Escrit per: Miquel Jarque
Els pròxims 20 anys la societat viurà una revolució tecnològica sense precedents que canviarà la manera com ara vivim, treballem i ens relacionem amb la resta de persones.Com us imagineu l’internet del futur?

El catedràtic de Física Teòrica de la Universitat de Nova York, Michio Kaku ha avançat avui al Bdigital Global Congress de Barcelona que en uns 20 anys seran habituals les lentilles amb Internet, en un món en el qual la interconnexió entre humans i la xarxa serà total. Kaku ha fet somiar a tot l'auditori i ha dit que en el futur podrem fer fotos als somnis. En 10anys els xips seran més barats que el paper i ,per tant, tindrem ordinadors per tot arreu, fins i tot, a les lents de contacte. En aquest futur de ciència ficció els cotxes conduiran sense conductor i el vàter ens farà una anàsisi d'orina cada matí. No sé jo....

Michio Kaku avui al CaixaForum de Barcelona


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Miquel Jarque
Charles Darwin, Ildefons Cerdà, Narcís Monturiol o Galileu Galilei són aquest any alguns dels noms propis de la XIV Setmana de la Ciència a Catalunya, que se celebra fins al 24 de novembre, amb 424 activitats divulgatives. S'espera que participin unes 100.000 persones de 73 de tot el territori.

Setmana de la Ciència 2009

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

14/11/2008: Innova 360º

Escrit per: Miquel Jarque
El 13, 14 i 15 de novembre, a l’espai firal del Parc Central de Mataró, se celebra el fòrum Innova 360º. Aquest és un àmbit per fomentar la innovació amb xerrades, demostracions i tallers dirigits a tots els públics.

Reactable

Segur que heu sentit a parlar del reactable. És un instrument desenvolupat per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra. Dissabte al vespre, a Innova 360º, podeu veure’n una demostració i fer-lo servir. Si hi aneu, veureu que el funcionament és senzill. El reactable és en realitat una taula capaç de crear melodies a partir d'objectes que es mouen a la seva superfície. El so que produeix encaixa molt bé amb la música electrònica. De fet, la cantant islandesa Björk ja l'ha incorporat en la seva última gira de concerts mundial.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Miquel Jarque
Arrenca la 13 a Setmana de la Ciència a Catalunya. Se celebra del 14 al 23 de novembre i està dedicada al planeta Terra. Durant 10 dies la ciència és la gran protagonista, centenars d’actes, entre conferències, taules rodones, cursos, tallers i jornades de portes obertes.

Setmana de la Ciència a Catalunya


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Miquel Jarque
El món de l'electrònica està de revolució. Per fi, s'ha trobat una evidència clara sobre l'existència del quart element de la teoria de circuits, l'element perdut, l'anomenat "memristor".

Segons publica la revista Nature , un grup de científics ha proposat, per primera vegada en la història de l'electrònica, una manera de construir l'element perdut de la teoria de circuits, l'anomenat "memristor".

R. Stanley Williams, un dels científics de Hewlett Packard que han desenvolupat el memristor

La teoria clàssica de disseny de circuits ha estat tadicionalment basada en la combinació de 3 elements bàsics que composaven l'equivalent a la "taula periòdica" de la teoria de circuits convencional: la resistència, el condensador i la bobina. Aquests elements relacionen 2 a 2 les quatre quantitats físiques fonamentals de la teoria de circuits: la tensió (voltatge), la intensitat (corrent), la càrrega i el camp magnètic. Així, per exemple, el condensador relaciona càrrega i voltatge, la bobina relaciona camp magèntic i intensitat, i la resitència relaciona voltatge i corrent.

Des del 1971 s'ha especulat sobre l'existència d'un quart element, que relacioni les dues quantitats fins ara "lliures", és a dir el camp magnètic amb la càrrega. Sembla que, per primera vegada en la història, hi ha una evidència clara de l'existència d'aquest quart element, i sembla que és possible construir-lo gràcies a la nanotecnologia.

La gran peculiaritat d'aquest element perdut és el fet que pot funcionar com a un interruptor, i substituir així els tradicionals transistors. Gràcies al memristor (= resistència amb memòria), sembla que serà possible integrar més interruptors en espais més petits, la qual cosa implica tota una revolució en el camp de l'electrònica.

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

20/05/2008: VIDA A MART

Escrit per: Miquel Jarque
Fa anys uns "científics" espanyols van trobar aigua, vida vegetal, i vida animal rudimentària a Mart....



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Miquel Jarque
Fa poc vaig llegir a la revista Spectrum un article dedicat al MareNostrum. Motivat per aquesta lectura, vaig visitar fa uns dies les instal•lacions de Barcelona Supercomputing Center en companyia del seu director associat, Fancesc Subirada.

MareNostrum

A la capella de la UPC i envoltat d’arcs romànics, el MareNostrum s’està dins d’una cambra de vidre permanentment refrigerada. D’aquesta manera els més de deu mil processadors que el configuren treballen de valent. El soroll dels processadors i els ventiladors fan que els tècnics s’hagin de protegir amb orelleres, com les que fan servir els treballadors de pista als aeroports.

Aquí podeu veure un vídeo per fer-vos una idea de com és el MareNostrum.



De la mateixa manera que passa amb els equips domèstics, el MareNostrum ha anat actualitzant-se. El primer MareNostrum podia fer 42 bilions d’operacions, ara en fa 94 per segon. És el tercer ordinador més potent d’Europa i el 13è més potent al món.

El MareNostrum, sobretot, és una eina que ajuda a fer realitat projectes d’investigació en totes les àrees de la ciència. Per exemple, està tenint un paper molt important en l’estudi del canvi climàtic i la qualitat de l'aire que respirem. Vaig tenir l’oportunitat de parlar amb el doctor José M. Baldasano, membre del Panel Intergovernamental per al Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC). Amb el MareNostrum s'han pogut fer funcionar models que preveuen l'escalfament del planeta i fan projeccions de com serà el clima en els pròxims anys.

A més, part dels recursos d’aquesta màquina treballen en un projecte internacional coordinat per l’Agència Espacial Europea que permetrà, d’aquí a poc, obtenir el mapa en 3D de la nostra galàxia, la Via Làctia.

A banda de la infomació que es titula "El mapa 3D de la Via Làctia es fa a Barcelona", també podreu escoltar a la secció de tecnologia d'iCat.cat un extracte de la conversa amb el Doctor Subirada.

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

31/03/2008: Robots mosca

Escrit per: Miquel Jarque
Recordeu ASIMO? És aquell robot, desenvolupat per Honda que és capaç de córrer, de ballar i fins i tot de fer de cambrer. Hi ha qui diu que una màquina mai substituirà l’escalfor, la proximitat i el servei d’una persona. Però que ningú subestimi l’enemic. Fa temps que alguns robots fan feines humanes.

Aquest mes publica la revista “Spectrum” de l’IEEE (Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics), que a la Universitat de Harvard, el professor Robert Wood ha culminat una recerca que l’ha portat a crear uns microrobots que, de fet, són insectes voladors. Aquesta és una investigació que va començar a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia.

Robot Mosca

Les aplicacions militars són evidents. Tot i això, el doctor Wood només en proposa de civils. Diu que pot fer servei en el rescat i la localització de víctimes en incendis, atemptats i catàstrofes naturals. Feu clic aquí per veure un interessant vídeo sobre aquesta investigació de la Universitat de Harvard.

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

17/03/2008: ESOF 2008

Escrit per: Miquel Jarque
No passa cada dia que Barcelona es converteix en la capital europea de la ciència. Doncs bé, aquest estiu això passarà. Del 18 al 22 de juliol, Barcelona acull l’ESOF 2008, una iniciativa d'Euroscience, associació científica fundada el 1997, que representa els científics europeus de totes les disciplines vinculats al sector públic, universitats, organismes de recerca i empreses privades. Euroscience opera com a grup de debat i “lobby” polític amb l'objectiu de crear un espai de recerca europeu integrat. ESOF s’organitza de manera biennal en una capital europea i el 2008 la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) s’encarrega d’aquesta 3a edició del fòrum on es debatran les últimes tendències en ciència.

En el recinte de la Fira de Barcelona, 450 científics i tres premis Nobel donaran contingut a unes jornades obertes a la ciutadania. Seguirem des d’aquí amb molt d’interès totes les informacions que es vagin generant. Si voleu assistir-hi feu clic aquí.

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
 
<   desembre 2014   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

© Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.