Arxius

Estas veient: novembre 2009
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Ahir al matí vaig escoltar, a L’Auditori de Barcelona, Klangfarben, les variacions pictòriques per a orquestra simfònica que Carles Guinovart ha compost sobre l’obra del pintor Salvador Alibau i que va interpretar l’OBC sota la direcció del japonès Eiji Oue.

Salvador Alibau

Feia temps que no anava a L’Auditori, com ja fa temps que no vaig al teatre ni al cinema, ni em comporto com un espectador normal, saturat per certs excessos comesos en el passat, en aquesta direcció i per motius professionals, i l’experiència d’ahir, gairebé iniciàtica, em va plaure, sobretot pels ingredients que s’hi barrejaven: la pintura, ben coneguda i estimada, d’Alibau; la música, ja apreciada, de Guinovart; i la direcció plena de força, imaginació i plasticitat d’Oue.

Salvador Alibau

Una excel.lent combinació que em va fer passar uns bons 19 minuts dominicals, tot i que tot plegat encara hauria estat més rodó si durant l’execució de la música s’haguessin projectat, en gran format, les imatges dels quadres d’Alibau que han estat punt de partença del bon treball compositiu d’en Carles Guinovart.

Claudi-Oue
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Demà passat, diumenge 22 de novembre, a dos quarts d’una del migdia, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac et convida a la inauguració de l’exposició “La col.lecció d’un poeta. Els dibuixos de la Fundació Palau”, que trobaràs oberta fins al 7 de març del 2010 amb un centenar d’obres del fons de la fundació, algunes inèdites, de gran diversitat, que marquen el camí intens des del noucentisme fins a les avantguardes i diuen molt també de la sensibilitat dels col.leccionistes, el pintor Palau i Oller, pare de Palau i Fabre, i el mateix Josep Palau i Fabre.

Fundació Palau

Fundació Palau

Al costat de noms de gran dimensió humana i artística, com Nogués, Nonell, Tàpies, Ponç o Barceló, l’exposició està relacionada també amb d’altres que, tot i no tenir la mateixa categoria, representen importants lligams emotius amb Palau i Fabre, com els que va establir, en un moment determinat, amb el meu pare, l’arquitecte Joaquim Puchades, quan, sent encara estudiant, li va fer una caricatura, amb no sé quina finalitat, que ara tindré la satisfacció de veure exposada a la Fundació Palau.

Joaquim Puchades-Caricatura de Josep Palau i Fabre

Al marge d’aquesta circumstància personal, l’exposició té també la gràcia afegida de mostrar, per primera vegada, dibuixos fets pel mateix poeta de 1940 a 1960, com a curiós punt final d’aquest recorregut per la seva col.lecció.

Claudi-Palau i Fabre

19/11/2009: Nadal d’Art

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El Nadal és cada vegada més una gran festa artística que conviu naturalment amb les neules, els torrons, els caganers i una certa dosi de religiositat cristiana que es va conservant, tot i el caràcter cada vegada més laic de la nostra societat, o de religiositat múltiple, que es manifesta com a efecte immediat de la multiculturalitat contemporània.

Eivissa

L’amic pintor Guillermo Martí Ceballos m’acaba de fer saber que participa en una d’aquestes col.lectives que s’han fet tan populars des que el malaurat artista i marxant Jean-Pierre Guillemot va pensar a crear aquestes exposicions nadalenques fa 26 anys, amb formats petits, tècniques senzilles i preus reduïts.

Guillermo Martí Ceballos

Les obres de petit format d’en Guillermo les trobaràs al Supermercat de l’Art, que en la XVII edició es fa a Eivissa, del 21 de novembre d’aquest 2009 al 5 de gener del 2010.

Eivissa

Sigui com sigui, ja tens una excusa ferma per viatjar a Eivissa i viure una època nadalenca ben illenca!

Claudi-Guillermo Martí Ceballos

18/11/2009: Pigments sonors

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Ja m’estic preparant per anar a L’Auditori de Barcelona, diumenge que ve, 22 de novembre, a les 11 del matí, a escoltar la composició musical Klangfarben (Els colors dels sons/Pigments musicals) que Carles Guinovart ha compost a partir del món plàstic del pintor Salvador Alibau.

Salvador Alibau

L’obra ja s’haurà estrenat el divendres, 20 de novembre, a les 9 del vespre, i s’haurà pogut sentir també el dissabte a les 7 del vespre, de manera que quan jo entri en matèria, ja tindrà un petit tros de vida acumulada i una certa experiència viscuda. La connexió entre Salvador Alibau i Carles Guinovart és un exemple més de fusió natural entre disciplines creatives que, tot i i el caràcter multidisciplinar de moltes manifestacions contemporànies, tenen llenguatges particulars i lleis específiques ben diferenciades.

Carles Guinovart

Si vols saber alguna cosa més d’aquesta història, escolta la conversa que tindrem Txell Bonet, Salvador Alibau, Carles Guinovart i jo mateix, demà dijous, a quarts de dotze de la nit, a la meva habitual secció d’art del Cabaret Elèctric d’iCat fm.

Salvador Alibau

17/11/2009: Gosadia

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Com ahir, avui contemplo també des del tren la mateixa imatge que veig reproduïda en el diari acompanyant la notícia de l’inici de la demolició del restaurant “El Refugi” de Badalona, que costarà a l’ajuntament de la població 55.690 euros!

El Refugi de Badalona

Veient-ho no puc més que pensar en la gosadia que tenien alguns (i tenen encara) de construir tan a prop del mar, quan, per sentit comú, i no tant per prescripció legislativa, això no s’hauria de fer mai, sabent que algun dia, tard o d’hora, la força del temporal pot arrasar-ho tot.

Maremoto

Cada vegada veig amb més freqüència que molts països demanen perdó pels pecats socials comesos en èpoques anteriors, com si això eliminés el record nefast que les víctimes tenen d’aquelles fosques etapes de les seves fotudes vides. De la mateixa manera contemplo aquest curiós fenomen d’enderrocar construccions diverses que van ser fetes, ja en el seu temps, en contra d’un determinat sentit comú, quan no d’alguna llei que els responsables corresponents van saber saltar-se amb aquella agilitat que els caracteritza.

Maremoto

Sap greu veure desaparèixer elements que han format part del teu paisatge vital habitual, com aquest restaurant de Badalona, però encara molesta més que es facin malament les coses des del començament, i que costi tant aplicar aquesta llei de costes en tants altres punts del nostre territori, d’acord també amb una certa llei natural que no sempre s’acostuma a respectar.

Claudi-costes

16/11/2009: Perplexitat

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Perplexitat és l’expressió que he trobat més ajustada per indicar la meva reacció davant la notícia sobre la degradació del castell de Burriac a Cabrera, que he llegit aquesta matí a “El Periódico de Catalunya” mentre, casualment, contemplava aquest atractiu referent medieval català des del tren, en el meu trajecte diari entre Sant Pol i Barcelona.

Castell de Burriac

De tot el que deia l’article, el que ha provocat exactament la meva reacció perplexa és el que feia referència concreta als actes vandàlics que cometen, ves a saber qui!, encaparrats a deixar les estúpides empremtes del seu pas per la vida, fins i tot en llocs tan allunyats de la mateixa vida contemporània com el que ocupa, majestuós, el meu estimat castell de Burriac.b>

Castell de Burriac

Entenc, tot i que no comparteixo, les diverses agressions, pintades sobretot, que reben els espais urbans més transitats, però no em caben en el meu reduït cap les que es produeixen en espais mig perduts al bell mig de la natura, tant contra monuments nous o antics, com el castell de Burriac, com en la mateixa realitat natural, encara que sigui amb la bona intenció de perpetrar l’amor etern que puguin tenir per la seva parella a la soferta escorça d’un bonic pi pinyoner!

Claudi-Castell de Burriac
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i que no comparteixo les connexions que sovint s’estableixen entre l’art i el futbol, puc arribar a entendre que les Galeries Independents de Catalunya (GIC) hagin pensat en el futbol com a reclam bàsic del projecte expositiu “Fora de Joc”, que proposen en aquests moments en el context de la Tardor de l’Art 2009.

Fora de Joc

14 galeries del GIC entren en joc amb jugades particulars, tot i l’objectiu global de la proposta i la defensa general del concepte genèric d’art contemporani, que il.lumina habitualment el camí d’aquest col.lectiu.

Fora de Joc

Com a exemple destaco avui la instal.lació “Enganyifa”, de Joan Brossa, que trobaràs a la Galeria Miguel Marcos de Barcelona a partir de demà, dissabte 14 de novembre, i fins al 6 de gener del 2010, amb la reflexió que feia Joan Brossa sobre la importància excessiva del futbol en la nostra societat, tan perillosa, segons el poeta, com l’art acadèmic més llepadet.

Fora de Joc-Enganyifa

No et quedis fora de joc i fes la teva pròpia jugada personal en el context d’aquest “Fora de Joc” tan artístic.

Claudi-Fora de Joc

12/11/2009: Adeu, Chamaco

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i que, com ja saps, no em van els toros, no deixo de lamentar la mort dels toreros, com la d’en Chamaco, que va morir ahir als 74 anys a Huelva, ciutat que també el va veure néixer com a torero l’any 1953, quan jo tenia només dos anyets!

Chamaco

El nom de Chamaco es barreja, en el meu record, amb tants altres noms de personatges famosos de la meva infantesa, corresponents naturalment a àmbits diversos de l’activitat humana, i tots, espectaculars per a la meva ment aleshores encara en vies de desenvolupament, més o menys com ara, tot i el temps passat i les experiències viscudes.

Chamaco

L’article que Juan Soto Viñolo dedica avui a Chamaco a “El Periódico de Catalunya” cita, naturalment, la dimensió plàstica que van donar als toros un Goya, un Picasso o un Casas, i que els donen encara ara un Viladecans o un Barceló, i assegura que, tot i les actuals manifestacions antitaurines, no passa res, i que la primavera que ve tornaran a sonar timbals i clarins. Quina por!

Chamaco

Sigui com sigui, adéu, Chamaco! La teva mort ha despertat un record del meu passat que tenia absolutament adormit!

Claudi Chamaco
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Avui és l’últim dia de l’exposició que Vives Fierro té a El Quatre, Sala d’Art de Granollers, amb una sèrie de “collages” que reflecteixen la realitat contemporània de la ciutat de Nova York, amb Manhattan com a objectiu principal de la mirada vital i professional de l’artista.

Vives Fierro

Amb aquesta exposició Vives Fierro ret un doble homenatge: d’una banda, a la vitalitat de la ciutat de Nova York, i, de l’altra, a Baltasar Porcel, amic seu i autor de molts articles sobre la seva obra, alguns dels quals es reprodueixen en el catàleg d’una exposició que es podria titular “Recordant l’amic Baltasar Porcel”.

Vives Fierro

Que serveixi també el meu comentari d’avui per recordar Porcel, Vives Fierro i una ciutat de Nova York que només conec en fotografia, en imatge cinematogràfica, en descripció literària o en pintura, com la que Vives Fierro mostra fins avui a Granollers.

Claudi Vives Fierro

10/11/2009: La moda a debat

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i que habitualment no segueixo els dictats de la moda, sóc sensible al seu llenguatge, sobretot per la seva òbvia relació amb el món de l’art, i m’interesso, per tant, per propostes com la taula rodona que ens ofereix l’IDEP (Institut Superior de Disseny), demà dimecres, 11 de novembre, a les 7 del vespre.

IDEP

Sota el títol de: “¿Què t’ofereix la moda? Moltes oportunitats professionals”, diversos representants de significatives empreses de moda, com ara Desigual, Stradivarius, Massimo Dutti i Vives Vidal-Vivesa, intentaran identificar quines oportunitats tenen realment els joves que volen dedicar-se actualment al món de la moda, quin és el perfil idoni segons les empreses del sector, quina és la formació òptima, i quin són els principals obstacles que troben els departaments de Recursos Humans a l’hora de triar els millors candidats.

Massimo Dutti

Si et plau la moda i aquesta proposta de reflexió participativa, tens una cita demà dimecres a les 7 del vespre a l’IDEP (Gran Via de les Corts Catalanes, 461, Barcelona) amb un bon nombre d’experts en la matèria.

Stradivarius

Ves-hi amb la indumentària adequada, que t’hi jugues el futur!

Claudi Moda
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i que només fa tres dies que ha mort, no tinc més remei que parlar d’Humberto Rivas en el record, perquè l’Humberto ha passat, malauradament, a formar part d’aquell nombrós grup de persones que han deixat definitivament la vida per esdevenir només un record, més o menys intens, entre els que encara gaudim del “privilegi” de la vida.

Humberto Rivas

Recordar ara Humberto Rivas vol dir tenir present un gran professional de la fotografia, però sobretot un home amable, intel.ligent i simpàtic, que em va demostrar, totes les vegades que ens havíem trobat en contextos professionals, entrevistes radiofòniques o inauguracions d’art, que la seva sensibilitat personal era la mateixa que detectàvem habitualment en els seus paisatges i rostres fotografiats, d’un blanc i negre tan intens com la vida mateixa.

Humberto Rivas-Maria

Tot i la mort, llarga vida per a tu, Humberto, i gràcies per la força de les teves fotografies i l’encant del teu record!

Claudi-Humberto Rivas
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Ja pots preparar la carmanyola per anar d’excursió cultural pels diversos camins de l’art contemporani demà, dissabte 7 de novembre, d’acord amb els itineraris d’un nou Dissabte d’Art Barcelona que ha preparat, amb molt bon criteri, l’associació Art Barcelona (Abe), una de les quatre grans associacions de galeries catalanes que han dissenyat conjuntament aquesta calenta Tardor de l'Art 2009 més visible la creativitat contemporània acostant-la al públic en un context lúdic i distès.

Dissabtes d'Art Barcelona

18 galeries de la ciutat de Barcelona, pertanyents a aquesta Abe, de gran velocitat artística, t’ofereixen diverses activitats culturals i lúdiques, com ara “performances”, concerts, xerrades amb artistes, visites guiades i activitats per a nens, que en conjunt han de contribuir a fer desaparèixer la por d’entrar a les galeries d’art que senten moltes persones perquè creuen que es veuran obligades a comprar alguna cosa o perquè pensen que no estan prou preparades per entendre el llenguatge de l’art, sobretot si és contemporani.

Dissabtes d'Art Barcelona

Relaxa l’esperit i tensa la musculatura de les cames per marxar com cal pels camins de l’art contemporani que ha dissenyat per a tu l’Abe demà, dissabte 7 de novembre, el segon i per ara últim Dissabte d’Art Barcelona, que, pel que sembla, pot tenir noves edicions, fins a convertir-se, possiblement, en una proposta de caràcter permanent.

Claudi-Dissabtes d'Art Barcelona
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El pintor francès Stephan Guillais torna a Setba Zona d’Art per exposar les seves figures humanes fins al 15 de novembre, i ocupa avui també un espai d’aquest bloc perquè avui mateix, a les vuit del vespre, es projectarà a la mateixa Setba un “vídeo d’artista” a través del qual podràs veure i entendre millor el procés de creació i elaboració de les obres de l’Stephan des del seu taller de treball.

Stephan Guillais

Descobreix d’aquesta manera per quins curiosos camins arriba l’Stephan a definir els personatges de la seva última sèrie de pintures, que responen genèricament al nom d’“Imperium Karnaval”, i participa en aquest joc de creació fantàstica d’imatges d’alta intensitat expressiva.

Claudi-Stephan Guillais

04/11/2009: Olivares 09

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El pintor de raça Miguel Olivares demostra una vegada més que aquest qualificatiu racial li correspon plenament, amb les obres que exposa fins aquest dissabte a la galeria Jordi Barnadas de Barcelona.

Miguel Olivares

Miguel Olivares

Els seus “collages” sobre fusta uneixen alhora matèries diverses i trossets de vida d’aquest artista viatger que en aquesta ocasió camina per Barcelona, Madrid i Cali, a la recerca de nous horitzons de vida personal i artística, farcits de rostres anònims que tenen finalment la seva pròpia mirada i el seu particular somriure .

Claudi-Olivares
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Dins del cicle “L’artista a l’abast” que la Fundació Vila Casas fa habitualment a l’entorn dels artistes que exposen a l’Espai VolART de Barcelona, demà, dimecres 4 de novembre de 2009 a dos quarts de vuit del vespre, parlaré, en conversa oberta al públic, amb el dibuixant i pintor Gregori Iglesias, que té oberta la seva exposició “Sense silenci” a l’Espai VolART en qüestió fins al 19 de desembre.

Gregori Iglesias

Trencarem el silenci que no aconsegueix tenir mai del tot en Gregori, per un antic problema d’oïda, i intentarem entrar en el seu fantàstic i revulsiu món d’imatges, que tradueixen amb mirada privilegiada l’existència dels homes en contextos vitals d’anònima convivència.

Claudi-Gregori Iglesias

02/11/2009: Imitacions

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
De tant en tant reflexiono sobre la vella i sempre present relació entre l’art i la vida, tot intentant descobrir exactament qui imita qui, si l’art a la vida, o la vida a l’art.

Els Simpson

Ja fa temps que vaig decidir que l’opció bona era la segona, és a dir, que la vida imita l’art, tot i que no sempre aconsegueix els resultats desitjats, com pots comprovar tu mateix observant l’abisme, cada vegada més profund, que existeix entre la vida de cada dia i l’art dels moments creatius més sublims.

Oscar Wilde

Reprenc avui aquesta reflexió, perquè no fa gaire vaig recollir una bona quantitat de llibres llençats al costat d’un contenidor de deixalles en plena avinguda Tarradellas, entre els quals un exemplar de l’Oscar Wilde on l’autor parla, entre altres coses, d’aquest tema, i aporta valuosos arguments que defensen la mateixa opció triada per mi, és a dir que la vida imita l’art, tant en temps d’en Wilde com en el nostre, malgrat els canvis socials i artístics experimentats.

Anglada Camrasa

De manera que, amb el vistiplau de Wilde, dic avui, com vaig dir en una altra ocasió, que la vida imita l’art, tot i que sovint amb resultats tan poc satisfactòris que ens poden fer arribar a pensar, per exemple, que és millor contemplar un bon paisatge pintat, que el mateix paisatge real deteriorat per la contaminació atmosfèrica o per la febre edificadora dels humans!

Claudi Art
<   novembre 2009   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30      

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.