Els meteoròlegs Jofre Janué i Néstor Gómez expliquen el caràcter del fort temporal que afecta Europa i les conseqüències que en deixa en escombrar casa nostra.

01/06/2012 // Ull amb l'ull

Aquesta temporada la NOAA utilitzarà un nou model estadístic per predir l'inici del cicle de reemplaçament de la paret de l'ull dels huracans. Aquest cicle és un indicador clau dels canvis de la força i mida dels huracans. Aquesta nova eina se suma a una sèrie de productes de predicció que la NOAA està implementant, per millorar els avisos d’amenaça a les possibles zones afectades.
La paret de l'ull d’un huracà és una zona organitzada de núvols que envolta la zona central i on hi ha els vents més intensos i les pluges més fortes. Els cicles de reemplaçament d’aquesta paret per una de nova es generen en segon terme i de manera concèntrica a la principal. Aquest cicles acaben avançant cap al centre i reemplaçant la paret principal. Les noves parets que es generen sovint acaben heretant formes molt semblants a les velles, sobretot dels huracans més forts i de llarga durada.
Els huracans solen enfortir-se i créixer gradualment amb el temps, però els cicles de reemplaçament de la paret de l'ull poden canviar de manera brusca en grandària i intensitat.
Aquest nou model prediu l'inici del cicle de desenvolupament de substitució de la paret de l'ull mitjançant el mesurament d’uns aspectes clau. Aquests són l'estructura de la tempesta, condicions mediambientals i la relació d'aquestes amb les condicions observades durant els cicles de reemplaçament anteriorment.
Per aconseguir això s’utilitzen dades de satèl•lits geostacionaris operacionals de la NOAA (GOES), per identificar els patrons dels huracans relacionats amb l'estructura dels cicles de reemplaçament de la paret de l'ull. També s’incorporen imatges de microones de satèl•lits d'òrbita polar per obtenir dades a temps passat.
Noaanews



11/03/2012 // Pruïja i estepicursors

L’absència de pluja d’aquests darrers tres mesos i el vent i el fred que ha fet durant el febrer han deixat la vegetació molt seca i el terra especialment sec i dur. Moltes són les conseqüències de tot plegat tant a llarg termini com les que podem notar ja ara mateix. Per exemple, els incendis d’aquests darrers dies, la presència de més estepicursors o picors a la pell. Els estepicursors són les espècies de plantes que viuen en zones estepàries o terrenys erms improductius, que una vegada han fructificat el vent les arrenca a partir de l’arrel i les transporta d’un lloc a un altre, rodant o arrossegant-les. Són plantes senceres sense les seves arrels i que ens recorda aquella imatge típica dels pobles de les pel·lícules de westerns.

Segur que molts heu notat que aquest factors ambientals faciliten que augmenti la sequedat de la pell. Ja és habitual que durant l’hivern augmenti la sequedat de la pell, però aquest any el vent, el fred i sobretot la baixa humitat hi han ajudat encara més. L’ambient domèstic secundari, en moltes ocasions a causa de la calefacció, agreugen encara més la sequedat. Caldria aconsellar una humitat ambiental que no sigui inferior al 30% i si pot ser superior al 40%. Aquest dies la pell és seca, normalment de tacte aspre, de color mat i té unes fines escates que, si bé poden ser imperceptibles, moltes vegades queden dipositades a la roba. Tot plegat afavoreix que siguem molts que notem la pruïja, picor o gratera, fenomen més normal en individus d’edat avançada i que és especialment intensa a les extremitats inferiors, les cames. No us estrenyeu si teniu pruïja d’intensitat variable que us indueixi a un gratat persistent. En tot cas i segurament al llarg de la setmana anirà a menys, les humitats començaran a remuntar d’una forma més generalitzada.

22/01/2012 // Febrer humit?

Això és el que precisament diu el Calendari de la Ceba d’aquest any. Ara com ara, des de fa ja bastants dies i com deveu haver vist, sembla que el febrer ens durà el fred que no hem tingut fins ara. Encara no ens podem fer una idea clara de la magnitud d’aquest canvis que s’insinuen, perquè tot plegat queda massa lluny, però l’anticicló vol abandonar-nos per enllaçar amb el potentíssim anticicló que hi ha a l'est d’Europa.
Potser tot plegat ens podrà dur la neu que molts desitgem i fins i tot a llocs poc habituals, o potser no. En tot cas, aquestes són algunes dites que ens ho poden fer creure:

El febrer de cap o de cua l'ha de fer.
Gener bonancer, febrer remoler
Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també.

I també algunes dates de febrer en què ha nevat a la ciutat de Barcelona són:

10 de febrer de 1887
27 de febrer de 1924
21 de febrer de 1933
15,16,17 de febrer de 1938
18 de febrer de 1942
19 de febrer de 1944
21 de febrer de 1948
20 de febrer de 1956

Voleu fer apostes?


L'última nevada a Barcelona va ser el mes de març, 08032010

08/11/2011 // Cicló híbrid

Des de fa ja uns anys hem observat, al voltant de la península Ibèrica, la presència de ciclons i de borrasques atlàntiques que, d'una manera o d'una altra, han presentat en el seu cicle de vida moments amb certes característiques similars a les d'un cicló tropical. Tot i així, no han arribat a ser mai estrictament un sistema tropical tal com els coneixem en latituds més càlides i baixes. És a dir, hem observat fenòmens com els següents: una convecció organitzada al voltant d'un centre de rotació, la presència de vegades d'un ull, una anomalia càlida en capes baixes, vents molt forts i simètrics al voltant i propers a aquest ull, etc. I tot això sense perdre les característiques de les borrasques de latituds mitjanes. Per diferenciar aquestes borrasques dels ciclons pròpiament tropicals, se'ls ha denominat ciclons híbrids o mixtos, i en moltes ocasions subtropicals, encara que tots dos termes són diferents.
Els ciclons híbrids són sistemes depressionaris, baixes pressions en superfície, que es formen en general a partir d'un tàlveg profund, una DANA (depressió aïllada en nivells alts) o un màxim relatiu de vorticitat elongat o filamentós en capes altes. Els ciclons híbrids i subtropicals tenen algunes coses en comú, d’una banda tenen la seva gènesi en la influència típica del flux en nivells mitjans i alts, al contrast tèrmic horitzontal i vertical de latituds mitjanes (baroclínica) i, d'altra banda, es desenvolupen i mantenen pels efectes d'alliberament de calor latent en la convecció del seu si, efectes adiabàtics, i que poden donar lloc en conjunt, a la presència de certs elements dinàmics, tèrmics i ennuvolats semblants als ciclons tropicals.


Imatge HRV 20111108 11h

Un cop més les últimes pluges no han estat igual de generoses arreu. Ja sabem que el clima mediterrani és així, ho diem de manera popular com que en aquest país no sap ploure, o bé plou poc o massa fort i no a tot arreu. De fet són gloriosos els dies que les pluges cauen amb abundància, de manera general i ben caigudes. Potser aquest dijous o divendres, que sembla que tindrem una llevantada, ens hi podríem acostar. La situació meteorològica que hem viscut ha afavorit tota la façana litoral respecte a la resta del país, amb escreix. I és que com deveu haver vist seguint el radar, just davant de la costa no paraven de créixer núvols com bolets, precisament els que estan faltant tant als nostres boscos. En el mapes següents podreu veure la distribució de les quantitats de pluja més importants, en les últimes 48 hores, sobre el nostre territori. Per cert, ha estat un molt bon episodi per fotografiar cumulonimbus arcus, n'hi hagut molts. Prova d'això en són per exemple les fotografies de l'Oriol Rodríguez i Àngel Montes.



més informació SMC


Foto: Oriol Rodríguez, Badalona

Foto: Ángel Montes, Lloret de Mar

07/08/2011 // Dies de xafogor

El cos humà normalment es refreda per la transpiració, o suor. L'evaporació de l'aigua en la suor necessita calories que l'aigua roba del cos. No obstant això, quan la humitat relativa és alta, la proporció d'evaporació de l'aigua es redueix. Això significa que el robatori de calor al cos serà més baixa i la temperatura que el cos humà percep serà més alta que la que hi hauria si l'aire fóra sec. Hi ha diverses escales o mesures de la sensació de calor segons la humitat. L'anomenat Índex de Calor ("Heat Index") és una mesura de la temperatura de l'aire en relació amb la humitat relativa, que s'usa com a indicador de la temperatura que es percep. Com que la percepció és un fenomen subjectiu, hi pot haver diferents mètodes de càlcul, els més coneguts són els del National Weather Service i del USA Today. El mètode Humidex, o Temperatura de Xafogor, és un intent d'objectivar el càlcul introduint magnituds fisicoquímiques: pressió de vapor de l'aigua, massa molecular, entalpia de vaporització, constant universal dels gasos, etc.



De ben segur que les humitats elevades d'aquest dies ajuden a la persistència dels núvols baixos en molts sectors de la costa, i en definitiva de la intensa xafogor que estem patint.


Foto: Jaume Alegre, Almoster

09/07/2011 // Calor moderada

Des que va començar l’estiu podem dir que la calor no ha estat, de moment, gaire intensa. De fet molts firmaríem un estiu com el d'ara. Els pronòstics aproximats pels propers 20 dies, amb algunes curtes pauses de calor més intensa, continuen mantenint una tendència a una calor molt moderada. La influència de les pertorbacions atlàntiques més actives i pròximes, estancades sobre el Regne Unit, han fet que de moment les bombolles d’aire càlid del continent africà no pugin gaire o quedin més desplaçades al sud-est de casa nostra. Durant fa força dies, i sobretot als matins, amb un règim de vents més humits de xaloc o fins i tot llevant, han sovintejat els núvols baixos en molts indrets. Avui, molt més localitzats, no han acabat de desaparèixer i sembla que tampoc no ho faran els propers dies. Tot i que la calor s’intensificarà entre avui i dilluns, un nou canvi de temps tornarà a col·locar el termòmetre més endarrerit del que seria habitual per aquestes dates, sobretot de cara a dimecres i a les portes de la canícula d’estiu.


Imatge satèl·lit matí de dissabte 09/07/11


Foto: Joan Prat, Manlleu

14/05/2011 // Canvi de temps

Les tempestes, aquest darrers dies, han estat molt interessants i fins i tot més actives del que esperàvem. Tot i així aquesta tarda hi haurà el plat fort a causa de l’arribada del màxim contrast de temperatures que comportarà el front que s’acosta i l’ambient càlid d’aquest dies. A partir demà, després de les tempestes d’aquesta tarda, l’ambient que tindrem haurà reculat un mes i tornarem a tenir un ambient més propi d’abril, malgrat que no durarà gaire. Les matinades seran més fresques i de nou els constipats tornaran a ser ben presents entre nosaltres. Segur que demà la tramuntana no deixarà el mar tan calmat com aquest matí a l’Escala. Compte amb el grop de tramuntana en aquesta zona, aproximadament entre les quatre i les sis de la tarda, a veure si es compleix. Que disfruteu de les tempestes.


Foto: Jordi Piqué, l'Escala

Publicitat

publicitat

publicitat