Diumenge va tancar l'exposició de les "hyperphotos" de l'artista Jean-François Rauzier al Museu Diocesà de Barcelona. Muntatges amb detalls que calia mirar amb lupa. Doncs bé, si se la van perdre, aquí en tenen la web, que és, de fet, el millor lloc per veure-les, ja que, amés de poder veure moltes més obres, podem fer servir el ratolí per fer-hi "zoom" a sobre. Hi ha molts temes, però els donem tres exemples de Barcelona: el cementiri de Montjuïc, on l'artista ha omplert tota la muntanya de làpides amb un efecte sorprenent; la Barceloneta, una sèrie de 34 façanes que veiem en un impossible pla general que ens permet acostar-nos fins al més mínim detall, i el Palau de la Música, un muntatge on l'artista francès ha situat músics de totes les èpoques repartits per tot el pati de butaques. Volen jugar a descobrir, per exemple, on s'amaguen Lady Gaga, Bruce Springsteen o Vivaldi?.


L'exposició de Rauzier es va fer al Museu Diocesà de Barcelona i a la Galeria Villa del Arte de Barcelona entre el 22 de juliol i l'11 de setembre de 2011. Era el primer cop que l'obra d'aquest artista francès s'exposava a Espanya de manera individual. La mostra va acollir una trentena de fotografies, entre les quals n'hi havia set de dedicades a Barcelona. Rauzier ha declarat que quan va visitar la ciutat va quedar meravellat per la seva arquitectura i va decidir fer el seu particular homenatge a artistes com Gaudí --amb la Pedrera-- o Domènech i Montaner --amb el Palau de la Música o l'Hospital de Sant Pau--: "Vaig pensar que eren més bojos que jo i que havia de prolongar el seu deliri imaginant el que ells haurien fet si haguessin disposat de l'eina digital." L'Hospital de Sant Pau i l'interior de la Pedrera es veuen envaïts d'animals a les seves fotos, i també podem veure l'edifici Walden molt més alt que el real, o una façana d'un edifici del Raval.

Rauzier és el creador de la tècnica de la "hyperphoto", que consisteix a construir una imatge mitjançant un "collage" amb més de 500 fotografies fetes amb teleobjectiu i després mesclar-les de manera digital. En algunes reprodueix la realitat tal qual i en d'altres introdueix elements inversemblants, com ara animals, per fer recreacions de caire més surrealista i impossible.

Uns exemples podrien ser aquesta platja infinita de despertadors, una altra platja (en aquest cas la de la Concha, de Sant Sebastià), plena de turistes ben diversos, aquesta biblioteca ideal, amb llibres per tot arreu, o aquest museu, ple d'autoretrats del mateix Rauzier (que sempre apareix a les seves fotos d'una o altra manera), que ha posat la seva cara als retrats de personalitats històriques.

Ja no surrealista, sinó més aviat al contrari, és aquesta foto panoràmica d'alta definició de París, de nit.