Livin' la vida loca.
Jo no sé si vostès han tingut la sensació alguna vegada, passejant per Catalunya i per Espanya, que, en conjunt, semblava que aquí s’estava vivint per sobre de les nostres possibilitats. De la mateixa manera, tampoc no sé si vostès entenien com una parella amb ingressos de quatre mil euros mensuals podien fer front a una hipoteca de 600 mil euros.
Es deia amb una gran satisfacció des del PP i des del PSOE que Espanya ja jugava a la “Champions”, que aquí es donaven duros a 4 pessetes i que s’arribaria a superar França i, potser, Alemanya. La premsa internacional ja parlava del “miracle espanyol”. I tots contents.
Qualsevol persona amb una mica de seny ja intuïa que normalment aquestes coses acaben malament, sobretot, quan el desenvolupament s’obté per vies diferents de la tecnologia. I així ha estat, desgraciadament. Espanya ha crescut amb el totxo i Espanya s’enfonsa amb el totxo. Això no es nou, ja s’ha dit. El que sí que és nou és el que vostès podran veure en el programa de dilluns. Veuran, per primera vegada, els gràfics de la bombolla immobiliària. Veuran que no a totes les autonomies ha passat el mateix. Veuran que a Espanya hi ha hagut dos miracles : bombolla immobiliària i bombolla d’obra pública. I veuran, també, que la majoria de l’obra pública l’han pagada parelles com la de l’exemple anterior amb el sobrepreu que van pagar pel seu pis. I veuran els gravíssim problemes que té Espanya per pagar el que deu. I tot es basarà en dades públiques. Uns comptes clars que Ricard Vergés, l’autor de la comptabilitat de la inversió en habitatge a Espanya per l’Institut Nacional d’Estadística, ha fet l’esforç de posar en gràfics. I, creguin-me, aquests gràfics no agraden als que sistemàticament viuen d’amagar dades.
En el seu moment vam sorprendre’ls amb Edward Hugh; després, amb Marc Vidal, i ara, segur, ho farem amb Ricard Vergés. És economista i arquitecte i membre de la Comissió d’Estadística del Ministeri de l’Habitatge. Catedràtic d’Economia Immobiliària de la Universitat de Mont-real.
“El mayor problema que tenemos en España es
la subordinación del conocimiento al pensamiento
político. Quienquiera que desee contribuir al
interés general, se verá obligado a ir en la dirección
de la brújula de lo políticamente correcto.
Y sólo sobrevivirá si mira a otra parte cuando lo
políticamente correcto desvía significativamente
del interés general. Dado lo inadmisible de esa
coerción, es urgente substituir la brújula política
por una especie de GPS que permita compartir
su propia trayectoria con la de los demás en sus
respectivas actividades.
En materia de mercados, los más eficientes
GPS son los sistemas de información, en particular
las estadísticas. Por eso, gobiernos y agentes se
pelean, no para utilizarlas, sinó para controlarlas.
Esa pelea puede tener efectos indeseados, como
el de ocultar el avance de esa burbuja-elefante
que acaba de cumplir diez.” (Ricard Vergés)

L'entrevista a Ricard Vergés l'acompanyarem amb un reportatge sobre un projecte immobiliari ara aturat a la Vall Fosca.

Ricard Vergés, els comptes clars i la fi del “miracle” espanyol

Dilluns 25, a les 22.25, pel Canal 33