Si Franklin Roosevelt va ser el primer president que va utilitzar la ràdio com a arma política i John Kennedy es va convertir en pioner a l'hora de fer jugar a favor seu les possibilitats de la televisió, Barack Obama podria ser el primer ocupant de la Casa Blanca que hi arriba després d'explotar tots els recursos d'Internet.

Els analistes han batejat la seva estratègia com a "Triple O": Obama Online Organization. L'epicentre és aquí, a "barackobama.com", una web social, creada a mida del candidat demòcrata per Chris Hughes, un dels fundadors de Facebook, i fitxatge estrella d'una campanya diferent. És un exemple perfecte de web 2.0, que viu i creix alimentada per la interrelació amb els seus usuaris. En aquest cas, més de dos milions de simpatitzants donats d'alta que tenen accés a tot tipus d'informació sobre les activitats d'Obama, a escoltar les cançons dels músics que li donen suport, comprar "merchandasing", rebre missatges als seus mòbils, organitzar o participar en actes de campanya, veure el seu propi canal de televisió -Obama.tv- o, evidentment, col·laborar amb una donació econòmica.



La web s'ha convertit en un excel·lent medi de recaptació: ràpid, efectiu i relativament anònim. El 60 per cent dels donants demòcrates, de fet, haurien utilitzat aquesta fòrmula per fer-li arribar els diners, una part substanciosa dels quals, per cert, l'equip d'Obama ha reinvertit en campanyes publicitàries a la mateixa xarxa o en mitjans tan nous com ara els videojocs, on s'han arribat a inserir tanques publicitàries virtuals.

"Myobama" té apartats específics dedicats a una vintena de minories diferents, dels esportistes, als discapacitats, dels jueus als llatins i, per cert, també ofereix una versió completa en espanyol, l'única llengua present, a part de l'anglès.

L'usuari té la possibilitat, també, d'accedir a una vintena de webs socials on Obama té una destacada presència. De Facebook a Myspace, passant pels vídeos de Youtube, els micromissatges de Twitter o les fotografies de Flickr. Obama hi és a tots, fa amics i suma voluntats, posa en marxa una formidable màquina de mobilització política i, el que és més important, engreixa una valuosa base de dades personals.

N'hi ha que han dit que Obama té l'Internet a l'ADN; seria, per edat i interessos, un "nadiu" de la xarxa. Fins al punt que, per anunciar el seu vicepresident, ho va fer a través d'un missatge SMS.

El contrast amb John McCain és evident. El candidat republicà va confessar al "New York Times" que no sap utilitzar Internet ni té correu electrònic. Evidentment, també té una web, "johnmccain.com", d'aparença similar a la d'Obama, però més limitada i tradicional, amb informació d'actes, crida al voluntariat i fins i tot un videojoc per "liquidar" les propostes de despesa pública d'Obama. Ofereix versió en espanyol i, és clar, té l'opció de fer donatius. Té també una web social, oberta a tothom. No inclou pràcticament enllaços a cap altra web social, tot i que l'equip de McCain també ha introduït el seu candidat en moltes d'aquestes webs.


Però una cosa són els mitjans i una altra la resposta de la gent.

Pocs dies abans de les eleccions...

A Facebook, Obama superava de llarg els dos milions de partidaris (2.276.000).McCain només passava de 600.000.

A Myspace, Obama tenia prop de 800.000 amics. McCain, 200.000.

A Twitter, Obama tenia 111.000 contactes. McCain, 4.300.

A Flickr, Obama hi tenia 2.600 pàgines de fotos. McCain no en tenia cap d'oficial, i, en canvi, sí que n'hi havia de contràries.

A Google, que parlin de Barack Obama 87 milions de documents; de John McCain n'hi havia 65 milions.

A Youtube, el canal d'Obama tenia 107.000 subscriptors i acumulava més de 17 milions de reproduccions. El canal de McCain tenia 27.000 subscriptors i gairebè 2 milions de reproduccions.

I a Ebay venien 10.000 articles relacionats amb Obama; de McCain en venien prop de 5.000.

El veredicte és clar. Al món virtual, si més no, el preferit és, de llarg, el candidat demòcrata.







Però, a més de les iniciatives oficials, la xarxa va plena de referències als dos candidats. Un grup de seguidors demòcrates han creat la Obamapedia, un fòrum d'opinió favorable que pretén decantar el vot dels indecisos. Similars intencions té "la teva mare per Obama", una web adreçada als més joves perquè mirin d'arrossegar els seus pares fins a les urnes demòcrates. Hi ha també una McCain pedia, però, en aquest cas, contrària al candidat que li dóna nom, i dedicada, segons diu, a "denunciar les seves mentides". L'equivalent republicà és "nobamanetwork", una web que critica durament tots els presumptes punts foscos del passat d'Obama.

Aquesta campanya Internet ha permès fer un seguiment exhaustiu dels programes d'actes de cada candidat, amb l'ajuda de les cartografies virtuals. O fer un test per comprovar amb quin dels idearis polítics ens identifiquem més. I, fins i tot, als que no som nord-americans se'ns han donat diverses oportunitats d'expressar les nostres preferències. En aquesta enquesta mundial, per exemple, es veu ben clar que Obama és el preferit a gairebé tot arreu.

Youtube es mereix capítol a part. La major part de vídeos penjats són favorables a Obama. N'hi ha molts, per exemple, que recullen les cançons que li han dedicat. Des d'un tema escrit per Neil Young, l'any 2006, on premonitòriament ja el veia com a futur president... fins a l'himne gairebé oficial d'Obama, "Yes, we can", passant per exaltacions més o menys exòtiques en clau de "mariachis","La Bamba"o "Reaggetón"...

Un dels fenòmens de la campanya ha estat la coneguda "Obama Girl", una actriu que ha protagonitzat divertits curtmetratges a favor dels demòcrates.

Fins i tot a Youtube es va poder veure, en primícia, com Homer Simpson mostrava la seva intenció de votar per Obama, tot i que no se'n sortís...

En canvi, els vídeos referents a McCain li són majoritàriament contraris i s'han fet amb la intenció de ridiculitzar-lo.

L'humor electoral també ha trobat el seu lloc a la xarxa. Un joc, per exemple, ens presenta tots els candidats convertits en guerrers ninja preparats per lluitar amb les seves millors armes... Sarah Palin, no cal dir-ho, amb un pal d'hoquei.

I, per acabar, un exemple de com Internet pot convertir qualsevol ciutadà en un ferm candidat a la Casa Blanca...


ALTRES ENLLAÇOS

Un repàs als anuncis electorals americans des de 1952
Amigos de Obama
No, you can't (cançó contra Obama, parodiant l'himne d'Obama)
Un altre mariachi pro-Obama
Cançó pro-Obama de Nicole Betancourt
Making-of de "Looking for a leader", de Neil Young
Lletres reaggeton y mariachi Obama
Mosaic d'Obama amb fotos
Europa vota a les eleccions (simulació)
The political machine - Joc sobre les eleccions americanes 08
Pàgina de Sarah Palin a la Wikipedia
Sospitosos canvis a l'entrada de Sarah Palin a la Wikipedia
A video guide to the 2008 presidential candidates
Federal Election Commission
Institut sobre el finançament de la campanya
Seguiment recaptació fons campanya eleccions
Obama haurà de ornar donacions sospitoses
Com busquen els candidats a Google
U.S. Electoral College Home - U.S. Election & Voting Resources
U.S. Department of State, Foreign Press Center: Elections 2008
Informe Pew sobre internet i les eleccions americanes
Recursos sobre les eleccions americanes a internet