Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
null


El cap de setmana del 30/11-1/12 se celebra el Gran Recapte 2018. La recollida d'aliments (que encara necessita molts voluntaris) té aquest any una important novetat a les donacions online, que s'han simplificat molt, i es poden fer a través d'una pàgina especialment dedicada.

S'han creat tres lots d'aliments bàsics online, per valor de 5€ (Bàsic), 10€ (Familiar) o 25€ (Infantil).
També es poden fer donacions en línia a través de les pàgines de Bon Preu-Esclat, Caprabo, Casa Vimet, Ametler Origen, Condis, DIA i Ulabox.

El Banc dels Aliments, que celebra aquest any el 30è aniversari, fa 10 anys que organitza el Gran Recapte.
A més de les donacions online, per apuntar-se com a voluntari al Gran Recapte, o per classificar els aliments els dies posteriors, cal anar a https://www.granrecapte.com/
Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera



Amb "Satellite Map" podem localitzar els prop dels 17.000 satèl·lits que envolten la Terra. Semblen motes de pols... però, no és el que sembla: tots i cadascun dels petits puntets blancs representen un satèl·lit, actiu o fora de servei.

Amb aquesta eina podem saber, exactament, on són en cada moment, quina trajectòria segueixen i molts detalls més. Quan en seleccionem un, el punt es torna vermell, i veiem la seva òrbita i, a l'esquerra, les seves dades.

Satellite map ens ajuda amb diverses preseleccions de temes interessants, com ara les estacions espacials, la Internacional i la xinesa, els satèl·lits artificials més grans del nostre planeta. També podem afinar la nostra recerca filtrant els resultats per nacionalitat, data d'enlairament, tipus o mida.

Aquesta altra web també té un mapa interactiu dels satèl·lits que ens envolten.

Hi ha un altre buscador de satèl·lits, no tan agradable gràficament, però molt complert .

I aquesta és la pàgina de la NASA sobre deixalla a l’espai.
Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Avui comencem amb una web alemanya que segur que interessarà als aficionats als llamps, o a aquells que els tenen por. I és que a lightningmaps.org podran veure en temps real quants llamps estan caient ara mateix en una gran part del món.



Podem fer zoom fins a la tempesta que ens interessi seguir i veure amb tots els detalls com es van succeint els llamps, que apareixen en forma de punts vermells amb una ona expansiva. Cada llamp va passant de groc a marró fins a desaparèixer una hora després haver caigut. La visualització d'aquests canvis de color permet fer-se una bona idea de com avança la tempesta.

Es tracta d'una web col·laborativa que té més d'un miler d'observadors voluntaris equipats amb un senzill detector que va proporcionant les dades. Qualsevol aficionat s'hi pot apuntar, tot i que haurà de comprar l'equip, que val uns 200 euros. A la mateixa web hi ha un complet dossier en què s'explica amb tot detall el projecte, els seus principis físics i com aconseguir l'equip.

Els observadors són bàsicament a Europa, l'Amèrica del Nord i Austràlia, que són les zones més ben cobertes, però també n'hi ha en altres llocs del món. La web ofereix un complet llistat d'on és cada estació, amb les eves característiques tècnique, i si està o no en funcionament en aquell moment.

També hi ha una secció d'arxius, on es pot veure les evolució de les tempestes, seguint els llamps. Es poden veure imatges fixes i animacions d'Europa, d'Amèrica i d'Oceania, així com estadístiques de cada zona.

La web és una visualització més gràfica d'una altra web "mare", anomenada blitzortung.org, on els llamps es poden veure fins i tot dues hores després d'haver caigut. Això permet veure encara millor com evolucionen les tempestes. A més a més, aquí hi ha un fòrum de debat en què els diferents voluntaris internacionals poden intercanviar experiències i fer-se consultes mútues.
Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Demà, probablement, Messi guanyarà la seva cinquena Pilota d'Or. Al seu costat hi haurà Cristiano Ronaldo. L'eterna discussió sobre quin dels dos és el millor del món depèn dels colors de cadascú. Però si el que busquen són números i estadístiques, els trobaran tots aquí. La web michelacosta.com recull de forma metòdica, completa i actualitzada els seus historials, i els compara de totes les formes possibles.



Hi trobem gols i assistències globals, per clubs, per seleccions, a la Lliga, a la Champions... No hi falta res: faltes, "hat-tricks", penals, mitjanes, rendiments en finals, premis individuals o palmarès total. Una allau de dades per opinar, números en mà, qui és millor. I per si tot això fos poc, la web també ens ofereix dues comparatives més: entre Neymar i Bale, i entre la BBC i l'MSN; la davantera del Madrid i la del Barça.

La web és iniciativa d'un jove informàtic de Tenerife, Michel Acosta, que, tip de l'eterna discussió, va decidir apuntar tots els números dels dos cracs, setmana a setmana, per ajudar a establir definitivament qui és millor. Per cert, ell es confessa culer, i, per tant, no té cap dubte que el millor és Messi.


Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Aviat serem set mil quatre-cents milions de persones, i cada segon que passa la xifra va augmentant de tres en tres. Aquesta animació ens dóna la benvinguda a la web del projecte Població Global, on podrem saber (en anglès i castellà) quin lloc ocupem en la població mundial i, fins i tot, quina és la nostra esperança de vida.

Només hem de posar la nostra data de naixement. Per exemple, un home nascut el 20 d'octubre del 1959, és més gran que més del vuitanta per cent de la població mundial i més jove que la resta. Viurà, segons la mitjana espanyola, fins al 2043, quan tindrà prop de 84 anys. La web ens permet fer comparatives de quina seria la seva esperança de vida segons el país on visqués: Seria una mica més alta en llocs com Noruega, i Austràlia i bastant més baixa en països com Eritrea, o el Congo.



La web, en anglès i en castellà, ha estat desenvolupada per l'economista alemany Wolfgang Fengler (a qui podem veure explicant més detalls en una conferència), que ha fet servir les dades demogràfiques oficials que Nacions Unides dóna anualment o cada cinc anys i les seves projeccions per calcular l'esperança de vida.

A d'altres Espai Internet ja hem parlat d'aquest tema de la població mundial. Per exemple, aquí podíem veure com seria el Món si cada país tingués una mida proporcionada amb la seva població.

I en aquest altre, podiem variar la nostra esperança de vida segons diverses variables que podiem canviar. Aquest rellotge vital et diu les hores i minuts que portes viscuts.

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Els convidem a fer un viatge al nostre passat... geogràfic. Al mapa tenim el litoral barceloní tal com és avui dia, i en el visionador circular -que podem moure amb el ratolí- veiem com era l'any 1946. Una transformació espectacular. La majoria de ports ni existien o eren molt petits. El canvi també és evident al proper Aeroport del Prat: on hi ha les pistes tot eren camps. Ens acostem encara més i seguim l'autopista AP-2. El seu traçat ha canviat radicalment el paisatge del Baix Llobregat.



Aquesta eina s'anomena "L'ull del temps", i l'acaba de presentar l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. També es poden invertir els mapes i posar de fons la imatge antiga i en el visionador, l'actual.

Així, mostrem altres canvis radicals, com ara el de la zona d'Empuriabrava... o el del Circuit de Montmeló... o baixem fins al delta de l'Ebre, que ha modificat molt el seu perfil per efecte dels canvis de sedimentació provocats, terra endins, per la mà de l'home amb la construcció de pantans.

També disposem d'un buscador on escriure qualsevol indret de Catalunya, per anar-hi directament. I tenim l'opció de fer la comparativa amb la imatge generada l'any 1955-56.

Una eina fantàstica, que representa un nivell més de sofisticació a partir del projecte "Com era Catalunya? (des de 1945)", presentat fa tres mesos i del qual a l'abril i també vam parlar a l'Espai Internet. L'ICG assegura a la seva web que "aquesta eina va tenir una forta repercussió mediàtica i va quedar palesa la seva utilitat en el món de l'ensenyament i en tots aquells àmbits relacionats amb l'evolució del territori. També és utilitzada, en un vessant més lúdic, per la gent que gaudeix observant la nostra geografia".

Tant "Com era Catalunya?" com "L'ull del temps" es basen en les imatges proporcionades pels vols fotogramètrics realitzats per la força aèria dels Estats Units els anys 1945 i 1956 (dels quals també vam parlar a l'Espai Internet fa tres anys), així com en la imatge actual realitzada per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ara reutilitzable sota llicència CC-BY). L'ICG demana a tots els usuaris que enviïn les seves consideracions i propostes a betaportal@icgc.cat per ajudar-los en un futur desenvolupament de noves eines.

En aquest enllaç del Instituto Geográfico Nacional espanyol tenim accés a totes les fotos que es van fer en aquests dos anomenats "vols americans" per Espanya, així como a altres vols fotogramètrics per la península.


ALTRES ENLLAÇOS

‘Los Mapas de España del Army Map Service (1941-1953)’
El “vuelo americano” de 1956
999 Mapes antics georeferenciats a l'ICC

Espai Internet 04/03/2012: Mapes per viatjar al passat
Espai Internet 27/05/2012: Mapes per moure's amunt i avall de l'Imperi Romà
Espai Internet 03/04/2011: Mapes per a tot
Espai Internet 02/10/2011: Tot el món, a un clic: Mapamundi de dades interactiu
Espai Internet 05/10/2008: L'Atles del Món Real: El món, tal com és en 366 visions diferents
Espai Internet 14/10/2007: Tetris de geografia europea
Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
I acabem, precisament, amb un vídeo geogràfic. Ens mostra el moviment del trànsit real de vaixells a tot el món, durant una setmana. Veiem molt bé com les principals vies marítimes de navegació són com grans autopistes oceàniques que enllacen uns continents amb els altres.



Es mostren, per exemple, els colls d'ampolla que es formen als punts més transitats, com ara l'estret de Malacca, a l'extrem sud de Malàisia, el Canal de Suez, l'estret de Gibraltar o el Canal de Panamà.

Una manera molt gràfica de comprovar que el 90 per cent de tots els béns comercialitzats al món passen part del seu temps a bord d'un vaixell. Es tracta d'una animació creada per l'empresa alemanya FleetMon especialitzada en sistemes de posicionament i navegació naval via satèl·lit.

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Suposem que volem viatjar a Londres. Ho escrivim en el cercador i obtenim una quantitat carregosa de dades sobre el cost de la vida, des del preu d'un caputxino al d'un taxi. Si hi afegim la comparació amb Barcelona, ho veurem encara més clar, i comprovarem que l'únic que és més barat a la capital britànica és un refresc de cola.



Som a la web Numbeo, que presumeix de ser la base de dades més important del món sobre el preu de les coses i el cost de l'habitatge. Aporta dades reals de més de 5.300 ciutats, facilitades per més de 230 mil usuaris.

La web (en anglès) també permet esbrinar paràmetres no econòmics, com ara els índexs de criminalitat, salut, contaminació i trànsit, de cada lloc. Finalment, trobem un comparador de qualitat de vida en què podrem veure com, per exemple, Barcelona supera àmpliament Londres. Numbeo va començar a funcionar l'abril de 2009.


26/10/2014: El que menja el món

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
"El que menja el món" és una pàgina interactiva que ha elaborat la versió anglesa de la revista National Geographic, on podem veure gràficament com han evolucionat els costums alimentaris dels últims cinquanta anys, amb el consum mitjà mundial ordenat per calories o grams per persona.



El gràfic indica el consum segons sigui de cereals, fruita i verdura, carn i peix o sucre i greixos, entre d'altres. A la dreta hi ha una columna amb el mateix gràfic aplicat a 22 països, entre els quals hi ha Espanya. Aquí veiem que ha pujat molt el consum de carn i de làctics, mentre que s'ha reduït el de cereals, fruita i verdura.

Una altra pestanya ens dóna el gràfic concret del consum de carn, on podem veure grans diferències segons el nivell cultural o econòmic de cada país, i els moments de crisi, com ara la guerra de Kuwait.

La web s'emmarca en un projecte més ambiciós de "National Geographic". Sota el títol "The future of food", durant tot l'any està publicant una sèrie de reportatges al voltant del tema de l'alimentació mundial.
Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
A l'Espai Internet ens agraden els aniversaris, i aquesta setmana es commemora el de la bomba d'Hiroshima. Doncs bé, per acabar els deixem un mapa força curiós: es tracta d'una animació on es van enregistrant totes les explosions nuclears que hi ha hagut al món, any rere any. Un puntet de llum intermitent en marca al mapa el punt exacte, i a la línia superior apareix la bandera del país responsable, i s'hi van sumant les seves explosions, anomenades "assajos".



A mesura que passen els anys veiem com s'amplia el "club nuclear" i van apareixent més i més banderes, fins a set, amb la del Pakistan. A la banda inferior dreta veiem el sumatori total: dues mil cinquanta-tres explosions l'any 1998, quan es van deixar de fer, oficialment, els assajos nuclears. A partir d'aquest punt hi ha un resum país per país, on les explosions arriben a crear una mena de macabre arbre de Nadal, com en el cas de l'antiga URSS, on es van fer esclatar 715 bombes nuclears.

A l'altre extrem de la balança hi trobem l'Amèrica Central i del Sud, els únics continents on mai no s'hi ha fet un assaig nuclear.

El mapa no compta els dos suposats assajos nuclears que hauria fet Corea del Nord (a l'octubre del 2006 i al maig del 2009) i que no han estat confirmats oficialment.

El vídeo és obra de l'artista japonès Isao Hashimoto.


ALTRES ENLLAÇOS

Història dels assajos nuclears, i la seva prohibició
Nuclear weapons testing
List of nuclear weapons tests
Nuclear Weapons Test Map
Nuclear Testing at Nuclear Files.org
Explosió de la primera prova de bomba atòmica, a Alamogordo
Vídeo del bombardeig d'Hiroshima
Vídeo de 1946, on es veu tota la destrucció que va causar la bomba atòmica a Hiroshima
Tots els vídeos de les proves atòmiques
Nuclear explosion (en anglès)
Nuclear weapons in popular culture (en anglès)


Anterior