Sempre he estat partidari de les actituts de respecte mediambiental i de fet, algunes les practico. Quedi clar que no totes les que convindria. Tothom ha d’acceptar la seva “part de culpa”. Penso que moltes d’aquestes coses, en general, costen poc de fer i és un granet de sorra necessari.
Moltes vegades aquestes maneres de fer no són noves d’ara sino que sempre s’havien practicat. Parlem avui de l’aprofitament de l’aigua de pluja. Un aprofitament que ja feien els romans amb l’anomenat “impluvium” o des de fa secles s’ha practicat o es practica en cases de pagès.


Esquema d'un simple dipòsit.


A Lleida, cauen de mitjana uns 350 litres per metre quadrat. Això vol dir que si recollim l’aigua d’un terrat o teulada de 100 metres quadrats podem recollir, de mitjana, uns 35.000 litres a l’any. A Tarragona serien 47.000 litres anuals, a Girona 80.000 litres/any i a Barcelona 60.000. Imagineu-vos una teulada de 1.000 metres quadrats d’un poliesportiu municipal. Estariem recollint 10 vegades més. L’administració hi té molt a dir, però també penso que seria molt interessant en blocs de pisos o també vivendes unifamiliars que els baixants d’aigua no anessin a parar directament a la claveguera sino a dipòsits. Una bomba serviria per extreure’n l’aigua i regar jardins, parterres o alimentar boques d’aigua per la neteja de les zones comunitàries de qualsevol bloc de pisos. Fins i tot penso a l’hora de regar espais públics. Situant dipòsits a prop d’aquests parcs i recollint l’aigua d’edificis pròxims, municipals o fins i tot particulars, ajudariem entre tots a no gastar tanta aigua. La nova llei de l'habitatge, incorpora diverses qüestions mediambientals d'obligat compliment en vivendes de nova construcció. L'aprotitament d'aigua de pluja però, no hi és. Alguns ajuntaments si que ho obliguen. Però el mal ja està fet. En els darrers 20 anys s'ha construït moltíssim. Si no incentivem fiscalment o amb ajuts incorporacions d'aquests i d'altres sistemes no ens posarem al dia.
Parlant d’aigua que ens podria arribar arribar la setmana que ve, tal i com diu en Jofre estem a l’expectativa. El model GFS, ahir era més clar. El Global Modell alemany era “la tempesta perfecte”. Primer temporal de sud (el que convé a tot el Pirineu i interior) i després llevantada. De somni. Avui, el GFS es tira força enrera i el Global Modell encara és optimista, però no tant com ahir. Dóna la sensació que els models tendeixen a retirar l’àrea depressionària al nord i a l’oest i amb tendència a ser reabsorbida per la circulació més septentrional de l’oest. Tan de bo no continuïn per aquesta línia.