Arxius

Estas veient: abril 2009
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i que Joan Ponç va morir avui fa exactament 25 anys, el seu record fa que sigui una presència constant i eterna per a alguns que l’estimàvem i l’estimem de manera especial, tant per ell com per unes obres que han de perdurar per molts anys mentre els diversos suports materials, que va fer servir el gran referent del Dau al Set, aguantin.

Joan Ponç

El CCCB és avui espai de reflexió sobre Joan Ponç i el seu món gràcies a una primera edició de jornades poncianes que han de servir per fer més certa encara la meva percepció d’aquesta presència eterna de Ponç i del seu univers personal i creatiu.

Joan Ponç

Un univers que va començar a ser una mica meu quan, jovenet, vaig fer un reportatge televisiu a Joan Ponç, a Ceret, que mostrava un fragment de partida d’escacs que vam començar a jugar tots dos en el cafè dels artistes d’aquell poblet del sud de França i cultura ben catalana, i que sento que encara no hem acabat, ni acabarem mai, perquè és eterna com el mateix artista.

Claudi Ponç
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La connexió que hi ha entre art i esport passa sobretot per la plasticitat del cos humà en situacions físiques extremes, tant per la seva duresa i dificultat, com per la seva poètica fragilitat.

Joaquim Blume

Dic això ara perquè avui fa exactament 50 anys que el gran gimnasta Joaquim Blume va morir malauradament en accident aeri quan encara hauria pogut oferir al món moltes més imatges plàstiques de la mateixa intensitat que el crist que executava a la perfecció amb un aparell tan difícil com les anelles gimnàstiques.

Joaquim Blume

D’acord amb el lema clàssic “Mens sana in corpore sano”, que tinc sempre molt en compte, miro amb enveja la figura perfecta del crist de Joaquim Blume i recordo a la vegada que quan era petit, prim i esquifit, vaig anar un temps al gimnàs Blume de Barcelona a fer-me una mica més home, i vaig utilitzar diversos aparells de gimnàstica, que a mi em semblaven d’autèntica tortura, com les famoses anelles, que potser també havien tocat alguna vegada les mans del gran gimnasta!

Claudi-Joaquim Blume
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La grip mexicana contemporània omple el meu blog de virus en la seva dimensió estrictament estètica.

Virus

Quan el virus ataca i mata, qualsevol reflexió vital, inclosa la relacionada amb la creació plàstica, sembla inútil i insignificant, si no s’interessa bàsicament per l’estat de la qüestió.

Virus

Malgrat tot no puc deixar d’admirar l’estètica del mal, mentre contemplo les fantàstiques imatges microscòpiques dels virus i recordo composicions abstractes d’artistes històrics, o noves aportacions plàstiques futures d’artistes emergents contemporanis o d’altres que potser encara han de néixer.

Virus

Tampoc no puc deixar de pensar en tants artistes que han treballat, treballen o treballaran, en aquest espai de coincidència entre la salut i la malaltia, o en l’àmbit estricte de la mort, per qüestions purament estètiques o estrictament humanes.

Virus

Veig també la connexió formal i textural fantàstica, malalties al marge, entre aquests microorganismes vírics i els espais siderals de dimensió infinita.

Virus

Projecto també la meva reflexió sobre aquesta fragilitat humana sotmesa a atacs vírics salvatges com el d’una grip mexicana que sembla tenir connexions subtils amb les plagues bíbliques tot i el temps que fa que el Déu cristià va castigar durament els pecats dels homes.

Virus

I acabo dient que, tot i l’estètica del mal, em quedo amb la lletjor del bé, malgrat la meva sensibilitat artística que en situacions com aquesta queda en un segon pla respectuós.

Claudi-virus

27/04/2009: Fer-ne 58

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
En aquesta circumstància temporal em trobo justament avui, tot celebrant el meu 58è aniversari amb agredolces sensacions, en una barreja d’emocions positives i negatives que tenen molt a veure amb la satisfacció de poder comprovar, en viu i en directe (per deformació radiofonística professional), el pas del temps, al costat de la dificultat de pair, a prop de la indigestió greu, els canvis, sobretot físics (que ja vaig cap als 60, collons!), d’un home amb profunda sensibilitat estètica com jo.

Claudi festa Sant Pol Art

L’autoretrat profundament acolorit del passat va deixant pas a un nou autoretrat de grisos amb tonalitats cada vegada més blanques en un conjunt físic que manifesta l’inici d’una maduresa anímicament encara impensable!

Claudi festa casa

Avui, més que mai, m’agradaria ser un vampir, i no només per la seva sagnant eternitat vital, sinó per la curiosa facultat de no projectar la seva imatge en els delators miralls de cossos i ànimes!

Festa Claudi vampir
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Em plau constatar la bona salut, tot i la crisi actual, que demostra tenir la Fundació Vila Casas, que ens presenta aquest matí mateix en roda de premsa i visita exclusiva per als mitjans de comunicació, el nou Espai de Pintura Contemporània Can Framis, al districte tecnològic del 22@.

Can Framis

Com en els altres espais anteriors, Espai VolART 1 i 2, de Barcelona, Can Mario de Palafrugell i Palau Solterra de Torroella de Montgrí, Antoni Vila Casas recupera patrimoni arquitectònic amb aquesta intervenció arquitectònica a l’antic complex fabril de Can Framis i crea un nou espai expositiu que en aquest cas serveix per contenir el fons de pintura de la col.lecció de la Fundació Vila Casas i les exposicions temporals dels artistes representats.

Can Framis

Celebro la gràcia d’aquest home, Antoni Vila Casas, que com a bon farmacèutic posseeix aquella saviesa de l’antic alquimista i una bona dosi de passió actual per l’art, que li permeten transformar vells espais arquitectònics en nous contenidors de realitats plàstiques del nostre temps.

Peixos claudi

Mentre contemplo admirat el nou aspecte de Can Framis, et recordo també que diumenge t’espero a Sant Pol Art Galeria, a partir de les 11 del matí, faci el temps que faci, per celebrar el meu 58è aniversari en el marc de la meva exposició “FRAGMENTS”.

Claudi Art

La creativitat artística no té límits i la passió per l’art, tampoc, peti qui peti.

23/04/2009: Enveja

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva mitja personalitat d’artista plàstic sent enveja d’aquest històric i esclatant Dia del Llibre, de la Rosa, del Pastís i de l’Amor a la catalana... i de no sé què més, i somia amb un utòpic i inviable Dia de l’Obra Plàstica i de l’Amor a l’Art, tot i que la il.lustració tingui ja el seu paperet al costat de la lletra impresa en un dia tan significat!

Dia del Llibre

Vista, però, l’excitació desmesurada que genera una jornada com aquesta per a tots aquells que s’hi senten implicats professionalment o com a senzills usufructuaris, no sé si realment m’agradaria aquest hipotètic Dia de l’Obra Plàstica i de l’Amor a l’Art, o si ja em conformo amb la dinàmica actual que condemna els artistes plàstics a una curiosa invisibilitat social quan, de fet, els seus (meus) productes són els més visibles, visuals i estètics.

Pa de Sant Jordi

Paradoxes de la vida i justificacions pietoses per als aneguets lletjos que pensem que som realment cignes bellíssims!

Claudi Sant Jordi

22/04/2009: El Dia de la Terra

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Et felicito avui pel Dia de la Terra, perquè aquest és, encara que tu no en siguis del tot conscient, el teu Dia, en la mesura que ets una prolongació natural d’aquesta Terra que et pertany i a la qual pertanys, tot i la realitat cultural actual que ens allunya perillosament de la seva existència, gairebé oculta per l’asfalt, el ciment i el totxo, que la cobreixen cada vegada de manera més extensa.

Dia de la Terra

Al marge de la importància global d’aquesta Terra, en el seu dia, jo destaco la seva potencialitat creativa, com a matèria natural per a l’escultor primitiu, i com a base de les textures, dels pigments i de tants materials que han fet possible l’inici de la història de l’art i les seves manifestacions actuals en tota la complexitat i varietat dels seus llenguatges.

Fang

La meva preocupació per l’estat de la nostra Terra és natural, com natural és també el meu agraïment pel seu paper destacat en la vida dels artistes d’ara i de sempre que han aprofitat la seva riquesa matèrica o que l’han convertit en el referent ideal del seu art.

Paisatge

Per molts anys, Terra!

Claudi Dia de la Terra
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Naturals, naturals, ja no ho podem arribar a ser mai del tot, perquè l’artifici forma part íntima de la nostra vida habitual, des que fem coses tan senzilles com rentar-nos, depilar-nos el que sigui, afaitar-nos (també el que sigui) o fer servir tots els dissenys, útils o inútils, per a tantes coses, que produeix la nostra, ja prou sobrecarregada, societat de consum actual.

Claude Evin

Ara, d’aquí a la radicalitat artificiosa de la campanya antitabac francesa aplicada segons la llei Evin, hi ha un abisme! Perquè resulta, com he llegit avui a “El Periódico de Catalunya”, que aquesta llei, aprovada l’any 1991 i que porta el nom del ministre de Sanitat d’aleshores, Claude Evin, prohibeix de forma radical tota propaganda o publicitat, directa o indirecta, del tabac i dels productes relacionats.

Malraux

I jo, tot i ser, com bé saps, un exfumador empedreït, no comparteixo aquesta filosofia que arriba a manipular les imatges d’un Jaques Tati, d’un André Malraux o d’un Jean-Paul Sartre, per eliminar, amb tècnica subtil, qualsevol rastre de pipes i cigarretes, que poguessin convidar a fumar.

Tati

Sartre

Valoro la capacitat transformadora de l’art però em dol que pugui aplicar-se a manipulacions perilloses com aquesta, tot i la sana voluntat de la campanya antitabac francesa!On anirem a parar!

Claudi-anti-tabac

20/04/2009: Satisfaccions!

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Sento avui una primera satisfacció generada pel comentari positiu que he rebut del Museu del Càntir d’Argentona, en primer lloc pel meu intent de participació, finalment frustrat, en l’anunciat concurs de cartells per a la 59a Festa del Càntir i Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, i en segon terme, pel dibuixet que il.lustrava el meu blog amb informació del citat concurs, tot i que no era exactament la imatge que jo havia intentar dissenyar, encara que contenia part de la seva forma i del seu esperit!

Claudi-Càntir-Argentona

La segona satisfacció és d’origen més personal, i m’arriba senzillament pel fet de convidar-te a compartir amb mi i familiars, amics, coneguts i companys d’aventures vitals i professionals, la festeta de celebració del meu 58è aniversari, aquest diumenge, 26 d’abril, a les 11 del matí, a Sant Pol Art Galeria (c/ de la Riera, 6 i 7, Sant Pol de Mar) en el context de la meva expo, amb un pica-pica matiner amb el sabor salat del guacamole i la patata fregida, en íntim contacte amb la dolçor de la coca i la maduixa santpoleques, amb nata opcional, en trobada regada per vins, caves, ratafies i begudes refrescants en general!

Claudi 58è aniversari

Serà un plaer dringar amb tu per celebrar plegats que la vida continua... un anyet més!

Claudi 58è aniversari

17/04/2009: Taula voladora

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La taula de skate que vaig pintar al FAD en el context del projecte “SkateArt / Skate RIP” i que va ser exposada a la Cripta del FAD al costat de les altres taules seleccionades, puc dir que s’ha convertit en una taula màgica, perquè volarà cap a Milà per ser exposada del 22 al 27 d’abril, en una nova edició del Digital Entertainment Jam – Milano 2009, amb les altres taules que han passat una segona fase de selecció segons el criteri del comissari de la mostra milanesa.

Skaters

Digital Entertainment Jam és un esdeveniment cultural vinculat al disseny i a la cultura digital contemporània que organitza Televisionet i el Beijing Institute of Fashion and Technology, amb un format final d’aparador interactiu d’art multimèdia, animació i entreteniment, per promocionar les noves aportacions de l’avantguarda creativa xinesa per tot el món i afavorir la fusió entre la cultura oriental i occidental.

Claudi-skate

Volar amb una taula de rodetes cap a Milà fa volar també la meva imaginació cap a les meves primeres experiències amb els patins de rodes, únics aleshores, quan l’skate era una realitat absolutament impensable i jo em passava l’estona dibuixant un futur incert que ara tampoc no tinc gens clar!
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Acabo de trobar els papers de Shcermerhorn, que tenia mig perduts entre la paperassa que ocupa habitualment la meva taula de treball, en un equilibri dubtós entre el meu suposat ordre mental i el meu evident desordre material.

JC Roca Sans

Trobar aquests papers significa que puc recuperar el contacte amb el camí creatiu de l’artista visual Joan Carles Roca Sans (JC Roca Sans, a partir d’ara, per qüestions formals, i no pas religioses!), que és l’autor d’un relat visual titulat justament “Els papers de Shcermerhorn” que vaig tenir el plaer de presentar, en diàleg amb l’artista, diumenge passat en un acte magnífic a la sala preromànica de la torre castell de Palau-sator, transformada circumstancialment en espai d’exposició de 10 dibuixos rasteritzats d’aquest relat (amb textura final fotogràfica) i en recinte idoni per a l’àpat de colors i textures barroques de Caravaggio, segons suggeriment del gastrònom Jaume Fàbrega i fantàstica preparació de l’entorn més íntim d’en JC.

Presentació a Palau-sator

I és que l’ombra tenebrosa i tenebrista de Caravaggio es projecta en el present de Roca Sans per mitjà d’aquest relat visual que té el gran pintor barroc com a protagonista a partir de l’avís de l’existència d’un possible caravaggio descobert a Malta l’any 2008 i investigat per l’expert en art Carmelo Barrachini i el col.leccionista Giovanni Cacopardo.

papers de Shcermerhorn

Aquest és el detonant de la trama visual i literària d’uns “Papers de Shcermerhorn” que deuen el seu nom a la historiadora Shcermerhorn, que l’any 1929 va publicar al seu llibre “Malta of the Knights” els documents que demostraven l’autenticitat del caravaggio en qüestió.

Torre castell de Palau-sator

JC Roca Sans ens convida a viatjar amb imatges plàstiques (olis i dibuixos rasteritzats) del passat al present i al futur, tot seguint el rastre de Caravaggio i el mateix camí personal d’en Joan Carles, que viatja habitualment per la Mediterrània a la recerca dels valors culturals que ens uneixen i de les situacions i les persones que donaran peu a relats visuals com aquests “Papers de Shcermerhorn”, que, entre realitats i ficcions, mostren el pensament crític de Roca Sans i la seva saviesa amb uns pinzells que fan que sigui com un Caravaggio del segle XXI i uns dibuixos rasteritzats que el projecten cap al futur com a creador d’aquest nou llenguatge postfotogràfic que fa del dibuix lluminosa fotografia, amb gammes obscures pròpies del barroc.

Dibuix rasteritzat

“Malta-Els papers de Shcermerhorn” és el tercer relat visual dels cinc que ha escrit, dibuixat i pintat fins ara JC Roca Sans, com a capítols del projecte Ermoúpoli, que es va presentar per primera vegada l’any 2007 a l’illa grega de Paros i que continua donant sentit a la seva vida creativa i personal actual.
Dibuix rasteritzat

Si vols entrar personalment en aquesta història, visita el web d’en Joan Carles o viatja físicament fins a l’espai Atrium de Torroella de Montgrí; la vivenda, l’espai de treball i l’àmbit d’exposició d’en Roca Sans, ontrobaràs fins a finals de juny l’obra original, olis i dibuixos rasteritzats, d’aquests “Papers de Shcermerhorn”.

Claudi-JC-Caravaggio

I ara et deixo, perquè la paperassa envaeix també el meu blog i acabo de perdre definitivament els papers!

15/04/2009: Urgències

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Urgències són les que sentim tots els que vivim la vida amb intensitat i volem fer més d’una cosa alhora, i totes, si és possible, amb un bon nivell de qualitat, siguem homes o dones del nostre temps.

Argentona 2009

Però les urgències les sentim avui de manera especial si ens hem plantejat, com jo fa un parell de dies, participar en el 30è concurs de cartells per a la 59a Festa del Càntir i Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, convocat pel Patronat del Museu del Càntir d’Argentona, que tanca justament avui el termini d’acceptació d’obres.

Argentona 2009

Argentona 2009

Entra al web del Museu del Càntir i fixa’t bé en les bases d’aquest concurs que té un premi de 750 euros i diverses mencions honorífiques segons decisió d’un jurat que també ha de seleccionar els cartells que s’exposaran al Museu del Càntir d’Argentona del 19 d’abril, dia del veredicte i lliurament del premi, al 10 de maig.

Argentona 2009

I fins aquí puc llegir...de manera que et deixo en pau perquè puguis enllestir la feina, si la tenies a mitges, o començar-la i acabar-la avui mateix, si aquesta informació que t’acabo de passar ha despertat la teva passió cartellista, amb l’amor pel càntir inclòs!

Claudi-Argentona 2009

14/04/2009: Ceràmica de Ley

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
M’he permès aquest joc de paraules, “Ceràmica de Ley”, en lloc de “Ceràmica de llei”, per parlar d’autèntica ceràmica o de ceràmica de qualitat, perquè el ceramista que dóna sentit al meu blog d’avui dimarts es diu justament Ley, de cognom, i Martin, de nom, i, òbviament, no he pogut evitar el fàcil joc literari en qüestió.

Ceramica Ley

Martin Ley

Vaig conèixer Martin Ley de manera casual quan abans-d’ahir passejava per Peratallada després d’haver presentat “Els papers de Shcermerhorn” de Joan Carles Roca Sans a la torre castell de Palau-sator, que per cert va anar molt bé, com ja et comentaré ben aviat, demà, segurament.

Obra Martin Ley

Obra Martin Ley

Van ser primer les pintures d’en Martin Ley exposades en el petit taller Ceramica Ley del carrer de la Bisbal de Peratallada les que van motivar el meu interès per la resta de l’obra ceràmica que es mostra en aquest espai privilegiat, i pel seu autor, el jove que em va atendre i que va resultar ser aquest Martin Ley, biòleg, ceramista i pintor, fill del pintor alemany Pablo Ley i de la ceramista danesa Lone Ussing, que fa 30 anys van crear aquest taller familiar que ara porta en Martin, des de la jubilació dels pares.

Obra Martin Ley

Obra Martin Ley

Jo havia parlat de l’obra de Pablo Ley quan va ser exposada a Can Mario de Palafrugell de la Fundació Vila Casas i em va agradar conèixer el seu fill Martin, la seva ben executada obra plàstica i la seva saviesa d’un biòleg especialment sensible a l’ornitologia, que m’ha fet descobrir que a Peratallada i voltants s’hi poden trobar 100 tipus d’ocells al llarg de l’any, tot i que jo només en sé distingir tres o quatre, o cinc, estirant molt el coll i les ales!

Ceramica Ley

Trobaràs en Martin Ley envoltat de la seva ceràmica de llei i de la seva legal pintura amb referents humans i animals al seu taller de Peratallada en un marc de pedra tallada que conté viva la veu dels centenars d’espècies d’ocells, i altres éssers vius, que hi han passat al llarg dels segles, que hi passen actualment i que ho faran fins a la fi dels temps!

Claudi-Martin Ley
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva particular processó de Setmana Santa és un nou itinerari d’art que passa en primer lloc per la Galeria Carles Bros de Port de la Selva per veure, una vegada més, en Carles i la seva exposició d’obra recent relacionada amb la realitat d’aquest mar que envaeix pràcticament el seu espai expositiu.

Carles Bros

Arnes. Un Món de Mel

Hauria de passar, després, tot i que s’allunya una mica del meu recorregut empordanès principal, pel Cinema Municipal d’Arnes, dissabte 11 d’abril a les 20.30 h, per assistir a la presentació del llibre “Arnes. Un Món de Mel”, amb text d’Àngel Solé Burrull, il.lustracions de Muntsa Cabetas i fotografies de Francesc Martínez, com a dolç producte elaborat per l’Associació La Bresca que veu sortosament la llum després de superar mil amargues dificultats!

Arnes. Un Món de Mel

Km 7

El mateix dissabte 11 d’abril tinc també cita a partir de les 7 de la tarda al Km 7, el fantàstic espai d’art ubicat a Saus Camallera al Km 7 de la carretera que va d’Orriols a l’Escala, que comença la temporada 2009 amb la inauguració de la col.lectiva “Natura morta” amb obres d’un bon nombre d’artistes vius, que s’aproximen a la natura morta, com ara José Luis Pascual, director de Km 7, Manel Àlvarez, Medina-Campeny, Regina Saura i Joan Carles Roca Sans, per citar-ne només uns quants d’una llarga llista de creadors contemporanis generalment relacionats amb la realitat empordanesa.

"Natura morta" al Km 7

Joan Carles Roca Sans

Sense abandonar l’Empordà, seré el diumenge 12 d’abril a la sala preromànica de la torre-castell de Palau-sator, presentant l’exposició “Els papers de Shcermerhorn” com a relat de ficció que el pintor Joan Carles Roca Sans crea a partir dels seus viatges per mitjà de dibuix/fotografia i pintura.

Joan Carles Roca Sans

Tot i que l’acte inaugural és privat, les peces d’aquesta col.lecció de Joan Carles Roca Sans seran exposades fins a finals de juny al seu espai ATRIUM, de Torroella de Montgrí, on les pots contemplar en visita prèviament concertada per telèfon (972 75 70 37).

Joan Carles Roca Sans

El camí està ben dissenyat i és bàsicament artístic, de manera que ara només cal viure’l amb la intensitat necessària!

Claudi-Natura morta
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Quan començava a fer quatre dibuixets i pensava que em podria convertir en il.lustrador o humorista gràfic, vaig fer una visita al dibuixant Picanyol, que, en aquell temps, ja tenia fama i prestigi, i representava, per tant, la situació i els valors que jo anhelava amb passió.

Picanyol

En Picanyol és l’autor d’un popular personatge, Ot el bruixot, que acaba de fer 40 anys, tot i que conserva el seu aspecte jove de sempre, gràcies a la mà mestra del seu creador. I, si faig números, quan vaig conèixer Picanyol, Ot el bruixot devia ser un xicotet, si no un absolut acabat de néixer. Fixa’t com passa el temps!

Ot, el bruixot

Amb aquest pas del temps vaig abandonar la il.lusió primera de ser il.lustrador il.lustre o divertit humorista gràfic, de la mateixa manera que vaig deixar de seguir les aventures d’Ot el bruixot i del seu pare, Picanyol, per dedicar-me a altres afers professionals i familiars.

Ot, el bruixot

I ara recupero part del meu passat gràcies a la Sala Rovira de Barcelona (rambla de Catalunya, 62) que el dia 16 d’abril a les 7 de la tarda inaugura l’exposició “PICANYOL”, amb cinquanta tires d’Ot el bruixot, per celebrar els seus 40 anys, i la presentació del llibre “Ot, el bruixot, 40 anys” editat per Norma Editorial.

Ot, el bruixot

De manera que... Per molts anys, Ot! Extensibles al pare Picanyol i a tots els que compartim amb ell el mateix tros de vida!

Claudi-Ot, el bruixot

07/04/2009: Sensibilitat ferida

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i la meva primera formació religiosa, per tradició familiar i social, sóc ara, ja lliure i madur, contrari a qualsevol manfestació religiosa, sigui del signe que sigui, i tots els actes propis de la Setmana Santa fereixen la meva sensibilitat agnòstica, tot i que, comprovo amb sorpresa, tot i els canvis polítics, que la farsa religiosa ocupa encara molts espais de la nostra vida social, i desperta sentiments amagats que seria millor que es mantinguessin adormits per sempre.

Setmana Santa

Setmana Santa

Sentia fa poc un capellà que afirmava que sense Déu no és possible respectar els homes, com si en nom de Déu, o de tants déus, no s’hagués perdut el respecte pels homes al llarg de la sagnant història de la Humanitat en episodis sempre foscos.

Setmana Santa

Assumir amb intel.ligència l’edat adulta ha de comportar, tot i el mal que pugui causar, la desaparició dels mites infantils que ens han ajudat a arrencar les nostres vides, per acceptar autèntiques responsabilitats humanes que no admeten excuses de cap mena, ni, per descomptat, les de caràcter religiós, tot i la seva implicació històrica en la cultura dels pobles, i en una tradició que cal revisar, com qualsevol altra.

Setmana Santa

Per això proclamo als quatre vents que les processons, i tota la iconografia sacra de la Setmana Santa en general, fereixen la meva sensibilitat agnòstica, tot i que sé que el que dic pugui ferir, erròniament, la teva sensibilitat o la de tants altres creients que segueixen fervorosament el camí marcat per sensibilitats tan particulars com les de qualsevol líder religiós.

Ermita romànica

En canvi, la meva sensibilitat artística connecta bé amb les ermites romàniques. Deu ser perquè les veig més humanes que divines!

Claudi-Setmana Santa

06/04/2009: Fets consumats

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El que era potencial fa uns dies ara ja és real, de manera que les meves dues exposicions que han ocupat una part dels meus pensaments més recents i de les meves últimes accions, ja són dos fets consumats, engendrats per mi i llançats a la vida perquè tinguin ara l’existència que els correspon regenerats per la mirada d’aquells que s’hi vulguin acostar.

Sant Pol Art Lluís Cuevas Claudi Puchades Jordi Roig

Sant Pol Art inauguració 04/04/2009

Sant Pol Art Mediterrània

Sant Pol Art Figura i peixos

Per tancar el cicle i no donar-te més la llauna amb els meu món creatiu, per ara, i gràcies a l’amiga i també pintora Rosa Maria Amorós, que m’ha enviat fotos de les meves exposicions a SETBA-Zona d’Art i a Sant Pol Art Galeria, converteixo aquest blog en un petit àlbum fotogràfic d’homenatge a les diverses persones que m’han acompanyat en aquesta aventura creativa que espero que tindrà encara nous capítols en un futur no gaire llunyà, perquè si no la màquina es rovella, la mà tremola i el cervell s’asseca!

SETBA Rosa M Amorós Claudi

SETBA Claudi

SETBA Claudi

SETBA Claudi Tàpies

SETBA Claudi Dalí

Continuarà...

SETBA Claudi autoretrat

03/04/2009: Estats mentals

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Admiro la capacitat que ha tingut Evru, abans Zush, i molt abans Albert Porta, de crear el seu propi estat mental (Evrugo Mental State), amb tots els elements habituals de qualsevol estat polític contemporani i una nova dimensió plàstica que, com a autèntic generador d’imatges, ha dissenyat a la perfecció.

Porta}Zush

Defensor de la capacitat curativa de l’art, Evru ha creat el programa interactiu TECURA per mitjà del qual, tothom pot ser artista per un dia, si no ho és ja habitualment, generant imatges, gràcies a aquesta aplicació digital, que després poden ser impreses o enviades directament a la galeria virtual www.tecura.org.

Evru

Un excerci de participació creativa que pots fer fins demà a la Fundació Suñol en el context de l’exposició “Porta}Zush 1961-1979” oberta fins al 27 de juny, o entrant com et deia a www.tecura.org eternament.

Porta}Zush

De fet, Evru, ha donant consitència matèrica a allò que per als altres és només una realitat intangible, però certa, perquè tots plegats som estats mentals independents tan autèntics com el seu.

Vins a SETBA

I per cert, si vols trobar un agradable complement al teu estat mental particular, aprofita el “Tast de vins catalans” que es fa cada dissabte a les 12 del migdia a SETBA-Zona d’Art (on exposo actualment, per cert!) a un preu de 25 euros. Ja em diràs com ha anat tot plegat, artista ocult en potència!

Claudi-Jackson Pollock

02/04/2009: Aventura compartida

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva aventura expositiva, que comença avui a SETBA-Zona d’Art amb la inauguració de la meva petita “Galeria Literària” i el complement final d’una “Galeria Plàstica”, és, de fet, una aventura compartida, tot i que no barrejada, amb el pintor Rafael Ruz que ocupa l’espai més gran de la casa SETBA, mentre que jo, modestament, m’he quedat amb una habitació de dimensions reduïdes, com la meva obra.

Rafael Ruz

Tot i que els nostres llenguatges són ben diferents, abstracte el d’en Rafael, figuratiu, el meu, l’atzar ha fet que compartim aquesta experiència i que fins al dia 15 de maig, la casa que en el passat va ser ocupada pel pintor Ocaña i pel cantautor Lluís Llach, sigui temporalment casa nostra (amb el vistiplau dels responsables de l’espai!) i també casa teva, si ens véns a visitar avui o si véns a veure les nostres obres durant el temps d’exposició quan et plagui!

Klimt

Rafael Ruz i jo mateix t’esperem avui a les vuit del vespre a SETBA-Zona d’Art, al número 10, 1r 2a, de la plaça Reial de Barcelona, plogui, ventegi o faci el temps físic o mental que vulgui!

01/04/2009: Propostes honestes

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Les meves propostes són honestes per definició perquè són propostes culturals, i la cultura, amb deshonestes excepcions, és, en general, cosa noble plena de valors positius.

Blanca Busquets

Comprova-ho avui, si et plau, a les 19.30 a la FNAC L’illa, en la presentació del llibre “Vés a saber on és el cel”, de la Blanca Busquets, que farà l’Antoni Bassas. Com tu, jo no sé on és el cel, però sé on serà la Blanca aquesta tarda, que ja és molt!
Enric Pladevall

També sé que jo seré a la mateixa hora a l’Espai VolART de la Fundació Vila Casas xerrant amb l’escultor Enric Pladevall en conversa pública que compta amb tu si no has optat per anar a la FNAC.

Bacon

Encara sé que demà em trobareu a partir de les vuit del vespre a SETBA-Zona d’Art inaugurant, feliçment espero, la meva Galeria Literària que finalment també tindrà el complement d’una acabada de pintar Galeria Plàstica.

Joan Margarit

Mentre jo comparteixo amb tu, si et plau, la inauguració de la meva expo, Joan Margarit serà al MNAC, on recitarà els seus poemes en una proposta titulada “Joan Margarit al MNAC”, que té nous capítols el 13 de maig i l’11 de juny. No em negaràs que hi ha teca bona per triar?

Joan Ponç

Oi que sí que són honestes les meves propostes?

Claudi Propostes
<   abril 2009   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930   

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.