20/09/2010: Vull creure-hi

Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Vull creure-hi, ho necessito, diu Rosa Rodero, viuda del sergent major de l’Ertzaintza Joseba Goicoechea, militant del PNB. El van matar el 1993 a boca de canó quan acompanyava el seu fill a l’escola.
I afegeix: “És una il·lusió. No és tot encara. Però és un primer pas. Si diuen que comencen a creure en un procés de diàleg, podrem pensar en la pau.I això és molt important”.
“Continuo pensant que cal diàleg. Per tant, els governs també han de fer un pas endavant. Hi ha hagut molts morts, molts ferits i això no ens deixa cicatritzar les ferides. Quan més bé estàs perquè durant una temporada no hi ha morts, hi ha un atemptat, i ho revius tot. No podem acabar mai el dol.”
“No sóc Déu per perdonar, però perdono, és clar que sí, encara que no oblido.”
“Volem la pau per als nostres fills. Euskadi és un país generós. I nosaltres, les víctimes, hem de ser els primers. Costarà però trobarem maneres per reconciliar-nos.”
“Ara que ETA ha dit que no farà més accions armades ofensives, sí, sí, estic molt contenta. Gràcies per deixar-m’ho dir.”

A El Secret hem escoltat aquesta dona, generosa, i s’ha fet el silenci.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
La Sílvia García és la gerent de l’empresa. Un dia necessita diners per fer una inversió important i va a l’oficina de la seva caixa de confiança. N’és clienta de tota la vida. Ella creu que li estan oferint un préstec hipotecari gairebé d’un milió d’euros amb una assegurança que cobreixi les variacions del tipus d’interès. Teòricament, doncs, no assumeix cap risc financer. Però arriba un moment que els interessos baixen i de cop li diuen que ha de pagar uns 32.000 € anuals.
Li ofeguen l’empresa. Es desespera.
Torna a l’oficina un cop i un altre, i ara li ofereixen cancel•lar aquest “préstec” i fer-ne un altre, de préstec. És a dir, pagar dues vegades.

null

En realitat el que havia contractat la gerent era una permuta financera del tipus d’interès d’un préstec que, a primera vista, i si no s’expliquen bé, semblen molt llamineres. Si els tipus d’interès pugen, el sobrecost l’assumeix l’entitat financera, però si baixen, les pèrdues les han d’assumir els clients. Amb la baixada de l’euribor, molta gent s’ha enganxat els dits. Ens truquen altres oients que han acabat havent de tancar l’empresa, o que estan totalment entrampats.

La Sílvia va a veure en Josep Bou, l’advocat. Aquest s’ho mira i remira i acaba denunciant l’entitat perquè no havia informat la seva clienta del risc financer real que assumia. I se’n surt. El titular del jutjat de primera instància número 1 de Girona ordena l’anul•lació del contracte entre Sílvia García i Caixa Catalunya i condemna l’entitat a tornar-li 16.000 €.
El jutge va considerar que el contracte estava redactat unilateralment per l’entitat, sense que la clienta hi pogués fer modificacions. I que aquesta Caixa, a més, havia presentat un fullet amb el gràfic de l’evolució dels tipus d’interès anteriors al 2007, sense explicar què passaria realment si els interessos baixaven o si es volia anul•lar el contracte.

Evidentment l’entitat apel•larà, però avui a El Secret, les línies telefòniques, els mails, el xat i everything van plens d’oients que ens expliquen situacions idèntiques, que s’interessen per la base legal de la demanda, que volen contactar amb l’advocat o amb la gerent. Fan xarxa i s’ajuden.
Els contractes diuen el que diuen. Però l’omissió o la tergiversació de la informació aprofitant les relacions de proximitat i confiança, deixeu-me dir que, com a mínim, són lletges.

Avui hem fet un bon servei. Reenvieu aquest post.

Si voleu escoltar l'entrevista que vam mantenir amb l'afectada cliqueu AQUÍ
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
“No és previsible, acceptable ni assumible cap retrocés en el català als mitjans de comunicació públics de Catalunya”, em deia el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, a “El secret”, 48 hores després de la sentència del TC sobre l’Estatut.
I és que l’alt tribunal ha sentenciat que sí, que el català és la llengua “normal”, però no deixa dir que és la “preferent” tant a la Generalitat com a Catalunya Ràdio i TV3. Això és la lletra, el text de l’articulat.

null

I afegia el conseller que no retrocedirem ni un mil·límetre, que n’estem fent un ús molt flexible i que som escrupolosament democràtics.
La veritat és que escoltar-lo tan clarament i rotunda i tan “normal” feia goig.
En les últimes hores, de fonts oficials em deien que un equip de juristes examinaven quina interpretació calia donar a l’exclusió de l’adjectiu “preferent” i al manteniment del de “normal”. I jo em preguntava: què és millor per a la llengua, fer-ne molt de rebombori o pensar que ens vinguin al darrere amb un flabiol? Confesso que m’inclinava ja per la segona opció abans de poder parlar amb el conseller.
Sentiments i records barrejats. Pensava en el 1983, quan Catalunya Ràdio va començar a emetre –segons deia la llei d’aquella etapa pràcticament de transició– amb l’objectiu de “normalitzar” el català.
En aquell temps es veia estrany tenir ambició de lideratge i expressar-la en català, perquè fins llavors el català havia estat sinònim de resistència. Potser això és el que els dol: el lideratge.
M’he dit en aquestes últimes hores que, més enllà del que un equip de juristes deslegitimats diguessin i escrivissin, xocarien amb la realitat i la voluntat del poble català. Fins i tots aquells que no parlen el català com a primera llengua, estan prou satisfets de com s’usa a la seva ràdio i la televisió. És un model reconegut arreu del món. I d’altra banda, tornant a la sentència, com es pesa si parlem català normal i prou o parlem en català preferent?
En la meva memòria virtual apareixen unes imatges del gener del 86. Entrevistava Tip i Coll al “Fil Directe” de Catalunya Ràdio. Els humoristes van perdre el bon humor per passar a ofendre’s i criticar amb males maneres que aquesta periodista i els oients parléssim i ens escoltéssim normalment en català. Tip i Coll van haver de cancel·lar les actuacions que tenien previst fer a l’antic Scala de Barcelona... La bona gent de Catalunya es va indignar, i ells es van passar la resta de la seva vida havent de donar explicacions d’aquell afer.
La memòria em barreja el 1986 amb el 2010 mentre el conseller continua parlant de patrimoni lingüístic, de globosfera, googlebooks and so on. Ara la seva veu ha tornat al primer pla de la meva consciència, on hi ha el convenciment ple que si la voluntat del poble és forta i s’expressa amb claredat i contundència, el redactat d’uns juristes passarà a ser un mer exercici de retòrica. Normal.

Si voleu escoltar l'entrevista al conseller Joan Manuel Tresserras cliqueu AQUÍ

L'entrevista a Tip i Coll al “Fil Directe” de Catalunya Ràdio (1986) ha estat extreta del web "La nostra història". Si voleu escoltar l'audio d'aquesta conversa cliqueu AQUÍ
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
L’home que entra content a El Secret de Catalunya ha aconseguit arribar als llimbs municipals. Per decisió pròpia, el republicà Jordi Portabella “regna però no governa” en el govern bipartit barceloní.
Tampoc ha forçat mai una majoria alternativa, que, les coses com siguin, hauria estat una mica estranya (CiU-ERC i PP). I, amb temps per tot dins del partit, ara l’acaben d’elegir president del Consell Nacional. Només li caldria, d’aquesta situació, treure’n algun rendiment electoral, que per ara les enquestes no li atorguen.

Intento situar-me en la pell dels oients. L’any que ve, què farà aquest home? L’hi demano:
- Si Trias guanya, li donarà suport perquè sigui alcalde?
- Si guanya bé, és al partit que ha guanyat a qui li correspon formar govern, em respon. Ho dirà dues vegades. I amb veu de màxima naturalitat està anunciant que a l’Ajuntament de Barcelona, encara que el tripartit municipal sumi (PSC-ERC i IC-V), ERC no farà el que sí que ha fet dues vegades al Parlament de Catalunya, on ha donat al PSC la presidència de la Generalitat.

null

És clar que als consistoris la legislació ho fa més fàcil. Arribat el dia de constitució dels ajuntaments, si cap regidor obté la majoria absoluta, es declara alcalde o alcaldessa la persona que encapçala la llista més votada.
Un moment després que la imatge d’un alcaldable socialista astorat s’ha creat i es fa un instant de silenci, Portabella corre a obrir-se totes les possibilitats i engalta que sovint el dia de reflexió, és a dir, 24 hores abans de les eleccions, no ha decidit res i no té ni idea de què farà. Somric i encara més s’afanya a sortir de focus:
Oi que no els hi pregunta això als socialistes que tant s’insinuen amb la sociovergència? Oi que no? I a més, abans de la primavera del 2011, hi ha d’haver les eleccions catalanes, la sentència del Tribunal Constitucional, i uf, tantes coses!

Ja ho veuen, si CiU guanya les eleccions a Barcelona, ERC no reeditarà un tripartit municipal. Portabella dixit.

El Secret és viu, i en aquest moment connectem via satèl•lit amb la Núria Coll, dalt d’una Harley Davidson del 1966, que el tècnic de so Edu Arnàs fa rugir. A Barcelona hi ha una concentració de 18.000 d’aquestes motos llegendàries, i Portabella ho aprofita bé per somriure, jugar i demanar que la pròxima vegada la moto no sigui de les que van escortar Franco. Uf, la política és tantes coses!

Si voleu escoltar l'entrevista completa a Jordi Portabella cliqueu AQUÍ
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
L’aire de la Sala de columnes del Cercle de Belles Arts de Madrid és nítid, atent i ple d’esperança.
En l’escenari blanc, 40 alcaldes de tots els colors polítics de Catalunya plasmen l’oferta: 5.000 milions de metres quadrats de sòl industrial.

null
21 de maig de 2010

40 alcaldes capitenajats per Manuel Bustos, president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, aconsegueixen el suport de la Generalitat, del govern central (amb Corbacho que ha vingut personalment i s’hi compromet), de les patronals i dels agents socials. Han vinguts tots, i de manera ordenada agafen la paraula dos minuts de res. El professor d’Economia Joan Trullén explica que invertir en la indústria de Catalunya del segle XXI garanteix el futur d’Espanya. Gràfics i xifres concloents.
A Madrid, cent empresaris se’ls escolten amb atenció. Els alcaldes volen atraure inversions de qualitat basades en la recerca del coneixement. Catalunya està “promocionant” la confiança en el futur a través de “tocar de peus a terra” el sòl industrial. I de cop ningú no pronuncia cap mot en negatiu, tants que en corren aquests dies! Desapareixen de l’imaginari paraules com “tribunal constitucional”, “crisi”, “desafecció”, “por”, “dèficit” i “desconfiances”.
M’adono que és un privilegi dinamitzar i presentar aquest acte. Fa molts mesos que hi treballen i ben aviat aniran també a París, Lió i Londres a presentar-ho. Avui, aquí, tothom ha vingut a treballar, a esforçar-se i a anar a l’una amb il•lusió. Si es tracta d’establir les bases per dibuixar un futur positiu, sempre m’hi trobaran.
Optimista obstinada, admiro la constància, l’esforç i el talent. Només així la sort esdevé.
Anterior       
Publicitat









Generalitat de Catalunya: Corporació Catalana de Mitjans AudiovisualsTELEVISIÓ DE CATALUNYACATALUNYA RÀDIO
Televisió de Catalunya, S.A. - Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.
Mapa web | Arxiu notícies | Avís legal | Segell de qualitat | Qui som | Participa | Contacta