Mariano Rajoy va ser investit president del govern espanyol el 21 de desembre de l’any passat. I fins avui, 30 de març, no fa públic el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat. S’han perdut més de tres mesos.

José Antonio Griñán, president de la Junta d’Andalusia pel PSOE, va convocar eleccions a la comunitat andalusa l’11 de gener de l’any que som. Per primera vegada des de 1994, les eleccions no es feien coincidir amb les generals.

No cal ser politicòleg, ni tertulià de tot, ni analista de res per adonar-se del joc i dels objectius del PP i del PSOE.

Griñán va convocar eleccions el 25 de març, sabedor, primer, que la gestió dels seus coreligionaris a Madrid havia estat pèssima i que l’herència econòmica que es deixava a Rajoy era catastròfica. I, segon, que a causa de l’estat lamentable dels comptes públics, Rajoy hauria d’aplicar ajustos i retallades inacceptables per a una bona part de la població, sobretot la que més viu de subvencions. Així és que, d’aquesta manera, va pensar Griñán, potser es podria evitar el govern del PP a la Junta d’Andalusia, cosa que, com sabem, és el que ha passat.

I Rajoy? Per què no va presentar els pressupostos amb la mateixa celeritat que va apujar l’IRPF? És obvi, oi? Doncs ens estalviem temps. Resultat: PP i PSOE han actuat més en funció dels seus interessos que en funció dels interessos del conjunt de la població. I aquí és on entra el nostre convidat d’aquest dimarts.

Amb un castellà precís, sec i clar, Alejandro Nieto, val•lisoletà de 82 anys, fustiga els polítics sense miraments, i ho fa així:

“El dia que els polítics confessin que el seu objectiu és satisfer la seva libido de poder i enriquir els seus amics i enriquir-se ells mateixos, llavors no hi haurà desgovern, ja que avui estan complint els seus objectius a la perfecció”.

Nieto diferencia entre mal govern, mala administració i desgovern. Mal govern seria “l’errònia fixació d’unes polítiques públiques”. Mala administració, “la incorrecta execució d’aquestes polítiques; i, desgovern, “mal govern o mala administració però amb caràcter intencionat, i no per inutilitat o negligència”.

En aquests dies de desafecció, de demandes constants de més participació dels ciutadans en la gestió de tot el que afecti els interessos col•lectius, les anàlisis que fa Alejandro Nieto sobre la manera com funcionen els partits polítics i la democràcia parlamentària són demolidores.

Alejandro Nieto denuncia que s’ha passat de la democràcia parlamentària a la partitocràcia, un procés que tindria tres fases: el triomf electoral, el repartiment del botí i la colonització.

El desgovern actual espanyol, diu, té causes molt clares: l’afany dels partits per mantenir-se en el poder i exercir-lo en benefici propi i dels seus afins, i l’acceptació i la pràctica de la corrupció i la manipulació.

Nieto no només parla del poder executiu, també ho fa del legislatiu i del judicial, del qual qüestiona, entre altres coses, la independència.

Alejandro Nieto és catedràtic emèrit de Dret Administratiu de la Universitat Complutense de Madrid, va ser president del Consell Superior d’Investigacions Científiques, CSIC, i és doctor “honoris causa”per diverses universitats.
Va ser degà de les facultats de Dret i Ciències Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha publicat desenes de llibres, entre els quals destaquen “La corrupción en la España democrática” i “El desgobierno de lo público”.

“Singulars”

Alejandro Nieto, partitocràcia i desgovern.

Dimarts 3 d’abril, a les 22.40, pel Canal 33