El Convidat
setembre 2010
Categoria: Antoni Bassas
Escrit per: Albert
Primer i únic viatge d’”El convidat” a l’estranger. 6.500 quilòmetres i 26 hores per arribar. Tot, per culpa d’una cadena de retards que semblava que no s’acabava mai. Però aquesta és una altra història.

La que m’interessava conèixer, d’història, és la que ha viscut l’Antoni Bassas aquest últim any. L’aventura d’un dels periodistes més reconeguts del país, que, d’un dia per l’altre, comença una nova vida lluny de casa. I això, quan tens dona, tres fills i t’acostes als 50 anys, no ha de ser fàcil. L’Antoni ha començat de zero. Fins i tot s’ha hagut de treure el carnet de conduir altra vegada.



L’Antoni és el corresponsal de TV3, després d’haver estat 14 anys presentant El matí de Catalunya Ràdio i d’haver fet les transmissions de futbol amb el Puyal, també durant 14 anys. Ara, en aquesta feina, no hi podrà estar 14 anys. El termini màxim és de 4 anys. La meva visita és molt més curta (poc més de dos dies), però no hem parat.

Aquests dies, l’Antoni ha hagut d’alternar la feina de corresponsal amb la de guia turístic. M’ha sorprès que s’ho sap tot de Washington. Es nota que se l’ha estudiat a fons, la ciutat. Recordo que em va portar a un dels llocs més emblemàtics: el National Mall.

Després d'un passeig agradable pel National Mall, disfrutant d'un capvespre fabulós


Allà, es respirava el pes de la història. Barack Obama va reunir-hi més de dos milions de persones. Martin Luther King va pronunciar-hi el seu famós ”I have a dream”. Tom Hanks va protagonitzar-hi una de les escenes més recordades de “Forrest Gump”. I ara hi som els dos, conversant. Preparant-nos per un sopar especial. El de l’Antoni i jo amb el president dels Estats Units, Barack Obama. Bé, i 1.500 corresponsals més.

Tot esperant Barack Obama, al sopar de corresponsals


Washington m’ha semblat una ciutat molt tranquil.la. Esplèndida per passar-hi uns dies, però potser un pèl avorrida per viure-hi una temporada. Un lloc ideal per preguntar-li a l’Antoni com es veuen els nord-americans quan ets català i com es veu Catalunya quan es viu als Estats Units.

Durant aquests dies, he tingut la sensació que l’Antoni viu aquesta nova experiència amb il.lusió. I això, com a amfitrió, m’ho ha transmès. He notat que té ganes d’ensenyar-me la seva nova ciutat. El seu nou despatx. La seva nova casa. El seu nou barri. Els carrers per on fa footing. El seu bar predilecte per seguir el Barça a milers de quilòmetres del Camp Nou. És l’”american way of life” de l’Antoni Bassas.


* * *

("El convidat", dilluns a la nit a TV3)
.

28/09/2010: "Fantástico"

Categoria: Eduard Punset
Escrit per: Albert
“Jo sempre dic: jo no tinc temps, igual que tothom, però jo no tinc pressa”. “No pararé mai. I et diré per què no pararé mai. Perquè com aprenc coses és no parant. És que el món és fantàstic. I la gent és fantàstica. I no ho sap”. “Jo probablement no em moriré mai. No està demostrat que em moriré”. “Ho hem passat molt bé però el present ja no existeix, ja és passat“. “Jo ja no surto, ja no vaig a casa dels altres”.

Podria fer una antologia de “frases Punset”, però no sabria com ordenar-les de més a menys importants. No acabaria mai. Igual que els seus silencis. Els d’algú que “va a su bola” però amb qui també he tingut punts de trobada. Ha estat un cap de setmana, un capítol, amb visites inesperades. Secundaris de luxe com el mossèn de la Bisbal, les alumnes i admiradores de l’Eduard, les seves nétes, la seva filla, l’Elsa, o el seu “únic amic ximpanzè home”, en Jordi, el farmacèutic de la Bisbal. No puc oblidar-me de la Carmen Querido, la dona de fer feines, la que l’ajuda a regar el jardí. La que també em va ajudar a mi. Ella va ser, al cap i la fi, qui em va obrir les portes d’aquella casa. Qui em va donar la seva complicitat per sentir-me còmode. Un encant de dona. Tots em van ajudar a conèixer una mica millor l’Eduard.

No sé amb quin moment quedar-me d’aquells dos dies. Els silencis de l’Eduard de dissabte a la nit, davant la llar de foc, abans d’anar a dormir, per mi el fan més tendre. Més fràgil, més entranyable. Igual que el seu despertar, diumenge a les 7 del matí. Amb barnús, assegut davant la finestra entelada, escoltant “O mio babbino caro” de la Maria Callas. Què devia pensar en aquell moment l’Eduard? Què devia sentir l’home que parla de les emocions però que s’emociona poc? Em va confessar que la Maria Callas li agradava molt perquè es posava tant en el paper, interpretant aquella ària, que perdia el control de les seves emocions. És una escena que mai em canso de veure. Un dels moments que m’emociona més.

Després de dos dies amb l’Eduard, he arribat a la conclusió que és una persona, o un personatge, o “un homínid que ho està deixant de ser”, que té un magnetisme especial, alguna cosa que t’atrapa. Un no sé què que espero que sapigueu trobar en aquest capítol. Si encara no l’heu vist, disfruteu-lo. Espero que per vosaltres també sigui un cap de setmana “fantástico”.



L’Eduard Punset va ser el primer que em va convidar a passar un cap de setmana amb ell. És per això que la selecció musical també és la primera que vam fer. A cada capítol, les músiques es trien sota un criteri, però en aquest cas vam tenir especial cura amb les cançons. Amb una banda sonora que va a ritme del “no tinc temps però no tinc pressa” de l’Eduard. Ja sabeu que la podeu trobar a la llista de l’Spotify del programa.

I la setmana que ve, “El convidat” sonarà des de més lluny. Amb una banda sonora molt americana. Dilluns que ve, sóc “El convidat” de l’Antoni Bassas.
.
Categoria: Eduard Punset
Escrit per: Albert


L’Eduard Punset va ser la primera persona que em va convidar a passar dos dies amb ell. És per això que aquest és un dels capítols més especials per mi. Sóc “El convidat” a una masia que té a l’Empordà.

Durant aquests dos dies amb l’Eduard, he comprovat com viu les petites coses un home que es dedica a pensar-ne de grans. He intentat conèixer la persona que cuida del seu jardí. Descobrir com és l’amo d’en Darwin i en Basili, els seus gossos. O saber què li passa per dins a l’home que ha superat un càncer. M’ha interessat més preguntar-li què li preocupa d’ell mateix, a l’Eduard, que no pas per les preocupacions dels altres. Amb què s’emociona l’home que parla de les emocions?



.

» Text complet

Categoria: Andreu Buenafuente
Escrit per: Albert
El capítol d'ahir, a jutjar per l'audiència i pels comentaris que m'heu fet, va ser tot un èxit. Espero que l'Andreu que vau veure ahir us hagi fet pensar més que no pas riure, que aquesta era la intenció. Retratar la persona i no el personatge. L'Andreu i no tant el Buenafuente. Gràcies a tots pels comentaris, però a qui sobretot vull donar les gràcies és a l'Andreu Buenafuente, que va confiar en "El convidat" a cegues, i que m'ha deixat entrar al seu món, a la seva vida, a les seves coses, sense embuts.

"El món interior" de l'Andreu donaria per uns quants capítols, però ja ho sabeu, els caps de setmana d'"El convidat" es concentren en 50 minuts de televisió. Així que si voleu veure com juguem a esquàix, si voleu saber què pensa l'Andreu de tenir fills, si encara no heu conegut el gos de l'Andreu, en Mel, si no heu viscut la festa d'aniversari de la parella de l'Andreu, la Sílvia, o si voleu riure observant dos maldestres tallant carxofes, no ho dubteu. Aquí teniu el capítol sencer d'"El convidat", amb l'Andreu Buenafuente.



Sou molts els que ens heu demanat per la banda sonora del capítol de l'Andreu. Sapigueu que cada setmana aniré afegint les músiques a la llista d'Spotify d'"El convidat". Ja teniu a punt les d'aquesta setmana. A disfrutar-les! .

17/09/2010: L'altre Andreu

Categoria: Andreu Buenafuente
Escrit per: Albert


Fa molt temps que no trepitjava casa l’Andreu. 10 anys, han passat. D’aquesta casa, el que més recordava eren les vistes espectaculars de la ciutat. Hi he vingut a passar un cap de setmana però ens hi hem estat ben poca estona, aquí, perquè l’Andreu ha volgut anar a jugar esquàix. Ha estat una manera eficaç de comprovar qui està més en forma dels dos. I l’escenari ideal per parlar de fer-se gran.

Aquests dos dies he conviscut amb un Andreu sorprenentment sincer. Obert a parlar de la seva vida privada. De fer-se gran però també de tenir fills, de les dones, de l’estrès, de política, de la seva família. Aquelles coses que preocupen a dos homes de la mateixa generació, com ell i com jo.

.

» Text complet

Categoria: Teresa Gimpera
Escrit per: Albert
Si encara no heu vist el primer capítol d'"El convidat" (o simplement, voleu repetir), només cal que clickeu aquí sota.

.

14/09/2010: Gràcies a tothom

Categoria: General
Escrit per: Albert
Després de veure el primer capítol d'"El convidat" amb tot l'equip del programa, després de llegir els comentarisdel facebook, les felicitacions al blog, només us puc dir que estic molt emocionat i orgullós de la feina feta. De debò, gràcies a tothom.

.
Categoria: General
Escrit per: Albert
Aquí teniu els primers tres minuts del primer capítol d’”El convidat”.



La primera persona que m’obre les portes de casa seva és la Teresa Gimpera. Amb ella he viscut el cap de setmana més emotiu de tots. Hem parlat dels grans temes: de l’amor i la mort; de la bellesa i de la vellesa. La Teresa, amb 73 anys, ha viscut una vida molt intensa. Amb coses molt bones i coses molt dolentes. Entre les bones, la seva carrera, amb més de 120 pel.lícules rodades; però sobretot la seva història d’amor, que, sens dubte, podria ser la pel.lícula 121.

El més emotiu és haver pogut passar dos dies amb ella i amb en Craig, 73 i 83 anys respectivament. Tots dos actors. Una parella entranyable. Es van enamorar l’any que jo vaig néixer: el 66. Ell, actor californià que ho va deixar tot per ella. Ella, una model que li deien que era més famosa que el Franco. Penso que devien ser la parella més guapa del cinema, una mena de Brad Pitt i Angelina Jolie de l’època. Sempre amunt i avall, sortint cada nit, viatjant, bevent, rient, disfrutant. Ara, són una parella d’avis que amb prou feines surten del seu pis.

Amb mi, la Teresa ha fet una excepció la nit de dissabte. L’he convençut per recordar les nits de Bocaccio. I amb el permís d’en Craig, me l’emporto al Luz de Gas. La Teresa diu que ella només lligava amb gent que ja conegués. Mai amb algú que acabés de conèixer aquella nit. Totalment d’acord.

Durant aquests dos dies, m’he emocionat i he plorat. .

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: Albert
Durant aquests dies, me n'he fet un tip d'explicar què és "El convidat". I què no és. A mi m'agrada dir que és un viatge a la vida quotidiana d'uns personatges coneguts que, segurament, tenen un cap de setmana més normal del que podríem pensar. Però aquesta només és una manera de dir-ho. I, la veritat, tinc ganes d'esplaiar-me una mica més. Aquí en teniu més detalls. "El convidat", en 4 minuts. Amb imatges inèdites de la careta i del mateix programa.



Jo ja hi he dit la meva. Ara espero la vostra opinió després de veure el primer programa. Apunteu: dilluns, a un quart d'11 de la nit, per TV3. .

03/09/2010: A punt per l'estrena!

Categoria: General
Escrit per: Albert


“Hola, sóc l’Albert”. És el que em sentireu dir abans que m’obri la porta algundels personatges que m’han convidat a passar un cap de setmana a casa seva. Ja queda menys per l’estrena d’”El convidat”. Són dies de nervis, però d'alegria, també. Perquè és un projecte que fa temps que es va començar a gestar i que ara, per fi, ja podreu veure.

Aquesta és una nova aventura que emprenc després d’”El Club”. Durant cinc anys, vaig rebre més de 2.000 convidats al plató. I ara, per primera vegada, es canvien els papers. Jo sóc “El convidat, i ells, els amfitrions.

Segur que alguna vegada heu estat convidats a casa d’algú. I que per tant, heu compartit espais, família, àpats, nit, activitats d’oci o conversa amb els vostres amfitrions. Doncs això és el que jo he fet amb 13 personatges coneguts. Persones que ja coneixia, però amb qui mai havia passat un cap de setmana. Que havia vist, però que mai m’havien convidat dos dies a casa seva.

He de dir que, durant els mesos de rodatge, tots els personatges m’han tractat com un més de la família. I això mateix és el que espero d’aquest espai: que us hi sentiu com a casa vostra. Vull que aquest sigui un lloc on poder-vos explicar alguna cosa més d’aquesta convivència. Algunes curiositats dels meus caps de setmana a casa dels altres, descobrint altres vides. Un lloc on vosaltres també us pugueu sentir convidats.

Per cert, l’estrena és el dilluns que ve, 13 de setembre, després del “Crackòvia”, a TV3.
.