Ahir l'equip del "Catalunya vespre" vam sortir de Catalunya Ràdio tristos. Vam pensar en molts de vosaltres que no podeu portar flors a la tomba dels vostres familiars morts durant la guerra civil i el franquisme. No sabeu on estan enterrats. Segurament en alguna fossa comuna, ossos que es barregen amb altres ossos, la pluja que els cau, els anys que llisquen sense reparar la dignitat que els van voler fer perdre.
Ahir, David Pérez, membre de la mesa del Parlament de Catalunya pel Partit dels Socialistes, va assegurar que Esquerra no va obrir cap fossa comuna durant l'època del tripartit, perquè hi hauria trobat espanyols que van venir a lluitar per Catalunya. Ahir, rebatíem amb dades aquesta afirmació, mentre la diputada Anna Simó, d'Esquerra, companya de la Mesa del Parlament, quedava horroritzada, ella i la resta de membres de la taula rodona.

Avui, doncs, hem cregut que havíem d'intentar reparar el dolor que moltes persones hagin pogut sentir, dedicant aquest temps d'anàlisi del Catalunya Vespre a les famílies de persones enterrades en fosses comunes.

Avui, dediquem aquest Catalunya Vespre a en Claudi. En Claudi era jove. Van identificar les seves restes l'any 2005 a la fossa comuna de Mas Puigvistós de Prats de Lluçanés. Hi havia, en un espai de 16 metres quadrats, set esquelets, sis soldats i un civil. Tots tenien 20 i 30 anys. Només es va poder saber de qui eren unes de les restes. Les altres les van enterrar al cementiri de Prats de LLuçanés. Però les del soldat Claudi es van poder lliurar a la família, que viu en una població pròxima a LLeida.

En Claudi, avui, al Catalunya Vespre, serà totes les restes dels nostres morts que ja hem pogut recuperat i les seves famílies i tots els que encara esperen en un marge desconegut un repòs més digne.