El Convidat
Categoria: General
Escrit per: Albert
.
Categoria: Ferran Adrià
Escrit per: Albert

Aquests últims anys, molta gent m’ha obert les portes de casa seva. Després de tants caps de setmana sent “El convidat”, ara tocava canviar els papers. Avui sóc jo qui convido una persona a casa. I no és una persona qualsevol. És un dels catalans més reconeguts.

Jo que amb prou feines cuino, resulta que em ficaré a casa Ferran Adrià, el millor cuiner del món. I en un moment molt especial de la seva vida: pocs mesos després que hagi tancat el Bulli. La setmana que fa 50 anys.


null


No deixa de ser una situació ben curiosa que algú que no coneixes s’instal•li a casa teva un cap de setmana. I més si has convidat un dels catalans més reconeguts. Sobretot a l’hora de fer-li el dinar, un dels grans moments de tots els caps de setmana que heu pogut veure fins ara.

A taula, Ferran Adrià no està per cerimònies. Com sempre, va per feina. Menja com pensa i parla: ràpid, molt ràpid. El que no s’esperava és que per al nostre dinar li tenia preparada una sobretaula llarga amb dos convidats més i una sorpresa pel seu aniversari.

Durant dos dies he pogut comprovar que Ferran Adrià no sap perdre el temps, ni badar, ni avorrir-se. Diu que és poc casolà i en això no ens assemblem gens. Ell sembla que no fa res a mitges. Només es deixa les frases per acabar. És com si li fes mandra pronunciar totes les paraules. Així funciona el cap del geni, el cap de l’home que viu sota la pressió de ser el número 1.


null


He volgut portar en Ferran a Santa Eulàlia, el barri de l’Hospitalet on va néixer i d’on no n’ha marxat mai. Ell està molt orgullós dels seus orígens, i sobretot de la seva família. Ho he pogut comprovar coneixent el seu pare, el senyor Ginés. Un home de poques paraules però de mirada intensa. Un pare que parla del seu fill oblidant que és el millor cuiner del món. Vam quedar amb ell al bar per veure el Barça. No era un partit qualsevol: era l’últim dia al Camp Nou de Pep Guardiola, just quan feia un any que Ferran Adrià plegava del Bulli.


null


Ferran Adrià no té aficions, ni hobbys. Una única passió: la cuina, la feina. No para de crear, d’inventar, d’engegar projectes constantment. El seu cap no s’atura, i no li fa por convertir les idees en realitats. Una manera de fer que explica per conferències a tot el món, des que fa un any va tancar el Bulli.


null


Ferran Adrià s’ha passat més de mitja vida sense fer festa els diumenges. Encara se li fa estrany poder sortir a passejar a mig matí en comptes de dinar a les 12, abans d’un servei de migdia. Diumenge va voler fer del tiet i portar al zoo l’Àlex, el seu únic nebot, el fill del seu germà petit, l’Albert Adrià.


null


Baixet i rabassut. Despentinat i amb els ulls sempre oberts com a plats. Aquesta és la imatge del geni més terrenal. Sembla un savi despistat, però és tot el contrari. Controla tots els detalls, tot ho té al cap.

He conviscut dos dies amb Ferran Adrià i em quedo amb la sensació que li interessa més cap on va, que no pas d’on ve. Un visionari amb el cap als núvols, però amb els peus a terra, que sempre viurà per endavant, avançat a la resta.


***“El convidat”, dilluns a les 22:30, a TV3***

.