Aquest cap de setmana segurament ha estat el més emotiu de tots. L’he passat amb un campió de les motos, Isidre Esteve. El 2007, un accident el va deixar en cadira de rodes i en aquell moment, començava una nova vida per a ell. Ara, que ja han passat quatre anys, aquesta nova vida l’hem compartida plegats. Durant dos dies, a Oliana, l’Alt Urgell.





La casa on he passat el cap de setmana la van construir poc abans de l’accident. Una casa nova, de dos pisos i amb escales. És per això que l’Isidre encara no ha pogut veure la part de dalt, el que ha estat la meva habitació aquests dos dies. També poc abans de l’accident l’Isidre coneixia la Lídia, la seva parella actual. Amb tots dos he pogut descobrir una història d’amor construïda amb esforç, esperit de superació i molta complicitat.

L’Isidre parla sense embuts i sempre es mostra lúcid i sincer. He vist que li preocupa més com pateixen els altres la seva realitat, que no pas com la viu ell. Amb tot, però, no ha perdut la passió per conduir, que és el que més li agrada a la vida. I si no ho pot fer amb moto, ho farà amb cotxe, amb boogie o amb el que sigui. M’ho ha demostrat aquest cap de setmana, amb un sorpresa que em tenia preparada. He estat en mans d’un home que porta la velocitat a la sang, cosa que no es pot dir de mi.





L’Isidre va fer molts anys de cambrer. Tornava corrent de les curses i es posava a servir plats. És l’exemple que a casa seva no li van regalar mai res. Aquest passat el recorda amb orgull perquè l’uneix als seus germans. A una família que tota la vida ha viscut per treballar. Tenen una fonda-restaurant al poble que han convertit en una mena de museu de l’Isidre Esteve. El que ell no vol exhibir a casa seva, ho fa la seva família: trofeus, fotos i tot tipus de reconeixements. L’exposició permanent d’un passat gloriós. L’evidència que sobre una moto, l’Isidre ho va guanyar tot.





M’ha sorprès com sense fer grans mèrits aparents, l’Isidre es fica la gent a la butxaca. No és un home especialment xerraire, però parla de tot. Tant de les seves limitacions, com del futur. I sobretot de les esperances de recuperar-se i el somni de tornar a caminar.


***”EL CONVIDAT”. Dilluns, a les 22:30h, a TV3***