El Convidat
Categoria: Antoni Bassas
Escrit per: Albert
Gràcies, un dia més, per les vostres felicitacions, suggeriments o crítiques. De debò. M’ho poseu molt fàcil. Així, encara m’agrada més ser “El convidat”.

Aquí teniu el capítol sencer:


Segurament, el capítol d’ahir és un dels més diferents. És l’únic que passa a l’estranger. I on la feina i la vida, en el cas de l’amfitrió, no es poden deslligar l’una de l’altra. Si l’Antoni Bassas no fos el corresponsal de TV3 als EUA, no hauria canviat de ciutat. No s’hauria adaptat a una nova forma de vida. No s’hauria tret el carnet de conduir altra vegada. Si l’Antoni no hagués acceptat aquesta feina, la seva família no l’hauria acompanyat en aquesta aventura americana.

Així que jo, com a convidat, volia saber com s’ha enfrontat a l’american way of life, l’Antoni, però sense oblidar el pes periodístic d’algú que, després de presentar i dirigir “El Matí de Catalunya Ràdio” durant 14 anys, troba a faltar “ajudar a llevar un país cada dia”. I em sembla que, molta gent, també el troba a faltar a ell.

“El convidat” són converses però també convivència. És l’experiència de viure coses diferents. De veure com els corresponsals de tot el món als Estats Units treballen junts en un edifici que sembla l’ONU. És l’experiència de dinar una bona pizza americana amb dos periodistes d’alta volada com l’Antoni i el Lorenzo.

“El convidat” amb l’Antoni Bassas és parlar amb ell de les seves grans passions, com el Barça, però també és veure un partit de Champions i, en sortir del bar, comprovar que encara és de dia. És conversar amb l’Antoni sobre la corresponsalia, però també és entrar en una botiga on et fan les ungles. És parlar d’història al National Mall, però també és que et preparin un vas de llet abans d’anar a dormir. És creure que soparàs amb l’Obama, però també és parlar amb la dona de l’Antoni. És conèixer l’Antoni periodista, però també l’Antoni pare de tres fills. L’Antoni més familiar.

Avui que és dia de felicitacions (gràcies a tots), a qui vull felicitar és a l’Antoni. Primer, per fer que la meva visita fos tan agradable. Per la seva hospitalitat. I en segon lloc, pel premi que ha rebut aquesta setmana el seu blog La primera esmena. Hi trobareu les seves reflexions sobre l’actualitat nord-americana, sense limitacions, amb aquella profunditat que l’Antoni sovint reclama. Us el recomano!

.
Categoria: Antoni Bassas
Escrit per: Albert
Primer i únic viatge d’”El convidat” a l’estranger. 6.500 quilòmetres i 26 hores per arribar. Tot, per culpa d’una cadena de retards que semblava que no s’acabava mai. Però aquesta és una altra història.

La que m’interessava conèixer, d’història, és la que ha viscut l’Antoni Bassas aquest últim any. L’aventura d’un dels periodistes més reconeguts del país, que, d’un dia per l’altre, comença una nova vida lluny de casa. I això, quan tens dona, tres fills i t’acostes als 50 anys, no ha de ser fàcil. L’Antoni ha començat de zero. Fins i tot s’ha hagut de treure el carnet de conduir altra vegada.



L’Antoni és el corresponsal de TV3, després d’haver estat 14 anys presentant El matí de Catalunya Ràdio i d’haver fet les transmissions de futbol amb el Puyal, també durant 14 anys. Ara, en aquesta feina, no hi podrà estar 14 anys. El termini màxim és de 4 anys. La meva visita és molt més curta (poc més de dos dies), però no hem parat.

Aquests dies, l’Antoni ha hagut d’alternar la feina de corresponsal amb la de guia turístic. M’ha sorprès que s’ho sap tot de Washington. Es nota que se l’ha estudiat a fons, la ciutat. Recordo que em va portar a un dels llocs més emblemàtics: el National Mall.

Després d'un passeig agradable pel National Mall, disfrutant d'un capvespre fabulós


Allà, es respirava el pes de la història. Barack Obama va reunir-hi més de dos milions de persones. Martin Luther King va pronunciar-hi el seu famós ”I have a dream”. Tom Hanks va protagonitzar-hi una de les escenes més recordades de “Forrest Gump”. I ara hi som els dos, conversant. Preparant-nos per un sopar especial. El de l’Antoni i jo amb el president dels Estats Units, Barack Obama. Bé, i 1.500 corresponsals més.

Tot esperant Barack Obama, al sopar de corresponsals


Washington m’ha semblat una ciutat molt tranquil.la. Esplèndida per passar-hi uns dies, però potser un pèl avorrida per viure-hi una temporada. Un lloc ideal per preguntar-li a l’Antoni com es veuen els nord-americans quan ets català i com es veu Catalunya quan es viu als Estats Units.

Durant aquests dies, he tingut la sensació que l’Antoni viu aquesta nova experiència amb il.lusió. I això, com a amfitrió, m’ho ha transmès. He notat que té ganes d’ensenyar-me la seva nova ciutat. El seu nou despatx. La seva nova casa. El seu nou barri. Els carrers per on fa footing. El seu bar predilecte per seguir el Barça a milers de quilòmetres del Camp Nou. És l’”american way of life” de l’Antoni Bassas.


* * *

("El convidat", dilluns a la nit a TV3)
.