Arxius

Estas veient: febrer 2010

26/02/2010: Passar-s’ho pipa

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El Barcelona Pipa Club, de la Plaça Reial, 3, de Barcelona, vol que t’ho passis pipa contemplant l’exposició del gironí Pau Morales “Jazz colors”, que s’inaugura avui mateix a les vuit del vespre amb música en directe.

Pau Morales

La proposta, com veus, tracta sobre la música, tot i que sigui bàsicament per mitjà de la força dels colors que fa servir habitualment en Pau en la seva traducció plàstica de la música a través dels músics i dels seus instruments. Ell hi posa la nota de color, i tu, si et plau, la teva mirada!

Claudi-Pau Morales
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Descobrir l’existència de Guy Selz i d’una “Col.lecció de col.leccions”, que ara s’exposa a Arts Santa Mònica, em fa sentir una mica més tranquil, perquè em confirma que la meva tendència natural a acumular certs objectes, per les seves connotacions plàstiques, estètiques, històriques o conceptuals, no s’ha de confondre mai amb la malaltissa síndrome de Diògenes, sinó que respon a la noble necessitat de conservar l’energia del passat, en el present, a partir justament de tots aquestes fantàstiques coses.

Guy Selz

I la gràcia afegida a la qüestió és que, en general, l’encant d’aquests objectes no té res a veure amb els diners, perquè molts han format part de la senzilla vida quotidiana de les persones, com ara joguines en etapa infantil, o estris funcionals, en moments diversos de la nostra existència.

Guy Selz

De manera que manifesto ara públicament el meu agraïment a Guy Selz, i a tantes altres persones que, com jo, donem també un sentit especial a aquests objectes comuns, per a nosaltres singulars i meravellosos, que d’altres no s’aturaran a considerar mai.

Claudi-Guy Selz

24/02/2010: De cara a la paret

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Llegeixo avui a “El Periódico de Catalunya” que el govern italià começa a aplicar la nova llei que penalitza les pintades dels artistes de carrer, que deixen les ciutats italianes i les d’arreu del món en un estat lamentable.

Art al carrer

Coincideixo tant amb aquestes noves lleis i com amb el contingut de la columna que Juli Capella dedica en el mateix diari al tema, sota el títol “Incontinència gràfica ‘cutre’”, tot i que a mi em sembla igualment malament la pintada amb qualitat que la “cutre”, com diu en Juli, quan taca impunement qualsevol de les parets de casa meva, que dic jo!

Art al carrer

I és que, com pots comprovar, el meu amor per l’art té els seus límits, sobretot físics, ben marcats!

Claudi-Art al carrer
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La Fundació Joan Miró et convida a visitar de franc la col.lecció permanent i les exposicions temporals, tots els dijous de 17 a 21 h, fins al 25 de març, en el context de la campanya “Apropa’t” que la Fundació posa en marxa després de la presentació fa poc de les 17 obres originals damunt paper cedides en dipòsit, a aquesta entitat, per la família Miró.

Joan Miró

Com a part de la campanya circularan per Barcelona una sèrie de tres postals amb el missatge clar de descobrir el Miró més atípic a partir de tres preguntes associades a tres imatges relacionades amb l’artista. La primera, “Qui és?”, acompanya una foto de Francesc Català-Roca on apareix Miró davant de “L’esperança del condemnat a mort”, del 1974.

Joan Miró

La segona, “De qui és”, s’associa amb una reproducció de l’obra ”Dibuix-collage” (1933), que s’allunya de la imatge que té habitualment la gent de l’obra mironiana.

Geoffrey Dirat

I finalment, la tercera, “On és”, s’identifica amb la fotografia de Geoffrey Dirat, el guanyador del concurs “La teva foto farà la volta al món” que la Fundació va proposar no fa gaire per potenciar la idea que qualsevol visitant pot ser un dia convidat a participar en una campanya institucional.

Claudi-Joan Miró
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La mort de Ricard Palmerola, ara als 88 anys, m’ha fet recordar el meu propi passat professional quan, a Ràdio Nacional, em van oferir la possibilitat de completar el sou minso de crític d’art amb el d’ajudant de producció de les radionovel.les catalanes que dirigia justament en Ricard.

Ricard Palmerola

Tot i que no m’interessava especialment, vaig arribar a estimar tot aquell món professional que, ben jovenet, em va permetre conèixer moltes actrius i actors catalans que després, ja com a realitzador de programes culturals a Catalunya Ràdio, vaig tornar a trobar amb plaer, tot recordant aquells inicis professionals tan significatius per a uns i altres.

Ricard Palmerola

Interessat naturalment per aquest món sonor, sento ara mateix, com si fos ben real, el to especial de la veu de Ricard Palmerola preguntant-me si ja havien arribat tots els actors convocats per començar a enregistrar els capítols previstos corresponents a qualsevol de les moltes radionovel.les catalanes que vaig ajudar a produir en aquell període iniciàtic.

Claudi-Ricard Palmerola

De la mateixa manera que fa poc deia que la mort de qualsevol dibuixant era una mica la meva mort, també dic avui que la mort de qualsevol veu radiofònica és també una mica la meva pròpia mort!
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i que no el coneixia personalment, ni havia seguit gaire de prop les seves històrietes dibuixades, sento la mort de Fernando Krahn com si fos realment la d’un familiar o amic, perquè, de la mateixa manera que quan un bosc es crema, es crema alguna cosa meva, també quan mor un dibuixant, mor una part de mi mateix.

Fernando Krahn

El dibuixant i il.lustrador xilè establert a Barcelona, Fernando Krahn, va morir ahir als 75 anys. Jo el recordo avui en aquest blog que comparteixo amb tu, que segur que, valorant l’art, estimaves també el món creatiu d’en Fernando i al seva ironia subtil, i lamentes ara, com jo, la seva mort.

Fernando Krahn

Quan agafo un llapis per dibuixar, sóc tots els dibuixants del món: els vius, els morts i els que encara han de néixer!

Claudi-Fernando Krahn

18/02/2010: Fam de cultura

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Simultàniament a l’anunci de la vaga de fam que pensa fer Empar Rosselló/Dama Negra per millorar la salut de la cultura, consistent en una performance participativa que aquesta artista intermèdia, performer, ballarina, actriu, cantant i coreògrafa, organitzarà a casa seva a partir del dia 20 de març, rebo també la queixa dolorosa de Joan Valls, decebut per la poca resposta que ha obtingut fins ara la seva exposició solidària amb Àfrica “Una llàgrima per Àfrica”, que té oberta encara fins al 26 de febrer a la Galeria Marga A. Sennacheribbo.

Empar Rosselló

De manera que pots fer dues coses per millorar la situació. La primera pot ser participar en la performance de l’Empar posant-te prèviament en contacte amb ella a través del telèfon 622 77 66 53.

Gerard Piqué

La segona possibilitat per col.laborar a canviar aquest curs negatiu del camí de l’art, és que t’apropis a la Galeria d’Art Marga A. Sennacheribbo per coincidir amb la reflexió sentida que fa Joan Valls sobre la realitat africana a partir dels rostres fotografiats de diversos esportistes d’elit marcats físicament per una llàgrima pintada, que pot ser també la teva.

Claudi-Piqué
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La Biennal d’Art Contemporani Català 2010 serà una nova realitat itinerant des de l’abril del 2010fins aal desembre del 2011, gràcies una vegada més a l’energia del seu creador, el galerista Josep Canals de Sant Cugat del Vallès, i la dels diversos ajuntaments que aposten per aquesta iniciativa i la projecten en els seus municipis en els punts corresponents del seu recorregut itinerant.

Biennal d'Art Contemporani Català

De les 120 propostes presentades, el jurat ha seleccionat l’aportació plàstica d’aquest onze artistes: Laura Cuch, Daniel Casol, Miriam Grau, Mar García, Mercè Hernández, Antonio Hervás, Tamara Kuselman, Daniel Lumbreras, Ariadna Mangrané, Virginia Valilengua i Zosen.

Canals Galeria d'Art

Amb ells la Biennal continua potenciant les propostes més noves dels nostres artistes, amb la col.laboració de la societat civil i les institucions que es comprometen, ja per dissetena vegada, amb aquesta lloable proposta.

Claudi-Biennal

15/02/2010: ARCO 2010

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Amb una certa dosi d’enveja, tot s’ha de dir, em plau comunicar-te que l’ARCO 2010 ja és gairebé aquí, és a dir, als pavellons 6, 8 i 10 de Fira de Madrid IFEMA, els dies 17 i 18 per a visitants professionals, i els dies 19, 20 i 21 per al públic en general, previ pagament dels 32 euros que val l’entrada.

Los Angeles

Si et plau la proposta, pensa que podràs contemplar el panorama més actual de l’art dels nostres dies, a través de les obres que presenten 224 galeries de 25 països, al costat de Los Angeles, com a ciutat convidada d’honor d’aquesta 29a Fira Internacional d’Art Contemporani de Madrid que mostra, en conjunt, les manifestacions més agosarades de les avantguardes històriques, els clàssics contemporanis i l’art actual en general.

Claudi - ARCO
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Aquest cap de setmana, demà i demà passat, el MACBA es converteix en un gran taller d’experimentació amb motiu de les Festes de Santa Eulàlia en el context de l’exposició “Pura bellesa”, del californià John Baldessari, l’obra del qual servirà de model a seguir per a totes les persones que, utilitzant la fotografia, el llenguatge escrit, les imatges publicitàries i la pintura, col.laborin en la construcció d’una gran fotocomposició.

John Balldessari

Nenes i nens, mares i pares, avis i àvies, i tothom qui se senti atret per la proposta, podeu participar en aquest taller gratuït, demà, dissabte 13 de febrer, i demà passat, diumenge 14, de deu del matí a dues del migdia, a partir de la iconografia creativa de John Baldessari, que s’exposa al MACBA fins al 25 d’abril i que serà també objecte d’una visita comentada prèvia al taller.

Claudi-Baldessari

11/02/2010: Convidat d’honor

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Et pots considerar convidat d’honor si acceptes la proposta del MNAC, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, que celebra aquest diumenge, 14 de febrer, Santa Eulàlia, amb una jornada de portes obertes que et permetrà visitar les col.leccions permanents de franc, a més de les exposicions temporals gratuïtes “Convidats d’Honor. Exposició commemorativa del Museu Nacional d’Art de Catalunya” i “La princesa sàvia. Les pintures de Santa Caterina a la Seu d’Urgell”.

MNAC-Santa Eulàlia

Abans, però, avui mateix, pots assistir, també de franc, al comentari que farà, a les sis de la tarda, la subdirectora de col.leccions del MNAC, Cristina Mendoza, sobre la pintura de Ramon Casas “Toros (Cavalls morts) o A l’estiu, tota cuca viu” que l’artista va pintar l’any 1886 i que s’exposa per primera vegada des del 1900, ara que acaba de ser adquirida pel MNAC, que fins ara no tenia cap obra de la sèrie taurina de Casas.

Ramon Casas

Tot i la meva posició contrària a l’espectacle taurí, no puc negar el meu interès per l’espectacle plàstic, encara que sigui taurí. Olé!

Claudi-MNAC

10/02/2010: Tatiana Kourochkina

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
És un plaer poder comunicar-te la inauguració d’una nova galeria d’art a Barcelona, sobretot ara que la tendència és tancar negocis més que obrir-ne, per allò d’una crisi que, de fet, aquest sector de les galeries arrossega ja fa temps, com a manifestació natural de la seva existència i de la d’aquells artistes que no tenen més remei que entrar en aquest mateix joc d’alt risc professional i moltes satisfaccions existencials, malgrat tot!

Tatiana Kourochkina

Et parlo avui de la nova galeria Tatiana Kourochkina que s’ha presentat avui als mitjans de comunicació i que demà obre oficialment les portes amb la inauguració de l’exposició “D’un blau intens”, com a homenatge a la entranyable parella d’artistes Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona, que malauradament s’ha convertit en homenatge pòstum a l’Albert que, com ja saps, va morir el 17 de desembre de l’any passat, quan ja s’estava preparant aquesta exposició.

Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona

Si Raimon cantava al roig intens del món creatiu de Joan Miró, ara podem cantar tots junt al blau, també intens , que tenyeix moltes de les obres d’Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona, com a manifestació de la nostra essència mediterrània, entre el cel i el mar, i un cert sentit melangiós de la vida.

Claudi-Albert i Maria
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
“Una llàgrima per Àfrica” és el títol de l’exposició que Joan Valls inaugura a la Galeria d’Art Marga A. Sennacheribbo de Barcelona, demà pasat, dijous 11 de febrer, amb una sèrie de fotografies d’estudi que en Joan ha fet a diversos esportistes d’elit i que ara posa a la venda amb la finalitat d’ajudar econòmicament les activitats de l’ONG Caya-Àfrica a la seva seu del Camerun, que treballa habitualment per aconseguir donar assistència, ajuda i esperança de futur als nens i als joves africans, proporcionant-los sanitat, educació, formació, nutrició i un lloc per viure en condicions.

Joan Vallls

Observa, fins al 26 de febrer, les llàgrimes de Leo Messi, Carles Puyol, Gerard Piqué, Carlos Kameni, Raúl Tamudo, Rudy i Marta Fernández, Jorge Lorenzo, Gemma Mengual, Maria Kirilenko, Carla Suárez i Anabel Medina..., i deixa anar també la teva llàgrima per Àfrica, mentre col.labores econòmicament amb aquesta proposta solidària.

Claudi-Joan Valls

08/02/2010: Lloances justificades

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Lloances justificades són les que es mereix Jordi Badia com a guanyador del Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura 2009 pel Museu Can Framis, al 22@, de la Fundació Vila Casas, per “haver creat un espai públic íntim en un context urbà desmembrat i en transformació, i per l’accentuada articulació que ha establert entre el que és vell i el que és nou, sense caure en tòpics restauracionistes”.

Can Framis

Lloances justificades que surten avui del meu bloc per arribar a Jordi Badia, a l’estudi BAAS, que dirigeix, i a Antoni Vila Casas i a totes les altres persones de la Fundació Vila Casas que han fet possible el fantàstic Can Framis.

Can Framis

Lloances justificades que han d’arribar directament al Museu Can Framis, perquè ha significat el manteniment d’una de les primeres fàbriques del barri barceloní del Poblenou i el record palpable de l’antic teixit industrial que ha donat vida al nou 22@. I això em plau. Si senyor!

Claudi-Can Framis

05/02/2010: L’home que camina

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i que jo sóc realment un home que camina, “L’home que camina” autèntic és aquell que va fer en bronze l’any 1960 l’escultor suís Alberto Giacometti (1901-1966) i que ara s’ha convertit en el personatge més car dels món de les subhastes després de ser venut, fa un parell de dies, per 74’2 milions d’euros a Sotheby’s de Londres.

L'home que camina

Preferiria que el mercat de l’art fos més generós amb els artistes vius que fan meravelles per sobreviure, que amb aquests creadors consagrats, les obres dels quals s’adquireixen més com a inversió que pel seu valor artístic intrínsec. Però la meva veu és tan insignificant com les obres d’aquests artistes que no tenen veu ni vot. ni gairebé consistència matèrica. És la vida!

Alberto Giacometti

Quan em queixo de la situació entre els meus companys, em diuen que cadascú pot fer el que vulgui amb els seus diners. I jo, ho sento, discrepo. De la mateixa manera que no m’agrada saber que l’economista Xavier Sala i Martín té 350 americanes, tot i que les hagi ordenat pels colors de l’Arc de Sant Martí, cosa que li dóna un toc creatiu que a mi, com a home-artista que camina, m’hauria de plaure. Doncs tampoc. De la mateixa manera que m’indignava saber els centenars de parells de sabates que va acumular Imelda Marcos, com qualsevol altre tipus d’excés en aquest sentit de qualsevol altra persona, tot i que sigui amb el seus diners, categoria discutible en molts casos, com ens ha demostrat sobradament l’amic Fèlix Millet. Això no vol dir que tenir molts calés sigui fruit de robatoris més o menys flagrants, però sí que indica que la distribució de la riquesa entre els ciutadans i ciutadanes no és mai del tot justa ni equitativa.

Imelda Marcos

I això em fa pensar també en el fragment del Deuteronomi que va triar Zapatero per a l’esmorzar religiós amb Obama, amb destacable missatge social igualitari, més enllà de la religió, tot i que si hagués optat per alguns altres passatges del mateix llibre, com aquell que diu que s’ha de tallar la mà de la dona que, per protegir el seu marit, agafa els genitals de l’estrany que l’agradeix, les coses haurien tingut un altre color, molt més negre, segurament.

Zapatero i Obama

De color negre és també el panorama que se li presenta a Fàtima Chalin, la mediadora cultural de l’Ajuntament de Cunit (Baix Penedès) que ha patit ara una crisi d’ansietat com a conseqüencia de l’assetjament a què l’han sotmés en els últims dos anys l’imam de la població, Mohammad Benbrahim i la seva familia, tot i que, naturalment, ells ho neguen. Ja saps que la Fàtima no porta vel i condueix, motius suficients per ser controlada d’aprop pels suposats garants dels “bons costums tradicionals”, segons criteris, en aquest cas, de caràcter religiós, que jo, incrèdul compulsiu, no comparteixo en absolut.

Vel islàmic

Lluny de plantejaments generalistes, m’interessen les situacions particulars perquè són les que mostren millor la realitat autèntica de la vida. I per això veig ara el panorama tan fosc com el de la Fàtima. Quina llàstima!

Claudi-L'home que camina
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El MNAC acaba d’incorporar a la seva col.lecció permanent l’oli “Carmen Bastián”, que Marià Fortuny i Marsal va pintar durant els primers anys de la dècada de 1870, amb la voluntat d’experimentar amb un nou llenguatge artístic caracteritzat per un clar protagonisme de la llum, una factura moderna i expressiva allunyada de les convencions del taller, i el tractament de temes no habituals fins aleshores, com aquesta pintura absolutament atípica en la seva producció, tant per tractar-se d’un retrat com pel seu indubtable contingut eròtic.

Carmen Sebastián

Diu que l’absència de decòrum de la figura femenina representada pot respondre a la intenció de l’artista de transgredir els preceptes de la poètica clàssica, com també podria tractar-se senzillament d’un divertimento.

Marià Fortuny i Marsal

Doncs benviguda l’absència de decòrum, sigui pel motiu que sigui, d’aquest sorprenent Fortuny, a partir d’una figura femenina de finals del XIX, totalment irrepetible!

Claudi-Marià Fortuny

03/02/2010: Recuperar patrimoni

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La Fundació Antoni Tàpies ha iniciat una recerca sobre la història de la seva seu, l’edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner construït a final del segle XIX, que va allotjar fins al 1981 l’antiga editorial Montaner i Simon.

Fundació Antoni Tàpies

La Fundació et convida a participar en aquesta iniciativa aportant qualsevol informació útil sobre l’edifici, ja sigui de caràcter documental o directament testimonial.

Fundació Antoni Tàpies

De manera que si saps alguna cosa interessant o posseeixes documentació o informació curiosa sobre aquest edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner, pots posar-te en contacte amb la Fundació Antoni Tàpies a través de l’adreça electrònica editorial@ftapies.com o bé trucant al 93 487 03 15 de dilluns a divendres entre les 9h i les 14h.

Claudi-Lluís Domènech i Montaner

02/02/2010: Nou espai expositiu

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Sempre és un plaer, sobretot en moments crítics com els que compartim tots plegats a contracor, poder comunicar-te la bona nova de la inauguració del nou espai expositiu del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, a la plaça Nova, 5, de Barcelona, amb el nom de Sala B’art i l’objectiu de donar suport a treballs artístics de caràcter multidisciplinari vinculats a l’arquitectura.

Joaquim Chancho

La nova Sala B’art s’ha presentat avui oficialment, però obre de fet demà passat, dijous, 4 de febrer, amb la inauguració, a les 7 del vespre, de l’exposició “Teoria dels senyals” del pintor Joaquim Chancho, amb els seus gravats marcats per la seva habitual geometria desconstruïda i la seva ordenada gestualitat.

Joaquim Chancho

Doncs això, que un plaer doble, tant per la nova Sala B’art com per en Chancho, que l’ocupa per primera vegada. L’enhorabona i una llarga vida!

Claudi-Chancho

01/02/2010:

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Mentre en Buenafuente surt de l’armari com a pintor mostrant les seves obres al Mas Homs d’Aiguaviva (Gironès) jo torno al punt del meu camí habitual tot recuperant el traç que vaig abandonar fa uns quants dies.

Buenafuente

Mas Homs

Buenafuente

És la vida!

Claudi-Buenafuente
<   febrer 2010   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.