Una graella totalment renovada, l'aposta per les sinergies entre les pròpies emissores, l'impuls als continguts digitals per viralitzar els àudios emesos i per afavorir un consum radiofònic alternatiu al convencional en franges horàries i formats –incorporant els vídeos--, i l'ambició per recuperar el lideratge de la ràdio pública han marcat el primer any de la nova direcció de Catalunya Ràdio. Un any amb la idea de moviment i canvi, de transformació perquè la proposta ajudi a recuperar audiència i a guanyar-ne entre els nous públics. La ràdio és el mitjà que millor s'adapta a la revolució tecnològica i als canvis d'hàbits de consum comunicatiu, demostrant una gran vitalitat a cada nou estudi o enquesta d'audiència. I la ràdio en català és una història d'èxit perquè augmenta l'audiència any rere any i es consolida la normalització lingüística que encara no ha arribat a altres àmbits com la televisió i la premsa. En aquest context, el repte per innovar i posar en valor els recursos de què disposa l'emissora pública ha estat una premissa al llarg del 2016.

Saül Gordillo




La nova direcció de Catalunya Ràdio ha volgut posar en valor les marques individuals de la casa i, alhora, oferir un missatge d'equip i projecte que trascendeixi l'àmbit d'acció de cada programa individualment. Hem detectat, al llarg d'aquest primer any, les ganes de canvi i la bona acollida dels oients d'aquesta nova etapa en què hem volgut recuperar la il•lusió dels treballadors i posar en el centre de gravetat la importància dels bons continguts. Rebem felicitacions per 'la bona feina feta' com si aquesta hagués culminat o reeixit abans d'hora, i les gestionem com un estímul a la perseverança sent conscients que en ràdio els comportaments són lents i demanen temps i paciència. Ha estat, per tant, un any molt intens perquè no hem parat ni un sol dia i també perquè ens hem enfrontat a enormes dificultats. A ningú no se li escapa que intentar trencar inèrcies o tendències d'una dècada no es fa d'avui per demà, i menys encara quan els pressupostos són els que són i el sector de la comunicació està com està.

Modestament, ens fa la impressió que hem aconseguit fixar la idea que l'estima de l'audiència per Catalunya Ràdio reforça la convicció que l'emissora forma part del patrimoni social, cultural i comunicatiu del país, fins i tot emocional. L'èxit de la ràdio en català no s'entendria, de cap manera, sense el paper rellevant de Catalunya Ràdio, sense que dir això suposi ni un oblit a la primera ràdio en català (Ràdio 4) ni una pugna mal entesa respecte la primera en audiència actualment (RAC1). Durant aquest any ens ha tocat fer algun comiat per jubilació o prejubilació –la Laura, en Lluís, la Teresa, l’Àlex, la Joana, en Joan, en Francesc, les Carmes, la May, els Jordis, la Isabel, i l’Anna--, però amb la nova graella també hem pogut fer incorporacions com les de Roger de Gràcia, Jordi Costa, Sònia Gelmà o Mariola Dinarès. Professionals joves que s'incorporen a un projecte en moviment compromès amb el rigor, però també amb el vigor, que fa apostes i innova sense afectar pilars fonamentals com la informació i el servei públic. I quan parlem de servei públic ens referim a continguts també culturals, perquè entenem que la millor manera de contribuir a la popularització i a la màxima difusió de la cultura és incorporant-la transversalment a les graelles de les nostres emissores.

A part d'ànims i felicitacions, durant aquest primer any també hem copsat entre els oients i professionals del sector una gran complicitat amb el que Catalunya Ràdio representa com a emissora pública. La idea de ràdio pública, de ràdio de tothom, és molt potent. I això que en el context actual tampoc no és fàcil escapar-se de les crítiques polítiques, si és que en alguna etapa això ha estat fàcil. Les hem rebut i gestionat també com un estímul i una exigència interna per aprofundir en el rigor i vetllar, encara més, per la pluralitat i pel compliment dels mandats que com a emissores públiques tenim assumits des de fa més de tres dècades. En aquest sentit, és important recordar que som quatre emissores i que els mandats i el servei públic el concebem en conjunt, de manera sovint indissociable. Informació, servei, cultura, esports, entreteniment, innovació, paritat a les tertúlies i la graella, pluralitat ideològica, generacional, d'accents i procedències...

La contribució de la ràdio pública al país queda fora de dubte, i durant aquest any hem intentat posar les bases perquè en el futur segueixi sent així atesa la complexitat dels temps que ens han tocat viure i les exigències que se'ns plantegen. Innovació, moviment, il•lusió, canvi, feina, compromís i... orgull. Hem intentat posar en valor tot allò que fan els professionals i la casa en conjunt per reivindicar, sense complexes, el paper de Catalunya Ràdio. També per apuntalar un sentiment íntim, potser individual a cadascun dels professionals, d'orgull de pertànyer a un projecte com el que tenim l'honor d'encapçalar des de fa un any. Orgull per la feina feta i per la que tenim al davant, però sobretot orgull de la ràdio pública que mai no falla. Som allà on passen coses i la nostra presència té, enmig d'un cert caos i soroll que caracteritza el sector per la irrupció de les xarxes, un valor i un rigor associats a la credibilitat i a una bona manera de fer.

Hem posat les bases i esperem poder continuar treballant per recollir els fruits. Hem fet molta feina i tenim ganes de fer-ne més. Ja sabeu on som.