Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Sí, sí, diuen exactament el mateix paraula per paraula, Marine le Pen (la candidata del Front Nacional) i François Fillon, el candidat de la dreta republicana, desbancat ja de la segona volta de diumenge que ve a les presidencials franceses.
Le Pen va fer aquest discurs ahir mateix, Primer de Maig, a Villepinte. Fillon l'havia dit el 16 d'abril al Puy-en-Velay. Els assessors de Marine Le Pen intenten donar la volta a la situació dient que Le Pen fa volgudament l'ullet als antics electors de Fillon per atraure'ls cap a ella. Però, ¿com ha anat aquest plagi? Paul-Marie Couteaux diu que és l'autor d'aquest text. És un sobiranista que ha escrit molts discursos, un home que intenta unir la dreta amb l'extrema dreta. Ell mateix assegura a Twitter, divertit, que aquest fragment s'ha extret de la seva obra "L'Europa vers la guerre" (del 1997) i s'entusiasma amb la idea que tots dos candidats escollissin les seves paraules per expressar la vocació universal de França. És clar que els asessors de François Fillon, ho neguen, i asseguren que l'autor és un antic col·laborador de Couteaux, Jean de Boishue. Tots dos en realitat havien col·laborat al servei d'un altre candidat, un tercer. Ens perdem amb tants candidats.... però sembla cert que a Couteaux el divertia molt fer servir els mateixos textos per candidats diferents a qui assessorava... perquè segons ell, els polítics mai s'escolten els uns als altres.
Quina lliçó en podem treure, de la coincidència o del plagi de Le Pen a Fillon? D'entrada que els discursos no tenen res a veure amb els candidats que els fan. Que en funció de qui els digui, els entenem d'una manera o una altra, perquè ja tenim feta una idea de com són els candidats i sobretot ens agraden o no ens agraden per allò que s'identifica amb com som nosaltres mateixos. Els discursos, doncs, només són globus de colors que pugen enlaire, enlaire, fins que es perden en el cel.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Algú pot pensar que la crònica de la mort anunciada de la moció de censura de Podem és en realitat el primer acte del naixement de la campanya electoral davant d'una eventual convocatòria d'eleccions generals avançades. O una acció més de la campanya permanent, com ara el Tramabús. Un fer-se veure com a partit valent davant de l'opinió pública, que és capaç de plantar cara al PP de la corrupció, just quan el PSOE continua sense poder-ho fer, perquè està en plena campanya per tenir de secretària general aquella Susana Díaz que va donar suport a Rajoy, o aquell secretari general, Pedro Sánchez, que va deixar de ser-ho just per no voler que el PP governés Espanya. Així, doncs, els diputats del PSOE tornen a salvar Rajoy, perquè avui per avui no són capaços de fer res més. Iglesias ho sap i se n'aprofita. A Ciutadans no se l'espera per res, i els partits independentistes catalans, Esquerra i el PdeCat, poden tornar a posar damunt la taula el referèndum, una altra manera d'anar aconseguint que als ulls de tot Espanya, això d'anar a votar per decidir el futur de Catalunya es vagi veient més normal i assumible.
Amb tot això, la pregunta clau és: ¿Com s'entén que, mentre Podem demana suport a Esquerra per a la moció de censura de Madrid, el diputat al Parlament Joan Coscubiela, de Catalunya Sí que es Pot, supediti un eventual suport dels comuns al referèndum al que pogués dir la Comissió de Venècia, quan a més la Generalitat no es pot adreçar a aquest òrgan consultiu del Consell d'Europa, ja que només poden fer-ho els estats?
Arribats en aquest punt, obrim de bat a bat l'anàlisi i l'opinió del Catalunya Vespre a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
indicatiu
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
El PP de Madrid sabia que el president de la comunitat, que era Ignacio González, tenia un compte a Suïssa, però mira, no ho va denunciar.
El president espanyol Mariano Rajoy diu des de l'Uruguai que el PP no ha pressionat mai la justícia.
Xavier García Albiol, del PP a Catalunya, assegura al Parlament que les lleis de desconnexió, que han de permetre votar en referèndum, són un cop d'estat.
La socialista Susana Díaz compara el sobiranisme català amb el populisme de Marine Le Pen. I contradiu Zapatero perquè no creu que sigui perquè és una dona andalusa que no rep tants suports com voldria.
Dues dones es filmen en vídeo fent-se una morrejada a Montserrat davant de la Moreneta. L'acció la firma Arran, una organització independentista d'esquerres. Avui és el dia de la visibilitat lèsbica.
I l'expresident Jordi Pujol, després de més de set hores d'escorcoll a casa seva, l'endemà que el jutge enviés el seu fill gran a la presó diu que sent molt el que està passant.
¿Qui la fa més grossa? En positiu, el Barça, que ha guanyat l'Osasuna per set a un. Sens dubte, el millor d'aquest dimecres, 26. A Catalunya Informació exclusivament avui, Catalunya vespre.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Aquesta nit Jordi Pujol Ferrusola entra a la presó madrilenya de Soto del Real per blanqueig de capitals. Des del 2012 que el van començar a investigar, podria haver fet desaparèixer, segons la fiscalia anticorrupció, trenta milions d'euros més.
El jutge de la Mata creu que Pujol Ferrusola i la seva exesposa Mercè Gironès estan seguint des de fa cinc anys una estratègia insistent i continuada de despatrimonialització a l'estat espanyol, de manera que amaguen els milions a l'estranger.
Avui Júnior ha estat declarant quatre hores davant del jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata. És la tercera vegada que ho fa. L'última va ser el febrer de l'any passat. Llavors el jutge ja li va prohibir sortir d'Espanya. En aquella ocasió Pujol Ferrusola va mirar de justificar els diners acumulats a Andorra que la família atribueix als beneficis de la deixa de l'avi Florenci.
Que Jordi Pujol Ferrusola entri a la presó té categoria de símbol. L'home arrogant i sobrat que vam veure passejar-se els diputats i diputades del Parlament de Catalunya en la comissió d'investigació sobre l'anomenat cas Pujol dormirà aquesta nit entre reixes.
Molt probablement amb el fill gran del matrimoni Pujol Ferrusola s'identifica una manera de fer. La dels diners que es fan fàcilment aprofitant les influències i el poder polític del voltant, diners que sovint desapareixin del país i pels quals no es tributava. La nostra àvia d'això en deia robar.
Tant de bo que a Catalunya aquesta presó sense fiança que avui ha dictat el jutge contra Jordi Pujol Ferrusola signifiqui la visualització del final d'un temps i d'un país, el nostre. Perquè a Madrid i a molts punts d'Espanya agafen de base les llistes electorals per passar llista d'empresonats. I encara els en queden moltes, de llistes, allà. I algunes també aquí. .
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
El dia que el govern català fa un acte formal, i tots els seus membres firmen el compromís d'organitzar, convocar i celebrar el referèndum, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, aprofita una invitació de la Cambra del Llibre i el Gremi de Floristes al Ministeri de Cultura en l'acte de suport a la candidatura de la diada de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco per autoconvidar-se ella mateixa i intentar capitalitzar la diada de Sant Jordi políticament.
En el seu discurs poti-poti, Sáenz de Santamaría ha afirmat que el 23 d'abril a Castella i Lleó també celebren la llibertat. S'ha referit també la vicepresidenta espanyola a l'excel·lència de la literatura espanyola "en todas sus lenguas". I així, per art d'encanteri, ha fet desaparèixer de cop la literatura catalana i tota la seva història, en el passat i en el present. Hores abans de l'intent d'instrumentalització política de l'acte de suport a la candidatura de la Diada de Sant Jordi, el conseller de Cultura, Santi Vila, ha parafrasejat el filòsof Francesc Pujols. Pujols deia "el pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors". A última hora d'avui mateix, el govern català ha decidit que Oriol Junqueras també assistís a l'acte per contrarestar el protagonisme decidit pel govern espanyol. Junqueras ha tornat a dir davant de Santamaría que el govern de Catalunya farà el referèndum i ha estat després que la vicepresidenta ha respost amb això de la llibertat que diu que tant celebren a Castella. .

13/04/2017: Amb una sola veu

Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
L'hora de la veritat s'acosta. Aquesta setmana hem sentit declaracions d'una banda i d'una altra que creen dubtes i dispersió. No és ara l'hora d'assenyalar les diferències entre partits, lògiques i legítimes en qualsevol altre context o legislatura. El govern català té la responsabilitat de fer possible el mandat del Parlament. L'objectiu, fer un referèndum d'autodeterminació, és excepcional, únic i de molta alçada. És hora d'entendre el sentit que té aquella frase d'"el país abans que el partit". I afegim-hi, i abans que l'agenda personal. Que parli qui ha de parlar i amb una sola veu. .
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Es tracta d'una acció o d'un succés que provoca un mal involuntari. També pot ser una característica o un estat que apareix eventualment, sense que en realitat formi part de la seva essència. Això és un accident. Votar no a la investidura de Mariano Rajoy, va ser precisament el que acabem de definir, un accident polític, que ells van patir, diu el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta. Si és un accident, ¿és que no ha estat voluntari, oi? Un accident. I per acabar de llimar les diferències amb els que manen al PSOE, Iceta, l'home que tan bé controla els tons de les paraules i les giravoltes dels balls, afegeix que, si depèn dels socialistes catalans, no tornarà a passar que una decisió en què hagin participat i votat, no l'acabin acatant. Perquè de fet, l'accident va ser totalment excepcional i conseqüència de la provisionalitat de la direcció del PSOE en mans d'una Comissió Gestora". Ho deia en el Comitè Federal del dia 1 d'abril.

Ara bé, com que en el matís hi ha l'equilibri i la intel·ligència, Miquel Iceta, quan avui ha escoltat l'àudio de les seves paraules publicat pel diari el País, ha corregut a defensar per twitter, que calia votar NO a la investidura de Rajoy. I ara l'hem entès bé. No és que digui una cosa i la contrària, no. L'accident es va desencadenar després del no. De manera, que si preveu votacions del Comitè Federal del PSOE que puguin provocar un resultat de ruptura, més valdrà no participar-hi. La millor assegurança d'accidents és la que et cobreix les rutes no conduïdes.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Al Barça avui no li està anant gaire bé amb la Juventus, però on hem de posar el focus avui és a Dortmund. Avui, cap a les set de la tarda, quan els jugadors del Borussia eren a l'autobús anant de l'hotel al camp per jugar contra el Mònaco, hi ha hagut tres explosions molt a prop. S'han trencat diversos vidres de l'autocar, i el davanter Marc Bartra ha quedat ferit lleument al braç, ha explicat la policia. L'han dut a l'hospital, on ara està ingressat acompanyat de la seva nòvia. El pare de Marc Bartra ha confirmat que no és res greu.
La policia diu que no té més dades sobre la naturalesa dels artefactes explosius. El partit, de quarts de final de la champions entre el Borusia de Dortmund i el Mònaco, ha quedat ajornat fins demà a tres quarts de set.
Tots hem contingut la respiració avui, i encara més, quan fa una mica més d'una hora aproximadament, a la T4 de l'aeroport de Barajas, han acordonat una zona arran de veure-hi una bossa sospitosa. Finalment ha estat una falsa alarma i la normalitat ha tornat a l'aeroport de Madrid. És llavors que hem pensat que cal estar amatents però no viure instal·lats en la por. .
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
La vida és un privilegi, em deia somrient Carme Chacón, ara fa tres anys. I t'adonaves que sabia el valor que té viure un dia més, cada dia de cada dia. Perquè abans de néixer, les coses ja no anaven bé, i a la mare li van haver de provocar el part. Va néixer malalta, amb una cardiopatia congènita, que la limitava físicament, però que la va convertir en una lluitadora nata. Sòbria i rigorosa, mai ningú li ha sentit relacionar la seva ventura o desventura política o professional amb la seva malaltia. Mai, sabent com sabia que, a mesura que passaven els anys, tot plegat 46, el cor podria bloquejar-se més.

De prop, Carme Chacón et mirava als ulls fixament, et somreia i a poc a poc s'acostava. A la ràdio, a la televisió, l'havia vist ocupant el seu espai gairebé amb timidesa, per créixer de seguida defensant aferrissadament les seves conviccions més profundes. Arriscava. Sabia que les dones ho tenen tot més difícil, i per això va treballar molt i sempre disciplinadament. Alguna vegada va perdre i moltes va guanyar. Va guanyar ella, però sobretot va fer guanyar a moltes dones obrint camins d'igualtat que ningú abans havia dibuixat amb un traç tan ferm.

Avui la recordarem en conversa quan va voler donar el seu testimoni per ajudar solidàriament totes les persones que, com ella, tenien una malaltia de cor. Era per la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio de l'any 2014. Donava les gràcies als seus pares i als seus metges. Als pares, perquè l'havien tractat sempre com a una nena normal, animant-la a anar endavant i a assolir les fites que es marcava. I als metges, a qui recomanava fer cas sempre, subratllant el que ella qualificava del nostre fantàstic sistema públic sanitari. Llavors encara no sabíem que pocs mesos abans, un parell que no mereixen ni que els diguem el nom, deien que ens havien destrossat aquest sistema sanitari que ella posava en valor.

La vida és un privilegi, deia la Carme. De vegades el privilegi és que hi hagi persones que com ella, han cregut que s'ho val treballar per la vida dels altres, fins que el cor els diu prou.
Descansi en pau.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Les inversions de Rajoy a Catalunya són mentida. Fa vuit dies, el president del govern espanyol anunciava un paquet d'inversions de 4.200 milions d'euros en infraestructures, transport i habitatge a Catalunya del 2017 al 2020. Rajoy deia: Lo hacemos ahora porque ahora podemos hacerlo. Justificava d'aquesta manera que les inversions que havia promès fa anys no s'hagin dut a terme, insinuant que la crisi econòmica n'era la responsable. Ja la setmana passada dèiem i vèiem que fa molt de temps que Rajoy apareix anunciant una pluja de milions per Catalunya que s'acaba convertint en sequera de carreteres i trens. Doncs bé, analitzats els pressupostos del govern espanyol, resulta que no solament no hi ha incorporades partides extres, sinó que la inversió a Catalunya per aquest any 2017 és inferior en 32 milions d'euros a la del 2016. És a dir, l'Estat ha reduït la partida d'inversió territorialitzada a Catalunya. Quan no ens ho podíem acabar de creure, sort que ha aparegut el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i ho ha deixat clar. Diu que la inversió extra està "sostinguda" -que ningú sap què vol dir- en el pressupost d'aquest any 2017, però que de fet s'aplicarà de forma plena a partir del 2018. I per acabar-nos de tranquil·litzar, el secretari d'Estat de Pressupostos, Alberto Nadal, ens ha fet veure que la inversió programada per Catalunya per aquest any 2017 és superior a la que en realitat es va executar l'any passat; és a dir a la que realment van acabar gastant. De manera que després de sentir aquestes oportunes explicacions, amb la mà al cor només podem dir al govern espanyol: gràcies, gràcies per la propina!
.
Entrades anteriors   Entrades següents