22 anys després d’assistir a l’estrena a Barcelona, ahir vaig tornar a veure, al Lliure de Montjuïc, amb emocions renovades, el “Belmonte” de Cesc Gelabert, Lydia Azzopardi, Frederic Amat i Carles Santos, que són, segons l’ordre escrit, coreògrafs i directors artístics, dissenyador d’espai i vestuari, i creador de la música original. Quatre personatges i un sol destí, amb l’objectiu, en aquest cas, d’oferir la seva particular visió del gran torero Juan Belmonte a sensibilitats habitualment allunyades tant de la festa dels toros com dels seus personatges principals, els toreros.

Juan Belmonte

Ja em va semblar original l’espectacle en aquella primera ocasió, com sempre m’ha semblat únic i original el treball d’en Cesc i la Lydia, i vaig continuar trobant-lo original ahir a la nit, sota la llum d’una lluna quasi plena, al costat de molts altres valors de gran altura estètica, filosòfica i conceptual. Una passada, vaja! Tant pel contingut com pel continent, i també per l’atmosfera natural que m’envoltava.

Cesc Gelabert

Cesc Gelabert es fon a l’escenari amb la figura de Juan Belmonte per oferir-nos, a través dels seu cos, l’essència del qui fou ídol del toreig, no només pels afeccionats habituals, sinó també per homes de les lletres i les arts que van sentir vertadera i inhabitual passió per tot el que Belmonte era i representava.

Juan Belmonte

Ramón del Valle-Inclán solia repetir al torero que només li faltaria morir a la plaça per convertir-se ja en un mite etern. Es veu que Belmonte sempre li contestava així: “Se hará lo que se pueda, don Ramón, se hará”.

Belmonta

De fet, Juan Belmonte no va morir a la plaça, sinó que es va suïcidar d’un tret a l’habitació de casa seva, malalt de passions impossibles, quan, als 70 anys, es va enamorar sense esperances d’una flamenca molt jove.

Cesc Gelabert

El “Belmonte” de Cesc & Cia t’espera encara fins aquest diumenge al Lliure de Montjuïc, de manera que si encara no l’has vist, afanya’t, i si l’havies vist abans, afanya’t també, que no se sap quan tornarà, si és que torna algun dia.

Claudi-Cesc Gelabert

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)