Hola, companys! A gran part d'Europa estan patint sequera i en canvi aquí a Catalunya les depressions han deixat grans quantitats d'aigua durant les últimes quatre setmanes, com sempre amb quantitats molt diferents en funció de la geografia. Aquest episodi de pluges tan llarg s'ha acabat! De moment tindrem sol la resta de la setmana.

Aquest és el mapa amb la pluja acumulada de totes les estacions EMA del Servei Meteorològic de Catalunya entre els dies 19 d’octubre i 22 de novembre del 2011. Com veieu, hi ha algunes acumulacions que ja superen els 500 mm o s’hi acosten molt al Montseny, Costa Brava, Ripollès o extrem sud. En canvi, a la vall del Segre ha plogut molt menys, però en qualsevol cas no hi ha cap estació amb menys de 50 mm en aquest període. Amb tot, encara que hagi plogut menys cap al Pla de Lleida, per exemple a Lleida ciutat s'han recollit 78 mm, aquesta acumulació suposa gairebé 1/4 part de les pluges anuals.



En aquest altre mapa destaquen alguns del registres:



Ara una mica de sol anirà molt i molt bé. Vinga, salut i fins ben aviat!

Hola, companys! Aquest any s'ha celebrat la vuitena edició del Fòrum Internacional de la Meteorologia a París. Durant quatre dies un total de 100 presentadors del temps d'arreu del món, de 30 països de quatre continents, han estat participant en aquest col·loqui internacional amb el tema central "El canvi climàtic: impactes i adaptació". En els debats, presentacions, taules rodones també hi han participat científics, investigadors, actors del desenvolupament sostenible i del medi educatiu. En el programa també hi va haver una sessió dedicada a veure les presentacions de la meteorologia que es fan en moltes televisions del món. En aquest vídeo en podeu veure alguns exemples. Mireu-lo, és ben interessant. Hi veureu un meteoròleg que us sonarà!




La moda que es du últimament és la incorporació de fotos i imatges, i la de nous camps i eines de predicció: mapes de variació de temperatura prevista respecte avui, pluges acumulades, radars d'acumulació, dades de temps real en pantalla...
Aquest és un fòrum organitzat per la Société Météorologique de France.
Vinga, salut i fins ben aviat!

Hola, companys! L'altre dia vaig visitar el museu Miba, el Museu d’Idees i Invents de Barcelona. Aquest és el primer espai permanent de la ciutat centrat en el món de les idees, la invenció i la creativitat, ubicat en ple cor de Barcelona. Visita ben interessant tant per a grans com per a petits.

A l'entrada del museu hi tenen exposat un paraigua que aguanta cops de vent propers als 130 km/h. No es deforma! Una passada! Lògicament, si fa tant vent, la pluja cau inclinada, però el paraigua no es deforma. Costa 54,95 euros. Ja ho sabeu. En una pantalla es veu un home fent la prova en un túnel de vent. La història del paraigua Senz es remunta al 2004, quan un jove estudiant de Disseny Industrial holandès, Gerwin Hoogendoorn, va experimentar una setmana en què tres dels seus paraigües es van trencar. Cansat de tot plegat, va decidir dedicar el seu projecte final de carrera a dissenyar l'últim en paraigua. A causa del seu disseny asimètric, aquest paraigua troba la millor posició segons la direcció del vent, cosa que el fa molt còmode d'usar, fins i tot amb ràfegues fortes. Resisteix vents de més de 100 km/h sense que aquest s'inverteixi. La forma especial "protectora d'ulls" protegeix de qualsevol possible dany i la forma aerodinàmica de Senz proporciona a l'usuari una visió excel·lent. Recomanable, la visita!




Vinga, salut i fins ben aviat!

Hola, companys! Ja fa dies, setmanes, que patim una apatia meteorològica més que notable: anticicló, boires, algunes ploraneres, boirines, contaminació, no plou, no neva... tot i que ara arribaran canvis. Per fi arribaran canvis!!! Al mateix temps, ens arriben notícies de fred intens, però sobretot de neu i gel, en alguns països nòrdics. A l'hivern neva al nord d'Europa, però com aquí, a Catalunya, hi ha hiverns més freds, hiverns més suaus, hiverns més secs i d'altres més moguts. Al nord d'Europa els hiverns també tenen un comportament irregular. En algunes regions els darrers anys no ha nevat gaire, però ja fa un parell d'anys que déu n'hi do. Des del mes de novembre les nevades intenses, d'aquelles d'un metre de neu, es van succeint amb una certa cadència a la Rússia blanca, en especial a la bonica i majestuosa ciutat de Sant Petersburg. És tal la situació que, fins i tot, la gent es manifesta davant la falta d'eficiència de l'administració pública. Les brigades de neteja no donen l'abast. Una vegada han netejat alguns carrers, portals, torna a caure alguna nevada, i, sumat al fred que fa, la neu s'endureix, i els carrers es transformen en pistes de patinatge i es formen caramells ( "sosulka", en rus) ben perillosos que pengen de teulades i balconades, amb el gran perill que comporta. Com a anècdota curiosa, aquesta setmana s'ha pogut veure per televisió un grup d'activistes russes amb minifaldilles i talons retirant neu amb pales a la cèntrica avinguda Nevski de Sant Petersburg. Amb el seu acte van intentar cridar l'atenció, i ho han aconseguit, sobre la falta de neteja i eficiència a la ciutat.





Els pròxims dies la situació no millorarà, el fred durà temperatures properes als -20ºC a la Venècia del Bàltic i els seus canals es mantindran ben glaçats durant tot el mes de febrer. Si Sant Petersburg es troba així, no em puc imaginar com deuen estar les carreteres, zones rurals i ciutats menors... Aquí , nosaltres amb el nostre tema: boires, contaminació i mirant els mapes, esperant una mica de vent que remogui la baixa atmosfera i s'emporti la pol·lució ben lluny.

En aquesta imatge visible de satèl·lit d'aquest dissabte s'intueixen algunes zones del mar Bàltic gelades amb una tonalitat blanca.




Vinga, salut i fins ben aviat!

Hola, companys! Aquests dies s'ha disputat com cada any la Christmas Race de vela de Palamós. L'organitza el Club de Vela Palamós. Enguany els tripulants han navegat en general amb vents del sud. Dissabte va bufar un vent de sud-sud-est animat pels ruixats i els cúmuls que s'anaven encadenant i la regata es va anar desenvolupant. Diumenge, el dia va començar amb vent fred i tapat. Fins al migdia estava ennuvolat i no escalfava gens, després va sortir el sol però ni gota de vent. Sense regata.
Afortunadament, dilluns, dimarts i dimecres el vent de garbí, el SW, que enviava la pertorbació situada a l'Atlàntic, va entrar! Dimarts el vent arribava a cops de 20 nusos en algunes àrees.
Impressiona veure com naveguen sota condicions de fred, plugim, vent i mar de fons. Aquest és un esport que depèn totalment del vent, del temps. De vegades en qüestió de minuts, es passa d'una tensa calma sense vent, a una briseta que fa disfrutar o a una rasca de vent que et recorda que sempre s'ha de respectar el mar.







Fotografies de l'Alfred Farré

Vinga, salut i BON NADAL a TOTHOM!

Hola, companys! aquesta nit passada ha estat la més freda de la tardor en moltes poblacions, fins i tot ha glaçat a la costa. Han sovintejat mínimes a l'interior entre els -3 i els -6º C, molt més baixes al Pirineu. Fruit del fred el mar ha fumejat. En Josep Pascual, de l'Estartit, ens comentava que durant la nit ha mancat el vent i això ha afavorit la inversió tèrmica a la plana empordanesa; l'aire fred de la plana, amb l'oratge terral, fluix, ha arribat al mar. A l'Estartit la temperatura ha baixat fins a -0,5º C, la temperatura més baixa, fins ara, d'aquesta tardor. Aquest aire fred, en arribar al mar amb una temperatura encara d'uns 15º C, ha provocat successives evaporacions i condensacions, amb el resultat que els pescadors coneixen com a "fumet" o "mar fumejant". Ens n'ha fet arribar algunes fotos de primeres hores d'aquest matí.





La Montse Verdaguer de Blanes ha captat les següents fotos aquest matí. El mar també ha fumejat una bona estona. Les temperatures eren baixes, el port estava espectacular i un parell de valents han sortit com cada setmana a practicar el seu esport preferit.






Vinga, salut i fins aviat!

Hola, companys! Per setzè any consecutiu l’Associació Catalana de Meteorologia (ACAM) organitza les Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, que enguany es convoquen aquest dissabte 27 de novembre a la ciutat de Barcelona. Com cada any parell, s’hi estudiarà un únic tema monogràfic: els efectes de l’erupció del volcà islandès Eyafjallajökull. El 20 de març aquest volcà va entrar en erupció i més tard, una segona erupció a l’abril, va paralitzar el trànsit aeri de mig Europa a causa del règim de vents dominants, que van estendre el núvol de cendra volcànica a tot el continent. En pocs dies vam passar d’una situació d’espais aeris tancats i de prediccions molt pessimistes sobre la durada, extensió i els efectes del núvol de cendra a una situació de normalitat. L’ACAM ha trobat adient una jornada monogràfica sobre l’impacte de l’erupció del volcà islandès, si més no des del punt de vista meteorològic.


Model de dispersió de fums que es feia servir com a referència

En aquesta jornada, hi intervindran especialistes de les institucions següents: Icelandic Meteorological Office, University of Iceland, Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, CSIC, Center for Aviation and Transport Systems of the ZHAW – Zurich University of Applied Sciences, Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Universitat de Barcelona (UB), Agencia Estatal de Meteorología (AEMET). La seu de les jornades és al CosmoCaixa de Barcelona (Teodor Roviralta, 47-51).


Per a més informació i inscripcions, poseu-vos en contacte amb l'Associació Catalana de Meteorologia
Tel./Fax: 93-890 5741
adreça electrònica: acam@acam.cat
(Informació: dies feiners de les 10.00 a les 14.00).
http://www.acam.cat
http://www.infomet.fcr.es/jornades

Vinga, salut i fins aviat!

Hola, companys! Per setzè any consecutiu l’Associació Catalana de Meteorologia (ACAM) organitza les Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, que enguany es convoquen el dia 27 de novembre de 2010 a la ciutat de Barcelona. Com cada any parell, s’hi estudiarà un únic tema monogràfic: els efectes de l’erupció del volcà islandès Eyafjallajökull. El 20 de març aquest volcà va entrar en erupció i més tard, una segona erupció a l’abril, va paralitzar el trànsit aeri de mig Europa per causa del règim de vents dominants, que van estendre el núvol de cendra volcànica a tot el continent. En pocs dies vam passar d’una situació d’espais aeris tancats i de prediccions molt pessimistes sobre la durada, extensió i els efectes del núvol de cendra a una situació de normalitat. L’ACAM ha trobat adient una jornada monogràfica sobre l’impacte de l’erupció del volcà islandès Eyafjallajökull, si més no des del punt de vista meteorològic.


Model de dispersió de fums que es feia servir com a referència

En aquesta jornada, hi intervindran especialistes de les institucions següents: Icelandic Meteorological Office, University of Iceland, Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, CSIC, Center for Aviation and Transport Systems of the ZHAW – Zurich University of Applied Sciences, Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Universitat de Barcelona (UB), Agencia Estatal de Meteorología (AEMET). La seu de les jornades és al CosmoCaixa de Barcelona, Teodor Roviralta 47-51.


Per a més informació i inscripcions poseu-vos en contacte amb l'Associació Catalana de Meteorologia
Tel./Fax: 93-890 5741
adreça electrònica: acam@acam.cat
(Informació: dies feiners de les 10.00 a les 14.00).
http://www.acam.cat
http://www.infomet.fcr.es/jornades

Vinga, salut i fins aviat!

Hola, companys! Es poden controlar, els huracans? Sembla un tema de ciència-ficció. A l’últim Congrés Europeu de Meteorologia un meteoròleg ha presentat un mètode per debilitar els ciclons tropicals. Realment aquest pòster cridava l’atenció. En resumeixo en poques frases la base científica i el mètode per aconseguir-ho. A veure què us sembla.
L’aire sec és un inhibidor dels ciclons tropicals (els desactiva), debilita les masses convectives que condueixen la maquinària del cicló. L’objectiu és injectar aire sec profundament (fins a l’ull o a les parets de pluja convectiva) en el cicló per debilitar-lo.



Per aconseguir aquesta injecció, s’haurien d'instal·lar tancs d’emmagatzemament d’aire sec liquat, tant sobre del mar i a terra com en algunes illes. D’aquesta manera, en disminuir la condensació i el volum de vapor es redueix la formació d’una zona de baixes pressions i disminueix la força de gradient de pressió.
La baixa temperatura de l’aire sec introduït absorbirà la calor del cicló i afectarà la convecció i la condensació del vapor a nivells baixos. Segons l'estudi, aquest és el camí per debilitar un cicló. L'investigador és en Dhananjay V. Mardhekar. Com ho veieu?

Vinga, salut i fins aviat!

Hola, companys! Al congrés de l'EMS, European Meteorological Society, s'han presentat dos treballs que vull comentar: un del Servei Meteorològic de Catalunya (que ja es va difondre fa un temps a Catalunya), per la Montserrat Busto de l'Àrea de Climatologia, i un altre estudi del Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra presentat per la Laura Trapero Bagué.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha presentat un pòster sobre indicadors climàtics a Catalunya. L’objectiu final de l’estudi (que es pot consultar al Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics, també conegut pel seu acrònim, BAIC) era saber si hi ha tendències climàtiques a Catalunya durant l’últim segle, i la resposta és afirmativa, com ja sabeu: hi ha un escalfament que oscil·la entre els +0,19 i els +0,24 ºC/dècada a totes les estacions treballades.



Si es fa l’estudi per estacions de l’any, es veu que l’estiu obté el premi, amb un increment entre +0,32 ºC i +0,44 ºC/dècada. Cal remarcar també que la temperatura màxima anual ha experimentat un increment superior a la temperatura mínima.

Si en lloc de treballar el període comú 1950-2009 s’estudien les sèries més llargues de Catalunya (l’Observatori de l’Ebre –amb dades des del 1905- i l’Observatori Fabra –amb registres des del 1914-), la tendència a l’augment torna a reflectir-se. Pel que fa a la precipitació, no hi ha cap tendència estadísticament significativa. Podeu trobar tot el butlletí de 42 pàgines al portal del Servei Meteorològic de Catalunya.

El Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra també ha presentat un pòster sobre modelització de situacions de nord amb nevades a Andorra utilitzant el model WRF.
Les situacions sinòptiques de nord que afecten Andorra representen un repte a l’hora de predir els efectes que tindran sobre aquest petit país muntanyós, especialment durant l’hivern. És durant aquesta estació quan poden donar lloc a intenses nevades, com també a importants ventades. Quan un d’aquests episodis té lloc, principalment les nevades només afecten el vessant nord dels Pirineus, però en alguns casos hi entren en joc diferents factors que permeten que la precipitació superi la serralada, de manera que les nevades poden afectar el vessant sud i arribar a cotes baixes. En aquest treball s’han modelitzat quatre episodis de nord que van tenir lloc durant l’hivern, i s’ha utilitzat el Weather and Research Forecast Model (WRF) per analitzar els seus efectes sobre el Principat d’Andorra.
Un exemple, és l’episodi de nevades que va tenir lloc durant el 10-11 de febrer del 2009, quan l’anticicló de les Açores i una pertorbació situada al sud d’Anglaterra es van desplaçar cap al nord-est generant un flux del nord-oest sobre els Pirineus amb una aportació alta d’humitat i un acoblament de forts vents a tots els nivells. Les temperatures van patir un marcat descens, i les nevades van ser intenses al vessant nord i van creuar la serralada fins arribar més enllà d’Organyà. Al Principat d’Andorra es van acumular gruixos de 30-100 cm de neu.

Vinga, salut i fins aviat!