Aquesta feina, la de periodista i reporter, sovint et dóna lliçons...
La majoria són d'humilitat. I ben rebudes, per cert.
Dimecres a la nit, un cop vam acabar la connexió en directe des del Teatre Borràs, em van encarregar un reportatge de carrer. Aquell dia s'havia presentat un estudi de l'Obra Social de Caixa Catalunya sobre els "sense sostre" a Barcelona. I el reportatge demanava voltar de matinada per BCN i plasmar una realitat molt dura del nostre voltant i la nostra societat.



Vaig anar a l'Estació del Nord, a Pla de Palau, a davant de l'edifici de Correus, a Plaça Catalunya, a davant del Macba i a Sants, al costat de l'estació. Vam estar més de 3 hores amunt i avall. I vaig tornar a casa amb una sensació difícil d'explicar, em sentia estrany, buit...
Vam tenir sort de trobar gent amb qui parlar, ells també tenen veu i opinió. Tot i les hores, de matinada, vaig enraonar amb gent, com el Juan i l'Antoni, dos dels que per circunstàncies de la vida, ara no tenen casa.
El Juan fa temps que volta pel món, amb molta mili a sobre i una mirada lúcida sobre el que passa al seu voltant. Ens explicava com és de complicat sobreviure al carrer, ell treballava repartint una revista i es va quedar sense feina.
L'Antoni dorm i passa les hores a l'estació de Sants. Era cuiner i ara fa 2 mesos va perdre la feina per uns problemes als peus i no pot pagar un lloguer.
Diu que va perdre el sostre que tenia i la familia, un fet realment greu. Ara, amb molt d'optimisme, diu que els turrons se'ls menjarà a cobert. I tant company, ja veuràs com si!!

Tots tenim problemes per resoldre, grans i petits, però la majoria de les vegades són tonteries. En canvi, no tenir diners per tirar endavant ni lloc on viure si que són contratemps reals.
En total, diuen, hi ha quasi 1900 persones sense sostre a BCN. Poden semblar una xifra petita, però penseu en les seves històries personals! Són molts drames. Jo només d'escoltar-ne un, se'm posen els pèls de punta. I per gust, al carrer, segur que no hi són...
Què passaria si un dia et veus obligat a viure així? Com entendries les mirades dels que passen al teu voltant i ignoren la teva realitat?