La Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Adelina Castillejo, ha publicat avui l’Informe anual del 2012. Durant l’últim any la Defensora i el Servei d’Atenció a l’Audiència que dirigeix han atès 28.300 comunicats a través del web, amb un temps mitjà de resposta de 18 dies, i han rebut 16.500 trucades telefòniques.
La majoria de les comunicacions rebudes, un 84%, correspon a consultes i comentaris sobre la programació. Les queixes representen un 11% del total de comunicats, i els agraïments, un 2,5%. El percentatge de comunicats adreçats a la Defensora, un 2,3%, indica que els mitjans de la CCMA respecten els principis que motiven les queixes relacionades amb les competències d’aquesta figura, que són la protecció de la infància i la joventut, el dret a la intimitat, l’honor i la imatge de les persones i el respecte dels principis d’igualtat i no discriminació de la ciutadania.
Els temes que més controvèrsia han generat durant l’últim any han estat el tancament de les emissions via satèl•lit del canal internacional de TV3 i la reordenació de canals que es va fer a l’octubre, que va suposar la fusió del 33 amb el Super3, la supressió del canal 3XL i el pas d’iCatfm a iCat.cat com a emissora exclusivament d’internet. La Marató per la pobresa també va ser objecte de queixes per part d’espectadors que opinaven que no era TV3 qui havia de resoldre aquesta problemàtica, sinó l’administració. D’altra banda, el tractament informatiu del cas d’Ester Quintana i de les protestes davant de la seu central de CaixaBank, conegudes com “caixarolades”, va motivar comunicats d’espectadors i oients que consideraven que s’hi havia donat poca cobertura informativa.
Els programes que han generat més comunicats són “Espai Terra”, els telenotícies i “El matí de Catalunya Ràdio”. També és destacable el volum de comunicats rebuts en referència als portals d’internet, un fet que reflecteix l’interès creixent per aquestes plataformes, sobretot pel que fa a la possibilitat de veure continguts en directe o bé de recuperar programes ja emesos.
La majoria de les comunicacions rebudes, un 84%, correspon a consultes i comentaris sobre la programació. Les queixes representen un 11% del total de comunicats, i els agraïments, un 2,5%. El percentatge de comunicats adreçats a la Defensora, un 2,3%, indica que els mitjans de la CCMA respecten els principis que motiven les queixes relacionades amb les competències d’aquesta figura, que són la protecció de la infància i la joventut, el dret a la intimitat, l’honor i la imatge de les persones i el respecte dels principis d’igualtat i no discriminació de la ciutadania.
Els temes que més controvèrsia han generat durant l’últim any han estat el tancament de les emissions via satèl•lit del canal internacional de TV3 i la reordenació de canals que es va fer a l’octubre, que va suposar la fusió del 33 amb el Super3, la supressió del canal 3XL i el pas d’iCatfm a iCat.cat com a emissora exclusivament d’internet. La Marató per la pobresa també va ser objecte de queixes per part d’espectadors que opinaven que no era TV3 qui havia de resoldre aquesta problemàtica, sinó l’administració. D’altra banda, el tractament informatiu del cas d’Ester Quintana i de les protestes davant de la seu central de CaixaBank, conegudes com “caixarolades”, va motivar comunicats d’espectadors i oients que consideraven que s’hi havia donat poca cobertura informativa.
Els programes que han generat més comunicats són “Espai Terra”, els telenotícies i “El matí de Catalunya Ràdio”. També és destacable el volum de comunicats rebuts en referència als portals d’internet, un fet que reflecteix l’interès creixent per aquestes plataformes, sobretot pel que fa a la possibilitat de veure continguts en directe o bé de recuperar programes ja emesos.
19/04/2013: “Polseres vermelles” i els mals comportaments
Últimament han aparegut diverses crítiques d’espectadors sobre determinats comportaments i actituds dels protagonistes de “Polseres vermelles”, en aquesta segona temporada. Comportaments i actituds que contrasten amb els de la primera entrega i que, en opinió d’aquests espectadors, podrien ser contraris als valors de la sèrie. En primer lloc, hem de dir que els Polseres ja no són aquelles nens que vam conèixer ens els tretze primers episodis, valents i madurs en algunes situacions, però innocents i infantils en altres. Ara aquells nens s’han fet grans i són uns adolescents, amb les hormones disparades i amb tot el que això comporta. Si l’adolescència ja és un període difícil, encara ho és més quan es pateixen malalties que, d’entrada, et canvien el cos i, de retruc, la vida. Els adolescents, sense voler generalitzar, són rebels, contestataris, viscerals, suporten malament la disciplina i l’autoritat, no solen acceptar els consells i sempre volen tenir l’última paraula. Els Polseres responen més o menys a aquest perfil psicològic de l’arquetip adolescent, però alterat per l’agressió de malalties greus que causen estralls en els seus cossos joves i en el seu esperit.
En aquesta segona temporada, els Polseres viuen els conflictes propis de l’adolescència, però amplificats per les situacions traumàtiques que els ha tocat viure. Això fa que sovint estiguin rebotats amb el món i amb les persones que els envolten, que els conflictes es radicalitzin i que les situacions que els afecten es portin a l’extrem. D’aquí les explosions de mal geni, les paraulotes i males maneres, i les conductes poc exemplars en moments de ràbia i frustració. I també l’extrem contrari: la gresca, les bretolades, el descontrol i les hormones a flor de pell en els moments d’eufòria i exaltació. Els Polseres són herois, però també són humans i es comporten com els joves immadurs que són, no ho oblidem; i això fa que els trobem adorables o antipàtics, segons les circumstàncies.
En segon lloc, hem de dir que tots aquests conflictes, tot aquest enfrontament entre els Polseres i el seu món, respon a les necessitats dramàtiques de la ficció. El conflicte és la llavor del drama. Sense conflicte no hi ha drama, no hi ha ficció dramàtica. El grau d’intensitat del conflicte i com el viuen els personatges determinen com vivim la ficció els espectadors. En aquest sentit, “Polseres vermelles” és una sèrie dramàtica que tracta situacions molt dures en la vida de les persones, i les mostra des del punt de vista de qui les pateixen, que són nois i noies joves, com la majoria dels seus espectadors. Som conscients que això té el seu risc, però també és el que la fa una sèrie tan especial i pròxima als seus seguidors, i és una de les claus del seu èxit.
Certament, en alguns moments d’aquesta segona temporada hi pot haver comportaments poc exemplars per part dels Polseres, que són fruit, com hem dit, de les necessitats dramàtiques de l’argument. Però els mals comportaments també poden servir d’exemple del que no s’ha de fer. Fer-ho veure als més joves forma part de la tasca educativa dels pares. En qualsevol cas, estem convençuts que això no va en contra dels valors que transmet “Polseres vermelles”: la força de l’amistat, la lluita contra les dificultats, l’afany de superació i tot el que ens va robar el cor a la primera temporada continua viu.
Malgrat l’esforç per fer que la qualitat de les nostres sèries estigui a l’alçada de les expectatives dels espectadors, també hem d’admetre que cometem errors. El descuit en l’ús dels cinturons de seguretat quan els Polseres viatgen en furgoneta és un error que no té justificació i pel qual els demanem disculpes.
Valorem i agraïm els seus comentaris que ens ajuden a millorar i refermen el nostre compromís de qualitat amb l’audiència.
SAA
En aquesta segona temporada, els Polseres viuen els conflictes propis de l’adolescència, però amplificats per les situacions traumàtiques que els ha tocat viure. Això fa que sovint estiguin rebotats amb el món i amb les persones que els envolten, que els conflictes es radicalitzin i que les situacions que els afecten es portin a l’extrem. D’aquí les explosions de mal geni, les paraulotes i males maneres, i les conductes poc exemplars en moments de ràbia i frustració. I també l’extrem contrari: la gresca, les bretolades, el descontrol i les hormones a flor de pell en els moments d’eufòria i exaltació. Els Polseres són herois, però també són humans i es comporten com els joves immadurs que són, no ho oblidem; i això fa que els trobem adorables o antipàtics, segons les circumstàncies.
En segon lloc, hem de dir que tots aquests conflictes, tot aquest enfrontament entre els Polseres i el seu món, respon a les necessitats dramàtiques de la ficció. El conflicte és la llavor del drama. Sense conflicte no hi ha drama, no hi ha ficció dramàtica. El grau d’intensitat del conflicte i com el viuen els personatges determinen com vivim la ficció els espectadors. En aquest sentit, “Polseres vermelles” és una sèrie dramàtica que tracta situacions molt dures en la vida de les persones, i les mostra des del punt de vista de qui les pateixen, que són nois i noies joves, com la majoria dels seus espectadors. Som conscients que això té el seu risc, però també és el que la fa una sèrie tan especial i pròxima als seus seguidors, i és una de les claus del seu èxit.
Certament, en alguns moments d’aquesta segona temporada hi pot haver comportaments poc exemplars per part dels Polseres, que són fruit, com hem dit, de les necessitats dramàtiques de l’argument. Però els mals comportaments també poden servir d’exemple del que no s’ha de fer. Fer-ho veure als més joves forma part de la tasca educativa dels pares. En qualsevol cas, estem convençuts que això no va en contra dels valors que transmet “Polseres vermelles”: la força de l’amistat, la lluita contra les dificultats, l’afany de superació i tot el que ens va robar el cor a la primera temporada continua viu.
Malgrat l’esforç per fer que la qualitat de les nostres sèries estigui a l’alçada de les expectatives dels espectadors, també hem d’admetre que cometem errors. El descuit en l’ús dels cinturons de seguretat quan els Polseres viatgen en furgoneta és un error que no té justificació i pel qual els demanem disculpes.
Valorem i agraïm els seus comentaris que ens ajuden a millorar i refermen el nostre compromís de qualitat amb l’audiència.
SAA
14/03/2013: Pel·licules en V.O. castellana
L’audiència de Televisió de Catalunya es pregunta com és que TV3 no ofereix la versió original en castellà de les pel•lícules rodades en aquesta llengua i sí que ofereix les versions originals en altres idiomes.
La voluntat de TVC és oferir als espectadors l’opció de veure les pel•lícules en versió original a través del sistema dual (segon canal d’àudio) sempre que es disposi dels drets. Hi ha casos en què TVC només pot emetre les produccions en català, la llengua vehicular pròpia, ja que els drets de la versió original castellana es reserven per a l’operador que emet en castellà a tot l’Estat, inclòs Catalunya. Els drets d’emissió d’aquestes pel•lícules estan limitats per dos factors: territori i llengua d’emissió. Cal complir aquestes condicions, altrament no podríem oferir aquests films per TV3. Tot i així, des de TVC seguim treballant per aconseguir els drets de la versió original castellana per tal que l’espectador pugui triar i oferir així un millor servei.
Volem complaure aquesta petició, tot i que segur que l’audiència de TV3 també valora la nostra responsabilitat de treballar d’acord amb la legalitat en relació amb els drets d’emissió.
SAA
La voluntat de TVC és oferir als espectadors l’opció de veure les pel•lícules en versió original a través del sistema dual (segon canal d’àudio) sempre que es disposi dels drets. Hi ha casos en què TVC només pot emetre les produccions en català, la llengua vehicular pròpia, ja que els drets de la versió original castellana es reserven per a l’operador que emet en castellà a tot l’Estat, inclòs Catalunya. Els drets d’emissió d’aquestes pel•lícules estan limitats per dos factors: territori i llengua d’emissió. Cal complir aquestes condicions, altrament no podríem oferir aquests films per TV3. Tot i així, des de TVC seguim treballant per aconseguir els drets de la versió original castellana per tal que l’espectador pugui triar i oferir així un millor servei.
Volem complaure aquesta petició, tot i que segur que l’audiència de TV3 també valora la nostra responsabilitat de treballar d’acord amb la legalitat en relació amb els drets d’emissió.
SAA
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals garanteix la cobertura informativa dels seus mitjans a tot el territori
Els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) garanteixen, amb els seus recursos, la informació de qualitat i de proximitat a tot el territori, un dels eixos bàsics del servei públic de comunicació que ofereixen als ciutadans.
La CCMA finalitza la relació amb les productores privades i els col•laboradors externs que actualment treballen al Pirineu central, el Pallars, les Terres de l'Ebre i la Catalunya Nord. Aquesta mesura s'emmarca en les polítiques de contenció de la despesa de la Corporació i suposarà un estalvi addicional de 546.000 euros anuals.
Al gener la Corporació ja va començar la reorganització de les delegacions i els equips de treball d'informatius i d'esports de Televisió de Catalunya, un procés que ha comportat un estalvi de gairebé 1,1 milions d'euros anuals.
L'objectiu de la CCMA és garantir la sostenibilitat i la viabilitat del servei públic de comunicació i la qualitat de l'oferta audiovisual de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.
SAA
Els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) garanteixen, amb els seus recursos, la informació de qualitat i de proximitat a tot el territori, un dels eixos bàsics del servei públic de comunicació que ofereixen als ciutadans.
La CCMA finalitza la relació amb les productores privades i els col•laboradors externs que actualment treballen al Pirineu central, el Pallars, les Terres de l'Ebre i la Catalunya Nord. Aquesta mesura s'emmarca en les polítiques de contenció de la despesa de la Corporació i suposarà un estalvi addicional de 546.000 euros anuals.
Al gener la Corporació ja va començar la reorganització de les delegacions i els equips de treball d'informatius i d'esports de Televisió de Catalunya, un procés que ha comportat un estalvi de gairebé 1,1 milions d'euros anuals.
L'objectiu de la CCMA és garantir la sostenibilitat i la viabilitat del servei públic de comunicació i la qualitat de l'oferta audiovisual de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.
SAA
Televisió de Catalunya lamenta el disgust mostrat pels seguidors de la transmissió del Campionat de Catalunya de Patinatge Artístic de grups Xou que han adreçat les seves queixes a la Defensora de l’Audiència i al Servei d’Atenció a l’Audiència.
Una incidència tècnica va originar la fallida de l’automatisme de la continuïtat del canal Esport3 que s’havia de sincronitzar amb el final del partit de la Champions que oferia TV3. L’equip d’edició d’Esport3 va publicar a Facebook i aTwitter immediatament una disculpa i va informar que tot seguit s’oferiria tota la transmissió, íntegra, al portal www.esport3.cat.
Televisió de Catalunya agraeix les opinions rebudes i les tindrà presents. També es compromet a emetre íntegrament tot el programa al canal Esport3 el divendres 15 de gener, a les 18.00 h, i el dissabte dia 16, a les 10.30 h, i simultàniament a les tauletes, com ja estava previst en la graella d’aquesta setmana.
SAA
Una incidència tècnica va originar la fallida de l’automatisme de la continuïtat del canal Esport3 que s’havia de sincronitzar amb el final del partit de la Champions que oferia TV3. L’equip d’edició d’Esport3 va publicar a Facebook i aTwitter immediatament una disculpa i va informar que tot seguit s’oferiria tota la transmissió, íntegra, al portal www.esport3.cat.
Televisió de Catalunya agraeix les opinions rebudes i les tindrà presents. També es compromet a emetre íntegrament tot el programa al canal Esport3 el divendres 15 de gener, a les 18.00 h, i el dissabte dia 16, a les 10.30 h, i simultàniament a les tauletes, com ja estava previst en la graella d’aquesta setmana.
SAA
28/01/2013: Drets audiovisuals a TV3 a la carta
Mitjançant el TV3alacarta posem a disposició de la nostra audiència els vídeos dels programes, de les sèries i dels documentals de producció pròpia dels quals tenim els drets de difusió per internet.
Quan es tracta de produccions externes, la majoria de vegades no en tenim els drets, i quan disposem de l'autorització corresponent, podem publicar els vídeos només durant un període limitat, habitualment dins els 7 dies posteriors a l'emissió.
Quan es tracta de produccions externes, la majoria de vegades no en tenim els drets, i quan disposem de l'autorització corresponent, podem publicar els vídeos només durant un període limitat, habitualment dins els 7 dies posteriors a l'emissió.
28/01/2013: La llengua de la publicitat
Els espais publicitaris difosos per la CCMA són preferentment en català, la llengua institucional dels nostres mitjans. Perquè aquesta preferència es compleixi, la Unitat d'Assessorament Lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ofereix sempre i gratuïtament la traducció al català i la correcció de les veus o textos dels espots publicitaris als nostres anunciants. El doblatge en llengua catalana i el cost que se'n deriva sempre van a càrrec de l'anunciant, que és qui té els drets de propietat de la seva publicitat.
Hem fet els esforços assumibles per reduir el percentatge d'espots en castellà de forma progressiva, tal com es demostra a les xifres següents:
2009: es va emetre el 14,97% d'espots en castellà (gener-desembre)
2010: es va emetre l'11,21% d'espots en castellà (gener-desembre)
2011: es va emetre el 10,48% d'espots en castellà (gener-desembre)
2012: es va emetre el 08,51% d'espots en castellà (gener-novembre)
Admetem publicitat en castellà perquè la CCMA es finança amb fons públics i amb ingressos de procedència comercial i publicitària, tenint en compte que la publicitat i els patrocinis no condicionen la línia editorial dels nostres mitjans ni la tria i l’enfocament de la informació. Distingim entre publicitat i continguts, especialment els informatius.
La CCMA es reserva l’opció de no acceptar publicitat que no s’ajusti als seus principis o que lesioni els seus interessos. No acceptem publicitat que pugui vulnerar la llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o la llei general de publicitat.
Hem fet els esforços assumibles per reduir el percentatge d'espots en castellà de forma progressiva, tal com es demostra a les xifres següents:
2009: es va emetre el 14,97% d'espots en castellà (gener-desembre)
2010: es va emetre l'11,21% d'espots en castellà (gener-desembre)
2011: es va emetre el 10,48% d'espots en castellà (gener-desembre)
2012: es va emetre el 08,51% d'espots en castellà (gener-novembre)
Admetem publicitat en castellà perquè la CCMA es finança amb fons públics i amb ingressos de procedència comercial i publicitària, tenint en compte que la publicitat i els patrocinis no condicionen la línia editorial dels nostres mitjans ni la tria i l’enfocament de la informació. Distingim entre publicitat i continguts, especialment els informatius.
La CCMA es reserva l’opció de no acceptar publicitat que no s’ajusti als seus principis o que lesioni els seus interessos. No acceptem publicitat que pugui vulnerar la llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o la llei general de publicitat.
16/11/2012: Espais gratuïts de propaganda electoral
Un altre grup de consultes rebudes fa referència a la distribució dels espais de propaganda electoral, un tema que regula l'Article 13 del Decret 107/2012 de 2 d’octubre, de normes complementàries per a la realització de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, publicat al Diari Oficial de la Generalitat número 6225 del dia 3 d’octubre del 2012, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Espacios gratuitos
13.1 De conformidad con lo previsto en los artículos del 60 al 67 de la Ley orgánica 5/1985, de 19 de junio, del régimen electoral general, durante la campaña
de propaganda los medios de comunicación de titularidad pública deben conceder
espacios gratuitos a los grupos políticos atendiendo al número total de votos
obtenidos por cada partido, federación o coalición en las últimas elecciones al
Parlamento de Cataluña.
13.2 Los grupos políticos no incluidos en el apartado anterior pueden llevar a
cabo actos de campaña de propaganda con sus medios propios y están legitimados
para formular reclamaciones ante de la administración electoral.
13.3 Los espacios se concederán en emisiones de radio y televisión de titularidad
pública, en horas de gran audiencia.
13.4 Las envíos postales de propaganda para las elecciones tienen franquicia
y servicio especial.
SAA
Espacios gratuitos
13.1 De conformidad con lo previsto en los artículos del 60 al 67 de la Ley orgánica 5/1985, de 19 de junio, del régimen electoral general, durante la campaña
de propaganda los medios de comunicación de titularidad pública deben conceder
espacios gratuitos a los grupos políticos atendiendo al número total de votos
obtenidos por cada partido, federación o coalición en las últimas elecciones al
Parlamento de Cataluña.
13.2 Los grupos políticos no incluidos en el apartado anterior pueden llevar a
cabo actos de campaña de propaganda con sus medios propios y están legitimados
para formular reclamaciones ante de la administración electoral.
13.3 Los espacios se concederán en emisiones de radio y televisión de titularidad
pública, en horas de gran audiencia.
13.4 Las envíos postales de propaganda para las elecciones tienen franquicia
y servicio especial.
SAA
16/11/2012: Blocs d'informació electoral
Al Servei d’Atenció a l’Audiència rebem consultes d’espectadors i oients que volen saber com s’elabora i es distribueix la informació dels blocs electorals i interessant-se també pel fet que no s’informa amb la mateixa durada de totes les formacions polítiques.
En aquest sentit cal dir que la informació d’aquests blocs ve regulada per un sistema estricte de control de presència en antena aliè a la voluntat dels periodistes i de la CCMA que estableix els temps dedicats a cada partit en funció de al seva representació parlamentària.
Així doncs, i per tal de garantir la presència diària dels partits minoritaris, s’ha arbitrat una solució que suma els temps parcials i permet assegurar una informació més acurada i regular, apareixent, o bé al programa Els Matins o bé al TN Migdia o bé al TN vespre.
D’altra banda, els serveis informatius de TV3 han elaborat aquest vídeo on s’explica tot amb detall.
SAA
En aquest sentit cal dir que la informació d’aquests blocs ve regulada per un sistema estricte de control de presència en antena aliè a la voluntat dels periodistes i de la CCMA que estableix els temps dedicats a cada partit en funció de al seva representació parlamentària.
Així doncs, i per tal de garantir la presència diària dels partits minoritaris, s’ha arbitrat una solució que suma els temps parcials i permet assegurar una informació més acurada i regular, apareixent, o bé al programa Els Matins o bé al TN Migdia o bé al TN vespre.
D’altra banda, els serveis informatius de TV3 han elaborat aquest vídeo on s’explica tot amb detall.
SAA
15/11/2012: Cobertura informativa del 14N
La cobertura informativa del desenvolupament de la jornada de vaga del 14 de novembre implica un gran desplegament de mitjans tècnics i humans. En aquest cas cal tenir en compte que el treball del personal tècnic i dels equips informatius venia marcat per uns serveis mínims, per la qual cosa no es disposava dels mateixos elements que, posem per cas, van servir per a realitzar la cobertura de l’11S.
Tenint en compte aquests condicionants, el canal 324 va alternar mitja hora de programació en directe amb mitja hora de programació enregistrada, Catalunya Ràdio va informar cada 15 minuts durant tota la jornada i TV3 va emetre uns informatius gairebé monogràfics sobre el desenvolupament de la jornada.
SAA
Anterior
Tenint en compte aquests condicionants, el canal 324 va alternar mitja hora de programació en directe amb mitja hora de programació enregistrada, Catalunya Ràdio va informar cada 15 minuts durant tota la jornada i TV3 va emetre uns informatius gairebé monogràfics sobre el desenvolupament de la jornada.
SAA