Han passat els dies, i els pronòstics d'una forta davallada de les temperatures els tenim ben a la vora. I com també semblava intuir-se el cap de setmana, la baixada forta vindrà precedida d'un episodi de precipitació ... potser modest des d'un punt de vista meteorològic, però amb l'al·licient que amb el fred que ja tindrem serà en forma de neu fins molt avall.
A les pròximes hores es mantindran els plugims a diverses comarques, i la cota de neu ha de tirar avall de mica en mica, fins a situar-se entre els 300 i els 500 metres aquesta mitjanit (la més baixa cap a l'interior i el nord, la més alta com més cap a la costa i cap al sud). A la matinada, la precipitació s'ha de focalitzar al litoral i prelitoral del nord de Tarragona i Barcelona ... essent febles (menys de 5 cm màxim), coincidint amb el descens de la cota cap als 200 metres.
Demà esperem que al matí ja puguin voleiar flocs a alguna platja, però sense agafar-se perquè aparentment han de ser precipitacions molt minses. Serà a la tarda quan la precipitació s'intensificaria una mica per poder deixar acumulacions de menys de 5 cm (ja vegeu que meteorològicament parlant no es preveuen precipitacions ni moderades) a Girona, Barcelona i a les zones limítrofs de Lleida i Tarragona. Al terç oest del país, és poc probable que pugui arribar a nevar prou com per agafar-se, però no es descarta alguna volva.
Com bé entendreu, intentar saber l'hora i la quantitat de precipitació de cada racó del país no és possible ... i crec que ja delimitem bastant amb aquest missatge.

Posteriorment, el fred serà de cru, molt cru hivern, amb glaçades generals, d'aquelles que en algunes contrades (no a tot arreu) potser es donen cada 20 o 25 anys. Tindrem temps de veure quant de temps dura, però de moment s'hi posa per uns quants dies.
Podríem buscar moltes definicions d'onada de fred, però jo em quedo amb la que vindria a ser "un episodi de temperatures molt baixes durant almenys 5 dies consecutius". Això no vol dir ni rècords, ni glaçades històriques i molt menys nevades... però d'onades de fred en el terme que ho dic jo, no en tenim cada hivern.
www.wetterzentrale.de
I el primer plat directament és una pilota freda a 500 hPa de -36º... de les que tampoc es veuen cada hivern. Una bomba capritxosa i impredictible que ens passarà per sobre entre aquesta pròxima matinada i demà al matí. Risc de xàfecs tempestuosos, amb calamarsa, llamps i trons al mig de l'hivern, calabruix ... o gotes com monedes de 500 peles. No per deixar molta precipitació però si per donar algun trasbals. Ah, i per poc que duri el ruixat, neu fins a la sorra de qualsevol platja. D'altra banda, i tal com sembla que passarà (la meitat de la dreta de la bossa és l'activa per entendre'ns), és una situació per vetllar només a Girona i est de Barcelona. Després, i amb humitat garantida (cosa que nosaltres no tenim al cent per cent), esclat a les Balears.

En només deu dies, aquest desembre ens ha mostrat cares ben variades. Avui i demà ens toca una de les clàssiques d'aquest mes: l'anticicló. O sigui, preparem-nos per gaudir del sol en uns llocs, patir les boires en uns altres i observar la inversió tèrmica marcada a primera hora del matí. Una foto de Josep Soldevila per il·lustrar-ho, des del santuari de Bellmunt (Osona).

Bon cap de setmana!


Com no podia ser d'una altra manera, les actualitzacions per al cap de setmana que ve, posaran a to a més d'un. Als que ja fa anys que ens dediquem a això, quan es veu a tanta distància una cosa grossa, en diem "pastanaga". Fem la comparació aquella que per caminar els ases antigament els hi lligaven un bastó sobre el coll que els hi deixava penjant una pastanaga davant la vista. L'ase caminava empaitant la pastanaga que mai agafava. Doncs bé, la majoria de les vegades que es veu amb molta antelació una cosa important, acaba sent una pastanaga que tots seguim amb interès fins que ens adonem que no l'agafarem mai.
De tota manera, alguna vegada s'acaba complint almenys una cosa semblant, ni que sigui més descafeïnada, per tant, no cal defallir. Però sisplau, no perdeu encara el temps intentant analitzar escrupulosament si la situació és millor per a l'Empordà que per al Vallès, o si entrarà més de gregal o de llevant... perquè si això ja és difícil sovint d'un dia per l'altre, què us he de dir a una setmana vista. De moment, la tendència és la que és, i millor això que un anticicló càlid persistent segurament... però no diguem blat fins que el tinguem al sac i ben lligat.



D'altra banda, millor centrar-se abans en la borrasca que demà regarà tot el país. Sembla que a Girona i Barcelona pot ser bona, i alerta fins a on davallarà la cota de neu dimarts.


Entenc que els últims pronòstics han obert tota una sèrie d'interrogants i dubtes: "em nevarà?" "si estic a 350 metres que em passarà?" per posar un exemple.
Els models d'aquesta tarda indiquen una probabilitat alta de precipitació, tampoc cap bestiesa, però precipitació en definitiva. I de la mateixa manera ens indiquen l'entrada d'aire prou fred com per fer baixar la cota de neu fins bastant avall.
Poso els mapes de demà a les 7 de la tarda, el moment clau en el que arribarà ja la precipitació a la meitat oest i s'estendrà a la resta del centre i sud del país, i també de refiló a Girona. Al Pirineu aniran per lliure aquesta vegada i la mateixa entrada freda amb vent de mestral en altura pot ser suficient per deixar una mica de neu.
Fixeu-vos en superfície com una petita baixa estarà baixant per la vall de l'Ebre.

Fixeu-vos en a humitat a nivells baixos que porta associada. La pluja entrarà per l'Ebre i ponent.

A 850 hPa hi ha aire fred, sobretot al nord-est del país.

Però la gràcia és la llengua freda a 500 hPa que afavorirà el desplom d'aire fred acompanyant la precipitació i conseqüentment de la cota de neu.


A diferència d'altres vegades que la pluja ve amb llevants, que generalment porten aire temperat que escombra el fred i fa pujar la cota de neu, demà la pluja ve de ponent o mestral ... i si bé mai sol ser tan abundant com un llevant a la costa, arriba prou actiu com per deixar pluges de 5 a 15 mm, i el més important, amb l'aire fred garantit al darrera.

D'aquesta manera, us poso els càlculs de cota de neu per demà, emfatitzant que el màxim de precipitació s'hauria de focalitzar entre el prelitoral de Tarragona i el de Barcelona, però sense descartar veure nevar o ploure a la resta del país, ni que sigui testimonialment. Les xifres indiquen cota prevista en cas de precipitació a les 13 hores, les 19 hores i la 1 de la matinada de dilluns. No es pot ser capquadrat i entendre aquestes xifres com un tot inamobible ... és orientatiu i prou si us plau: ja sabeu que més d'una vegada el marge d'error és superior al que voldriem. És important afegir que per donar-se aquestes cotes cal que la precipitació sigui continuada perquè arran de terra no hi haurà prou fred, i per arribar el que ve per dalt l'ha d'arrossegar la mateixa precipitació en la caiguda.
Girona 300 - 200 - 0
Barcelona 500 - 300 - 100
Lleida 500 - 300 - qualsevol
Ports 800 - 500 - 300
Els vents més violents que podem viure al planeta estan associats a tornados, però en aquests casos resulta materialment impossible saber-ne la força sense que es destrueixi l'anemòmetre quan hi passa de ple. Fora d'aquests fenòmens violents, durant molts anys s'ha considerat com la ratxa màxima mesurada els 372 km/h, registrats a l'abril de 1934 dalt del cim del Mount Washington (EUA).
Doncs bé, un comitè d'experts dins la Comissió de Climatologia de l'Organització Meteorològica Mundial ha validat una dada mesurada el 10 d'abril de 1996 a Barrow Island (Austràlia), durant el pas del cicló tropical "Olivia" per aquelles contrades. Atenció a la nova dada un cop analitzat l'instrumental i les estadístiques d'aquell episodi: 408 km/h. No cal afegir-hi res més.
La comunicació completa a http://www.wmo.int/pages/mediacentre/infonotes/info_58_en.html

D'altra banda, us recomano anar seguint les actualitzacions dels models per als pròxims dies. Dilluns ja viurem una bona baixada de la cota de neu al centre i al sud del país... però encara es podrà situar més avall la matinada i matí de dimecres. Ja sabem que en aquests casos de neu a cotes baixes sempre han de convergir diferents factors, que capritxosament costa de captar en els models: almenys prou aire fred, condicions per garantir precipitació, i vents humits per mantenir-la sense fer pujar la temperatura. A veure que acaba passant aquesta setmana.



Crec que va ser el Jofre qui fa temps ens va parlar en aquest blog de les ones gravitacionals: unes enormes ondulacions de la base nuvolosa lligada a efectes turbulents de, per exemple, entrades càlides a nivells de 850 hPa. No podem tenir la constància que avui s'hagi produït a casa nostra, però a la vista de comentaris d'observadors com l'Alfons Puertas (Observatori Fabra), o d'espectadors que han fotografiat formes curioses a la nuvolositat, podem suposar que alguna cosa ha passat.


Foto: Manel Martín (la Garriga, Vallès Occidental)
null
Els registres barogràfics han percebut l'esmentada turbulència amb oscil·lacions prou visibles de la pressió atmosfèrica les últimes hores. Generalment aquesta línia corbada no té aquesta dent de serra.
Foto: Alfons Puertas (Observatori Fabra - Barcelona)

Una de les derivades que sovint es presenten en casos així són les seixes (oscil·lacions sobtades del nivell del mar), però en conversa amb el Josep Pascual de l'Estartit m'ha comentat que avui no n'ha percebut, malgrat que altres dies d'aquesta setmana sí que se n'han observat de magnitud petita, però. Una combinació de les seixes i la geomorfologia litoral està darrere del fenomen de les rissagues, tan temut al port de Ciutadella. Avui tampoc tenim constància de cap ensurt d'aquesta mena... però de vegades aquestes situacions atmosfèriques poden tenir derivades en aquest sentit.
Fotos: Lluís Moll (22-06-07 a Ciutadella)


Som a mitjans de maig. Acabats de passar Sant Pere Regalat (amb poca pluja enguany però sense fer bona la dita), i Sant Isidre Llaurador (cap de setmana ple de fires agrícoles arreu de la nostra geografia), encarem la tercera setmana del mes amb unes perspectives francament càlides... almenys a l'interior i fora de la primeríssima línia de la costa i la molt alta muntanya, on la temperatura de l'aigua del mar en un cas, i l'altitud en un altre, impediran que es visquin calorosament els migdies.
L'any passat la collita de cireres va esdevenir molt malmesa per culpa de l'excés de pluja (recordem la situació de pluges excel·lents d'ara fa un any). Enguany les perspectives són prou bones, i aquesta setmana es dispararà a tot ritme la collita que ja s'ha iniciat en varietats primerenques fa unes jornades. Almenys a totes les comarques litorals i prelitorals, és temps de cireres. Bon profit.

Foto: Miquel Teixidor (Terrades - Alt Empordà)



Com bé sabeu, darrerament estic una mica desenganxat de la feina de méteo del dia a dia. De tota manera, no em perdo detall del que passa a la meva comarca, i continuo treballant els registres.
Aquest cap de setmana he tingut temps de fer comptes. L'arrencada pluviomètrica de Cervera d'aquest any està sent antològica. Potser perquè ha plogut molts dies d'anar fent i no s'han superat rècords diaris ni mensuals no me n'havia adonat abans.

Des del gener fins al 30 d'abril acumulem uns 220 mm
Estació SMC: 47,3 + 8,1 + 50,9 + 114,4 = 220,7
Estació INM: 45,9 + 10,9 + 50,4 + 112,5 = 219,7

Aquesta xifra és la tercera més alta de la nostra sèrie... i només tres ocasions més s'ha passat dels 200 mm. Vaja, que des del mític 1969 no teníem un primer quadrimestre tan plujós (puc dir que no ho havia vist mai, he, he, he).
Els referents històrics:
1969: 325 litres ... al cap de l'any, 642
1946: 237 litres ... al cap de l'any, 551
1917: 207 litres ... al cap de l'any, 549

La mitjana del període gener-abril és de 125 i de tot l'any, 450. Si la desviació final és igual de proporcional a la que es va observar el 1969, el 1946 i el 1917, tancaríem l'any al voltant dels 550 que des del 1972 només els hem assolit 4 vegades.

Amb raó baixen tots els rius de la comarca amb alegria des de la ploguda de Dimarts Sant, i els pous s'han recuperat bastant després de la greu sequera que vam començar a corregir fa un any. L'aspecte dels camps de cereals és immillorable.
Aquesta primavera sembla que tornem a entrar en una ratxa bona com l'any passat. Recordeu que aquesta setmana s'ha complert un any de l'inici de les primeres pluges destacables que van exterminar la greu sequera que viviem aleshores.
La pròxima nit sembla que tornarem a regar de veritat el país. Segurament no seran pluges tan generoses (a nivell global) com dimarts passat, però Déu n'hi do del que es pot sumar en alguns sectors del Pirineu i la meitat est sobretot.
També la neu ens tornarà a visitar per enèssima vegada. La cota baixarà durant el cap de setmana fins els 1.000 metres aproximadament. El gruix de l'aire fred entrarà pel sud, de manera que als Ports demà al matí es podrien llevar enfarinats a partir dels 900 i tot. A les cotes més altes del Pirineu, si puguèssim veure tota la neu caiguda junta (sense compactar-se ni fondre's), assoliria un gruix considerable. Al cap de Vaquèira, per exemple, aquest tou superaria els 10 metres.
Passeu una bona Pasqua i no us empatxeu de Mona.

Publicitat

publicitat

publicitat