Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Demà, probablement, Messi guanyarà la seva cinquena Pilota d'Or. Al seu costat hi haurà Cristiano Ronaldo. L'eterna discussió sobre quin dels dos és el millor del món depèn dels colors de cadascú. Però si el que busquen són números i estadístiques, els trobaran tots aquí. La web michelacosta.com recull de forma metòdica, completa i actualitzada els seus historials, i els compara de totes les formes possibles.



Hi trobem gols i assistències globals, per clubs, per seleccions, a la Lliga, a la Champions... No hi falta res: faltes, "hat-tricks", penals, mitjanes, rendiments en finals, premis individuals o palmarès total. Una allau de dades per opinar, números en mà, qui és millor. I per si tot això fos poc, la web també ens ofereix dues comparatives més: entre Neymar i Bale, i entre la BBC i l'MSN; la davantera del Madrid i la del Barça.

La web és iniciativa d'un jove informàtic de Tenerife, Michel Acosta, que, tip de l'eterna discussió, va decidir apuntar tots els números dels dos cracs, setmana a setmana, per ajudar a establir definitivament qui és millor. Per cert, ell es confessa culer, i, per tant, no té cap dubte que el millor és Messi.


Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Aviat serem set mil quatre-cents milions de persones, i cada segon que passa la xifra va augmentant de tres en tres. Aquesta animació ens dóna la benvinguda a la web del projecte Població Global, on podrem saber (en anglès i castellà) quin lloc ocupem en la població mundial i, fins i tot, quina és la nostra esperança de vida.

Només hem de posar la nostra data de naixement. Per exemple, un home nascut el 20 d'octubre del 1959, és més gran que més del vuitanta per cent de la població mundial i més jove que la resta. Viurà, segons la mitjana espanyola, fins al 2043, quan tindrà prop de 84 anys. La web ens permet fer comparatives de quina seria la seva esperança de vida segons el país on visqués: Seria una mica més alta en llocs com Noruega, i Austràlia i bastant més baixa en països com Eritrea, o el Congo.



La web, en anglès i en castellà, ha estat desenvolupada per l'economista alemany Wolfgang Fengler (a qui podem veure explicant més detalls en una conferència), que ha fet servir les dades demogràfiques oficials que Nacions Unides dóna anualment o cada cinc anys i les seves projeccions per calcular l'esperança de vida.

A d'altres Espai Internet ja hem parlat d'aquest tema de la població mundial. Per exemple, aquí podíem veure com seria el Món si cada país tingués una mida proporcionada amb la seva població.

I en aquest altre, podiem variar la nostra esperança de vida segons diverses variables que podiem canviar. Aquest rellotge vital et diu les hores i minuts que portes viscuts.

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Els convidem a fer un viatge al nostre passat... geogràfic. Al mapa tenim el litoral barceloní tal com és avui dia, i en el visionador circular -que podem moure amb el ratolí- veiem com era l'any 1946. Una transformació espectacular. La majoria de ports ni existien o eren molt petits. El canvi també és evident al proper Aeroport del Prat: on hi ha les pistes tot eren camps. Ens acostem encara més i seguim l'autopista AP-2. El seu traçat ha canviat radicalment el paisatge del Baix Llobregat.



Aquesta eina s'anomena "L'ull del temps", i l'acaba de presentar l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. També es poden invertir els mapes i posar de fons la imatge antiga i en el visionador, l'actual.

Així, mostrem altres canvis radicals, com ara el de la zona d'Empuriabrava... o el del Circuit de Montmeló... o baixem fins al delta de l'Ebre, que ha modificat molt el seu perfil per efecte dels canvis de sedimentació provocats, terra endins, per la mà de l'home amb la construcció de pantans.

També disposem d'un buscador on escriure qualsevol indret de Catalunya, per anar-hi directament. I tenim l'opció de fer la comparativa amb la imatge generada l'any 1955-56.

Una eina fantàstica, que representa un nivell més de sofisticació a partir del projecte "Com era Catalunya? (des de 1945)", presentat fa tres mesos i del qual a l'abril i també vam parlar a l'Espai Internet. L'ICG assegura a la seva web que "aquesta eina va tenir una forta repercussió mediàtica i va quedar palesa la seva utilitat en el món de l'ensenyament i en tots aquells àmbits relacionats amb l'evolució del territori. També és utilitzada, en un vessant més lúdic, per la gent que gaudeix observant la nostra geografia".

Tant "Com era Catalunya?" com "L'ull del temps" es basen en les imatges proporcionades pels vols fotogramètrics realitzats per la força aèria dels Estats Units els anys 1945 i 1956 (dels quals també vam parlar a l'Espai Internet fa tres anys), així com en la imatge actual realitzada per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ara reutilitzable sota llicència CC-BY). L'ICG demana a tots els usuaris que enviïn les seves consideracions i propostes a betaportal@icgc.cat per ajudar-los en un futur desenvolupament de noves eines.

En aquest enllaç del Instituto Geográfico Nacional espanyol tenim accés a totes les fotos que es van fer en aquests dos anomenats "vols americans" per Espanya, així como a altres vols fotogramètrics per la península.


ALTRES ENLLAÇOS

‘Los Mapas de España del Army Map Service (1941-1953)’
El “vuelo americano” de 1956
999 Mapes antics georeferenciats a l'ICC

Espai Internet 04/03/2012: Mapes per viatjar al passat
Espai Internet 27/05/2012: Mapes per moure's amunt i avall de l'Imperi Romà
Espai Internet 03/04/2011: Mapes per a tot
Espai Internet 02/10/2011: Tot el món, a un clic: Mapamundi de dades interactiu
Espai Internet 05/10/2008: L'Atles del Món Real: El món, tal com és en 366 visions diferents
Espai Internet 14/10/2007: Tetris de geografia europea
Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
I acabem, precisament, amb un vídeo geogràfic. Ens mostra el moviment del trànsit real de vaixells a tot el món, durant una setmana. Veiem molt bé com les principals vies marítimes de navegació són com grans autopistes oceàniques que enllacen uns continents amb els altres.



Es mostren, per exemple, els colls d'ampolla que es formen als punts més transitats, com ara l'estret de Malacca, a l'extrem sud de Malàisia, el Canal de Suez, l'estret de Gibraltar o el Canal de Panamà.

Una manera molt gràfica de comprovar que el 90 per cent de tots els béns comercialitzats al món passen part del seu temps a bord d'un vaixell. Es tracta d'una animació creada per l'empresa alemanya FleetMon especialitzada en sistemes de posicionament i navegació naval via satèl·lit.

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Suposem que volem viatjar a Londres. Ho escrivim en el cercador i obtenim una quantitat carregosa de dades sobre el cost de la vida, des del preu d'un caputxino al d'un taxi. Si hi afegim la comparació amb Barcelona, ho veurem encara més clar, i comprovarem que l'únic que és més barat a la capital britànica és un refresc de cola.



Som a la web Numbeo, que presumeix de ser la base de dades més important del món sobre el preu de les coses i el cost de l'habitatge. Aporta dades reals de més de 5.300 ciutats, facilitades per més de 230 mil usuaris.

La web (en anglès) també permet esbrinar paràmetres no econòmics, com ara els índexs de criminalitat, salut, contaminació i trànsit, de cada lloc. Finalment, trobem un comparador de qualitat de vida en què podrem veure com, per exemple, Barcelona supera àmpliament Londres. Numbeo va començar a funcionar l'abril de 2009.


26/10/2014: El que menja el món

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
"El que menja el món" és una pàgina interactiva que ha elaborat la versió anglesa de la revista National Geographic, on podem veure gràficament com han evolucionat els costums alimentaris dels últims cinquanta anys, amb el consum mitjà mundial ordenat per calories o grams per persona.



El gràfic indica el consum segons sigui de cereals, fruita i verdura, carn i peix o sucre i greixos, entre d'altres. A la dreta hi ha una columna amb el mateix gràfic aplicat a 22 països, entre els quals hi ha Espanya. Aquí veiem que ha pujat molt el consum de carn i de làctics, mentre que s'ha reduït el de cereals, fruita i verdura.

Una altra pestanya ens dóna el gràfic concret del consum de carn, on podem veure grans diferències segons el nivell cultural o econòmic de cada país, i els moments de crisi, com ara la guerra de Kuwait.

La web s'emmarca en un projecte més ambiciós de "National Geographic". Sota el títol "The future of food", durant tot l'any està publicant una sèrie de reportatges al voltant del tema de l'alimentació mundial.
Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
A l'Espai Internet ens agraden els aniversaris, i aquesta setmana es commemora el de la bomba d'Hiroshima. Doncs bé, per acabar els deixem un mapa força curiós: es tracta d'una animació on es van enregistrant totes les explosions nuclears que hi ha hagut al món, any rere any. Un puntet de llum intermitent en marca al mapa el punt exacte, i a la línia superior apareix la bandera del país responsable, i s'hi van sumant les seves explosions, anomenades "assajos".



A mesura que passen els anys veiem com s'amplia el "club nuclear" i van apareixent més i més banderes, fins a set, amb la del Pakistan. A la banda inferior dreta veiem el sumatori total: dues mil cinquanta-tres explosions l'any 1998, quan es van deixar de fer, oficialment, els assajos nuclears. A partir d'aquest punt hi ha un resum país per país, on les explosions arriben a crear una mena de macabre arbre de Nadal, com en el cas de l'antiga URSS, on es van fer esclatar 715 bombes nuclears.

A l'altre extrem de la balança hi trobem l'Amèrica Central i del Sud, els únics continents on mai no s'hi ha fet un assaig nuclear.

El mapa no compta els dos suposats assajos nuclears que hauria fet Corea del Nord (a l'octubre del 2006 i al maig del 2009) i que no han estat confirmats oficialment.

El vídeo és obra de l'artista japonès Isao Hashimoto.


ALTRES ENLLAÇOS

Història dels assajos nuclears, i la seva prohibició
Nuclear weapons testing
List of nuclear weapons tests
Nuclear Weapons Test Map
Nuclear Testing at Nuclear Files.org
Explosió de la primera prova de bomba atòmica, a Alamogordo
Vídeo del bombardeig d'Hiroshima
Vídeo de 1946, on es veu tota la destrucció que va causar la bomba atòmica a Hiroshima
Tots els vídeos de les proves atòmiques
Nuclear explosion (en anglès)
Nuclear weapons in popular culture (en anglès)


15/06/2014: Govern Obert

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Avui comencem parlant d'administració oberta, un concepte que cada cop pren més força amb les noves tecnologies. L'últim projecte que s'hi ha sumat és Go!BCN, la web --i també app per a smartphones: Iphone o Android-- amb què l'Ajuntament de Barcelona ha obert una gran finestra virtual als ciutadans.



Consta de tres pilars: Transparència, Participació i Dades obertes. A Transparència, hi trobarem des de tot el que fa referència a les finances municipals o els sous dels alts càrrecs fins a informació de subvencions i l'oferta pública de feina. A Participació, a més d'haver-hi dades sobre entitats o una agenda, s'obren a debat temes d'interès ciutadà, com ara els "carrils bici" a les Corts. I a Dades obertes hi ha més de tres-cents recursos disponibles, amb informació sobre economia, població o territori, com ara les estacions de Bicing o l'antiguitat de les motos de la ciutat.

També la Generalitat té la seva web dedicada al govern obert. Es diu Transparència gencat, funciona des de fa un any i presenta la informació en cinc apartats: el govern i el president, l'acció de govern, la gestió, dades de Catalunya i indicadors. Per exemple, a la portada, hi trobem un tast de dades sobre el coneixement del català, les xifres del turisme a Catalunya, el codi de bones pràctiques dels alts càrrecs o la relació entre ingressos i despeses de l'administració autonòmica.

En un anterior "Espai Internet" ja els vam parlar, també, del portal de dades obertes de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

D'altra banda, també existeix, des de fa tres anys, la Xarxa d'Innovació Pública, un grup de treball format per tècnics i professionals de l'administració pública que treballen en tota mena d'inciatives per promoure els conceptes de govern obert i de transparència administrativa.


ALTRES ENLLAÇOS

Dades obertes Generalitat
Govern obert - Blog amb un projecte per promoure la transparència del Govern català
I Jornada de Transparència de la Generalitat de Catalunya (octubre 2013)
Datos.gob.es - Portal que gestiona l'accés a les dades de l'Administració General de l'Estat.
Mapa deuda Ayuntamientos 2013
Mapa deuda Ayuntamientos por habitante 2013
Mapa deuda Ayuntamientos por provincias 2013
Mapa deuda Ayuntamientos 2012
Mapa deuda Ayuntamientos por habitante 2012
Deuda Viva de las Entidades Locales (Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas)
Informes destacados de Sielocal (Sistema de transparencia económica)
Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
I seguim parlant de webs que fan més fàcil l'accés a la informació; en aquest cas, la del cadastre. Al portal immobiliari TerceroB, hi podem posar qualsevol adreça --com ara aquest pis de Badalona-- i en pocs segons disposem de tota mena de dades i xifres sobre l'immoble, amb el plànol inclòs, i fins i tot la valoració aproximada de preu de compra o lloguer.



També ens permet veure molta informació addicional sobre la zona on és la vivenda, com ara si hi ha col·legis, gasolineres, restaurants, parcs o botigues a prop. I ens mostra altres vivendes a la venda a la mateixa zona, per poder comparar preus. La web és gratuïta i té un servei de pagament, amb més serveis per a professionals del sector i amb un servei de suscripció per a agents immobiliaris.

Ja inclou dades de 32 municipis de Girona, 28 de Tarragona, 6 de Lleida i 109 de Barcelona, incloses les quatre capitals de província. TerceroB segueix la línia de Zillow, un portal nord-americà que cotitza al Nasdaq i que ha taxat la totalitat dels immobles dels Estats Units.

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Sabien que als territoris de parla catalana es parlen, també, dues-centes setanta llengües més? En aquest mapamundi poden veure molt fàcilment d'on provenen. Aquesta és una de les dades que aporta la nova web mapadelesllengües, impulsada per la Plataforma per la Llengua.



També és molt interessant, però, aquest segon mapa, dels territoris on es parla català, que ens permet buscar i localitzar, comarca per comarca, més de 600 entitats, associacions i institucions que promouen el català com a eina de cohesió social entre els immigrants. De cada entitat en trobem una fitxa que ens enllaça amb la seva pròpia web.

El mapa vol ser un punt de partida, obert a noves propostes que s'hi vulguin sumar. Segons va explicar el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de la nova eina, el seu objectiu és "ajudar la gent a integrar-se lingüísticament". Per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el projecte "contribueix a engrandir la presència del català a tot el territori i presenta gràficament la manera com la llengua catalana vertebra la ciutadania".


ALTRES ENLLAÇOS

Idioma, a la Viquipèdia
Les llengües del món
Anterior