Més de 150 oients ens van oferir casa seva perquè hi anéssim a fer els programes de Catalunya Ràdio del 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio. Més de 150 famílies estaven disposades a sacrificar tot un dia i assumir les molèsties tècniques i d'atenció perquè els professionals del seu programa preferit poguessin instal·lar-se a casa seva i emetre des d'allà. Els oients ens obren les portes de casa seva des del 13 de febrer del 2017, el primer Dia Mundial de la Ràdio que l’emissora pública catalana va celebrar tota la jornada fora dels estudis de la Diagonal 614 de Barcelona. Des del 2017 fem tota la programació d'aquest dia tan especial a casa dels oients i en indrets certament peculiars. Enguany han estat més de 20 hores d'emissió fora de Diagonal 614, en el que suposa el desplegament tècnic més important de Catalunya Ràdio al llarg de l'any i una aposta de recursos, tecnològica i humana que cap altra emissora del país ha aconseguit superar fins ara. És així, doncs, que podem afirmar que el #DiaCatRàdio esdevé una fórmula d'èxit.

Ha estat un èxit per quart any consecutiu. Des de les 6 del matí del 13 de febrer fins a les 3 de la matinada del dia 14, Catalunya Ràdio ha emès ininterrompudament en directe des d'Amposta, Allerød (Dinamarca), Sant Cugat del Vallès, Mollet del Vallès, Gósol, Màlaga, Sant Just Desvern, Lleida, Sant Joan Despí i l'Hospital Clínic de Barcelona. Cap programa des dels estudis de Barcelona ni de cap delegació territorial. Tots els programes del Dia Mundial de la Ràdio des de fora, per apropar-nos als oients, per fer-los companyia com mai, i per conèixer-los en un entorn insuperable quant a proximitat.

El matí de Catalunya Ràdio


Aquesta fórmula de moviment, de sortir a fora, de ser amb la gent, de conèixer l'audiència a casa seva, té una potència radiofònica que enguany ha quedat novament demostrada des de primera hora al Poblenou del Delta (Amposta), a la barraca que va construir anys enrere David Monllau, un personatge de les Terres de l'Ebre sense el qual no reconeixeríem el paisatge d'aquest delta tal com el coneixem. Monllau va construir amb les seves pròpies mans mig centenar de barraques al Delta de l'Ebre, 52 per ser exactes, incloent-hi la del Poblenou del Delta que el dia 13 va acollir “El matí de Catalunya Ràdio” amb tot l'equip capitanejat per Mònica Terribas. Una barreja de lament endèmic i d'enorme agraïment per haver-hi anat pel Dia Mundial de la Ràdio va planar a la barraca d'en David, un homenot ebrenc de 80 anys que hauria merescut ell sol un programa sencer de ràdio.L'actualitat va voler fer coincidir la consellera de Justícia, Ester Capella, a l'interior de la barraca del Poblenou del Delta, davant dels micros de Terribas, amb el moment just en què Jordi Cuixart sortia amb un permís penitenciari del centre de Lledoners cap a la seva empresa. Les taules d'anàlisi d'aquest “El matí de Catalunya Ràdio” tan especial i sensible amb el territori més castigat setmanes enrere pel temporal Gloria es combinaven amb música en directe a la finca de la barraca, amb visites inesperades i espontànies com la de tots els escolars i els professors de Poblenou del Delta, i de tanta altra gent que s'hi va apropar per veure com fèiem ràdio a dins de la barraca d'en David Monllau. També ens va acompanyar l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, molt content per la nostra visita al seu municipi. Va ser una explosió de “bon rotllo” ebrenc combinat amb reivindicació territorial i curiositat per veure com es fa un programa complex de ràdio –amb connexions amb la roda de premsa de Barcelona per la crisi del Mobile World Congress– a la cuina de la barraca i a l'escalfor d'una llar de foc que feia d'atracció. El “bon rotllo” radiofònic va esclatar al Delta amb Elisenda Carod, Elisenda Pineda i Charlie Pee, les “apocalíptiques” d'“El matí de Catalunya Ràdio”. Alegria i distensió, concurs per passar-s'ho bé.

El relleu el va agafar Mariola Dinarès, del “Popap”, ni més ni menys que des d'Allerød (Dinamarca), a casa d'una catalana instal·lada en aquell país, Carme Querol, que cada dia esmorza amb Terribas, dina amb Dinarès i sopa amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Aquí dinaríem amb Òscar Fernández i Empar Moliner, i soparíem amb Kílian Sebrià i Laura Rosel, però parlem de Dinamarca, i d’un matrimoni d’un danès i una catalana que tenen dos fills i que, gràcies al web i l'app de Catalunya Ràdio, senten el català i es mantenen connectats a la realitat catalana. La Mariola va entrar a casa de la Carme, en Thomas i els seus fills Ian i John per celebrar el #DiaCatRàdio amb el programa que va fer més quilòmetres de tots. L'esclat d'alegria amb què la Carme va obrir la porta de casa a la Mariola va ser un dels moments més emotius de la jornada, una prova més dels forts vincles que molts oients a l'estranger mantenen amb Catalunya Ràdio i els seus professionals, i l'evidència que la ràdio és el mitjà més càlid, proper i familiar.

L'Angelina Torres i el seu marit van obrir les portes de la seva casa de Sant Cugat del Vallès, amb vistes privilegiades al monestir, a l'equip de l'Òscar i l'Empar, que van fer un “Catalunya migdia” per al record. Fer l'informatiu líder de la ràdio a Catalunya des del menjador d'una casa de Sant Cugat, amb els tècnics asseguts al sofà, envoltats de fotos familiars, objectes personals, llibres del Círculo de Lectores i un mobiliari d'habitatge humil i casolà, allunyat del disseny i la funcionalitat moderna de la casa danesa de la Mariola, apinyats entre gent de Catalunya Ràdio, tertulians i visitants, com l'alcaldessa, Mireia Ingla, que es va presentar amb un ram de flors per als soferts acollidors del programa, va ser una experiència inoblidable. Si l'Òscar, com diu l'Empar per antena, és el gendre perfecte de Catalunya, l'Angelina el va acollir com a tal i, patidora per si el càtering de la ràdio quedava curt, va començar a treure menjar de la cuina perquè ningú passés gana. Sant Cugat, afortunada per la proximitat amb Barcelona, però també víctima del centralisme informatiu barceloní, va reivindicar-se al #DiaCatRàdio amb uns moments de ràdio memorables en la veu de l'Òscar i l'Empar, que va esdevenir “okupa” de luxe i amable aliada radiofònica de l'Angelina.

Sense abandonar el Vallès, però a l'Oriental, i dins mateix de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Catalunya Ràdio va continuar la programació amb un “Estat de Gràcia” que també recordarem. La perruqueria Imma Amills de Mollet del Vallès es va convertir en estudi de ràdio i perruqueria alhora, en una experiència potent a l'antena per entretinguda, dinàmica i fresca. El president, Roger de Gràcia, i el seu executiu de l'“Estat de Gràcia” van governar com mai enmig de la república dels pentinats, els tints i les mascaretes. Si cada tarda escolten el programa a la perruqueria, mai no s'haurien imaginat que un dia podrien escoltar-lo i protagonitzar-lo al mateix temps, convertint perruqueres en amfitriones inèdites d'un #DiaCatRàdio que va tenir l’oportunitat de comentar amb Patrycia Centeno els pentinats més famosos de l'actualitat política global. Ni La Granjeta d'en Juanjo Sáez supera el caliu de la perruqueria de Mollet del Vallès, que l'endemà va ser portada al diari Som Mollet, que titulava “La ràdio a la 'pelu'”, amb una fotografia d'en Roger de Gràcia i l'Oye Sherman.

A més de dues hores de distància en cotxe, al Berguedà, va continuar la programació de la ràdio pública, que curiosament no té garantida la cobertura en FM a tots els indrets d'un municipi, Gósol, conquerit per l'equip de l'“APM?”, amb Xavi Carzola i Ernest Codina, però amb la notable absència d'un Joel Díaz, lesionat, que va ser substituït per un convidat de luxe, en Peyu. El restaurant El Forn de Gósol es va quedar petit per acollir mig poble, que va concórrer al programa d'humor de Catalunya Ràdio amb una curiositat, admiració i estima evidents. Amb l'alcalde, Lluís Campmajó, ens vam comprometre a intentar resoldre durant aquest any els problemes de cobertura de Catalunya Ràdio al municipi, uns problemes compartits amb TV3 i que depenen de la zona del municipi. La Núria Lagé, oient del programa i propietària del restaurant, ens va rebre generosament i va oferir un pica-pica als veïns que anaven arribant i omplint el menjador convertit en estudi de ràdio. Va ser el públic més intergeneracional de tots els del #DiaCatRàdio, amb nens i gent gran entregats a les conyes del trio Cazorla-Codina-Peyu, que van tirar d'arxiu i van recuperar un àudio de quan els militars van aparèixer al poble, el nom del qual, per cert, a vegades no sabien pronunciar amb encert. Gósol, Gósol, Gósol!

El “Tot costa” va cedir protagonisme al partit de bàsquet del Barça a Màlaga, amb la narració d'Ernest Macià i els comentaris tècnics de Carme Lluveras, que van poder transmetre en directe l'eliminació blaugrana de la Copa del Rei. Jordi Costa es va instal·lar a casa d'un oient destacat, l'excapità del Barça de bàsquet Roger Grimau, que anava comentant el partit des de casa seva, a Sant Just Desvern, acompanyat del presentador del programa. La intensitat dels últims segons del partit i l'anàlisi de la victòria del València Bàsquet van trepitjar els primers minuts d'un “Catalunya nit” que es va fer des d'una autoescola de Lleida, fins on es va desplaçar el seu alcalde, Miquel Pueyo, extertulià del Kílian Sebrià.

Laura Rosel va experimentar amb un nou tertulià que ha esdevingut fenomen mediàtic i a les xarxes socials de Ponent i arreu, lo @PostureigLleida. L'oient Ignasi Peralta va acollir l'equip del “Catalunya nit” a l'autoescola San Juan, en una edició del programa que lligava amb la temàtica d'enguany del Dia Mundial de la Ràdio, la diversitat. El testimoni de Nogay Ndiaye, de família senegalesa i nascuda a Lleida, fixava el vincle amb el lema del Dia Mundial d'enguany, però el programa aprofitava la presència física a la capital de Segrià per parlar dels motors que s'escalfaven entre una pagesia que aixeca la veu i, fidel a l'actualitat i aprofitant l'expertesa d'Albert Cuesta, analitzava la sonora cancel·lació del Mobile World Congress de Barcelona.

El programa més televisiu de Catalunya Ràdio, “El club de la mitjanit”, no va voler quedar-se al marge del #DiaCatRàdio, i es va traslladar al plató de TV3 on Toni Soler fa diàriament el seu “Està passant”, que és un espai amb públic. Francesc Garriga i Laia Tudel van fer un “club” de rabiosa actualitat per la derrota a Màlaga i per la incerta actualitat que acompanya l'equip de futbol del Barça, acompanyats d'oients i espectadors que van ser rebuts a Sant Joan Despí pels professionals que habitualment apareixen al programa, com Ricard Torquemada i Bernat Soler, de “LaTdT”, entre d'altres. Per als oients que van assistir a “El club de la mitjanit” va ser el #DiaCatRàdio més peculiar, ja que es feia a les instal·lacions de TV3.

La jornada maratoniana fora de Diagonal 614 es va acabar a les 3 de la matinada, després de dues hores de “La nit dels ignorants 3.0” que Xavier Solà va dirigir des de l'Hospital Clínic de Barcelona, amb oients i professionals de la salut que fan torns de nit suportables molts cops gràcies a la companya de la ràdio. L'actualitat del coronavirus va convertir la sortida al Clínic en oportuna, i una de les trucades dels oients va ser de la consellera de Salut, Alba Vergés. La proposta de fer el programa a la sala d'actes de l'hospital, que ens va traslladar Xavier Francàs, va ser del tot encertada per la preocupació dels últims dies pel contagi d'un virus que té el món amb l'ai al cor. I la ràdio d'en Solà és la millor aliada per ajudar i fer costat quan l'audiència viu amb l'ai al cor.

Felicitats a tots els professionals de Catalunya Ràdio que, un any més, han aconseguit que el Dia Mundial de la Ràdio sigui un èxit i esdevingui un gran aparador per reivindicar el mitjà i la forta vinculació que té amb la nostra audiència. I gràcies a tots els oients que han ofert casa seva per acollir-nos. Visca la ràdio!