Benvolgudes amigues i benvolguts amics de les cançons passionals, íntimes i fins i tot familiars, com les fan passionals, íntimes i fins i tot familiars, els cantants belgues, i amics i amigues també dels vells bohemis que tornen un i altre cop als ulls de la mare, avui he volgut escoltar aquesta cançó de l'actor i cantant Arno (Ostende, 1949), titulada Les Yeux de Ma Mère, i potser ha estat una manera subsidiària i unificada de tornar a escoltar les cançons de Jacques Brel, Serge Gainsbourg i Tom Waits. I com es dóna el cas de que aquest el vostre i nostre bloc és un bloc de lletres, aquí teniu en versió original la lletra de la cançó. Bon dilluns de cançons escrites per ser cantades, i de cançons escrites per ser escoltades i, això no cal dir-ho, de cançons escrites per ser llegides, amigues i amics!



I ja que avui és dilluns, per superar aquest xic de mandra que sempre dóna tornar a l'escola, fixeu-vos com ataca l'escola i l'ensenyament actual el professor de filosofia Gregorio Luri a aquesta recent entrevista, donada amb motiu de l'edició del seu nou llibre L'escola contra el món (La Campana, 2008).



Ahir diumenge, Gregorio Luri també va participar al debat titulat Què li cal a l'educació? que publicava el suplement «A més a més», del diari Avui, i el qual jo volia enllaçar aquí; però el suplement d'ahir no es trobarà disponible al web del diari fins d'aquí a uns dies.
Al seu llibre, Gregorio Luri anuncia «la fi del projecte pedagògic de l'escola republicana francesa i del model de societat que aquesta volia contribuir a crear (en la que la instrucció pública, la ciutadania i la república formaven un tot)», i denuncia que la decadència de l'ensenyament i de l'escola ha estat provocada, entre altres coses, per «la desaparició de l'esforç personal de l'alumne i la seva substitució per didàctiques de l'interès» i per «la renúncia progressiva a la redacció de textos complexos i a la seva exposició oral, la progressiva introducció de pràctiques de "debat", que reforcen el costum de l'alumne de blindar-se darrere de la seva opinió; o el dogma que el paper fonamental de l'escola és el foment de l'autonomia de l'individu». Així que bon dilluns també de col·legi, amigues i amics!