Era de justícia parlar ara del pintor barceloní Josep Cisquella, encara que sigui per recordar-lo després de la seva mort recent, com vaig fer abans d’ahir amb el pintor alemany Walter Womacka, quan també ens acabava de deixar, i ara amb més motius perquè en Josep pertanyia a una cultura més propera, fisicament, mentalment i emocionalment, que és també la meva, i perquè la seva obra era ben coneguda i ben valorada per mi.

Josep Cisquella

En Josep, nascut a Barcelona l’any 1955, ens acaba de deixar després d’una llarga trajectòria professional de fusió entre l’enginyeria industrial i la pintura. Dos mons que van coincidir, finalment, en un de sol, per determinar, subtilment, uns trets pictòrics que responien també als coneixements tècnics de l’artista.

Josep Cisquella

Les seves “Marines industrials”, fetes de fragments de vaixells rovellats que parlen del pas del temps amb entenedors mots silenciosos i clares imatges vermelloses, les seves ombres dels objectes, que parlen més de la realitat que la mateixa realitat, i el seu asfalt urbà, de Barcelona i Nova York, amb tots els seus accidents habituals, que parlen de la base matèrica de les grans urbs contemporànies, van fer d’en Josep un artista sensible a aspectes particulars de la vida real, com a seguidor d’una tradició plàstica assimilable a l’hiperrealisme amb tocs poetics molt personals.

Josep Cisquella

L’ombra de Josep Cisquella es projecta sobre tots nosaltres, eternament.

Claudi-J Cisquella

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)