Després de dies d'intercanvis de correus electrònics i trucades aconsegueixo quedar amb en Said en una cafeteria d'un centre comercial. Quan aconsegueixo arribar-hi, ell ja hi és. De fet el reconec per les imatges que n'he buscat a internet. Em presento, demano un cafè i em diu si prefereixo fer-li l'entrevista en un altre lloc. Li pregunto si parlar amb ell en un lloc públic és perillós i em respon que, si és perillós, ja ho notarem al cap de poca estona perquè té bastant clar que el seu telèfon està intervingut. Em diu que serà millor anar a casa seva. Em prenc el cafè, pago i marxem (CONTINUA....)


Pintades a Tubli en contra del Gran Premi de Fórmula 1.


De camí cap al seu cotxe, que ens costa trobar ja que no recorda ben bé en quina plaça del pàrquing l'ha deixat, ens creuem amb tres persones i totes tres el saluden. Em sobta. Li pregunto si és normal que tothom el saludi i em diu que és bastant conegut a la zona. De fet gairebé té 84.000 seguidors al Twitter, una autèntica barbaritat. En Said és el vicepresident de Human Rights Watch a Bahrain, una de les organitzacions no governamentals més reconegudes a escala mundial. Aquesta ONG està dedicada a la investigació, la defensa i la promoció dels drets humans. Finalment trobem el cotxe i ens dirigim cap a Tubli, a uns 15 minuts de la capital de Bahrain, Manama. A Tubli hi ha programada, al cap d'uns minuts, una manifestació en contra del Gran Premi de Fórmula 1, del govern de Bahrain i a favor dels drets fonamentals que hauria de tenir qualsevol país del món.

Dones manifestant-se a Tubli.


Fa dos anys el Gran Premi de Bahrain es va suspendre perquè l'organització no podia garantir, va dir aleshores, la seguretat dels equips de Fórmula 1 així com dels assistents a la prova, tant periodistes com espectadors. Tot plegat perquè a Bahrain la majoria d'habitants, en plena Primavera Àrab, intentava exigir certs drets fonamentals al govern. Dos anys més tard, em diu en Said, aquests drets encara no han arribat ni creu que arribin.

En Said durant la manifestació.


Les últimes setmanes, m'explica, han servit perquè el govern hagi netejat d'activistes els carrers del país. La tàctica del govern de Bahrain ha estat detenir i empresonar els caps visibles de les manifestacions que hi ha, dia sí dia també, als pobles de l'illa perquè quan la Fórmula 1 hi arribés hi hagués la imatge de tranquil·litat. I així ha estat: a les últimes setmanes 65 persones han estat detingudes preventivament a Bahrain.




La sensació quan arribes a aquest país és que tot és idíl·lic, excepte la notable presència de punts de control per part de la policia a les carreteres. Però si grates una mica pots veure que les coses no són així, sinó tot el contrari. Arribem a Tubli quan tot just ha començat la manifestació. La protesta es divideix en dos grans grups: primer desfilen els homes i després les dones.

Cada dia hi ha una maniferstació en algun indret de l'illa.


Assistir-hi amb en Said em permet fer fotografies sense tenir problemes, ja que la seva presència és rebuda amb entusiasme pels assistents que el saluden i s'hi fotografien. Fins i tot hi ha bastants manifestants que es volen fotografiar amb mi. Sóc l'únic occidental que hi ha a la zona i veig com la meva presència desperta molta curiositat. De fet, us confesso que durant alguns moments em sento, fins i tot, com si fos dins d'un capítol de 'Homeland'. Mentrestant en un descampat, a uns 100 metres de la capçalera de la manifestació, la policia fa acte de presència.

La Policia controlant.


Físicament no es veu ni un policia però sí que hi ha molts vehicles i alguns carros blindats. Pregunto a en Said si estem en perill, ja que a Bahrain el dret a manifestar-se està prohibit, i em diu que, en teoria, la policia no atacarà. Així és, per sort. La policia no ataca, tot i que dos dies abans, em diu que en una altra manifestació la policia ha llançat bombes de gas lacrimògen i ha deixat un munt de ferits. Ara fa unes setmanes que en Said ha sortit de la presó. Hi ha estat un mes, només pel fet d'haver fotografiat un manifestant ferit per la policia i haver-ho penjat al Twitter. Un tuit, un mes, em diu somrient. Pitjor li han anat les coses a en Nabeel Rajab, el president de l'ONG a la qual pertany, ja que encara li queda un any de presó per haver incitat, segons el govern de Bahrain, la població a reunir-se il*legalment. Tot plegat delirant.


Reclamant llibertat.


La manifestació continua a Tubli. Queda una mica més d'una hora perquè en Said faci una roda de premsa per denunciar un cop més l'empresonament d'en Nabeel, així que abandonem la manifestació. Pugem al seu cotxe, que havia aparcat en un descampat diferent d'on hi ha la policia i els carros blindats, i mentre l'engega fa un parell de trucades. Finalment no anem a casa seva sinó que ens desplacem fins a casa d'un amic seu. Al cap de dos minuts hi arribem i truca el timbre. La casa és gran i ens obre una amiga seva amb te i pastes d'aquelles tan dolces típiques de la zona. Mentre la seva amiga ens serveix el te, l'entrevisto. En Said em diu que cada mes, com a mínim, hi ha un parell de morts a les manifestacions i que no veu que, en un futur, les coses hagin de millorar.

En Said entrevistat per Catalunya Ràdio.


En Said detesta la Fórmula 1. No aquest esdeveniment com a esport, sinó tot el que ha acabat representant, segons explica, per al seu país: més morts i més repressió del govern. Tot i que no volen que el Gran Premi es disputi té molt clar que s'acabarà celebrant. Mentre fa l'últim glop al te, i el darrer glop a l'entrevista, em comenta l'últim as que s'ha tret de la màniga el govern de Bahrain per blindar el seu rei de les crítiques: aprovar una llei on qualsevol referència negativa al rei Hamad bin Isa al-Khalifa sigui castigada amb penes de, com a mínim, 5 anys de presó. Tot i que aquesta llei em sembla increïble no puc evitar que em vingui una imatge al cap i, interiorment, somriure. I és que us imagineu que criticar el rei Joan Carles estigués tipificat al Codi Penal? No s'hi cabria a les presons. Com es deu dir en àrab "lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir"? La meva tarda a Tubli s'acaba amb un munt d'imatges gravades a la retina i una pregunta ben clara: la Fórmula 1 és còmplice, en algun sentit, de tot el que passa a la zona? Crec que la resposta és que sí....


Un dels manifestants a Tubli.