Néstor Gómez i Dani Ramírez parlen de fenomens meteorològics que ens han afectat els últims dies ben a prop, com una turbonada, o a l’altra banda de l’Atlàntic, com una tempesta de sorra.


Els meteoròlegs Dani Ramírez i Néstor Gómez parlen dels canvis de temps d'aquest estiu i del núvol corró d'aquest dimecres.

23/05/2014 // Nit de pluja d'estels

La matinada de divendres a dissabte porta els Camelopardàlids, una pluja d'estels inèdita. El Dani Ramírez i l'Alberto Alcántara ens donen detalls sobre l'origen i les característiques d'aquest fenomen astronòmic, que pot ser molt vistós.

Els meteoròlegs Néstor Gómez i Dani Ramírez expliquen els secrets del nou plató d'informatius en la informació del temps.

Els meteoròlegs Dani Ramírez i Alberto Alcántara comenten l'arribada de l'hivern. Una entrada, tot sigui dit, sense massa soroll.

Els meteoròlegs Néstor Gómez i Dani Ramírez comenten com Lleida surt del clot de les temperatures baixes i ja compta els minuts que li queden de boira.

Ja en van tres... Tres primaveres plujoses des de les famoses pregàries a Montserrat del conseller de Medi Ambient, quan enmig de la gran sequera de l'hivern del 2008 els vaixells carregats d'aigua potable havien de proveir les necessitats dels habitants de Catalunya. Els pantans van baixar, fa poc més de tres anys, al 20-22%, alguns dels grans al 15% al sistema Ter-Llobregat. Aquest maig els tenim al 74% a les conques internes de Catalunya.

I aquella primavera del 2008 es va trencar la ratxa, amb pantans que van pujar al 70-80% de mitjana entre finals d'abril i finals de juny. Només el de Boadella (conca de la Muga, a l'Alt Empordà) es va quedar per sota del 25% i encara avui és dels més buits, encara que ja ha superat el 40% gràcies a les pluges d'aquest maig actual.

Pantans plens, aigua garantida almenys per als propers 12-15 mesos (el consum mitjà és d'un 4-5% mensual del total d'aigua acumulada als embasaments), rius molt cabalosos, rierols baixant alegrement, pous i mines plenes o fonts rajant com feia anys que no es veia. Aquestes són algunes de les cares amables del favorable règim pluviomètric dels darrers 4-5 mesos, ajudat per la gran saó de la nevada del 8 de març.

Ara us remeto a la imatge de les zones agrícoles del Maresme, on en la dècada dels anys 2000 la sequera o règim de pluges escàs ha estat permanent (des del 1997), llevat del 2002, finals del 2005 i estiu del 2007. Les típiques mines del segle XX (galeries de més de 40-70 metres de longitud, excavades al sòl granític) han revingut notablement i omplen les basses de reg (anomenats safareigs). Un canal central dins la mina va recollint els regalims d'aigua que baixen de les parets internes fins a fer un bon raig (broc), que finalment mena al safareig, on les diverses finques guarden l'aigua per regar. Aquesta, en concret, és a només 4 km del mar i per sort fa tres primaveres que s'omple. Del 2005 al 2007 va estar pràcticament seca.

null

I penseu que al Pirineu encara hi ha força magatzem de neu, per sobre dels 2.000 metres, fins i tot també al Ripollès i la Cerdanya. Fins a 2, 3 i 4 metres de neu al Pirineu de Lleida, Osca i Andorra per sobre dels 2.500 metres. El desglaç està a punt d'arribar al seu màxim, aquest any unes 3-4 setmanes més tard del que és normal. Segurament, la setmana vinent o l'altra els rius pirinencs registraran notables crescudes i els pantans hauran de continuar desembassant aigua.


null
Refugi d'Amitges, Aigüestortes, el 7 maig del 2010 (foto del guarda del refugi, Sr. Valentí)

null
Portainé (Pallars Sobirà), el 7 de maig del 2010 (foto d'Andreu Martín), amb 2,5 metres de gruix de neu a 2.400 metres.

Nivell actual dels pantans:

La Baells 95%
Sau 88%
Susqueda 78%
La Llosa del Cavall 96%
Camarasa 83%
Oliana 84%
Riba-roja d'Ebre 94%
Rialb 75%
Santa Anna 65%
La primera setmana del mes d'agost es va posar en contacte amb mi un pagés del poble (el pagès, vaja, que ja n'és el darrer) i em va explicar que en una explotació agrària i ramadera de Tordera (nord del Maresme) hi havien trobat un objecte estrany. Com un globus explotat i una mena d'aparells, en va dir. Era moment de fer la recerca i anar a veure de què es tractava, però tot plegat tenia pinta de ser un globus sonda.
Així, que fa pocs dies vam anar a aquella masia de Tordera i això és el que m'estaven guardant:

globus
Ràdio sonda Vaisala

Havia caigut vés a saber de quina alçada enmig d'un camp de mongeteres i a només 150 metres del mas. El van localitzar el passat 31 de juliol de 2009, però els fa l'efecte que feia uns pocs dies que estava per allà esclafat.
En efecte, és un globus de làtex totalment estripat per l'explosió que deuria patir per sobre d'uns 15.000 metres d'alçada. El gas heli és el propulsor del globus. I aleshores, com tots aquests aparells, va caure allà on el vent el va portar. A la base del globus, una anella de plàstic aguanta a través d'un fil els aparells registradors i emissors de les dades que va detectant a diferents nivells de la troposfera. Sensors de temperatura (termòmetre bimetàl·lic), humitat (higròmetre d'absorció), pressió atmosfèrica (petit baròmetre aneroide Bariocap i altímetre) i una antena emisora del senyal que s'envia directament a l'ordinador central de l'observatori meteorològic que ha llançat aquest aparell. Lògicament, una bateria que alimenta energèticament tot aquest sistema de detecció meteorològica, a més d'un petit GPS acoplat.

No és fàcil trobar-ne un d'aquests pel bosc, els camps o el mar, però de tant en tant se'n sap d'algun. En el meu cas és la primera vegada que m'hi trobo en els darrers 20 anys. La veritat és que ja no serveix per a res, més que per a curiositat. Té un número d'identificació i intentarem esbrinar d'on venia i qui el va llançar enlaire. Probablement correspongui a un dels ràdio-sondatges que s'efectua dos cops al dia (a les 00 h. i a les 12 h. UTC) des del terrat de la Facultat de Físiques de la Universitat de Barcelona. És a dir, que al cap de l'any més de 700 aparells com aquest cauen en l'entorn de les comarques barcelonines o dins del mar. Algú m'havia explicat que per Collserola se n'han localitzat alguns, però no en tenia el testimoni directe.
Gràcies als radiosondatges, podem saber els paràmetres d'un punt de la baixa atmosfera al llarg d'un perfil vertical. I així saber les temperatures, contingut d'humitat, vent i altres dades indirectes que ens són molt útils per modelitzar les situacions atmosfèriques i les condicions de major o menor inestabilitat. En podeu consultar les dades a diari a través del Servei Meteorològic de Catalunya (meteo.cat).
Els models numèrics de predicció del temps utilitzen totes les dades dels globus sondes en la seva inicialització, a més de les dades dels observatoris terrestres, amb unes 20 capes de l'atmosfera fins a altures de més de 12.000 metres. Les dades en alçada s'introdueixen cada dia al model meteorològic MASS, amb l'objectiu de millorar els seus pronòstics a escala local.
La radiosonda va ser inventada pel meteoròleg rus Molcanov el 1928 i va representar una revolució important per conèixer les capes d'aire superiors i la seva incidència en els pronòstics a curt termini.
Des de de fa més de 10 anys el Servei Meteorològic de Catalunya, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, realitza diàriament dos radiosondatges a Barcelona i les dades dels radiosondatges a Catalunya s’integren a la Xarxa Meteorològica Mundial des del desembre de 2008, per ser utilitzades i aprofitades per tota la comunitat meteorològica internacional.
Als Estats Units, almenys fa unes dècades, qui trobés un d'aquets globus sondes tenia l'obligació de portar-ho al servei meteorològic més proper i se'l gratificava amb una petita recompensa per haver recuperat els aparells, per si es podien aprofitar de nou. La veritat és que els meus amics de la masia de Tordera es queden sense recompensa i a més, amb la recansa de saber que per poc els cau l'aparell al cap o que un munt de bateries (lleugeres, de 19 V.) es van repartint per arreu al cap de l'any. Una peripècia més relacionada amb la meteorologia.

Encara no era estiu, eren els dos darrers dies de la primavera. I ja hem tingut un parell d'ensurts "socials" a la comarca del Maresme, tan coneguda pels seus ancestrals aiguats. Festes de fi de curs, fires d'estiu, guinguetes ("xiringuitos") de la platja, terrasses, banyistes... han hagut de fugir a corre-cuita amb amb aquestes crescudes sobtades de les rieres.

A bona part del país, torrents, barrancs i rieres queden apartades del nucli urbà, lluny de les poblacions o amb unes franges de prevenció. Al Maresme, no. Les rieres són l'eix vertebrador de la vida social, dels comerços, dels passejos i rambles i dels aparcaments. No hi ha espai disponible. El terreny és força muntanyós i les petites planes al·luvials al marge de les rieres han servit des de fa segles per assentar-hi el creixament urbanístic. Antigament, les cases estaven uns 50-100 metres apartades del llit de la riera. I per la part de darrere, la típica eixida amb el seu pati o hortet a tocar de la riera. Algunes d'elles tenien un petit cabal més o menys continu, com és la riera d'Arenys de Munt, amb l'anomenat "rec" que baixava de Collsacreu i Sobirans. L'aigua era font de vida per les hortes d'aquelles eixides. Un corriol d'aigua acostumava a baixar-hi. Al llarg del segle XX, amb els creixements demogràfics i urbanístics que vam patir, aquests espais d'esponjament entra les vivendes i les rieres van ser ocupades per noves edificacions. Ara, a tocar o quasi dins del llit fluvial.
Ja tenim l'embolic ben muntat: cases i pobles centrats al bell mig de les rieres. I cada cop més cases, més ciment, més naus industrials, més hivernacles (ara van a la baixa), més urbanitzacions a dalt la muntanya i, per tant, més impermeabilització de la conca de recepció. És evident, al ploure fort l'aigua baixa per les carenes cap als fondos i rials fins a espategar a les rieres. En pocs minuts de xàfecs intensos, ja tenim la rierada. I el cabal creix de cop o baixen grans onades (les anomenen els bots) just per on més gent hi ha, més demanda d'aparcament i més vida socioeconòmica. La trampa de les rierades està servida.

Mireu que passa un cap de setmana d'estiu, quan a la població habitual s'hi suma la població visitant o forastera. Màxima densificació de les rieres. I màxims efectes amb ruixats que, aparentment, no haurien de ser problemàtics. Això va passar la tarda del divendres 19 i la nit del divendres 20 de juny a la riera del Gorg de Sant Vicenç de Montalt, amb rescat inclòs. Els rètols ja adverteixen del perill, però a falta d'espai pels cotxes, la gent hi aparca o travessa les rieres sense fer-ne cas. Els extrangers no s'acaben de creure que per un lloc que quasi mai hi baixa aigua, de cop amb una tronada ve una onada d'1 a 2 metres d'alt.

20juny09Gorg

20juntStVi

fllod

I la riera d'Arenys de Mar, al desenbocar al mar el passat divendres dia 19:

marxoco

marxocolata

El radar del dia 19 juny a les 18.24 veia perfectament la taca produtora dels ruixats de 6 litres en només 8 minuts, però bona part de la pluja va caure en forma de galleda d'aigua (un patac impressionant) en un lapse de només 3 minuts i ratxes de vent d'ENE de 50-60 kms/h. Poques vegades s'ha presenciat per allà una tempesta tan sobtada, sense temps de reaccionar. A més de la pedra d'entra 0,5 a 1 cms de diàmetre. Una senyora tempesta!

radarlove

Com funcionen aquestes rieres maresmenques? Amb intensitats de 0,5 a 1 litre per minut només que duri de 3 a 5 minuts (= uns 5 litres) la riera comença a baixar en un 20-30%.
Amb 10-15 litres ja va de banda a banda.
Amb 20-30 litres...baixa forta i arrossega cotxes

Són rieres empinades i baixen amb rapidesa. La de la foto (riera del Gorg) baixa 170 metres de desnivell en 2 km en una conca força urbanitzada de carrers, casetes, teulades i algunes naus... quasi 9% de pendent, que saben bé els ciclistes.
Tampoc va ploure una bestiesa, però sí amb intensitat:
Sant Vicenç: 13,4 + 1,6 li= 15,0 li/m2
Canet de Mar: 23 litres
Sant Cebrià de Vallalta: 25 litres
Sant Andreu de Llavaneres: 9 litres
Mataró: 4 litres

Però, amb intensitats de 0,5 a 1 litre per minut només que duri de 3 a 5 minuts (= uns 5 litres) la riera comença a baixar en un 20-30% de la seva amplitud.
Amb 10-15 litres, ja s'omple de banda a banda. Molesta al trànsit i als vianants.
Amb 20-30 litres, baixa forta i arrossega cotxes i ja presenta un cert perill.
Amb més de 40-50 litres, la rierada fa mal, pot entrar aigua a les cases i els cotxes queden rebregats o mig enfonsats al fang.
Amb més de 50-100 litres (caiguts en 1-2 hores), rierada molt perillosa per a les persones i els cotxes o contenidors poden ser arrossegats fins al mar.

Avui els arenyencs de soca-rel, deien que ja es veia venir ahir a la tarda: "Quan l'àvia Montala està tapada, pluja assegurada"...referint-se al capell prepluja que tapa el Montalt o els Tres Turons, un cim de quasi 600 metres que tant va inspirar l'obra d'Espriu, fill de Synera.

Aquesta tarda, un cop més, han esclatat els grans cúmuls i els amenaçadors cúmulonimbus. Matí de sol i tarda embolicada, per les tronades, els forts ruixats i algunes "pedregades" espectaculars. Millor dit, calamarsa és aquest meteor, per tenir un diàmetre inferior a 1 centímetre, de la mida de pèsols, llentines o cigrons. A partir d'un centimetre de gruix ja es considera pedra, amb mides d'olives o nous... a vegades, ous de colom o fins a ous de gallina en casos extrems.

A la part de la Mola de Sant Llorenç del Munt no són habituals aquestes calamarsades. Impresssionant, algunes persones de la plana vallesana ens informaven que havia nevat. Res més lluny de la realitat, però amb efectes paisatgístics molt similars.
Matadepera, Castellar del Vallès o Sant Feliu del Racó han estat intensament emblanquinades. Les tamborinades hi han abocat entre 10 i 20 litres per metre quadrat, com els 18 de Castellar del Vallès o els 19 de Caldes de Montbuí.



Foto cedida per: Pepe Gámez (Terrassa NE, Vallès Occidental)

I mireu quina basarda, just quan descarregava el temporal per allà quarts de quatre de la tarda:

mola

Foto cedida per Oriol Zarzoso, Terrassa

O els efectes de l'emblanquinada de granís que ha descarregat per La Garriga, amb 11 litres/m2:

garriga

Foto cedida per Agustí de Ferrater, La Garriga (Vallès Oriental)

Val a dir que calamarsades com aquestes no són gaire habituals ni freqüents al Vallès Occidental. De mitjana n'hi cauen 4 o 5 en ciutats com Terrassa a Sabadell al llarg de l'any. I algunes poden ser ben fortes i sonades, com la del 20 de juliol de 2006 a Terrassa. Altres localitats del nord i nord-est de Catalunya poen registrar de 10 a 20 calamarsades de mitjana a l'any. És el cas de Santa Coloma de Farners, a la Selva, o Girona. També hi ha molta constància de calamarsa en d'altres punts del Berguedà, Ripollès, Solsonès, Vallès Oriental, el Maresme, Osona, el Baix Empordà i la Garrotxa. Al voltant del Montseny, Guilleries, les Gavarres i Montnegre trobariem la zona amb més calamarsades anuals. Però no són gens despreciables en punts del Bages, del Baix Camp o al Baix Llobregat.
De fet, les pedregades (ara ja parlem de pedra) van associades a grans tempestes en tardes de molta calor per la part de Lleida i la Catalunya Central. Recordem la gran pedregada de Tàrrega a l'agost de 1986, amb pedres que pesaven més grosses que la mida d'una poma. La destrossa va ser esfereïdora, com altres que van descarregar a Puigdàlber (Alt Penedès), Martorell, Sant Hilari Sacalm en els darrers 10 o 15 anys.
Tornem al rècord de pedregada, la de Tàrrega. L'agost del 1986, aquí a l'Urgell, van arribar a caure pedres de 450 grams de pes i de 10-12 cms de diàmetre. Poca cosa al costat de les que van caure en una gran tempesta a la zona d'Estrasburg (França), l'11 d'agost del 1958: algunes van arribar a pesar 972 grams. A Coffeyville (Kansas, EUA), el 3 de setembre del 1970 van caure pedres de 770 grams i 14 centímetres de diàmetre. I terrible va ser la tempesta que va trinxar el Kazakhstan el 1959. Les pedres van arribar a pesar 1,9 quilos! Una veritable bestiesa!

Publicitat

publicitat

publicitat