Categoria: General
Escrit per: Jaume Barberà

Ramón Muñoz és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i s’ha especialitzat en informació econòmica.
Ha treballat a l’agència Europa Press i en mitjans com Diario 16, El Economista i El Mundo.
Actualment treballa a El País i és l’autor del llibre España, destino tercer mundo, del qual s’han fet ja 5 edicions.

Des de l’inici de la crisi, l’any 2008, Muñoz va ser un dels periodistes que, a contracorrent, va alertar de la gravetat del que estava passant.

Segons Muñoz, polítics, tertulians i banquers van convertir-se en “mercenaris de la mentida” per convèncer la població que aquesta era una crisi cíclica més, i que els “brots verds” i la bonança econòmica tornarien aviat.

No ha estat així, i Ramón Muñoz manté que encara que la bombolla immobiliària n’ha estat el detonant, la veritable raó de la crisi espanyola cal buscar-la en el fet que en els últims 30 anys s’ha desmantellat la indústria i l’agricultura.
El sector industrial espanyol representa actualment només el 15% del PIB, i una bona part del que consumim prové de mercats com la Xina, l’Índia, el Vietnam o Bangla Desh.

Muñoz diu que “Espanya ja està immersa en un retrocés de l’estat del benestar i està abocada a una suspensió de pagaments. Ens convertirem en un país low cost, amb sous, sanitat i educació low cost”.
Segons un informe del 2010 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que cita en el seu llibre, el sou net més freqüent a Espanya és de 947 euros al mes. I la diferència entre aquest sou mileurista i el que cobren directius i gerents és d’un 134%. Aquesta desigualtat, segons Ramón Muñoz, ens acosta perillosament a l‘empobriment general de les classes mitjanes.

Segons ell, els últims 40 anys de benestar que hem viscut són l’excepció i no
la regla, però encara no ens n’adonem, perquè el benestar ens ha inoculat el virus del conformisme.

Ramón Muñoz: “Espanya, tot a cent”.

Dimecres 15 de maig a les 22.05 al 33.

Categoria: General
Escrit per: Jaume Barberà

Antoni Talarn és doctor en Psicologia, psicoterapeuta i especialista en Psicologia Clínica. Ha treballat al laboratori de Neuropsicofarmacologia de l’Hospital Sant Pau.
És professor titular de Psicopatologia a la Universitat de Barcelona i autor de diversos llibres sobre psicologia clínica i salut mental, entre els quals “Psicoanálisis al alcance de todos” i “Globalización y salud mental”.

Talarn explica que la dinàmica psicològica que propicia el sistema capitalista crea éssers humans plens de cobdícia i avarícia. Per això diu que el capitalisme sense fre actual està malalt, és psicopatològic i pervers en ell mateix.
Veu la crisi global que vivim com una conseqüència de la patologia d’un sistema que fomenta la cobdícia, l’avarícia i la corrupció.

Basant-se en la seva experiència clínica i en estudis de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ens diu que la crisi financera té un impacte real en la salut mental de la societat, com ho demostra l’augment de casos de depressió, angoixa o les addiccions entre les persones afectades per l’atur o els desnonaments. Les dificultats econòmiques afecten també de manera important la dinàmica familiar de moltes llars.

Segons Antoni Talarn, la nostra època globalitzada es caracteritza per la uniformitat i tendeix a la llei del mínim esforç i a un pensament únic i dèbil. Com a conseqüència, afegeix, trobem una societat de la por, on no hi ha un coneixement profund de l’altre, i s’expandeix el terror al futur i l’obsessió per la previsió i el control. I com a resultat: un augment preocupant de patologies fòbiques i esquizoides.

Antoni Talarn: La deriva del capitalisme i la salut mental

Dimecres 8 de maig, a les 22.32 al 33.
Categoria: General
Escrit per: Jaume Barberà

Fins ara al “Singulars” hem anat sentint els punts de vista de nombrosos economistes sobre la crisi, però el dimecres 1 de maig donarem veu a un representant d’un grup d’empresaris de Catalunya.

Entrevistarem Ramon Carner, empresari i president del Cercle Català de Negocis (CCN).

Carner és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i màster en direcció d’empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Va ser un dels fundadors, l’any 2008, del Cercle Català de Negocis, una associació d’empresaris que veu en l’estat propi la millor manera de defensar el teixit empresarial i el potencial econòmic de Catalunya.

Segons Ramon Carner, ja abans de la crisi, en els darrers 10-15 anys, el món empresarial català ha anat perdent pes en el context de la Unió Europea i en el mercat global. I una de les causes, diu, és el fet que el model econòmic espanyol, focalitzat en grans empreses i en sectors com la banca, les telecomunicacions i les grans constructores, no és el més adient per a Catalunya, que està integrada sobretot per petites i mitjanes empreses amb un fort component industrial i tecnològic.

Les pymes catalanes pateixen molt directament, segons Carner, el fet que Espanya no ha apostat per la indústria i, en canvi, s’ho ha jugat tot a una sola carta: la de la construcció.

El Cercle Català de Negocis creu que la pèrdua de competitivitat, l’asfíxia financera per la falta de crèdit i unes balances fiscals desfavorables a Catalunya fan que molts petits i mitjans empresaris vegin en la construcció d’un estat propi una alternativa que permetria dissenyar estratègies més adequades a les característiques de les empreses catalanes i afavoriria el seu potencial tecnològic i innovador.

Ramon Carner: “La independència, única opció per Catalunya”

Dimecres 1 de maig, a les 22.40, al 33
Categoria: General
Escrit per: Jaume Barberà


Jonathan Tepper torna al “Singulars”. Aquesta vegada per explicar-nos una qüestió que és a l’arrel de la crisi financera actual: la creació del diner.
Com i qui el crea? Què és la reserva fraccionària? Per què es parla de “diner virtual”?
Ens explicarà quin és el paper dels bancs centrals i com operen els bancs comercials. Si cada concessió d’un nou préstec significa que els bancs comercials estan creant “diner virtual”, quina quantitat de diner real hi ha al món?

Tepper repassarà també les últimes previsions del Fons Monetari Internacional respecte a Espanya, gens optimistes.


Jonathan Tepper és llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d’Oxford i col•labora com a analista econòmic en mitjans com la BBC, CNBC i Bloomberg. És soci de la firma britànica d’anàlisi financera Variant Perception.

Jonathan Tepper: diner virtual i deutes reals.

Dimecres 24 d’abril a les 22.32, al 33


Categoria: General
Escrit per: Jaume Barberà

Ramón Cotarelo és catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat d’Educació a Distància (UNED), de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988. Ha escrit nombrosos llibres. D’entre els més recents destaquen “La izquierda del siglo XXI” i “La política en la era de internet”.

Participa activament en les xarxes socials, té un blog propi i creu que internet ens ha immers en una revolució digital de la qual encara no ens imaginem l’abast. La xarxa, diu, obre el camí a una universalització del coneixement i la informació i això forçosament canviarà el paper dels ciutadans en la relació amb el poder i la política.

En tots els seus escrits i conferències, Cotarelo desplega una visió crítica i àcida de la realitat política i social de l’Espanya actual.

Segons ell, la Transició va ser un gran fracàs, marcat per la claudicació de les esquerres. Una mena d’oblit col•lectiu imposat pels hereus polítics de la dictadura franquista.
Per entendre com hem arribat a l’estat actual de descrèdit de la política i els polítics, Cotarelo fa una dissecció precisa de la història recent, de la corrupció generalitzada del PSOE de Felipe González i del declivi de l’esquerra a l’autoritarisme agressiu del PP d’Aznar.

Fa una crítica duríssima contra la dreta i l’oligarquia espanyola, que al llarg dels segles s’han apropiat de la idea d’Espanya. Malgrat que es defineix com a nacionalista espanyol, diu que les diferents nacions que formen Espanya hi han de ser voluntàriament. Una nació no és més que un conjunt de persones que diuen que ho són i prou. Per això entén que Catalunya vulgui començar un camí propi.
L’Espanya malavinguda, diu, ja no sap si és nació o què és, i en ple segle XXI queda clar que la vella història de la “conllevancia” entre tots els espanyols és una mentida.

"Singulars"

Ramón Cotarelo: S’ha acabat la “conllevancia”?

Dimecres 17 d’abril, a les 22.32, al 33