perill. En aquest període han salvat 660 animals d'històries molt cruels. Van començar a Ogassa i ara fa tres anys que són a Camprodon.
Això ens porta fins a la voluntària 446 del mapa. Una doctora en Ciències de l’Educació que col•labora amb el Santuari Gaia. Segueix la cadena de l’Adrià Voltes del Projecte Zoo XXI.
Es tracta de la Sílvia Pueyo de 42 anys que coordina el voluntariat d’aquest santuari.
Si voleu veure com és el Santuari Gaia i els animals que cuiden, ho podeu fer a través de la pàgina web www.santuarigaia.org

Esther Solé - Viquipedisca especiliatzada en afegir continguts sobretot d'art i alpinisme

És una virtut o un defecte ser perfeccionista? Us considereu perfeccionistes?
Amb aquesta pregunta despleguem el Mapa d’Amics, avui dedicat als voluntaris del coneixement, als viquipedistes. Ens centrem en les persones que afegeixen contingut, que enriqueixen i perfeccionen els articles de la Viquipèdia. Això ens porta fins a la voluntaria 445 del mapa. Amb un historial de 6 anys de dedicació. Es tracta de l’Esther Solé de 32 anys, historiadora de l’art i membre del Grup de Recerca de la Universitat de Barcelona. Afegeix contingut a articles sobre art i sobre alpinisme. Un dels destacats és el dedicat a l’alpinista de Lleida Juanjo Garra que va morir en una expedició al Dhaulagiri, un 8.000, mentre l’Esther completava el seu article.
Si voleu saber més coses sobre el món dels viquipedistes podeu consultar el web www.wikimedia.cat

Pablo Martín, voluntari de la Fundació Nuestros Pequeños Hermanos

A començament d’octubre l’huracà Matthew va passar sobre Haití amb vents de 230 quilòmetres per hora. Va causar més de 900 morts i va devastar bona part de l’illa. Aquest desastre arriba sis anys després del terratrèmol que va deixar aquest país en un estat molt precari. La Fundació Nuestros Pequeños Hermanes és una de les entitats que estan ajudant els nens d’Haití. En concret en una casa a St. Helene, a Kenskoff on apadrinen 500 nens.
Obrim una nou Mapa d’Amics amb un dels voluntaris d’aquesta entitat i amb una pregunta sobre l’apadrinament:
Heu apadrinat mai un nen a través d’una ONG? Quina experiència en teniu??
En parlem amb el voluntari 444 del mapa. Una persona amb 16 anys d’experiència en el món del voluntariat.
Es tracta de Pablo Martín, de 69 anys, jubilat de la banca que segueix la cadena de Jesús Guilarte del Centre Català de Solidaritat. El Pablo col•labora amb la Fundació “Nuestros Pequeños Hermanos”. Li preguntem sobre l’experiència en l’apadrinament d’aquesta entitat. Hi ha hagut un augment de compromís a nivell social?:
Vull saber més sobre Nuestros Pequeños Hermanos i la campanya d’Haití en la que hi col•labora Pablo Martín.
També li demanem per altres voluntariats que ha sumat en els seus 16 anys de trajectòria.
Si voleu saber més coses sobre l’ajuda a Haití i la feina de la Fundació Nuestros Pequeños Hermanos podeu consultar la pàgina www.nph Hi trobareu un enllaç a les campanyes d’ajuda a Haití i d’apadrinament de nens.
El Pablo m’ha recordat que un dels llocs on estan actuant, concretament a Haití després de l’Huracà, hi viuen 9 milions 800 mil habitants, molts en extrema pobresa. Haití ocupa el lloc número 158 del rànquing de desenvolupament humà. I, agafeu-vos, la mitjana d’ingressos mensuals és de 52 dòlars.
I una pregunta: Estaríem disposats a cobrar 50 euros menys cada més per treure de la misèria pobles com Haití?

Cristina Seoane, psicòloga i voluntària de l'Associació Dret a Morir Dignament

S’acosta Tots Sants. Per a vosaltres, com és una bona mort?
Amb aquesta pregunta despleguem el Mapa d’Amics vinculat al dret a morir amb dignitat.
I una dada important:
Segons dades de l’associació Dret a Morir Dignament, el 80% de la població de Catalunya està a favor d’una llei de l’eutanàsia.
Obrim un mapa relacionat amb la mort digne i una taula rodona dedicada a aquesta temàtica que aquesta associació farà el dimecres 2 de novembre a les set de la tarda al Col·legi de Periodistes.
Segons els Drets i Deures del Pacients del Departament de Salut de la Generalitat:
“Tota persona té el dret a viure el procés de la seva mort, d'acord amb el seu concepte de dignitat”.
Parlem sobre com ha de ser una bona mort a Cristina Seoane, psicòloga, voluntària i coordinadora del grup de psicòlegs i treballadors socials de l’associació Dret a Morir Dignament.
Si voleu saber més coses sobre l’eutanàsia i la mort digne, trobareu molt material a la pàgina web www.eutanasia.cat

Quique Marín, músic fundador de Los Diablos i voluntari de la F.Pare Manel

Recordeu la gira mundial dels 20 concerts “Human Rights Now!” d’Amnistia Internacional, pels drets humans l’any 1988.
Potser aquell concert “Per a la ciutat de Nova York” després dels atemptats de l’11 de setembre...
O aquí, el concert solidari de Lluís Llach al Palau Sant Jordi per la lluita contra la sida el 2012...
Fem memòria de tot això per formular aquesta pregunta:
Els músics estan més sol•licitats que d’altres col•lectius per a causes solidàries. O no?
Amb aquest interrogant despleguem el Mapa d’Amics que dediquem als concerts solidaris.
Això ens porta fins al voluntari 442 del mapa. És el músic Quique Marín, fundador de Los Diablos.
Quique Marín ha estat molt enfeinat aquests dies en la preparació del concert que es farà d’aquí a unes hores, a les nou del vespre a la Sala Luz de Gas de Barcelona. La recapta anirà a parar a la Fundació Pare Manel. Hi participaran Toni Moog, Monica Green, The Blues Brother Tribut i Formula V i també hi serà Quique Marín amb els “Friends Group”.
Si voleu saber més coses sobre el concert o la Fundació Pare Manel podeu navegar per la pàgina www.paremanel.org

RefugeEsUOC

Us heu fixat en la capacitat d’aprendre idiomes dels refugiats, sobretot l’anglès? La capacitat de comunicació és clau en aquestes circumstàncies?
Amb aquesta pregunta despleguem el Mapa d’Amics, avui dedicat a la importància de la comunicació, del coneixement d’idiomes.
Això ens porta fins al voluntari 441 del mapa. Una educadora social que ajuda als refugiats a través de beques d’ensenyament.
Es tracta de la Marta Flaquer de 36 anys, màster en cooperació internacional i amb un llarg historial com a voluntària. En concret a Refugees UOC, unes beques per a què els refugiats puguin estudiar. Si voleu saber més coses sobre aquestes beques només heu de buscar a el Facebook: RefugeesUOC
La Marta m’ha fet pensar que allò que és més important quan dues persones es volen comunicar no és l’idioma sinó les ganes de fer-ho, i la necessitat, es clar. I una pregunta: L’anglès acabarà sent l’idioma de la mundialització a les acaballes del segle XXI?

Pep Adrián, voluntari de la Viquipèdia i autor d'articles de qualitat

El voluntari espera reconeixement o en té prou amb la pròpia satisfacció pel treball fet?
Amb aquesta pregunta despleguem el Mapa d’Amics, avui dedicat als voluntaris del coneixement, als viquipedistes.
Ara ens centrem en els anomenats articles de qualitat que són entrades que la comunitat d'usuaris considera l’excel·lència de la Viquipèdia. Això ens porta fins al voluntari 440 del mapa. Amb un historial de 9 anys llargs de dedicació.
Es tracta del Pep Adrián de 30 anys, enginyer industrial i autor de 16 articles de qualitat.
Actualment, a la Viquipèdia hi ha un total de 522.000 articles, dels quals només 743, un 0,14 per cent, es consideren articles de qualitat.
Per tal que un article es consideri de qualitat, ha d'ésser analitzat i valorat en els apartats de llengua, contingut, referències i verificació, a més d’estructura i neutralitat. Primer de tot ha de superar una avaluació per la comunitat i després es duu a terme una votació en la qual els viquipedistes determinen si mereix la distinció d'article de qualitat.
Si voleu saber més coses sobre el món dels viquipedistes podeu consultar el web www.wikimedia.cat

Eva López, voluntària de l'Associació Contra el Càncer

Ja fem prou prevenció contra el càncer de mama, tant a nivell públic com privat?
Amb aquesta pregunta despleguem el Mapa d’Amics. I unes dades:
El càncer de mama és el de més incidència entre les dones a tot el món.
A l’estat se’n diagnostiquen uns 26.000 casos nous cada any. La majoria a persones d’entre 35 i 80 anys.
Obrim un mapa relacionat amb els actes, que encara es fan, vinculats al Dia Mundial contra el Càncer de Mama, que va ser dimecres. I aquests actes ens porten fins a la voluntària 439 del mapa, l'Eva López, que col·labora des de fa 4 anys amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer fent de guia hospitalària i en feines d'oficina.
Una cada vuit dones tenen aquesta mena de càncer al llarg de la vida.
L’Associació Espanyola contra el Càncer té 18.500 voluntaris a tot l’estat en 52 oficines. Es va fundar el març del 1953, fa 63 anys. malaltia.
Si voleu saber més coses sobre aquesta associació, trobareu molt material a la pàgina web www.aecc.es
Les dones catalanes ocupen el quinzè lloc del rànquing europeu, per sota de la mitjana europea, en casos de càncer de mama. En aquest sentit subratllar una nota d’esperança: L’alt índex de curació que supera el 83%
Per això és tan important la prevenció. I una pregunta:
Per què durant tants anys es va amagar el càncer com un mal lleig?
D’altres malalties no tenien l’estigma del càncer. Llavors, per què estava mal vist tenir càncer?

Jesús Guilarte, voluntari de la Fundacio Centre Català de Solidaritat (CECAS)

Per què hi ha tantes persones que cauen en el parany de la droga?
Amb aquesta pregunta despleguem el Mapa d’Amics.
Una dada: Els Centres d'Atenció i Seguiment de les drogodependències van notificar només l’any passat al voltant de 14.000 inicis de tractament ambulatori per abús o dependència de les drogues.
Obrim un mapa relacionat amb la celebració, fa unes hores, dels 25 anys del Centre Català de Solidaritat, una Fundació privada que es dedica a l’atenció de persones amb drogodependència.
Aquesta commemoració ens porta fins al voluntari 438 del mapa que col•labora des de fa cinc anys amb aquesta entitat.
El Centre Català de Solidaritat, CECAS, ajuda especialment a les persones drogodependents que es troben en situació d’exclusió social, amb tractaments biopsicosocials i reeducatius. Per això compten amb 70 voluntaris que donen un cop de mà als professionals dels centre d’atenció de Barcelona, Tarragona i Lleida. Un d’aquests voluntaris és el Jesús Guilarte de 70 anys, jubilat del sector de les agències de viatges. Fa cinc anys que col·labora amb aquest Fundació.
Si voleu saber més coses sobre aquesta Fundació i els seus programes de rehabilitació podeu consultar la pàgina web www.cecasfundacio.cat

Constancio Ciso, voluntari de la Penya del Domino i Ajuda en Acció

Diríeu que els mitjans de comunicació s’impliquen prou en les causes humanitàries?
Despleguem el Mapa d’Amics amb aquesta pregunta relacionada amb l’enrenou mediàtic del documental “Astral” de Jordi Evole. La història d’un veler de luxe convertit en un vaixell de salvament pels refugiats de Pro Activa Open Arms. L’emissió del documental per televisió i l’estrena a cinemes de tot l’Estat ha estat notícia.
Aquest exercici de conscienciació ens porta fins a un nou voluntari del Mapa que treballa de forma desinteressada per a Ajuda en Acció.
Per cert, l’ONG Ajuda en acció té més de 120.000 col•laboradors i voluntaris a 19 països de l’Amèrica Llatina, Àsia, Àfrica i també a l’estat. En aquest moment impulsa 120 programes de cooperació i desenvolupament que beneficien 2 milions 600.000 persones. Tot això a través de l’apadrinament de nens i també d’accions. Un dels voluntaris que col•laboren amb aquesta entitat és el Constancio Ciso de 63 anys, durant molts anys director i docent a escoles de nens en situació de risc. Ara jubilat, fa accions per recaptar fons a través de la penya del Dòmino de Cornellà.
Si voleu saber més coses sobre l’ONG Ajuda en Acció trobareu molta informació a la pàgina web www.ayudaenaccion.org

Núria Queralt, voluntària del programa "Quan quedem?" de Càritas

Per què cada dia sembla que hi ha més pobres?
Despleguem el Mapa d’Amics amb aquesta pregunta que ens porta fins a un voluntària de l’entitat Càritas i fins al seu informe sobre l’any 2015 on expliquen que han invertit més de 328 milions d’euros en programes i accions d’acompanyament a les persones necessitades. Han ofert oportunitats per a més de quatre milions de persones en situació d’exclusió social.
I tot amb la feina de més de 83.000 voluntaris que han actuat a través de 6.051 càritas parroquials.
Una d’aquestes voluntàries és la Núria Queralt, de 61 anys, que s’acaba de jubilar del sector sanitari i és coordinadora del programa "Quan quedem?",’un projecte d’activació juvenil amb gent gran. Porta la coordinació amb alumnes d’escoles que fan de voluntaris a residencies de persones grans.
Si voleu saber més coses sobre la memòria del 2015 d’aquesta entitat o al voltant de Càritas, només heu de fer un clic a www.caritas.es

Amador Alvarez, voluntari del coneixement a la Viquipèdia

Què passaria si tanquessin la Viquipèdia?
Una pregunta que obre el Mapa d’Amics, que els dilluns dediquem als voluntaris del coneixement, als viquipedistes.
El dediquem a l’Amador Alvarez de 61 anys. Amb una experiència de 10 anys com a viquipedista. L’hem conegut gràcies a la Marisa Lobato. Ella ens va parlar de la feina de l’Amador ordenant i donant sentit a milers i milers de dades.
Es tracta de les anomenades “infotaules”. El seu objectiu és que es visualitzi una taula per mostrar informació o dades sobre un article. Amador en explica com es fan les infotaules, que n’ha creat algunes de pròpies i quins projectes té ara entre mans.
Per saber-ne més sobre el món de la Viquipèdia podeu consultar la pàgina www.wikimedia.cat
I acabem amb una pregunta relacionada sobre com es llegeix la Viquipèdia i en general el món 2.0.
Per què sembla que costa llegir textos llargs i cada cop més s’ha de concentrar la informació en poques línies?

Angie Carabassa, voluntària d'Himaya Refugees

Per què mostrem indiferència davant la situació dels refugiats?
Despleguem el Mapa d’Amics amb aquesta pregunta que ens porta fins a pisos tutelats per acollir refugiats dels camps militars grecs.
Les dades sobre la crisi dels refugiats a Europa són importants:
Més d’un milió de refugiats van arribar l’any passat a Grècia. 850.000 van fugir per mar i més de 40.000 van haver de ser rescatats.
Només en els tres primers mesos d’aquest 2016, 127 persones van morir ofegades i 20 van desaparèixer.
Tot això segons dades de la pàgina web Sos Refugiats.
Sobre com activar-se davant d’aquesta crisi humanitària hem parlat amb Angie Carabassa de 37 anys, mare de dos fills i voluntària d’Himaya Refugees. Va passar de veure les notícies sobre els refugiats a fer de voluntària als camps i a impulsar 10 pisos per acollir-los.
Si voleu saber més sobre la situació dels refugiats podeu fer un cop d’ull a la pàgina www.himaya.es

Adrià Voltes, voluntari de projecte Zoo XXI

Per què hi ha persones que són cruels amb els animals? I... Els animals són cruels entre ells?
Una pregunta per desplegar un Mapa d’Amics relacionat amb projectes d’educació en la sensibilització i protecció dels animals.
Sabíeu que, a començaments del 1800, es va fer el primer judici que es coneix al món que va jutjar la crueltat amb un animal, concretament, un ruc? Va ser la causa contra Bill Burn, que va portar el coronel Richard Martin. Es veu que va aconseguir guanyar el judici portant el ruc a la sala del jutjat i mostrant les ferides que tenia aquell animal.
Sobre la defensa dels animals has parlat amb Adrià Voltes, de 24 anys, genetista i doctorat en Biomedicina. Com a voluntari, ha estat en un centre de recuperació d’animals marins i ara col·labora en l’àmbit educatiu del projecte Zoo XXI.
Si voleu saber més sobre el Zoo del futur, podeu fer una ullada al web www.zooxxi.org
En la vostra experiència, què heu après dels animals?

Maria Conxa Porrera, voluntària del Telèfon de l'Esperança

Hi ha moltes persones que se senten soles i que tenen necessitat de companyia?
Una pregunta per desplegar un Mapa d’Amics vinculat a la soledat i al Telèfon de l’Esperança.
A Catalunya més de 280.000 persones majors de 65 anys viuen soles i cada vegada més es troben en situació de soledat no volguda, un fet que es considera un factor de risc de patir una depressió.
Però la soledat no ataca només les persones grans.
Sobre això has parlat amb Maria Conxa Porrera, la veterana del Mapa amb 60 anys d’experiència com a voluntària i 23 anys al telèfon de l’Esperança. En aquesta entitat fa formació a les persones que atenen les trucades. Mostra com acompanyar en casos com el de la soledat i la falta de companyia. Ens explica com és el conte que ha escrit per al 7è concurs de Relats de Voluntariat Social.
Recordem que el Telèfon de l’Esperança és el 93 414 98 98
I per saber-ne més podeu consultar la pàgina www.telefonoesperanza.com
L’any 2015 el telèfon va rebre un total de 21.373 trucades. Una mitjana de 60 cada dia.
Què està fent malament la nostra societat que no paren d’augmentar les trucades al Telèfon de l’Esperança?

Marisa Lobato, voluntària del coneixement - Viquipedista

Creieu que és fiable la Viquipèdia? La féu servir? Una pregunta que obre el Mapa d’Amics que el primer dia de la setmana dediquem als voluntaris del coneixement, als viquipedistes.
La Viquipèdia ja passa dels 16 milions d’articles, dels quals més de mig milió són en català. Això es deu a la feinada dels voluntaris del coneixement. Sobre això hem parlat amb la Marisa Lobato que l’any passat va rebre un premi pels seus articles sobre la Unió Europea. En deu anys ha fet més de 6.000 articles. L’hem conegut gràcies al David Parreño de l’Amical Wikipedia. La Marisa té 70 anys. Era secretari de direcció d’un centre sanitari i després de jubilar-se es va llençar de cap a fer articles per a la Viquipèdia sobre temes d’art i de la Unió Europea. D'ella destaquen articles com ara el dedicat a l’artista Miquel Àngel o el que explica que, amb gairebé 500 milions d'habitants, la Unió Europea genera aproximadament el 30% del producte interior mundial.
Per saber-ne més sobre el món de la Viquipèdia podeu consultar la pàgina www.wikimedia.cat
I acabem amb una pregunta relacionada amb el fet que tal dia com avui de l’any 2006 la Xina va desbloquejar l’accés a la Viquipèdia després d’un any de censura.
Fins a quin punt els estats o els grups de poder intenten censurar o manipular la Viquipèdia? Qui la regula?

Manifestació feminista a Barcelona

És possible la igualtat de gènere, entre home i dona?
L’informe anual sobre igualtat de gènere de la Comissió Europea il·lustra amb dades actualitzades la discriminació. Per exemple la denominada bretxa salarial, la diferència la mitjana salarial entre homes i dones, se situa en un 16,4%. En el cas de l’Estat espanyol, la xifra puja fins al 17,8%. La Comissió Europea també alerta que en un 32% dels casos les dones trunquen la seva carrera laboral o assumeixen feines a temps parcial per dedicar-se a la llar i la família.
Sobre això has parlat amb Núria Mir, de 27 anys, mestre d’educació infantil que està preparant un màster en valors i ciutadania. L’hem conegut seguint la cadena de la Cristina Cubells del projecte Zoo XXI.
La Núria Mir destaca pel seu voluntariat a favor del feminisme més enllà d’entitats o organitzacions. Participa en actes, convocatòries i activitats però de forma Free Lance.
Per saber-ne més sobre el feminisme podeu consultar la pàgina xarxafeminista.org
I acabem amb una pregunta: Avui dia, està mal vist el feminisme?

Maria Dantas, voluntària de "Tras la manta"

A les acaballes de l’estiu el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, va demanar que no es tinguin “visions alarmistes” sobre el fenomen de la venda ambulant a la capital catalana. Va explicar que en poques setmanes s’ha reduit la xifra de manters, de 800 a 300. En declaracions als periodistes, Pisarello va reconèixer que la presència de manters per exercir la venda ambulant irregular era un “problema molt gran” a Barcelona però que s’havia reduït de manera substancial”.
Despleguem el mapa d’amics que protagonitza la Maria Dantas, una voluntària que col·labora amb el sindicat de manters “Tras la Manta”. És la voluntària número 429 i ha triat el centre del municipi de Salt per la presència d’immigrants en aquesta zona.
El món dels manters amb Maria Dantas, de 47 anys, brasilera d’origen i catalana des de fa 22 anys. Advocada especialista en dret ambiental, doctora en filosofia jurídica, moral i política. A la pàgina del Facebook “traslamanta” hi trobareu més informació sobre aquesta problemàtica
Preguntes que m’han quedat per resoldre. Per exemple: com compaginar els drets dels comerciants i veïns amb els dels venedors ambulants? Com passar de la venda de productes falsificats a d’altres de legals? Com fer que els venedors il•legals no estiguin en situació d’indefensió i com integrar la seva activitat en l’entorn social i fiscal?
Llarga i difícil feina pels responsables socials i polítics que estan treballant aquesta qüestió. Només dir que des de la ciutadania, els haurem de donar un marge perquè puguin trobar solucions a aquesta situació.

Plataforma contra la violència de gènere

Segons dades del Centro de Investigaciones Sociológicas, el 33% dels joves espanyols d'entre 15 i 29 anys, un de cada tres, consideren «inevitable» o «acceptable» la denominada violència de control. Veuen bé, per exemple, actituds com impedir a la parella que vegi la seva família o amistats, no permetre-li que treballi o estudiï, o vigilar els seus horaris. Dir-li, en definitiva, el que pot o no pot fer. La dada la revela una enquesta sobre com perceben els joves la violència masclista.
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va comentar en el programa una pregunta que el fa pensar: “Què estem fent malament perquè el masclisme es mantingui actiu entre les noves generacions?”
Despleguem el mapa d’amics que protagonitza la Fabia Güerini, una voluntària que treballa per sensibilitzar i preveure la violència de gènere entre els joves. Amb ella situem la llum 428 a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
Ha triat aquesta localització la Fabia Güerini, de 26 anys, italiana establerta a Catalunya des de fa dos anys. És antropòloga i està fent un màster en l’estudi de dones, gènere i ciutadania. Compagina els estudis amb el seu voluntariat a la Plataforma Contra la Violència de Gènere, concretament en campanyes de sensibilització i prevenció entre els col•lectius joves.
A la pàgina www.plataformacontralaviolenciadegenere trobareu més informació sobre aquesta temàtica.
i tanquem el Mapa amb una reflexió de la novel•lista i activista en el terreny de la igualtat, Margaret Atwood. Diu:
"Els homes tenen por què les dones es riguin d’ells. Les dones tenen por que els homes les assassinin”.

Maria Fernández, voluntària als camps de refugiats de Grècia

A mitjan setembre diversos pares d’una escola primària de la localitat grega d'OREOKASTRO, van fer una protesta amb què pretenien impedir l'accés al col·legi de diversos nens refugiats d’un campament pròxim. Entre les preocupacions dels que no els hi volien, destaca la suposada mala salut dels immigrants i les conseqüències que podria tenir sobre els seus fills.
En el Mapa tractem sobre el destí de les víctimes més innocents de la guerra de Síria, els nens refugiats. Alguns han perdut els pares fugint de la guerra, d’altres comencen una nova vida plena de d’esculls.
Despleguem el mapa d’amics que protagonitza una voluntària del camp de LAGKALIKIA, al nord de Tessalònica. Encenem la llum 427 i se situa a la plaça Sant Jaume de Barcelona, seguint els desitjos de la Maria Fernández per les accions a favor dels refugiats en les que hi ha participat. La Rocio té 30 anys i treballa com a Responsable d’Art Comunitari de l’Associació Tallers d’Art, Cultura i Creació de Barcelona. Ha donat suport i acompanyament als menors dels camps de refugiats grecs.
Si us voleu informar sobre la situació actual dels refugiats a Grècia podeu consultar la pàgina www.canalrefugiados.org

David Parreño, viquipedista - voluntari del coneixement

La Viquipèdia en català va ser la tercera a ser creada, concretament el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos va ser l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya es mantenia en estat latent. Actualment la Viquipèdia en català és la dissetena segons el nombre total d'articles.
Només començar, el març del 2001, la Viquipèdia en català tenia sis articles. Al cap d’un any ja en tenia 1.000. El juny del 2010 va arribar als 250.000 i l’11 de març d’aquest 2016 ha arribat al mig milió d’articles. Tot això gràcies a un petit exèrcit que amb el seu esforç, en vint anys, han democratitzat els coneixements del món, per això se’ls anomena voluntaris del coneixement.
Per a ells, aquesta nit obrim un apartat del Mapa d’Amics dedicat als voluntaris 2.0. Cada setmana ens acostarem a un viquipedista destacat.
El número és el 426 i se situa a Palafrugell, el municipi de David Parreño, membre de l’associació Amical Viquimèdia, una entitat fundada l’any 2008 i admesa per la Fundació Wikimèdia fa tres anys.
David Parreño té 21 anys, és estudiant de periodisme i Voluntari de la Viquipèdia des que era adolescent. Recentment ha estat premiat per un Viquiprojecte dedicat a l’escriptor Roald Dalh en motiu del centenari del seu naixement, el 13 de setembre de 1916. Autor de llibres tan famosos com “Charlie i la fàbrica de xocolata” o les “Històries imprevistes”.
David Parreño ha incorporat dades importants sobre la biografia i en general de l’univers Roald Dalh. Ha evolucionat l’espai dedicat a aquest escriptor de 26.000 kas a 60.000 kas, més del doble. Com és la dedicació d’un viquipedista com el David? Què l’empeny a fer aquest esforç de forma altruista? I com són els voluntaris del coneixement?
Si us voleu informar sobre l’Amical Viquimèdia només heu de visitar la pàgina www.wikimedia.cat on escriuen:
“Que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement en català, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible per a tothom en qualsevol llengua”.


.

Enllaços patrocinats