Jorge Verstrynge és doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, on actualment és professor titular d’aquesta matèria.

Va començar la seva carrera política amb Manuel Fraga Iribarne, de qui va ser alumne a la universitat. Amb Fraga va ser un dels fundadors de Reforma Democrática, que s’acabaria convertint en Alianza Popular.

Va ser diputat per AP entre 1982 i 1989 i secretari general del partit entre 1979 i 1986. També va ser candidat a l’alcaldia de Madrid el 1983, uns comicis que va guanyar el socialista Enrique Tierno Galván.

L’any 1986, després d’un enfrontament amb Manuel Fraga, abandona Alianza Popular i comença un viratge ideològic cap al que ell anomena “posicions humanistes”. El 1993 es va convertir en membre del PSOE, però se’n va donar de baixa a causa de la posició del partit en les guerres de Iugoslàvia i l’Iraq.

Ara, retirat de la política, es defineix com a “expolític”, però aquest any Verstrynge ha tornat a l’arena pública per posar-se sense ambigüitats al costat dels moviments que s’oposen a les polítiques d’austeritat del govern del PP.

Al maig del 2012 va ser un dels desallotjats per la policia d’un centre social ocupat a Madrid, i al mes de març passat va participar en la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) en un escarni davant el domicili familiar de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

Molt crític amb la Transició, amb la monarquia i amb la partitocràcia, que segons ell ha segrestat la democràcia a Espanya, Verstrynge no estalvia qualificatius negatius per a Mariano Rajoy. Del president del govern espanyol diu que és “ineficaç i covard” per no haver plantat cara als mandats que ens imposa Europa.

En l’anàlisi de la realitat que fa aquest politòleg, tampoc en surt benparat l’estat de les autonomies, que diu que va ser la manera com la dreta espanyola va simular que repartia el pastís per acontentar tothom.

De manera crua, Verstrynge diu que un dels principals problemes de l’Espanya actual és que pràcticament no queda ningú que no pugui ser comprat, que no es deixi corrompre.
Sobre la crisi, diu que la globalització econòmica ha afavorit la “sobreoligarquització” del món, que ha fet augmentar les desigualtats socials a la majoria de països. A tot arreu, diu, els interessos econòmics s’han imposat en detriment dels polítics, que han perdut legitimitat.

Singulars

Jorge Verstrynge: Un llarg viatge

Dimecres 29 de maig, a les 22.05 al, 33