Arxius

Estas veient: febrer 2009

27/02/2009: La unió fa la força

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
D’acord amb el lema clàssic “la unió fa la força”, les quatre associacions de galeries d’art de Catalunya (Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, Associació Art Barcelona, Associació Art Catalunya, i Associació de Galeristes Independents d’Art de Catalunya) han unit les seves energies per organitzar una II Nit del Galerisme que es va celebrar ahir a l’Hotel Skipper de Barcelona, sota la presidència de Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, i amb la presència de Jordi Martí, delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, al costat d’unes 300 persones del món cultural català especialment sensibles al llenguatge de les arts plàstiques, entre les quals jo, naturalment!

Associacions de galeries catalanes

Una II Nit del Galerisme que va ser sobretot la nit dels Premis GAC’09 (Premis Galeries d’Art de Catalunya) que es van atorgar al programa “Continuarà”, de TVE Catalunya, al crític d’art Jaume Vidal Oliveras, a la galeria d’art NoguerasBlanchard, al col.leccionista Isak Andic, a la crítica d’art Maria Lluïsa Borràs i a la galeria Juana de Aizpuru de Madrid.

Foto premiats II Nit del Galerisme

L’enhorabona (amb certa enveja!) des del meu blog d’art d’iCat fm, i la promesa que, com van suggerir els polítics en els seus parlaments d’ahir, continuaré lluitant com sempre i a partir d’avui mateix, en pro de l’art amb les eines de treball que tinc actualment a les mans.

II Nit del Galerisme

I continuaré parlant per exemple d’en Carles Bros, que em recorda que demà dissabte podem tornar a escoltar, a les 7 del vespre, a la Casa de Cultura de Llançà, el concert sobre els 24 “Caprici” de Paganini, que interpretarà la virtuosa del violí Ala Voronkova, amb les pintures d’Abel Florido i el mateix Carles Bros, com a fons plàstic.

Carles Bros i Paganini

I és que la vida artística continua, amb nits del galerisme o sense, per autèntic “amor a l’art”.

Claudi-II Nit del Galerisme
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
De “performance merdosa” podríem qualificar la proposta de punxada popular d’excrements de gos que el Moviment per la Pau i BCMerda! ha organitzat per aquest diumenge, 1 de març, a les 11 del matí a la plaça Joanic del barri de Gràcia de Barcelona, amb motiu del 10è aniversari del tractat d’Ottawa per a la prohibició de les mines antipersona.

Punxada d'excrements de gos

Prohibició per gossos

Totes les caques del barri de Gràcia oferiran aquesta informació addicional: “Zona minada, zona emmerdada. Desminar és un treball de merda. I si trepitgessis una mina? El que aquí són merdes, allà són mines!”

Gos defecant

A punt de trepitjar

Durant la punxada popular s’informarà de la situació actual de les mines al món i es recolliran firmes.

Mina antipersona

Tot i els bons objectius d’aquesta “performance merdosa”, que dic jo, no acabo de trobar el paral.lelisme entre el perill de les mines i les caques canines i, òbviament, em quedo amb la possibilitat de trepitjar la fastigosa caqueta de gos de cada dia, més que la sanguinolenta mina antipersona!

Claudi-gos

25/02/2009: Entorn Ocaña

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
SETBA-Zona d’Art et convida a descobrir i parlar de l’artista José Pérez Ocaña en el context de l’exposició “Entorn Ocaña”, que pots veure encara en aquesta galeria de la plaça Reial de Barcelona, fins al 13 de març.

Ocaña

La cita és concretament demà, dijous, a les 8 del vespre amb la presència del dibuixant Nazario i de la catedràtica de Literatura Luisa Francisco, que van ser amics d’Ocaña i coneixen bé la seva vida i miracles. La conferència donarà pas a la projecció del reportatge “ExpOcaña” de Juan J. Moreno.

Ocaña

Ja t’avanço que el dijous 5 de març SETBA-Zona d’Art ha programat a les 8 del vespre la projecció de la pel.lícula de Ventura Pons “Ocaña, retrat intermitent”.

Ocaña

25 anys després de la seva accidentada mort, la figura de l’entranyable Ocaña torna a manifestar-se amb tota la força poètica de la seva obra. I a mi em plau especialment.

Claudi-Ocaña

24/02/2009: BAMAKO VII

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La cita és avui a les 7 del vespre al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) de Barcelona per assistir a la inauguració de l’exposició “Bamako - VII Trobada Africana de Fotografia. A la ciutat i més enllà”, amb la voluntat genèrica de proposar una aproximació a la fotografia africana contemporània i mostrar a la vegada les “Rencontres Africaines de la Photographie” com a esdeveniment de periodicitat biennal que després de set edicions s’ha consolidat com una de les grans cites artístiques del continent africà.

Bamako VII

Immediatament després de la inauguració, pots assistir també al debat que Simon Njami, comissari de les “Rencontres Africaines de la Photographie”, i Pep Subirós, comissari de l’exposició, mantindran amb el fotògraf Samuel Fosso, a qui enguany es dedica el “Monogràfic” de la mostra.

Samuel Fosso

Vés-hi i aconsegueix la “photo finish” del debat i el record d’una bona inversió del teu temps lliure!

Claudi-Bamako
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Malauradament he hagut de posar l’expressió “en el record” al costat dels noms de Novellas i Martí, perquè aquests dos pintors, Josep Novellas i Joan Martí, van morir abans-d’ahir, dissabte 21 de febrer del 2009, i van deixar el nostre panorama artístic orfe de dues figures importants.

Josep Novellas

Josep Novellas

Josep Novellas Montaner, artista nascut a Mataró l’any 1950, era un virtuós del dibuix i tenia una gran facilitat per assimilar tècniques diverses a través de les quals sabia captar l’essència de la realitat que l’envoltava amb llenguatge figuratiu de segell molt personal. Ens havíem vist en diverses ocasions en el context de les seves exposicions. L’última va ser el desembre del 2007 a la galeria Lolet Comas de Mataró, on va mostrar el magnetisme de la muntanya australiana de l’Uluru amb el seu propi magnetisme personal i plàstic.

Joan Martí

Joan Martí

Joan Martí Aragonés ha mort a Sant Cugat del Vallès als 72 anys, després d’una llarga trajectòria artística marcada per la defensa visceral de l’art figuratiu com a llenguatge idoni per transmetre les seves emocions personals sovint per mitjà dels retrats de dones, convertits en icones de la bellesa ideal de la dona actual. Joan Martí passarà també a la història com a autor dels retrats de personatges de la nostra vida política i social com el rei Joan Carles, Jordi Pujol, Marta Ferrusola, Plácido Domingo, Josep Pla o Joan Oró.

Claudi-Novellas

Quan algun artista plàstic mor, mor un part de la meva pròpia vida.
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
En Carles Bros no para. Fa un parell de setmanes em convidava al concert dels “Caprici” de Paganini a la sala de les bótes del Celler Espelt de Vilajuïga amb les seves pintures i les de l’Abel Florido com a rerefons plàstic de la sonoritat virtuosa de la violinista ucraïnesa Ala Voronkova, i ara em passa les fotografies del seu estand de la recent Fira d’Art de Madrid quan va ser visitat per la Vice-presidenta del Govern, M. Fernández de la Vega, que va demostrar el seu interès per les instal.lacions que fa en Carles com a homenatge a espècies marines, com l’anxova, que estan en perill de desaparició.

Ala Voronkova

Fernández de la Vega i Carles Bros

En Carles, artista-pescador ara sense barca però amb l’esperit mariner intacte, em recorda també que la seva exposició “L’art de la teranyina” va fent la seva travessia itinerant des del port d’origen, Barcelona, i és ara a Madrid, i en un futur immediat serà al Museu de la Sal de l’Escala, el museu d’Horta a les Açores, al museu delMar de Vigo, al museu de Portimâo a Portugal, al museu Naval de Sant Sebastià... i després cap a França i Itàlia.

Carles Bros

I resulta que també podré trobar Carles Bros del 21 al 25 de març al FÒRUM GASTRONÒMIC de Girona al costat dels seus amics Ferran Adrià i Joan Mari Arzak, tot oferint-nos el tast visual dels seus pots d’anxoves en context estrictament gastronòmic.

Carles Bros

I és que els pots d’anxoves que fa en Carles amb plàstic, paper i pintura, són tan reals que la gent els els vol comprar pensant que es tracta efectivament d’un producte gastronòmic i no artístic. Segur que l’Antoni Miralda, des del seu Food Cultura Museum, sentiria plaers gastronòmics i plàstics compartits tot contemplant aquests realistes pots d’anxoves d’en Carles Bros.

Claudi-Carles Bros

19/02/2009:

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Sensibilitats obertes són les que tenen els artistes plàstics que, tot i el seu caràcter habitualment reservat, es mostren públicament en exposicions a la mirada i a l’opinió de tots els que, per un motiu o un altre, sentim la necessitat de veure què fan.

Màrius Brossa

Un exercici contemplatiu que avui pots fer a quatre espais expositius barcelonins, començant per l’Espai de Consultes Externes de l'Hospital de Bellvitge on s’inaugura, avui mateix a la una del migdia, l’exposició de fotografia de Màrius Brossa “Ternaris”, terme que identifica agrupacions formades per tres elements i que justifica que l’autor mostri grups de tres fotografies que estableixen entre elles un diàleg enriquidor alhora que demostren la lluita permanent d’en Màrius entre el pintor que gaudeix amb l’abstracció i el fotògraf que pinta imatges d’un món en moviment.

Enric Pladevall

La segona possibilitat que tens avui d’observar les sensibilitats obertes dels artistes la trobaràs a l’Espai VolART de la Fundació Vila Casas, amb la inauguració a dos quarts de vuit del vespre de l’exposició “Welcome to the void”, d’Enric Pladevall (Espai VolART), i de l’exposició “La ferida del món”, d’Antonio Gálvez (Espai VolART 2).

Antonio Gálvez

Ocaña

La tercera alternativa expositiva te l’ofereix SETBA-Zona d’Art, que inaugura avui mateix a les 8 del vespre les exposicions “Entorn Ocaña”, d’homenatge al pintor José Pérez Ocaña (1947-1983), i “Caló”, que obre la Sala Joan Llimona de SETBA amb fotografies d’Iván Alonso sobre la Barcelona gitana.

Ivan Alonso

SkateART

I la quarta i última manera d’observar la sensibilitat oberta dels artistes del nostre temps la tens al FAD, al debat que es fa a les 7 del vespre a l’entorn dels usos de l’espai públic, tot coincidint amb el final de l’exposició “SkateART/SkateRIP” que pots veure encara a la Cripta del FAD.

Claudi-artistes
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
L’escriptor Matthew Tree t’espera avui a les 7 del vespre al Museu Picasso disposat a parlar-te de la vida social del pintor a Barcelona per mitjà de la proposta “Picasso: vida social a Barcelona”. Inaugura el nou cicle “Vist per...Mirades sobre la col.lecció del Museu”, organitzat pel Museu Picasso amb la voluntat d’oferir lectures diverses de l’obra i la vida de Picasso, segons la sensibilitat de personatges curiosos com el mateix Tree, el pallasso Tortell Poltrona o el científic David Jou, entre d’altres.

Matthew Tree

Aprofita la visita al Museu Picasso per veure l’exposició “Objectes vius. Figura i natura morta en Picasso”, que tancarà les portes l’1 de març després d’haver-nos ofert noves narratives sobre l’obra de Picasso gràcies a les últimes recerques de Christopher Green, reconegut especialista picassià i comissari d’aquesta exposició.

Picasso

Més enllà del seu vessant cubista, l’obra de Picasso té més cares que qualsevol figura geomètrica, i per contemplar-les com cal no s’ha de tenir mentalitat matemàtica!

Claudi-Picasso

17/02/2009: Joiosa jubilació

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Josep Mª Cardona és un joiós jubilat que als seus 78 anys, després de dedicar la seva vida professional al món farmacèutic i a la banca, ocupa ara el seu temps escrivint i pintant al costat del seus.

Josep Ma Cardona

No el conec personalment però avui puc parlar d’ell perquè la seva filla, Nana Cardona, a qui vaig entrevistar la setmana passada al Cabaret Elèctric d’iCat fm com a autora de la primera “Guia de l’art contemporani del Vietnam i les Filipines”, m’acaba d’enviar un catàleg de l’exposició que el seu pare va fer l’any 2001 al Palau Solterra de Torroella de Montgrí de la Fundació Vila Casas.

Josep Ma Cardona

He pogut saber, d’aquesta manera, que en Cardona pinta pel plaer de pintar i que mai no ha volgut vendre cap dels seus quadres, molts d’ells relacionats amb la població de Cadaqués, on hi tenia casa i amics pintors fins fa poc, perquè molts d’aquests amics ja han mort i perquè també ha desaparegut l’esperit autèntic d’un Cadaqués desbordat pel seu propi encant.

Josep Ma Cardona

L’encisadora Nana m’ha fet arribar també els “brownies” que fa la seva mare, una dona filipina que tampoc no conec però que diuen que té la bellesa pròpia d’una cultura que he descobert fàcilment en la mirada d’una filla que manifesta també l’herència genètica catalana aportada pel pare amb destresa artística.

Josep Ma Cardona

D’aquí a una estona em menjaré els “brownies” a la salut de la família Cardona tot pensant en aquesta bella fusió cultural catalano-filipina tan ben representada per la Nana Cardona!

Claudi-Nana Cardona

16/02/2009: Es lloga sala

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
L’Elizabeth Budia m’acaba de fer saber que lloga una de les sales de la seva galeria d’art ubicada al número 354 del carrer del Consell de Cent de Barcelona.

Galeria Elizabeth Budia

Diu que la sala disposa de bany i terrassa i que la pots llogar per un dia sencer o per mig dia, ja sigui matí o tarda. Per un moment imagino que la proposta és una bona alternativa al problema de l’habitatge en general, una solució temporal per als artistes sense taller o una invitació pels amants que no tenen altre lloc on manifestar la seva passió.

Galeria Elizabeth Budia

Però no, l’Elizabeth m’explica que lloga la sala per a esdeveniments puntuals de caràcter cultural o social que puguin ajustar-se a les característiques de la sala en qüestió de la galeria Elisabteh Budia, que és ocupada ara i fins al 4 de març per les pintures de la valenciana Carmen Lindo i les fotografies de la sueca Erika Svensson.

Carrmen Lindo i Erika Svensson

Si necessites sala per a events culturals diversos no dubtis en posar-te en contacte amb l’Elizabeth Budia directament al 93 2726934 o via correu electrònic a galeriaelizabethbudia@yahoo.es

Claudi-Elizabeth Budia
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
En Joanpere Massana m’anuncia que presenta l’exposició “Joanpere Massana. El llibre dels arbres. El llibre de l’aigua” a Ponts, els dies 21, 22, 23, i 24 de febrer, en el context de la celebració de la Festes del Ranxo d’aquesta població.

Joanpere Massana

En Joanpere aprofita aquesta circumstància per mostrar algunes obres de la sèrie “El llibre dels arbres” que per motius diversos no havien estat exposades anteriorment, i diverses peces de la sèrie “Il libro dell’acqua III” que viatjaran després cap a Itàlia, Suïssa, França i Alemanya.

Joanpere Massana

En Joanpere Massana ha tingut també l’amabilitat d’enviar-me un catàleg de l’exposició d’“Il libro dell’ acqua” que va fer a Jesi-Chiesa di San Bernardo-Studio per le Arti della Stampa amb un text que vaig fer-li en català i que es publica en aquesta ocasió en italià i castellà.

Joanpere Massana

Amb motiu de l’exposició de Ponts, l’artista ha editat un punt de llibre amb dues imatges de les obres exposades. I jo ara poso també el punt final del blog d’avui amb una de les meves imatges habituals no exposades.

Claudi-Joanpere Massana

12/02/2009: Sobre rodes

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Sobre rodes va l’exposició col.lectiva del projecte SkateArt / SkateRIP, que s’havia de tancar el dia 12 de febrer i que allarga la seva vida fins al 19 de febrer a la Cripta del FAD amb la mostra d’una selecció de les taules de “skate” que van ser pintades al FAD (entre les quals, la meva) després de ser desmuntat el mural “La mort del patinador”, que durant un temps va proclamar des de la façana del FAD la reacció dels “skaters” a la prohibició de practicar el seu esport urbà a la plaça dels Àngels.

La mort del patinador

El 19 de febrer, a les 19 h, es farà una taula rodona a la Sala Fòrum del FAD sobre el tema de l’ús dels espais públics en relació directíssima amb la prohibició de fer-los servir per practicar esports com el de l’”skate”. La taula de “skate” bé val una taula rodona, perquè tot vagi sobre rodes, com ha de ser!

Skaters

Diu també que els responsables de tota aquesta història han contactat amb l’entitat Design Flandes de Brussel.les per a una possible itinerància de l’exposició a les seves instal.lacions. I jo encantat que la meva taula de “skate”, pintada de manera tan casual, viatgi amb les altres cap a Brussel.les, tot i que la problemàtica dels “skaters” no m’afecta especialment perquè no sóc patinador ni em sento especialment agredit per la seva activitat urbana ja que no la visc habitualment.

Claudi-Skate
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La Sabrina Sampere m’acaba d’enviar un correu anunciant-me la seva pròxima exposició i jo, tot i que encara falten uns quants dies per a la inauguració, ja te la comento ara mateix.

Sabrina Sampere

La cosa passa a l’Ateneu Caixa Laietana de Mataró del 19 de febrer al 29 de març. Tens prou temps per poder entrar en els paisatges mentals ben pintats de la Sabrina tot contemplant les seves habituals palmeres des de les seves habituals butaques.

Sabrina Sampere

En conjunt rebràs les bones sensacions que trobaries naturalment si viatgessis pels deserts autèntics i, sobretot, pels seus oasis de pau, estalviant-te, això sí, possibles desagradables tempestes de sorra.

Claudi-Sabrina Sampere
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Dic “Josep Ministral, el conductor” perquè aquest ja veterà artista de l’Alt Empordà, dissabte passat, em va conduir, físicament, per les carreteres d’aquesta peculiar comarca de Vilajuïga a Torroella de Montgrí, i conceptualment, pels camins plàstics de “El Crist del Fluvià”, el retaule contemporani que acaba de crear, amb escultura i vitralls, al presbiteri de l’església parroquial de Bàscara.

Església parroquial de Bàscara

Claudi-església parroquail de Bàscara

Va ser una sorpresa molt agradable perquè no constava en el pla previst del meu itinerari empordanès i perquè em va descobrir una faceta que no coneixia de Josep Ministral, pintor i escultor nascut a Creixell (Borrassà, a l’Alt Empordà) l’any 1945, que viu i treballa actualment a Llers, també a l’Alt Empordà, comarca de la qual és un representant genuí.

Ministral-Claudi a Bàscara

T’agraeixo, Ministral, el gest, tant el pictòric i escultòric com l’humà, des de la circumstància d’un home que camina pels diversos àmbits artístics i vitals, a peu o amb transports públics.

Claudi-Ministral

09/02/2009: Birgitt Ter Stegee

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
En la meva aventura empordanesa d’aquest cap de setmana no he passat, com en altres ocasions, per Figueres i, per tant, no he pogut veure l’exposició “The mode of becoming” (“La manera de la transformació”) que la Birgitt Ter Stegee té, fins al 28 de febrer, a la Galeria Dolors Ventós, al número 26 de la Calçada dels Monjos de Figueres.

Birgitt Ter Stegee

Ja que no hi he passat, just és que en faci referència en el blog d’avui dilluns, per si et plau anar-hi i descobrir l’obra de la Birgitt, aquesta artista d’origen alemany resident a l’Alt Empordà, que en aquest cas mostra la culminació d’un llarg procés de treball pictòric i escultòric basat en l’acumulació progressiva de diverses capes de matèria que exigeixen mirades tan intenses com el resultat físic final de la seva obra.

Birgitt Ter Stegee

Records, Dolors Ventós, des del meu blog, i èxit amb l’exposició de la Birgitt i amb la teva pròpia obra de creació plàstica!

Claudi-Birgitt

06/02/2009: Dilema

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El dilema es planteja avui entre la possibilitat d’anar al Celler Espelt de Vilajuïga (Alt Empordà) o a Girona, perquè en aquests dos indrets de les terres gironines hi passen demà coses que poden interessar, de la mateixa manera, als amants de l’art i de la música, com tu.

Carles Bros al Celler Espelt

Si tries la primera opció, vol dir que prefereixes assistir, a les vuit del vespre, a la presentació de l’exposició de les pintures que Carles Bros i Abel Florido han fet inspirant-se en els “Caprici” de Paganini, amb la presència de la violinista Ala Voronkova que interpretarà els 24 “Caprici” de Niccolò Paganini a la Sala de Botes del Celler Espelt, amb tast inclòs del seu vi i del seu cava.

Recursos de Bòlit

I si tries la segona possibilitat, voldrà dir que has optat per compartir la inauguració, a dos quarts de vuit del vespre, de l’exposició “Recursos propis” del Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, que es desplegarà simultàniament pel Bòlit/La Rambla, el Bòlit/Sant Nicolau, les Biblioteques Municipals, el Dadespai, i el Niu, a través de diverses activitats integrades.

Claudi-Ala Voronkova

Jo avui trio el Celler Espelt de Vilajuïga i deixo per dissabte tota la proposta de Bòlit, però abans hauré passat també pel Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí per veure les pintures “estrambòtiques” de Joan Fuster. I aquesta vegada espero anar de bòlit de veritat!
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Com els bons productes de neteja, el meu blog d’avui, conté tres propostes artístiques condensades en una única i irrepetible unitat internàutica.

Oswald Aulestia

El punt de partença d’aquest original itinerari artístic el trobaràs avui a dos quarts de vuit del vespre a Marga.A.Sennacheribbo (Galera d’Art i Emmarcació del carrer de Beethoven, 6, de Barcelona) a la inauguració de l’exposició de pintures d’Oswald Aulestia.

Oswald Aulestia

La segona etapa del camí barceloní d’art d’avui et porta al número 354 del carrer del Consell de Cent, on trobaràs la Galeria Elisabeth Budia, amb la seva directora, Elisabeth Budia, facilitant-t’hi el pas perquè assisteixis a la inauguració (també a dos quarts de vuit del vespre) de l’expo compartida per Carmen Lindo (pintura) i Erika Svensson (fotografia).

Galeria Elisabeth Budia

I, finalment, el recorregut el pots acabar a SETBA-Zona d’Art (plaça Reial, 10,1r 2a) a les 8 del vespre, que és el moment previst perquè comparteixis experiències amb el periodista Joaquim Vilarnau, coordinador del disc de versions de cançons de Lluís Llach “Si véns amb mi”, i el músic Manu Guix que interpretarà algunes peces del seu últim disc “Onze Llachs”, en homenatge al cantautor, que és també el protagonista de l’exposició “Lluís Llach a la plaça Reial” que aquest espai d’art et presenta fins al 13 de febrer.

Lluis Llach a SETBA

Camina amb el ritme adequat per contemplar a la vegada el pas de la vida.

Claudi-Lluís Llach

04/02/2009: Paradoxes vitals

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Diu que els britànics han recaptat 56 milions d’euros per evitar la venda d’un Ticià (“Diana i Acteó”) que s’havia exhibit durant més de 200 anys a la National Gallery de Londres i a les National Galleries d’Escòcia, a Edimburg, gràcies a un préstec temporal que el seu propietari actual, el duc de Sutherland, havia decidit acabar perquè volia vendre’s el famós oli.

Ticià

L’acció és bonica, ja que al marge de noms coneguts del món de l’art com David Hockney, Damien Hirst o Lucien Freud, dels dos museus implicats i d’institucions oficials com el govern d’Escòcia, una part important dels diners recaptats ha sortit de la butxaca dels ciutadans britànics de peu que han demostrat amb escreix la seva sensibilitat artística i el seu compromís amb el país.

Diana i Acteó, de Ticià

Però, tot i el meu amor per l’art, que tots coneixeu, davant de notícies com aquesta, noto sempre sensacions oposades, ja que vista la quantitat recaptada i tot i la importància del Ticià, m’imagino immediatament el gran nombre de problemes socials que es podrien arribar a resoldre amb uns calés que, finalment, aniran a fer encara més grossa la butxaca del duc de Sutherland. I pensar això fa mal, tot i els grans encants del Ticià en qüestió!

Claudi-Ticià

Són paradoxes de la vida que també se’m presenten cada dia quan dubto metòdicament entre pintar aquell tros de fusta que tinc a casa o llançar-lo al foc per escalfar-me!
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
L’amic i company d’iCat fm Jordi Cervera em va preguntar ahir si sabia el motiu pel qual Joan Brossa va triar un llagost com a element ornamental de la seva intervenció escultòrica, entre poètica i visual, a la part alta de la façana del Col.legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, al número 5 del carrer del Bon Pastor (BCN)

Joan Brosa al CAATB

Com que no tenia clara la resposta, he fet avui el noble excercici d’acostar-me a la citada entitat, tot fent una petita aturada en el meu camí a peu des de l’Arc de Triomf fins a iCat fm, per interessar-me per la qüestió i admirar una vegada més, en aquest cas, al costat mateix, el llagost i (sota la pluja) la pluja de lletres que Brossa va dissenyar per a la façana de l’edifici l’any 1993.

Joan Brossa al CAATB

I ara ja puc dir-te, responent la pregunta d’en Jordi, que Brossa va triar un llagost perquè és el símbol de la saviesa en algunes cultures índies, tot i que en aquest cas amagava a la vegada l’homenatge implícit al talent dels aparelladors i arquitectes tècnics.

Joan Brossa al CAATB

Si et deixen, mira de pujar al terrat del Col.legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona per admirar de prop aquesta escultura gegant de planxa d’acer de vuit mil.límetres i un pes total d’unes tres tones, que va idear Joan Brossa i va plasmar el pintor i dissenyador Josep Pla-Narbona.

Joan Brossa al CAATB

Coneixent ara el simbolisme del llagost potser haurem de començar a canviar la nostra percepció de les terribles plagues de llagostes, des de les bíbliques fins a les contemporànies, i mirar d’entendre-les com una manifestació més d’una certa saviesa natural.

Claudi-Llagost Brossa al CAATB
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Acabo de rebre la informació de la mort del pintor Enrique Beltrán Segura i, tot i que reconec que no em sonava ni el seu nom ni la seva obra, m’he sentit afectat per la notícia, perquè quan mor un pintor mor sempre una part de mi mateix.

Enrique Beltrán Segura

Veig que Enrique Beltrán Segura havia nascut a València l’any 1921, i que després de dedicar-se inicialment a la decoració de falles, ja es va centrar en la pintura, on va arribar a ser considerat com un dels màxims representants espanyols del realisme naturalista.

Enrique Beltrán Segura

I així ha arribat al punt final d’un camí, als 87 anys, que jo desitjaria també per mi, amb aquest rostre marcat per una aventura pictòrica personal que, amb les diferències òbvies, pot ser l’aventura de qualsevol pintor d’ara i de sempre.

Claudi-Enrique Beltrán Segura

<   febrer 2009   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
232425262728 

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.