A la meteo de TV3 sempre ens ha agradat embrancar-nos en coses noves. En Castejón va recuperar la figura del “home del temps” a la televisió i es va posar molts reptes. Calia recuperar i crear quan no hi fos, tot un vocabulari meteorològic en català. Calien les millors eines tecnològiques possibles per fer el pronòstic, i per mostrar-lo per televisió. Calia una bona xarxa d’observadors repartits pel territori que participés de l’elaboració del programa. Calia crear la cultura que la meteorologia no era una “fatalitat” sinó que eren un conjunt de fenòmens que es podien pronosticar, i que aquest pronòstic era una cosa a la que tots en teníem dret i que ens ajudaria a reduir les pèrdues materials i humanes, i a planificar millor la nostra vida i la nostra activitat econòmica.
Recordo una vegada que el President Pujol ens va donar un premi que em va dir: “... pensin que vostès son una infraestructura més del nostre país. Vostès son un carril més de les carreteres. Si diuen que farà sol surt més gent a la carretera que si diuen que plourà o que nevarà. Si s’equivoquen, la carretera pot ser que no doni abast...”
La millor manera de no equivocar-se en el pronòstic és voler sempre fer-lo millor, i sotmetre’s sempre al control més rigorós possible.
Nosaltres sempre hem estat a la vista, hem parlat amb paraules normals per descriure la meteorologia, i hem dit pel seu nom allà on havia de passar allò que pronosticàvem.
La nostra màxima sempre ha estat que s’entengui què i on i quan, passarà allò que creiem que passarà.
Ara toca una nova aventura, obrir al debat i posar-nos encara una mica més a l’abast de tothom.
Cal que ho expliqui. Tot i que mai no hem anunciat el nostre mail, cada dia rebem més de 100 correus electrònics, i a vegades més de 300 o 400.
La nostra política és intentar respondre a tots els correus que ens demanen algun tipus d’informació que no sigui de pronòstic, que això ja ho fem a la tele o a la web.
L’Espai de El Temps el veuen cada dia entre mig milió i més d’un milió de persones.
Entre tantes persones hi ha tot tipus d’opinions, d’idees, de necessitats, i de maneres d’expressar-les.
Ara ens posem al seu abast, amb una eina dissenyada expressament per deixar sentir totes les seves aportacions.
Els demano un favor. Contra el que molta gent pensa, nosaltres no som gaires, som exactament el que veuen per televisió: una persona que treballa sola i que fa la seva feina. Durant algunes hores, alguns dies, tenim l’ajut d’un becari/a, però els mapes, els vídeos, respondre els correus, fer el 3/24, els diferents programes o telenotícies, recollir les dades, fer el pronòstic, saber que ha passat al món, ho fem cada un de nosaltres sols, amb les nostres mans i els nostres ulls..... i ara participarem també d’aquest blog.
A veure com ens en sortim!
El favor que els demano és que participin, i que ens ajudin a fer-ho bé.
Que ens renyin si cal, però que ens ajudin a arreglar-ho i a fer ho millor.
A tots i cada un de nosaltres ens entusiasma la nostra feina i volem fer-la el millor possible.
Recordo quan vaig entrar a la tele que l’Antoni Castejón va dir que érem un equip.
Ara els oferim formar part del nostre equip d’una manera activa.
Tinc confiança que aquesta nova aventura en la que ens embranquem serà exitosa i ens permetrà continuar innovant i millorar la informació meteorològica que es fa al nostre país.
A veure què passa!!