07/07/2017: El tiet Siscu

Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
No paràvem esment a les seves mans al teclat ni a la pantalla lliscant. Som periodistes. Ens passem hores davant l'ordinador buscant informacions i relacionant-les, una data, un detall, un nom.... I de cop, el meu company que feia estona que treballava en silenci s'ha aturat en sec. Els ulls li han quedat clavats en un nom que ha sentit a casa des que era petit. El besoncle va marxar a Banyeres de Bigorra, al nord del Pirineu, refugi de l'exili republicà català. El meu company hi anava de petit a visitar-lo a ell i a la tieta Janette, a qui el besoncle va conèixer de jove quan es va establir a França i s'hi va casar.

La família i sobretot els més menuts mai van sentir-li dir una paraula de la guerra civil ni del seu exili, com si fos a Occitània de manera casual o voluntària, com si res.

El tiet de Banyeres de Bigorra no va poder tornar a Catalunya fins a la mort del dictador. Fa anys que va morir i el van enterrar a França. Avui, el seu nom ha aparegut en una llista amb 66.500 persones més. Al costat hi diu: 1938. Consell de guerra sumaríssim. Arxivat. El meu company periodista ha descobert que al tiet li van fer un Consell de guerra sumaríssim. Ho ha sabut avui, aquesta tarda, i ha deduït que van arxivar el seu cas perquè, en haver fugit, no el van poder detenir, ni empresonar, ni executar. Quan ha vist el nom ha plorat. Però ha pogut tancar el cercle i ha entès tantes mitges paraules entre intents d'oblit. Publicar els noms de milers de persones és un gest de reparació històrica i de justícia. El tiet era membre d'Estat Català i combatent republicà.

Aquesta escena està passant ara a moltes llars de Catalunya. Les famílies s'atreveixen a buscar un nom que barreja ombres i molts patiments, però honora la seva memòria. Més encara quan el Parlament per unanimitat ha declarat nuls tots aquells judicis del franquisme. Les llàgrimes que avui rodolen fan més neta l'ànima.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Avui estem contents. Primer de tot volem donar les gràcies als oients que en aquest EGM ens han atorgat a tot el "Catalunya vespre", de les 9 a les 11 de la nit, 42.000 oients. Felicitats per la part que et toca, Kilian Sebrià. Ens deixes els oients entusiasmats quan acabes la informació. A tu, i a tots els companys i companyes de la redacció que ho fan possible!
Però si ens ho permeteu, ens agradaria ara tenir un moment per parlar de l'hora de 10 a 11 de la nit, d'aquest temps de la reflexió i l'opinió del Catalunya Vespre, que és amb tots vosaltres d'ençà d'aquell 29 d'agost de l'any passat, que vam començar la temporada.
No ho podem amagar. Estem molt, molt contents. En aquesta última onada de juliol hem crescut un 30% d'oients respecte a la xifra que hi havia en aquest mateix període de l'any passat a Catalunya Ràdio. Als quals hi hem d'afegir els oients de Catalunya Informació. Total, aquesta hora de l'Anàlisi ara l'escolten 31.000 oients.
Però a més ens fa molta il·lusió poder dir amb rotunditat que l'Anàlisi del Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio ha crescut en totes i cadascuna de les tres onades de l'EGM, la d'hivern, la de primavera i la d'estiu a Catalunya Ràdio respecte als oients que en la mateixa època de la temporada passada tenia Catalunya Ràdio. A la redacció avui deien: Bravo! Feu-ho córrer: L'anàlisi del Catalunya Vespre ha crescut a totes les onades de l'EGM.
Vull donar les gràcies especialment a tots els col·laboradors i col·laboradores que cada dia de cada dia s'han arriscat en directe... Vull agrair-vos l'esforç de mantenir l'esperit crític i l'ànim alegre. De ser perspicaços i optimistes. De saber reflexionar, parlar i escoltar a vegades, fins i tot no fent-ho tots alhora, he he. Ens diuen que hem fet la tertúlia més plural de Catalunya. I això és mèrit vostre, dels col·laboradors i de tot l'equip. Primer, vull agrair al Kilian Sebrià el seu bon fer. Un gran professional que tot ho fa fàcil. Estaré en deute sempre amb en Martí Farrero, l'home que vincula més bé que ningú tota la informació diària. Gràcies, Martí, Gràcies a les amatents productores Anna Escura i Eli Sort, als nostres tècnics sonors que afinen bé, ells sí, Luis Angel Alonso i Salva Pou, als companys de Control Central, Picacho i Carles; al Xavier Rello i als altres lingüistes, que corregeix les errades que fem o faríem, i a tots els companys de la redacció d'Informatius. Servidora, que coneix la casa de fa temps, diu a tothom, li preguntin o no, que aquesta temporada he estat encantada de treballar amb la gent dels Serveis Informatius. El rigor els defineix. I també la capacitat de fer equip. Mireu que, si no me'n treuen amb aigua calenta, m'hi quedo…… Gràcies un cop més.
No és cada any que es pot dir: A totes i cadascuna de les onades de l'EGM hem crescut respecte al mateix període de l'any passat -FEU-HO CÓRRER- i ens ho hem passat molt bé, i avui ens sabem entendre, valorar i estimar millor els uns als altres. Bravo, bravo, bravo .
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Com sempre. Amb aquest lema, aquest vespre diversos diputats de Junts pel Sí amb el suport de la CUP, han presentat els detalls del referèndum del dia 1 d'octubre al Teatre Nacional de Catalunya ple de gom a gom amb parlaments del vicepresident Junqueras i del president Puigdemont.

El lema "com sempre" està íntimament relacionat amb l'objectiu de les forces independentistes catalanes: atorgar aire de tranquil·litat i seguretat al referendum. Per això, un per un avui se n'han explicat els detalls. Amb l'empara de la Llei del referèndum que s'aprovarà aviat, que es basa en el dret internacional i en les resolucions del Parlament de Catalunya al llarg dels anys. Sense participació mínima necessària per validar el resultat, si guanya el sí, es proclamarà la independència. Si és el no el que obté el major resultat. es convocaran eleccions. Però fins i tot en aquest supòsit, moltes coses hauran canviat, reblava Puigdemont aquesta tarda en un moment que s'ha fet el silenci.
Afegia el president que Catalunya crearà model perquè haurà estat un exemple per a altres països.

Alhora tant Junqueras com Jordi Turull i marta Rovira que també han fet parlaments, afegien que hi haurà un element diferent en aquest anar a votar, que és tenir el govern espanyol en contra. Dient-ho clar i sense embuts feien també per coneguda, menys temible la reacció de l'executiu espanyol.

La vicepresidenta espanyola Saenz de Santamaría ja s'ha afanyat a dir que en menys de 24 hores anul·laran la llei. Fins i tot la ministra de defensa Dolores de Cospedal ha apel·lat a l'exèrcit. La premsa internacional recull avui que Catalunya es disposa a votar. L'acte d'aquesta tarda ha estat perfectament realitzat. La comunicació, fluida i potent. La posada en escena, la síntesi informativa, el to i el tempo. El públic que omplia passadissos estava exultant. La campanya està a punt de començar. I si alguna vegada havia estat el moment, és ara que és l'hora. Cada dia que passi serà essencial per albirar-ne el resultat.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Quan s'ha d'exercir el dret a decidir, no hi ha espai per la indecisió. Aquest vespre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha destituït de manera fulminant el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget. Baiget serà substituït per l'actual conseller de Cultura, Santi Vila. El fins fa una estona titular del Departament d'Empresa, en una entrevista publicada també avui al Punt-Avui, es quixava que el govern no podria tirar endavant el referendum del dia 1 d'octubre. No bandegem el 9N, deia Baiget, perquè potser és el que acabarem fem. I també afegia que no li feia por anar a la presó, sinó les repercussions que tirar endavant el referèndum del 1 d'octubre podrien tenir sobre el seu patrimoni personal, perquè aquesta qüestió afectava la família.

Els dubtes que avui expressava el conseller Baiget són humanament molt comprensibles, però aquesta legislatura no és habitual, és extraordinària i, just unes hores abans que el govern expliqui demà els detalls del referendum del dia 1, primer al Parlament i després en un acte públic, no sembla pas que políticament sigui gens adequat afegir més dubtes i vacil·lacions, en definitiva més por a la por que es mira de generar en altres contrades.

La majoria de la població de Catalunya vol votar. Ara és l'hora de fer les coses ben fetes i amb coratge. Govern, ajuntaments, entitats i persones de tots els parlars del nostre país es conjuren per fer-ho possible. Per això ara és l'hora de no flaquejar, la recta final, l'espai on els dubtes s'han d'esvair davant les certeses. Demà a aquesta hora, les podrem explicar.
.

26/06/2017: Expliquem mentides

Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Avui hem escoltat Luis Bárcenas al Congrés dels Diputats, i Victòria Alvarez i Manuel de la Rosa al Parlament. Han dit poc, i res que no haguéssim sentit. Els mires i just quan posen èmfasi en alguna declaració o fan un silenci burleta, t'adones que tot plegat, tant la corrupció del PP com l'anomenada "operació Catalunya" contra l'independentisme català, està ple de mentides. És llavors que ens fa la sensació que l'expectativa creada per aquella mena de morbo que té interrogar qui té o ha tingut poder, es desfà com un bolado, i, a falta de res de nou, els mitjans expliquem o reproduïm el que intuïm o sabem que són mentides.
La pitonissa Pilar Abel, de Girona, fa anys i panys que diu que la seva mare li va dir que és filla de Salvador Dalí. No sabem si la mare va mentir, confonia el desig amb la realitat o va ser Dalí qui es va fer més que mai el boig amb la mare de la nena. Ara una jutge de Madrid farà que es desenterri Dalí del Museu de Figueres i que extreguin cèl·lules de les seves restes per comparar l'adn de l’artista amb el de la pitonissa. Hi ha alguna cosa ancestral que ens fa anguniejar quan es remouein els morts, però alhora entenem les demandes de paternitat. S’entén que la Fundació Gala-Salvador Dalí i el Ministeri no tinguin gens de ganes ni de moure ni de remoure res, perquè són els hereus del pintor. ¿Qui diu veritat i qui, mentida? Si els resultats són negatius, la pitonissa Pilar Abel, haurà de canviar dràsticament de feina no per mentidera, sinó per fracàs professional.
Però de la jornada d’avui segurament el que ens impacta més és que el Tribunal Suprem dels Estats Units permeti l'aplicació immediata del veto als viatgers de sis països musulmans. I això que ara diem no que no és mentida.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Ahir l'equip del "Catalunya vespre" vam sortir de Catalunya Ràdio tristos. Vam pensar en molts de vosaltres que no podeu portar flors a la tomba dels vostres familiars morts durant la guerra civil i el franquisme. No sabeu on estan enterrats. Segurament en alguna fossa comuna, ossos que es barregen amb altres ossos, la pluja que els cau, els anys que llisquen sense reparar la dignitat que els van voler fer perdre.
Ahir, David Pérez, membre de la mesa del Parlament de Catalunya pel Partit dels Socialistes, va assegurar que Esquerra no va obrir cap fossa comuna durant l'època del tripartit, perquè hi hauria trobat espanyols que van venir a lluitar per Catalunya. Ahir, rebatíem amb dades aquesta afirmació, mentre la diputada Anna Simó, d'Esquerra, companya de la Mesa del Parlament, quedava horroritzada, ella i la resta de membres de la taula rodona.

Avui, doncs, hem cregut que havíem d'intentar reparar el dolor que moltes persones hagin pogut sentir, dedicant aquest temps d'anàlisi del Catalunya Vespre a les famílies de persones enterrades en fosses comunes.

Avui, dediquem aquest Catalunya Vespre a en Claudi. En Claudi era jove. Van identificar les seves restes l'any 2005 a la fossa comuna de Mas Puigvistós de Prats de Lluçanés. Hi havia, en un espai de 16 metres quadrats, set esquelets, sis soldats i un civil. Tots tenien 20 i 30 anys. Només es va poder saber de qui eren unes de les restes. Les altres les van enterrar al cementiri de Prats de LLuçanés. Però les del soldat Claudi es van poder lliurar a la família, que viu en una població pròxima a LLeida.

En Claudi, avui, al Catalunya Vespre, serà totes les restes dels nostres morts que ja hem pogut recuperat i les seves famílies i tots els que encara esperen en un marge desconegut un repòs més digne.

.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Hi ha alguna idea que ens volta pel cap.... ¿Torna a mentir la UDEF pel que fa a la carta de Marta Ferrussola al mossèn perquè canviés els missals de lloc? És efectivament un fotomuntatge? Es referia a missals o a milions? És evident que la família Pujol Ferrussola ha fet de tot amb els diners d'Andorra, però ara, ¿la unitat de delictes econòmics i fiscals espanyola menteix de la manteixa maenera per exemple que va tenir la barra de mentir i d'inventar-se un número inexistent d'un suposat compte a Suïssa de Xavier Trias fins que la banca suïssa va deixar ben clar que tot allò eren tripijocs de la policia espanyola?
Més preguntes: ¿Cal comprar les urnes a empreses catalanes del principat de Catalunya? ¿És una qüestió de principis? N'hem vist unes molt bé de preu en una empresa de Perpinyà, amb preus que varien segons el nombre de paperetes que hi caben. Moníssimes.
Tenim noves dades del CIS, Centre d'Investigacions sociològiques. I òbviament no pregunten pel referèndum català. A propòsit del qual, potser hauríem d'adonar-nos que, si un 80% de la població de Catalunya vol votar, i volen votar també persones que habitualment en les eleccions escullen Ciutadans, socialistes o el PP...si el 80% de la població vol votar, hem de concloure que el que fa el referendem és unir. El referendum uneix la gran majoria de la població de Catalunya. Potser no hi ha hagut mai una proposta política en la història de Catalunya que hagi unit tant.
En síntesi, tres idees avui. ¿És mentida que la Mare Superiora parlés de milions? ¿Que no venen urnes a Perpinyà? El referendum uneix en bloc la població de Catalunya.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Fa molts anys, a la seu de les Nacions Unides, un home de pau, un artista mundial i català va dir: CATALUNYA va tenir el primer parlament democràtic, molt abans que Anglaterra. I va ser a Catalunya on hi va haver les primeres Nacions Unides. En aquell temps, el segle onze, es van reunir per parlar de la pau.
Catalunya té unes fortes arrels democràtiques. La democràcia forma part de l'ADN de la població de Catalunya de fa segles i segles. En som pioners al món. És per això que la gran majoria de catalans i catalanes volen votar. Pel seu alt sentit de la democràcia. Històrica. Present. Futura.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
La notícia: El Govern compra vuit mil urnes. Ja hi ha un acord marc al govern per homologar les empreses que vulguin fabricar i proveir les urnes que la Generalitat necessita perquè la població de Catalunya pugui votar en el referèndum de la independència. El Departament de Governació ja ha tancat l'acord marc. Conjuntament, el president Carles Puigdemont i el vicepresident, Oriol Junqueras, tiren endavant els preparatius pel referèndum.

¿Què és un acord marc? És molt més que un pacte. Acord marc és una fórmula de contractació pública que simplifica el procediment i redueix les despeses. De l'acord marc, se'n derivarà el contracte o contractes a una o més empreses per posar les urnes per votar. Com dèiem, es tracta de fabricar 8.000 urnes que ja no seran de cartró, sinó de metacrilat, que és el material reglamentari. S'escau que el govern català no té urnes pròpies i fins ara utilitzava les de l'Estat.
L'acord marc expressa que les urnes serviran per votar els processos que s'impulsen des del Parlament, els ajuntaments o les cambres agràries fins i tot, es tracti de consultes populars, referendàries o qualsevol tipus d'eleccions i s'emmarca en les competències que té la Generalitat.
En els propers dies, la convocatòria sortirà publicada al Diari Oficial de la Generalitat. En els pressupostos del govern no hi ha una partida extraordinària per pagar-les. Els diners sortiran d'altres partides. Comprar 8.000 urnes és el primer pas concret per votar al referèndum. El següent pas serà fer les paperetes.
Avui justament, l'AMI, l'Associació de Municipis per a la Independència, LA GRAN MAJORIA DE MUNICIPIS DE cATALUNYA, GAIREBÉ 800, ha dit que frisa per col·laborar de manera cabdal en el referèndum.
Comprar 8.000 urnes de metacrilat a moltes persones avui els fan canviar l'ànim.
.

03/05/2017: Enveja dels bascos

Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Avui tenim notícies excepcionalment bones. Ves per on, després d'anys de no acabar d'acordar els comptes, avui el govern basc i l'espanyol han trobat la quadratura del cercle. Que bé. Feia 10 anys que discutien, concretament des del 2007. Com tothom sap, el govern basc cobra els impostos als bascos i les basques i posteriorment envia una petita part d'aquests diners a la hisenda espanyola segons l'acord que tinguin, ja que el govern basc no té transferides algunes competències, com defensa, afers estrangers i infraestructures com ara ports i aeroports. En diem, d'aquest sistema de cobrar primer i després enviar el que sobri a Madrid, "el concert basc", just el que fa uns anys va intentar Catalunya sense èxit.
Però, tot i el sistema, entre els governs basc i espanyol hi havia discussions, que s'anaven arrossegant i engrandint. Quina xifra s'ha acordat? Mil quatre-cents milions. Qui els pagarà? El govern espanyol al basc. Figura que són els 1.400 milions d'euros de desajustos del 2007 al 2016. I pel que fa a aquest any, el 2017, el govern basc també pagarà menys a l'espanyol que el que li va pagar l'any passat. Els bascos pagaran un total de 956 milions, que representen 540 milions menys que el 2016. A més han acordat que l'AVE arribi a les capitals basques l'any 2023 i que les empreses d'Euskadi paguin tarifes elèctriques més barates. Les condicions s'han pactat per cinc anys més i, d'aquesta manera, l'harmonia ha tornat a presidir les relacions entre el PP i el PNB. Contents com estan, els cinc diputats i diputades nacionalistes bascos donaran suport agraït als pressupostos que presenti l'executiu espanyol. I com diuen ells, "aquí paz y después gloria". O, en paraules del portaveu penebista del Congrés, Aitor Esteban, és fantàstic aquest acord, perquè beneficia a tothom i no perjudica a ningú. Els catalans, un cop més, ens hem quedat amb un pam de nas. Aquell pacte fiscal l'havíem d'haver negociat quan el vot dels nacionalistes catalans era decisiu perquè o populars o socialistes poguessin governar. I mira que ho va ser durant anys i panys. Encara patim els mals del peix al cove. Enveja dels bascos.
.

Enllaços patrocinats

Entrades anteriors