Arxius

Estas veient: juny 2012

27/06/2012 // Pols en suspensió

L'onada d'aire càlid que estem patint aquests dies està provocada per una massa d'aire provinent del nord d'Àfrica que està afectant a tota la Península. Aquest aire està carregat de minúscules partícules de pols del Sàhara que enterboleixen l'atmosfera i afavoreixen que les sortides i postes de sol siguin grogoses o marronoses.

null
Fotografia: Jordi Fernández, Palamós

La pols atenua molt lleugerament algunes radiacions infraroges que emet la Terra. A partir del tractament d'imatges de diferents canals del Meteosat de Segona Generació es pot destacar aquesta pols en suspensió.

Les tonalitats més roses d'aquestes imatges corresponen als llocs on la concentració de pols és més elevada:

null

null
Meteosat, 27 de juny

En pròxims dies la llengua càlida ens afectarà de ple i també augmentarà la concentració de pols del Sàhara. Si pel que sigui caiguessin quatre gotes, prepareu-vos per una bona embrutada.

18/06/2012 // Rajos del Sol


Fotografia: Cristian i Lina, Sant Fost de Campsentelles



Fotografia: Jaume Alegre, La Mussara


Durant la posta de sol d'aquest diumenge en algunes comarques es van veure aquests rajos de llum a l'atmosfera. Moltes vegades s'anomenen rajos crepusculars i es formen quan el Sol és baix a l'horitzó, o directament en el moment del crepuscle. Per veure'ls ha d'haver-hi objectes o núvols que obstaculitzin una part de la llum i deixin passar la resta i és necessari que hi hagi força humitat a l'atmosfera, de manera que la llum pugui projectar-se sobre les petites gotes d'aigua o pols i es faci visible.

La presència d'aquests rajos indica humitat elevada en diferents nivells que si ve acompanyada d'inestabilitat pot acabar formant ruixats o tempestes com els que han caigut aquest inici de setmana al Pirineu i a Ponent.


Gemma Castellet Barcelona


Ramon López Barcelona


Ramon López Barcelona


Ahir al voltant de les 6 de la tarda, sobtadament, van començar a bufar unes ràfegues de vent molt fortes que van fer aixecar la sorra de les platges de Barcelona. Les ventades van sorprendre molta gent que gaudia d'una tarda aparentment tranquil·la a les platges i únicament es divisaven a l'horitzó les tempestes que descarregaven més cap al nord.

Segurament la causa d'aquestes ventades va ser la presència d'aquestes tempestes: les més importants estaven situades al nord del Maresme i es trobaven en fase de dissipació. En aquesta fase, els corrents descendents dominen dins el cumulonimbus i la presència d'un aire molt sec en nivells baixos (les humitats a Barcelona eren al voltant del 30%), pot evaporar la precipitació que va associada a aquests corrents, de manera que l'aire es refreda sobtadament, es desploma i moltes vegades crea fortíssimes ratxes de vent que arriben a la superfície. A grans trets aquesta baixa humitat en els nivells baixos seria un dels ingredients principals que actua en la formació d'un esclafit o dels fronts de ratxa. El xoc entre aquestes ràfegues de vent del nord-est amb el vent de garbí que estava bufant fins llavors també creiem que va afavorir la formació d'alguns remolins que van ajudar a aixecar encara més sorra cap enlaire.

A la costa de Barcelona, en pocs minuts la temperatura va baixar 4 graus i les ràfegues de vent van arribar als 84 km/h a la Vila Olímpica.

Per ara tot plegat és una pluja de suposicions i caldrà veure exactament la procedència de la ventada que va produir aquest fenomen tan curiós.


01/06/2012 // Ull amb l'ull

Aquesta temporada la NOAA utilitzarà un nou model estadístic per predir l'inici del cicle de reemplaçament de la paret de l'ull dels huracans. Aquest cicle és un indicador clau dels canvis de la força i mida dels huracans. Aquesta nova eina se suma a una sèrie de productes de predicció que la NOAA està implementant, per millorar els avisos d’amenaça a les possibles zones afectades.
La paret de l'ull d’un huracà és una zona organitzada de núvols que envolta la zona central i on hi ha els vents més intensos i les pluges més fortes. Els cicles de reemplaçament d’aquesta paret per una de nova es generen en segon terme i de manera concèntrica a la principal. Aquest cicles acaben avançant cap al centre i reemplaçant la paret principal. Les noves parets que es generen sovint acaben heretant formes molt semblants a les velles, sobretot dels huracans més forts i de llarga durada.
Els huracans solen enfortir-se i créixer gradualment amb el temps, però els cicles de reemplaçament de la paret de l'ull poden canviar de manera brusca en grandària i intensitat.
Aquest nou model prediu l'inici del cicle de desenvolupament de substitució de la paret de l'ull mitjançant el mesurament d’uns aspectes clau. Aquests són l'estructura de la tempesta, condicions mediambientals i la relació d'aquestes amb les condicions observades durant els cicles de reemplaçament anteriorment.
Per aconseguir això s’utilitzen dades de satèl•lits geostacionaris operacionals de la NOAA (GOES), per identificar els patrons dels huracans relacionats amb l'estructura dels cicles de reemplaçament de la paret de l'ull. També s’incorporen imatges de microones de satèl•lits d'òrbita polar per obtenir dades a temps passat.
Noaanews



publicitat

publicitat