Arxius

Estas veient: juliol 2009

31/07/2009: Parèntesi

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Com si d’un llarg text es tractés, el meu blog obre avui el natural parèntesi estiuenc, per vacances de l’autor, jo, Claudi, que abandono temporalment aquesta pràctica diària de comunicació, tot i que no poso el típic cartell del “Tancat per vacances”, perquè, com en ocasions anteriors, el blog no es tanca del tot, encara que canvia subtilment el contingut i redueix el ritme de les pulsacions.

Claudi-estiu 09

De manera que et convido a descobrir la nova dinàmica del meu blog d’estiu 2009 durant el mes d’agost, alhora que et desitjo, naturalment, repòs, temporal, no pas etern!

Claudi-estiu

Mites al marge, el retorn sí que sembla que sempre és etern. Però d’això, ja en parlarem quan tornem, si els déus ens ho permeten!

Cladi -estiu'09
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Un plaer poder-te dir avui que “Els mons del visionari” són visibles, fins al 17 d’octubre, a la Sala Libertad, del carrer de la Llibertat, 24, de Barcelona, per mitjà de l’obra de Josep M. de Sucre, Joan Ponç i Jacint Todó, tres artistes que coincideixen en aquest espai, ara i aquí, per la seva capacitat d’intuir l’existència d’altres mons, més enllà de la realitat convencional.

Josep Maria de Sucre

Del tres, dos són malauradament morts, Josep M. de Sucre i Joan Ponç, i el tercer, Jacint Todó, continua, sortosament, gaudint de la vida i de la pintura, tot i que feia dies que no sabia res d’ell, ni que continués pintant, com bé demostra la seva participació en aquest tripartit plàstic de dimensió cosmogònica.

Joan Ponç

Amb en Jacint vam tenir certa amistat ja fa un temps i fins i tot vam compartir experiències radiofòniques al començament de la meva vida professional a Catalunya Ràdio.

Jacint Todó

A Joan Ponç el vaig conèixer a Ceret, on el vaig anar a trobar per fer un reportatge per al programa “Signes” que jo feia aleshores per a TVE des del mític edifici de Miramar.

Joan Ponç

A Josep M. de Sucre no el vaig arribar a conèixer personalment, però havia llegit els seus llibres com a crític d’art i m’havia interessat per la seva pintura de rostres que ara trobo també present en les cares que pinto jo actualment.

Josep Maria de Sucre

Per una cosa i l’altra em sento, orgullosament, molt a prop del món d’aquests tres visionaris que és de fet el meu propi món, i potser el teu, també!

Claudi-Mons visionaris

29/07/2009: Sant Pol forever

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El meu blog d’avui torna a tenir aires santpolencs perquè el pintor i amic de Sant Pol, Guillermo Martí Ceballos, exposa fins al 2 d’agost al Centre Cultural i d’Esbarjo de Sant Pol de Mar, i just és que tingui el seu raconet en un blog, que és universal perquè és local, sobretot si aquesta localitat és també la meva, més que res, perquè vol dir que tots ens coneixem com si fóssim de la mateixa família, que és el que, de fet, som tots a escala universal!

Exposició Guillermo Martí a Sant Pol

En Guillermo és un animal pictòric, per genètica familiar i visceralitat personal, dedicat, ara ja plenament i perillosament, al noble art de la pintura, amb la seva habitual sensibilitat neo-fauvista, que transforma paisatges i figures en espais plàstics de color intens i impacte visual significatiu.

Guillermo Martí Ceballos

Obra Guillermo Martí Ceballos

Per deformació professional, m’identifico més amb els seus petits formats que amb les composicions més grans, perquè jo mateix tendeixo a moure’m en superfícies petites de contingut intens, d’acord amb aquella màxima que diu que en el pot petit hi ha la bona confitura que, tot i no ser possiblement del tot certa, va molt bé per justificar comentaris com el que acabo de fer.

Obra Rosa López

Si passes per Sant Pol a veure l’obra d’en Guillermo, acosta’t també a Sant Pol Art Galeria i contempla la realitat del mar i de Sant Pol a través de la mirada de la Rosa López, que hi exposa fins al 9 d’agost.

Claudi-Guillermo Martí Ceballos
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Com vaig prometre fa uns quants blogs, avui dedico tota la meva atenció a l’exposició “Dones, donetes i donasses: una visió”, oberta fins a finals d’agost a Atrium Torroella, la vivenda, estudi i espai expositiu del pintor JC Roca Sans a Torroella de Montgrí, ocupat ara per les obres del mateix Roca Sans i la de cinc escultors convidats, Manuel Álvarez, José Luis Pascual, Carme Pujol, Rik Vermeersch i Berndt Zimmermann, que aporten la seva visió personal i plenament contemporània a un tema tan etern com el femení.

JC Roca Sans

Som davant d’una exposició tan atractiva pel tema, com per l’aportació de cadascun dels artistes, com per un excel.lent muntatge, que ha trobat en els espais íntims d’Atrium Torroella, la seva definició més perfecta, potenciada per la sensibilitat demostrada per en Joan Carles a l’hora d’il.luminar obres d’art i interiors arquitectònics.

Manuel Álvarez i JC Roca Sans

Carme Pujol i JC Roca Sans

Joan Carles Roca Sans treballa també amb especial atenció la lluminositat d’uns quadres dedicats en aquest cas a la reflexió formal i conceptual sobre la dona, com fa també Manuel Álvarez amb les seves formes essencials, José Luis Pascual amb la seva senzilla i efectiva plasticitat, Carme Pujol amb la seva duplicitat orgànica, Rik Vermeersch amb el seu subtil erotisme, i Berndt Zimmermann amb la seva visceralitat antropològica.

Rik Vermeersch

Sensibilitats artístiques catalanes, flamenques i alemanyes coincideixen a Atrium Torroella de Torroella de Montgrí a l’exposició “Dones, donetes i donasses: una visió”, i posen al servei de la figura de la dona, el seu treball plàstic habitual.

Claudi Atrium Torroella

27/07/2009: Nu de pell d’ós

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
“Nu de pell d’ós” és senzillament el títol de l’exposició que el pintor Serrano Bou té, fins avui mateix, al Casino de la Societat de l’Amistat de Cadaqués, amb quatre projectes artístics que li permeten desvelar, capa a capa, cadascuna de les pells del seu “animal pictòric”, que és, naturalment, l’ós!

Serrano Bou

Serrano Bou et convida a fer un viatge visual pel seu propi món creatiu, gràcies a una nova iconografia basada en els ulls, a través dels projectes “Art o Artifici”, “Ull de llum”, “Ull a ull”, i “Mártires de la noche”, que en conjunt testimonien la riquesa vivencial d’un artista viatger que ha sabut recollir amb intel.ligència i sensibilitat l’essència de tot el que els seus ulls han vist fins ara.

Serrano Bou

Si et plau la proposta, mira d’arribar-te a Cadaqués, avui mateix, últim dia de l’exposició de Serrano Bou, aquest “animal pictòric que viu, pateix i frueix de la pintura”, com tants de nosaltres!

Claudi-Serrano Bou
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
No sé si està relacionada amb la seva passió per la pesca, però el cert és que l’activitat artística habitual d’en Carles Bros em recorda la dels esforçats pescadors que lluiten contra les adversitats ambientals per aconseguir les seves preuades captures.

Carles Bros a Galícia

Torno a parlar avui d’en Carles obligat per les circumstàncies, ja que el pescador-artista o artista-pescador ha llançat les seves xarxes gairebé simultàniament en dos llocs: el Museu do Mar de Galícia, a Vigo, on hi exposa “L’art de la teranyina”, i la galeria Squ’art de Les Rosiers sur Loire-Bretagne, on mostra les seves “Èmotions”.

Taller Carles Bros

L’emoció la sento jo comprovant la força natural d’en Carles Bros, que condueix amb mà experta la seva nau d’art amb la mirada posada en un horitzó imprecís.

Galícia

Bona sort, Carles! I espero que ocupis també l’espai de Sant Pol Art Galeria a partir del 15 d’agost amb la teva pintura d’essència marinera!

Claudi-Carles Bros

Recordo també que demà passat, diumenge 26, tinc paradeta a la Fira d'Art de Sant Pol de Mar, per si et plau fer la volteta !
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
D’acord amb el contingut del títol d’aquest blog puc assegurar-te que hi ha un Museu de la Confitura (que jo no coneixia fins ara mateix) a la població gironina de Torrent, i que la dolça, amarga o, vés a saber com!, criatura fa ara cinc anyets, i ho celebra amb una festa els dies 24, 25 i 26 de juliol, és a dir, demà, demà passat i l’altre.

Festa del Museu de la Confitura

No coneixia el Museu de la Confitura, però sí algunes de les persones i entitats que organitzen la festa del cinquè aniversari, o que hi col.laboren directament, com el pintor i escultor José Luis Pascual, que m’ha passat tota la informació de l’esdeveniment, i els coneguts viticultors de l’Empordà “Espelt”, sempre sensibles a les activitats culturals en terres gironines.

Museu de la confitura

De fet, veient el programa festiu, entenc la participació directa en l’organització d’en José Luis Pascual, perquè l’acte principal és, sens dubte, l’exposició “Fruit de l’Art” que reuneix obres inspirades en fruites (essencials per a un museu, com el de la Confitura de Torrent) de 28 artistes, en la seva majoria connectats amb en Pascual, amb les dolces terres empordaneses, i ara també, naturalment, amb la confitura!

Festa del Museu de la Confitura

Tot i la força natural de la plàstica no vull oblidar la gran potència musical dels BSSerenaders, representants genuïns del jazz d’estil New Orleans i del Swing, per mitjà d’una proposta sonora titulada “Jazz entre Confitures”.

BSSerenaders

Gràcies José Luis Pascual per la informació sobre aquesta festa del cinquè aniversari del Museu de la Confitura de Torrent que ha fet que el meu blog sigui més dolç, amarg o, jo què sé, que mai!

Claudi-confitura

22/07/2009: SETBA se’n va

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
SETBA Zona d’Art se’n va momentàniament com tantes altres galeries de la ciutat de Barcelona que recullen veles per tancar temporada, descansar el temps d’estiu i tornar després amb energies renovades i propostes noves.

SETBA

SETBA acaba aquesta temporada 2008/2009 demà, dijous 23 de juliol, a les vuit del vespre, amb la corresponent “Festa final de temporada” amb música en viu, teatre, dansa i un sorteig que pots guanyar tu si decideixes anar-hi confirmant prèviament la teva assistència a Mayra Benítez, al correu mayrab@setba.net

Festa SETBA

La festa és oberta a tot el públic però està especialment pensada per a totes aquelles persones que han tingut alguna relació especial amb SETBA, com ara artistes, col.laboradors, mitjans de comunicació i empreses, però, encara que no responguis a cap d’aquests perfils, no dubtis a anar-hi si trobes estimulant la proposta.

Dario Olaortuta, director de SETBA

Tot i que estem parlant d’una festa de final de temporada, l’exposició “Sabarques”, de Xavier G-Solís, encara estarà oberta SETBA-Zona d’Art fins al 30 de juliol.

SETBA

Dring-dring...i bona festa, que això s’acaba!

Claudi SETBA
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Em plau comentar-te que la Fundació Vila Casas, amb l’Antoni Vila Casas com a origen i força motriu constant, acaba de rebre el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, per la seva aposta cultural, social i educativa, en la rehabilitació de patrimoni arquitectònic i visual de Catalunya.

Antoni Vila Casas

I bé que s’ho mereix i que em satisfà la notícia, perquè l’Antoni ha fet una feina admirable, que pots comprovar tu mateix, visitant els cinc espais expositius que té ara mateix oberts al públic: els espais VolART 1 i 2 de Barcelona, el Palau Solterra de Torroella de Montgrí, Can Mario de Palafrugell i Can Framis, al districte 22@ de Barcelona, inaugurat recentment com a contenidor del fons de pintura contemporània de la Fundació.

Premi Can Mario

Aprofito la circumstància per recordar-te que a Can Mario de Palafrugell, l’espai dedicat a escultura contemporània de la Fundació Vila Casas, hi trobaràs exposades fins al 13 de setembre les obres seleccionades del Premi d’Escultura Contemporània Can Mario, entre les quals s’ha de destacar naturalment la guanyadora, una peça titulada “Huevo a dos aguas” que ha fet que el seu autor, Alberto Peral, s’emporti els 15.000 euros del premi i la possibilitat de fer una exposició individual en un dels espais de la Fundació en el termini d’un any des de l’entrega del guardó.

Huevo a dos aguas

L’enhorabona Antoni Vila Casas per haver rebut un premi, ara, després de donar-ne tants, abans. I que per molts anys!

Claudi-Antoni Vila Casas
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La Fundació Gala-Salvador Dalí acaba de resoldre amb èxit la seva última jugada que ha significat l’adquisició d’un oli de Salvador Dalí titulat “Banyistes des Llaner”, que l’artista va pintar l’any 1923, que procedeix d’una col.lecció particular i que s’havia mostrat en molt poques ocasions en públic.

Banyistes des Llaner

Ara, en canvi, el pots contemplar tranquil.lament a la Sala de les Peixateries, al Teatre-Museu Dalí de Figueres, de manera permanent a partir d’aquest mes d’agost, gràcies a l’activitat de la Fundació Gala-Salvador Dalí que, des de l’any 1991, porta a terme una intensa tasca d’adquisició d’obres, que ha significat la incorporació als seus fons de més de 300 peces amb un valor global actual de més de 30 milions d’euros, finançats amb el capital generat Íntegrament per la seva activitat.

Salvador Dalí

Tres “hurres” per a la Fundació Gala-Salvador Dalí i un “gran bravo” per a l’oli “Banyistes des Llaner” que Dalí va pintar l’any 1923 amb pinzellada precisa, colors brillants i factura delicada!

Claudi-Dalí
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva última estada a Torroella de Montgrí de fa un parell de setmanes va significar tornar a veure l’amic JC Roca Sans i l’exposició col.lectiva a Àtrium, el seu espai d’exposició, taller i vivenda particular, i conèixer també la Pilar Cortadella, que ha tornat a obrir el seu espai d’art “La Païssa d’en Ciset” a Albons, amb una exposició inaugural que s’allargarà fins al 30 d’agost amb obres de Josep Cruañas, Josep Baqués i Lluís Roura.

Païssa d'en Ciset

Amb la reobertura de “La Païssa d’en Ciset” es recupera una història que va començar l’any 1994 i es va acabar l’any 2000, i que va donar a les terres empordaneses un nivell expositiu remarcable, com el que ara identifica també l’inici d’aquesta segona etapa i tota la seva vida futura, amb gairebé absoluta certesa.

Païssa d'en Ciset

Pilar Cortadella i Laia Maestre tenen també des de 2003 la galeria d’art Art al Set” a Escales-Engordany (Andorra), i gestionaran ara la reoberta “Païssa d’en Ciset” durant els mesos de juliol i agost.

Col.lectiva Atrium

Si tens un moment, passa’t per Albons, entra a “La Païssa d’en Ciset” i contempla la bona factura figurativa de Cruañas, Baqués i Roura. I si tens un altre moment, acosta’t a Torroella de Montgrí i visita l’exposició col.lectiva “Dones, donetes i donasses: una visió” a Àtrium Torroella, amb obres de cinc escultors (Manuel Álvarez, José Luís Pascual, Carme Pujol, Rik Vermeersch i Berndt Zimmermann) i un pintor (JC Roca Sans), que tractaré amb detall en un bloc futur.

JC Roca Sans

Claudi-parella

16/07/2009: El nus

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i que no començarà a donar-se a conèixer públicament fins al setembre, jo ja te’l presento ara perquè em plau i perquè també hi té un paper il.lustratiu la meva filla Violeta!

El nus

Es tracta del disc “El nus” que acaba de parir en Dídac Rocher amb músiques i lletres seves, al costat de poemes d’altres autors, com ara Carles Duarte (“Cos d’ivori”), Sebastià Alzamora (“37º”), Màrius Sampere (“Subllum”) i Joan Margarit (“Tremoles” i “Dona de primavera”), amb la Violeta Puchades com a autora de les il.lustracions.

El nus

“El nus”, tot i el seu significat real de connexió natural entre persones, coses o realitats d’essències profundes, em fa pensar també en la seva dimensió plàstica, com a gènere pictòric associat a una nuesa física de les persones, que, en aquest cas, és també nuesa moral i subtilesa sonora i musical.

El nus

L’enhorabona, Dídac, per la calidesa de la teva veu i la dels seus continguts, i per convidar la Violeta a participar en la teva aventura amb un bocí de la seva, plena també d’encants que, en part, identifico genèticament com si fossin meus!

Claudi-El nus

“El nus” despulla la nostra tendresa per fer-nos, paradoxalment, una mica més forts.
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Castells de Lleida promou la visita del laberint de blat de moro, situat a la finca agrària Masia l’Esperança de Castellserà, com una activitat més de caràcter cultural i lúdic paral.lela a totes les altres que organitza aquesta entitat per dinamitzar les comarques d’interior durant els mesos d’estiu.

Laberint de blat de moro

Se’t proposa, doncs, el descobriment del primer laberint de blat de moro a les comarques de Lleida, amb una extensió de fins a tres hectàrees i més de dos quilòmetres de passadissos amb parets de blat de moro que poden arribar a 2,5 metres d’alçada.

Laberint de blat de moro

Castells de Lleida segueix la tradició dels grans laberints de blat de moro de moltes hectàrees dels Estats Units i de França, que també han provat aquesta activitat lúdica, que comporta la possibilitat d’experimentar, de dia o de nit, aquella sensació d’estar perdut que tens habitualment en un laberint, augmentada en aquest cas per la naturalesa particular del blat de moro, amb tots els seus referents cinematogràfics, plens d’atractives connotacions terrorífiques, molt més evidents si optes per la visita nocturna.

Laberint de blat de moro

Si no ets claustrofòbic ni especialment poruc i et plau la proposta, busca informació a la web de Castells de Lleida o al telèfon 973 40 20 45, o directament a la Masia l’Esperança, al telèfon 973 61 05 98, tot i que jo ja t’avanço que les visites al laberint de blat de moro es fan fins a mitjans d’octubre (segons l’estat del blat de moro!), els divendres, dissabtes i diumenges, de 9 h a 14 h, per 3 euros per persona.

Laberint de blat de moro

Si hi vas, no et deixis el mòbil, ni els motius de la visita!

Claudi-laberint de blat de moro
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Com a bon maresmenc d’adopció que sóc, com a veí ja força antic de Sant Pol de Mar, m’interesso habitualment pels diferents productes, de caràcter sobretot cultural, que tenen a veure amb la meva comarca, com aquesta guia del Maresme titulada “No et perdis. La Guia del Maresme”, que editen conjuntament el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme i l’empresa SR. Associats, amb la voluntat, entre altres coses, de consolidar la marca “Costa de Barcelona-Maresme” com a destinació turística de proximitat.

Guia del Maresme

Amb un tiratge de 3.000 exemplars, aquesta guia permet tenir en un sol llibret tots els plànols dels municipis maresmencs amb el corresponent nomenclàtor, a més de telèfons d’interès, festes i fires, i els principals llocs d’interès de cada poble.

Sant Pol de Mar

De Sant Pol de Mar, per triar un indret a l’atzar, se cita, entre altres alternatives, el Museu de Pintura, el Mercat del Col.leccionisme, la Primavera de les Arts, i la Fira d’Art, que se celebra ara a final de juliol, amb la meva participació assegurada, al costat d’un bon nombre d’artistes, que intentarem mantenir alt l’esperit de creació dels país i també vendre alguna coseta, que mai no fa mal!

Claudi-Guia del Maresme

13/07/2009: Entrant a matar

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Com si fos un torero contemporani, entro a matar, amb força ancestral, amb la mateixa festa taurina com a objectiu de la meva suposada professió, sensible, una vegada més, a la recurrent polèmica que toros i toreros generen últimament i amb la voluntat d’acabar, a la meva manera, amb tot plegat!

José Tomàs

El meu blog es tenyeix de sang torera i de toro, tot pensant en la tarda que es va viure, no fa gaire, a la Monumental de Barcelona, a l’entorn de José Tomás i els sis toros que es va menjar ell solet. Quin paio!

José Tomàs

No tinc res contra en José ni contra cap altre torero, d’ara o de sempre, però sí que ho tinc contra la mateixa essència d’aquesta festa taurina, que sembla més fruit d’un sentiment bàrbar de l’existència que d’aquell suposat civisme civilitzat que identifica teòricament els seus sensibles defensors.

José Tomàs

No puc entendre que una ciutat que s’ha declarat oficialment antitaurina, com Barcelona, permeti la celebració de curses de toros al seu territori, com tampoc no assimilo que personatges significatius de la nostra vida social i cultural també la defensin per uns components tradicionals, històrics i estètics que desvien sempre la seva essència real: la mort d’un toro convertida en sagnant espectacle de masses.

Anti taurins

De la mateixa manera que sortosament ja no hi ha gladiadors, cosa impensable en temps clàssics dels romans, també prefereixo la desaparició de la raça dels toros braus que una conservació basada en el seu sacrifici públic, per molts “olés” que rebi el torero quan humilia la seva fortalesa natural.

Claudi-toro

10/07/2009: Castells de música

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
No dic res de nou ni original quan afirmo que la música acompanya la vida de la humanitat des del primer so que es va produir a la Terra fins a la nota final, sigui quan sigui que s’acabi el concert.

Cartell Vinté Cicle de Música als Castells

I de concert va el meu blog d’avui perquè sóc sensible al vintè aniversari de la Fundació Castells Culturals de Catalunya, que se celebra amb el vintè cicle “Música als castells”, que comença justament demà dissabte, 11 de juliol, amb un concert al castell de Mequinensa, a la Franja, i que es clausurarà, després de l’audició de vint concerts, al castell de la Pobla de Claramunt, el dissabte 19 de setembre.

Castell de la Pobla de Claramunt

Com en edicions anteriors, el cicle “Música als Castells” és molt divers i toca tot tipus de notes, des de la música medieval al jazz, tot passant pel gospel, la clàssica, la lírica, o la música de Broadway....T’imagines com pot sonar tot això en el marc incomparable d’un castell medieval català banyat per la llum d’una bona lluna plena?

Castell de Mequinensa

Converteix-te en pelegrí musical seguint aquesta ruta musical pels castells catalans, alhora que fas cultura patrimonial i contribueixes a projectar i potenciar la vida de la Fundació Castells de Catalunya i la dels seus fantàstics castells!

Claudi-Castells Culturals Catalans
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Si t’agraden les subhastes, avui en tens una d’interessant, a partir de les cinc de la tarda, als locals barcelonins de la firma Soler y Llach (Beethoven, 13), a tocar de l’edifici de Catalunya Ràdio, on també hi ha iCat fm.

Subhasta Soler y Llach

Es tracta d’una subhasta extraordinària de llibres antics, gravats, manuscrits i tebeos, amb un total de 1.443 lots, repartits en seccions temàtiques com ara Art, Bibliofília, Còmic, Gravats, Guerra Civil, Literatura, Infantil i Manuscrits, entre els quals potser hi ha aquell amb què sempre has somiat!

Subhasta Soler y Llach

Destaquen els apartats dedicats al còmic espanyol de les dècades de 1940 a 1960, els “llibres d’artista” espanyols publicats durant la dècada dels 60, amb Brossa, Tàpies i Miró, com a referents importants, i una sèrie de documents inèdits sobre la guerra civil espanyola (1936-1939)

Subhasta Soler y Llach

Si participes en aquesta subhasta i ja tens un certa edat, reviuràs moments de la teva pròpia infantesa, alhora que descobriràs de quina manera el pas del temps augmenta tant l’interès cultural per als productes del passat com el seu valor econòmic

Claudi-Subhasta Soler y Llach
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El pintor, escriptor, i poeta Antonio Beneyto em truca fa unes tres setmanes per preguntar-me si podria localitzar un reportatge que li vaig fer a casa seva, sobre el seu món personal i la seva obra creativa, per al programa “Signes” de TVE-Miramar, del qual jo vaig ser, durant els tres anys que va durar, guionista i pràcticament responsable dels temes d’arts plàstiques, tot i que el director era l’escriptor Robert Saladrigas.

Antonio Beneyto

Com et pots imaginar, si em coneixes una mica, no he pogut ajudar l’amic Beneyto, entre altres coses perquè tampoc no resulta gens fàcil consultar els arxius antics d’aquestes grans empreses. Els canvis de suport tècnic també han fet augmentar les dificultats d’aquestes gestions de recerca històrica, pròpies finalment de qualsevol Indiana Jones!

Antonio Beneyto

Com a mínim la trucada de l’Antonio Beneyto va servir per saber que acabava d’exposar a la galeria 3 Punts de Barcelona i que March Editor li acabava de publicar el llibre “Un bárbaro en Barcelona”, amb els seus poemes i algun dels seus dibuixos.

Claudi-Beneyto

Tot i que l’antic reportatge televisiu no l’hem pogut localitzar, una part d’aquell món primer d’Antonio Beneyto també és present en el seu univers actual, fet, com l’anterior, d’uns mots i d’uns dibuixos que continuen tenint la mateixa força energètica que els de l’origen.

07/07/2009: Festa dels Amics

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
De la mateixa manera que el Facebook ha popularitzat la possibilitat de fer amics com quan érem infants, amb els privilegis i les obligacions que aquesta condició pressuposa, diverses institucions culturals i socials del país ja havien desenvolupat, una mica abans, aquest concepte d’amistat, de graus i implicacions diverses, amb l’objectiu de crear xarxes socials de suport personal i econòmic, que significaven, com a contraprestació, avantatges diversos, com la reducció del preu d’entrades i d’activitats complementàries, o la participació gratuïta en diferents actes socials.

Fundació Miró

I normalment, quan ens acostem al final de la temporada, aquestes institucions reten homenatge als seus respectius grups d’amics amb actes festius diversos, com el que es produeix avui mateix a la Fundació Joan Miró de Barcelona, que organitza a partir de les vuit del vespre la seva “Festa dels Amics 2009”, amb música, còctel i bones vibracions, per celebrar la bona marxa d’aquesta fundació que batega encara al ritme constant de la mirada celeste de Joan Miró.

Joan Miró

Abans, cap a dos quarts de vuit, està programat a l’Auditori de la fundació el concert de piano d’Ilya Maximov, guanyador del premi a la millor interpretació de música contemporània del 54 Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona 2008.


Joan Miró

Ja sabeu que a l’estiu, les nits als museus són festives i sobretot musicals, amb la càlida cadència de l’oci contemplatiu!

Claudi-Joan Miró

06/07/2009: Sabarques

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Els companys d’iCat fm van trobar que la paraula “sabarques” tenia entitat per ella mateixa i una sonoritat pròpia que la feia especialment atractiva, sense saber que es tractava senzillament del resultat de la combinació de les paraules “sabates” i “barques”, que l’artista Xavier G-Solís havia pensat com a títol de la seva exposició actual a SETBA-Zona d’Art, farcida de sabates que són barques o barques que són sabates, en un conjunt gràfic que l’artista qualifica d’autèntiques “marines contemporànies amb la calidesa dels blancs i els taronges del sol sobre els blaus del mar”.

Sabarques 1

I és que les sabates són, per aquest artista filòsof, objecte de reflexió plàstica i conceptual constant, pel seu paper d’element de connexió i separació alhora, de la terra que trepitgem, amb totes les puntualitzacions de caràcter polític i social que hi vulguis afegir!

Sabarques 2

Curiosament, uns instants abans d’entrar a SETBA, al número 10, 1r 2a, de la plaça Reial de Barcelona, per contemplar les “sabarques” d’en Xavier, un neohippy de bon aspecte, tot i la brutícia externa, em va demanar “un cigarrillo, amigo”. Tot i que no vaig poder satisfer les seves necessitats perquè ja fa temps que he deixat aquest vici, et recordo avui aquella circumstància perquè el paio en qüestió anava descalç!

Sabarques 2

La negror dels seus peus descalços contrastava poderosament amb la blancor de les “sabarques” de Xavier G-Solís exposades a SETBA-Zona d’Art fins al 30 de juliol.

Claudi-Sabarques
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El vaig conèixer casualment fa un parell de mesos mentre passejava una tarda plujosa de diumenge per Peratallada quan em vaig interessar per les pintures i escultures que tenia exposades en el seu petit taller i espai comercial, obert al públic, tot i el caràcter festiu de la jornada.

Martin Ley

Es tractava del mateix Martin Ley que ara m’acaba d’informar que té una petita exposició, d’uns 8 o 9 quadres, al restaurant Bronsoms de Girona (Av. Sant Francesc, 7, molt a prop de la plaça de Catalunya de Girona).

Martin Ley

T’ho dic com a alternativa agradable, per si algun dia ets a Girona i no saps que fer!

Martin Ley

De la mateixa manera que, si ets a Peratallada en qualsevol altra ocasió, no deixis de passar per l’espai d’en Martin Ley, per veure com treballa i per contemplar també tot un món creatiu de formes humanes i animals, que en Martin domina com a artista per la seva condició de biòleg.

Claudi-Martin Ley
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La Galeria Mayoral i Francesc Mestre Art han volgut coincidir en un “Homenatge a Guinovart” organitzant simultàniament exposicions dedicades a l’artista a cadascun dels seus espais.

Josep Guinovart

La Galeria Mayoral presenta 16 obres de format mitjà i gran dels anys 1970 a 2007, i Francesc Mestre Art, de petit i mitjà format de la dècada dels 50 del segle passat. De manera que entre l’una i l’altra podem tenir una visió força completa de la fantàstica trajectòria artística del malaurat i estimat Guino.

Josep Guinovart

Les dues galeries han organitzat conjuntament un acte participatiu, que compta amb la col.laboració de la Fundació Privada Espai Guinovart i de l’Ajuntament d’Agramunt, per avui mateix a les 8 del vespre. Es tracta concretament d’una acció itinerant de la Companyia Teatredetics i música de Carles Santos, composta en homenatge a Josep Guinovart, i interpretada per la Coral d’Avui, la Cobla Juvenívola, la Cobla Quatre Vents i la Cobla Riella d’Agramunt.

Josep Guinovart

L’esdeveniment festiu s’iniciarà a la Galeria Mayoral (Consell de Cent, 286) i acabarà a Francesc Mestre Art (Enric Granados, 26-28)

Josep Guinovart

Em plau la inicitaiva, entre altres coses perquè tenia una bona connexió amb Josep Guinovart, i la tinc també amb Manel Mayoral i Francesc Mestre, i m’agrada com són i el que fan.

Claudi-Josep Guinovart

01/07/2009: We Can Xalant

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La frase no és meva, tot i que ho podria ser, sinó que és senzillament el títol del projecte “WE CAN XALANT” que integra el worshop “Labotarori d’arquitectures nòmades i autoconstrucció” que planteja la reinterpretació de l’antiga construcció de Tadashi Kawanata al pati de Can Xalant de Mataró, coneguda com el “Xiringuito de Mataró”, a la vegada que pretén desenvolupar una unitat mòbil entesa aquí com una extensió del mateix centre cap a l’espai públic. Ha quedat clar?

Pati Can Xalant

Si no, acosta’t a Can Xalant de Mataró, fins al dia 8 de juliol, i contacta amb algun dels membres d’aquest grup heterogeni, d’unes 15 o 20 persones, que s’hi han reunit per desenvolupar noves estratègies d’anàlisi i intervenció sobre el territori, explorar dinàmiques de col.laboració i obrir noves reflexions sobre estructures arquitectòniques mòbils i flexibles per a usos culturals.

Projecte Can Xalant

Hi trobaràs artistes, comissaris, gestors culturals, dissenyadors, educadors, sociòlegs, antropòlegs o estudiants de totes aquestes disciplines, que participen en aquest projecte inèdit de construcció col.lectiva a partir de d’una xarxa d’institucions i persones representatives de l’entorn més immediat de Can Xalant.

Tadashi Kawanata

El resultat del workshop es presentarà durant la jornada de portes obertes del dia 17 de juliol, que serà també jornada de tallers oberts, concerts i altres activitats, des de les 6 de la tarda a les 4 de la matinada! 10 hores d’intensitat cultural, entre plàstica i lúdica, i al 100% participativa! Què més vols?

Claudi-Can Xalant
<   juliol 2009   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.